Els eriçons
Els eriçons són mamífers insectívors molt beneficiosos pels nostres camps i boscos ja que la seva alimentació fa que sigui un controlador natural de plagues d’insectes, llimacs, cargols, cucs i aranyes, per això és una espècie que s’ha de cuidar i protegir.
L’eriçó comú o europeu (Erinaceus europaeus) és l’insectívor de mida més gran d’Europa, pot arribar a mesurar fins als 30cm de longitud i superar el quilogram de pes. Tenen el cos rodonet i rabassut i les potes curtes, amb 5 dits a cada pots, tenen el dors recobert de pues, que mesuren 1 mm de diàmetre i fins a 3 cm de longitud.
Quins hàbits té?
Es tracta d’un animal d’hàbits nocturns que al final de la tardor, normalment quan la temperatura ambiental mitjana baixa dels 10 graus, busca un forat amagat i abrigat on hiverna fins l’arribada de la primavera.
Fora de l’època de repòs els eriçons solen tenir diversos nius per dormir, que van canviant per a passar més desapercebuts. Quan estan desperts, solen caminar bastant i de forma ràpida dins d’una àrea que pot variar entre 5 i 100 hectàrees, també és un bon nedador i té un olfacte ben desenvolupat.
Reproducció
Generalment tenen dos períodes de zel, un entre maig i juny, i el segon entre agost i setembre. La gestació dura de 35 a 40 dies i poden néixer de 2 a 10 cries que mamaran aproximadament fins a tenir 1 mes de vida. Les pues de les seves cries quan neixen són toves i es van endurint a mida que creixen.
Què menja?
Devora insectes, cucs, petits rèptils i fins i tot ous, ratolins i petits mamífers, dieta que complementa amb fruits, especialment a l’època en que n’hi ha més abundància.
On viu?
Prefereix els boscos, zones de muntanya baixa, arbustos, tanques, matolls, vores dels boscos, zones de cultiu, llocs pedregosos, i en general els llocs menys freds i humits. És molt comú a prop de pobles i a l'hivern pot utilitzar construccions humanes per protegir-se del fred.
El podem trobar gairebé per tot Europa, incloent el nord de Noruega, Suècia i Finlàndia, fins a les zones de més al sud, a excepció del sud de la península ibèrica, on és substituït per l’eriçó africà (Atelerix algirus) més gran i de color més clar.
Quins són els seus depredadors?
El seu principal enemic és l'home, cada any milers d’eriçons moren atropellats a les carreteres. L’ús de pesticides i insecticides als camps de cultiu també els suposen un greu problema.
A part de l’ésser humà, les cries són presa de colobres i mustèlids, com el teixó o el turó i els adults són atacats per gossos, guineus, teixons, àguiles i mussols, en concret el gran duc.
Sabies què?
Els eriçons tenen una veu greu amb la qual emeten esbufecs, xiulets i roncs per espantar als seus depredadors. A més, tots i totes coneixem la seva tècnica defensiva, és fan una bola i les seves pues es posen rígides.
Programa municipal de Protecció i Recuperació de la Fauna Salvatge
Dins d'aquest programa, la regidoria de medi ambient realitza diferents accions per a protegir i conscienciar a la població sobre aquesta espècie.
Els ciutadans poden participar a les activitats dirigides per professionals que organitza Ecometròpoli anualment i ajudar en la construcció de refugis comfortables i de nius pels eriçons.
A més, es realitzen alliberaments controlats d'exemplars malalts o orfes que son rehabilitats pel Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, pertanyent a la Generalitat de Catalunya.
Jardinet d’eriçó
Avui farem que el nostre eriçó tingui vida!
Material:
- 1 mitjó o una mitja vellaterra
- ulls adhesius o botons
- Llavors
- Fil i agulla
- Plat
Elaboració:
Escollirem un mitjó que no fem servir o un tros de mitja, poden ser del color que més ens agradi.
Si utilitzem llavors de gespa, l’omplirem de terra fins que tingui la mida que vulguem i hi afegirem les llavors a la part de sobre. Tancarem el mitjó amb un nus, li cosirem els botons en forma de ulls i nas i li donarem forma d’eriçó.
Si utilitzem altres tipus de llavors que tinguem per casa, abans de ficar les llavors tancarem el mitjó, li cosirem ulls i nas i li donarem forma. A la part de sobre farem uns petits forats on ficarem les llavors que volem plantar.
Per acabar el mullarem, el posarem en un plat amb un dit d’aigua i el deixarem al sol. En pocs dies veurem com li creixen les pues al nostre eriçó!