Les plantes terrestres

Són els primers éssers vius que van aparèixer a terra ferma. Són organismes multicel·lulars (constituïts per moltes cèl·lules eucariotes), contenen cel·lulosa, són immòbils, és a dir, no tenen capacitat de desplaçament i realitzen la fotosíntesi. Més d’un 10% tenen propietats medicinals.

Les plantes respiren?

Sí, consumeixen oxigen i alliberen diòxid de carboni com els animals. L'intercanvi gasós es realitza principalment a través d'estomes i/o lenticel·les, unes cèl·lules especialitzades amb forma de ronyó que tenen a la superfície de la seva dermis. Els estomes solen localitzar-se en la part inferior de la fulla i a les tiges herbàcies, en canvi, les lenticel·les es troben disseminades en l'escorça morta de tiges i arrels.

La fotosíntesi

És un procés químic en el que la planta aconsegueix energia. Ella agafa diòxid de carboni i aigua i gràcies a la llum solar, els transforma en hidrats de carboni o sucres (el seu aliment) i oxigen (el gas que respirem). Aquesta reacció ocorre als cloroplasts, uns orgànuls ubicats dins de les cèl·lules de les plantes.

La fotosíntesi té una importància crucial per a la vida a la Terra, a part de mantenir el nivell normal d'oxigen a l'atmosfera, gairebé totes les formes de vida en depenen directament com a font d'energia, o indirectament com a font última de l'energia del seu aliment.

Els primers organismes fotosintètics utilitzaven hidrogen o àcid sulfhídric en lloc d'aigua i no generaven oxigen. Els cianobacteris van aparèixer fa uns 3.000 milions d'anys són els primer organismes que van començar a oxigenar l'atmosfera a partir de fa uns 2.400 milions d'anys. Aquesta nova atmosfera permeté l'evolució de vida complexa, com ara els protists. Finalment, fa uns 550 milions d'anys, un d'aquests protists establí una relació simbiòtica amb un cianobacteri: creà l'avantpassat de les plantes i les algues. Els cloroplasts de les plantes actuals són els descendents d'aquests cianobacteris simbiòtics ancestrals.

Reproducció

Podem diferenciar dos tipus de reproducció:

• Sexual: Els individus posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Aquesta reproducció es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades, la masculina i la femenina.
• Asexual: Un sol individu pot reproduir-se per si mateix, no necessita la intervenció de cap altre individu. Les plantes es poden reproduir per processos naturals (tubercles, bulbs, estolons) i o artificials (esqueixos, injerts, estaques). 

• Alternança  de generacions amb reproducció sexual (gametòfit) i amb reproducció asexual (esporòfit): El gametòfit produirà cèl·lules sexuals que després de la fecundació originaran de nou un esporòfit. Quan l’espora que ha produït l’esporòfit germina apareix un gametòfit. A mida que les plantes han anat evolucionant, el gametòfit s’ha anat reduint a un conjunt de cèl·lules.

Grups de plantes terrestres

• Briòfits (molses i hepàtiques): els esporòfits romanen petits i dependents de la planta progenitora (gametòfit) en tota la seva breu vida. D'esquerra a dreta: Lunularia cruciata i Polytrichum commune

• Pteridòfits (falgueres i cues de cavall): l'esporòfit és l'individu dominant i desenvolupa veritables fulles, tiges i arrels, mentre que el gametòfit roman molt menut.

• Embriòfits (gimnospermes i angiospermes): el gametòfit està completament reduït en forma de pol·len i òvul, mentre que l'esporòfit comença la seva vida tancat en la llavor. Les llavors de les gimnospermes no es formen dins d’un ovari tancat i per això es troben exposades. En canvi, les llavors de les angiospermes maduren dins d’un ovari i formen un veritable fruit. Quasi el 90% de totes les espècies de plantes terrestres del món són angiospermes. 

A dalt, d'esquerra a dreta: Cedre del Líban (Cedrus libani) i Ginkgo (Ginkgo biloba). A baix, d'esquerra a dreta: Ametller (Prunus dulcis) i Marcòlic vermell (Lilium martagon)

La més gran i la més petita del món

L’arbre més gran és Hyperion, un individu de “Sequoia sempervirens” de 115,55m d’alçada localitzat al nord de Califòrnia (Estats Units). La flor més gran del món és “Amorphophallus titanum”que pot arribar a mesurar 3 metres d’alçada i 1,5 metres d’ample i es troba a l’illa de Sumatra. La fulla més gran del món és la del nenúfar “Victoria amazonica” de més de tres metres de diàmetre, originària del riu Amazones (Perú, Brasil, Guyana i Colòmbia). La planta més petita del món és la llentia d’aigua australiana “Wolffia angusta” que mesura entre 0,6 i 0,9 mm de longitud i 0,2-0,5 mm d’ample.

Plantes silvestres colomenques

Pla de Biodiversitat urbana

El Servei de Medi Ambient i Higiene Ambiental realitza accions per a ajudar i conservar els ecosistemes colomencs fent plantacions d’espècies vegetals autòctones a la Serralada de Marina i als parcs urbans de la ciutat. Això ajuda a que es generin més llocs on la fauna de la ciutat pot instal·lar-se.  A més, des d’Ecometròpoli, es realitzen activitats educatives dirigides a la ciutadania per a poder donar a conèixer la nostra fauna i conscienciar sobre la seva protecció.

Problemàtiques de conservació

La UICN, en la seva Llista d'espècies animals en perill d'extinció consultada al juliol de 2020, assenyala 17.507 espècies de plantes terrestres amenaçades a causa principalment de la pèrdua d'hàbitats per la seva transformació en zones agrícoles o poblats o l’explotació fustera, la contaminació i el canvi climàtic.

Animal de fulles

Us agradaria crear un animal ben original? Avui, el farem amb fulles!

Material:

• Fulles seques
• Diari vell
• Llibre gruixut
• Paper o cartró
• Cola
• Retoladors 

Elaboració: 

Uns dies més tard, amb les fulles ben seques, les enganxarem amb cola damunt del paper o cartró donant forma a l’animal que vulguem crear. Finalment, un cop el dibuix estigui totalment eixut, podrem perfilar petits detalls característics amb retoladors (com per exemple, potes o ulls).

El primer pas és recollir totes les fulles caigudes que anem trobant pel terra (podem aprofitar per anar d’excursió al bosc o al parc). Quan arribem a casa, utilitzarem un diari vell per posar-les entremig de les pàgines, pensant en deixar espai entre elles. Tot seguit, buscarem un llibre gruixut (que pesi força) per col·locar damunt del diari.

Ja tenim la nostra obra artística enllestida!

Consell: Per gaudir de la màxima varietat de colors possibles porteu a terme aquesta proposta a la tardor. Recordeu que és l’estació de l’any amb més tonalitats!