Els rèptils

Com són?

Són animals vertebrats (amb esquelet intern constituït per ossos) i tenen una pell dura, seca i escamosa (recobert d’escates) que els ofereix protecció contra la dessecació i els danys físics. Hi ha dos tipus d’escates: els escatosos tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, col·locades una al costat de l’altra i sense mudes. Aquestes escates són molt diferents a les que tenen els peixos.

Com respiren?

Tots els rèptils utilitzen pulmons per a respirar i normalment no tenen respiració cutània. Les úniques excepcions són les tortugues aquàtiques que han desenvolupat una pell més permeable i brànquies a la regió anal en algunes espècies, encara que depenen molts dels seus pulmons.

Reproducció

La major part de les espècies reptilianes són ovípares (ponen ous), però moltes espècies d'escatosos, tanmateix, són capaces de donar a llum per mitjà de l'ovoviviparitat (retenció dels ous) o la viviparitat (cries que neixen sense necessitat d'ous calcificats i s'alimenten a traves d'una placenta, igual que els mamífers). La fecundació és interna, que vol dir que el mascle introdueix les cèl·lules sexuals dins del cos de la femella.

Grups de rèptils

• Testudins (tortugues): protegits amb la seva característica closca o cuirassa.

D'esquerra a dreta: Tortuga verda (Chelonia mydas), Tortuga de Florida (Trachemys scripta) i Tortuga mediterània (Testudo hermanni)

• Crocodilis (cocodrils): són els rèptils actuals més grans i els parents vius més propers de les aus. 

D'alt a baix: Cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) i  Gavial o Cocodril del Ganges (Gavialis gangeticus)

• Escatosos (sargantanes, serps i amfisbènids): és el grup més nombrós i es caracteritzen per la muda de la seva pell. Alguns no tenen potes.A dalt, d'esquerra a dreta: Dragó de Komodo (Varanus komodoensis) i Cobra reial (Ophiophagus hannah). A baix, d'esquerra a dreta: Camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon) i Serpeta cega (Blanus cinereus)

El més gran i el més petit del món

El Cocodril marí (Crocodylus porosus) és el més gran rèptil del mon, pot assolir una llargada de sis metres i pesar més de 1.000 kg. El més petit és un dragó minúscul anomenat “Sphaerodactylus ariasae” que només mesura 1,6 cm de llargada i viu en un parc natural de la República Dominicana. 

Problemàtiques de conservació

La UICN, en la seva Llista d'espècies animals en perill d'extinció consultada al juny de 2020, assenyala 1.408 espècies de rèptils amenaçades a causa de la destrucció dels seus hàbitats, el canvi climàtic, la caça furtiva i la introducció d’espècies invasores.

Origen i evolució dels rèptils

El nom de “rèptils” que utilitzem habitualment no té rigor científic ja que la seva definició no té compte tots els seus descendents actuals. Aquest grup va aparèixer al Carbonífer, una era on els amfibis eren els dominants. Però el clima es va tornar més fred i sec i els rèptils van començar a dominar diferents territoris ja que estaven més adaptats que els amfibis. Durant els milions d’anys següents, els rèptils van anar evolucionant i es van diversificar en dos grans grups: els sinàpsids (rèptils mamiferoides) avantpassats dels mamífers actuals i els sauròpsids (rèptils autèntics) que inclou els rèptils marins prehistòrics (ictiosaures, plesiosaures, etc.), els escatosos, els esfenodonts, els testudins i els arcosaures (crocodilis, pterosaures i dinosaures, aquests últims els avantpassats de les aus).

Rèptils colomencs

Pla de Biodiversitat urbana

El Servei de Medi Ambient i Higiene Ambiental dins del Programa Municipal de Protecció i Recuperació de la Fauna Salvatge realitza controls de les poblacions d’espècies exòtiques per a poder protegir la fauna autòctona de Santa Coloma.

A més, des d’Ecometròpoli, es realitzen activitats educatives dirigides a la ciutadania per a poder donar a conèixer la nostra fauna i conscienciar sobre la seva protecció.

Tortuga de Florida (Trachemys scripta): hi ha dues varietats, una amb les galtes vermelles i una altra amb les galtes grogues. Les dues són molt perjudicials pels nostres ecosistemes ja que embruten l'aigua, s'alimenten de la nostra fauna aquàtica i fan desaparèixer les nostres tortugues.

Elaboració: 

El primer que farem serà dibuixar la silueta d’un llangardaix, de la mida que vulguem, i la retallarem. Tot seguit retallarem trossets de papers de colors. Podem utilitzar fotografies de revistes o diaris, així li donem una segona vida al paper.

Quan tinguem el trossets de paper els anirem enganxant a la silueta del llangardaix com si fos un trencaclosques. Un cop acabat podem enganxar-li els ulls adhesius i ja tenim la nostra obra d’art!