Les dades dels observatoris climatològics de tot el món revelen que la temperatura mitjana del planeta ha augmentat mig grau en els últims 100 anys. Si volem evitar els perills que comportaria un escalfament general del planeta, el primer que hem de fer és reduir la quantitat de gasos d’efecte hivernacle, procedents de les activitats humanes, que arriben a l'atmosfera.
L'efecte hivernacle
L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (com el CO2 i el vapor d'aigua) impedeixen que la radiació que rebota contra la Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.
Per què és un problema?
Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle. Si la temperatura segueix augmentant uns quants graus es produiria un canvi climàtic a nivell mundial. Les inundacions serien més intenses, les sequeres més duradores, els tornados i huracans més freqüents i es fondria una part dels casquets polars amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades. Tot això provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació i patiríem moltes més malalties. Tot això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat.
Quins són els gasos responsables?
El diòxid de carboni (CO2), el metà, els òxids de nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural en l'atmosfera. Tots són gasos hivernacle ja que que retenen l'escalfor que reflecteix la Terra. Sense la presència del CO2 i del vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30ºC per sota de l'actual.
Però la contaminació produïda per l'activitat humana fa que augmenti la quantitat d'aquests gasos a l'atmosfera i això comporta el risc d'un increment general de la temperatura del nostre planeta. A més, s'alliberen gasos com els CFC, els responsables del deteriorament de la capa d'ozó, la qual protegeix la vida a la Terra de les radiacions perjudicials del Sol, empitjorant el problema.
D’on procedeixen els gasos d’efecte hivernacle?
S'han identificat més de 30 gasos que potencien l'efecte hivernacle. El més greu del cas és que molts dels gasos hivernacle tenen una vida molt llarga. Per exemple, l'òxid de nitrogen pot durar 170 anys i els gasos CFC es mantenen actius durant un segle
El diòxid de carboni o CO2 és el principal responsable de l’efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir energia. Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s’alliberen grans quantitats de CO2 a l’atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen CO2. Per tant es tracta d’una contribució doble a l’efecte hivernacle
Els CFC arriben a l'atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d'ozó. Són gasos hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament els substitueixen en els aerosols no perjudiquen la capa d'ozó però també contribueixen a l'efecte hivernacle
- El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar.
- L'ozó de superfície. L'ozó que es troba a gran alçada en l'atmosfera forma la capa d'ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. En canvi, l'ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica o smog i potencia l'efecte hivernacle. A més a més, l'ozó de superfície no s'enlaira fins a les parts altes de l'atmosfera per reforçar la capa d'ozó.
- L'òxid de nitrogen és present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d'òxids de nitrogen a l'atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.
- Els gasos CFC s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten aquests gasos i els
Què podem fer nosaltres?
- Reduir els índexs de diòxid de carboni utilitzant menys combustibles fòssils.
- Estalviar energia perquè si el consum domèstic i industrial d'energia es redueix, les calderes i les centrals energètiques hauran de cremar menys combustibles fòssils.
- Utilitzar fonts d'energia alternatives (eòlica, geotèrmica, mareomotriu, solar i hidroelèctrica).
- Evitar comprar aerosols.
- Els agricultors haurien d'evitar l'ús excessiu de fertilitzants químics.
- Cal deixar de talar i cremar els boscos. Hem de plantar més arbres, ja que absorbeixen el diòxid de carboni i eviten que vagi a parar a l'atmosfera.
- No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d'arbres de les selves tropicals.
- Cal participar en iniciatives, campanyes internacionals o associacions que promoguin un estil de vida sostenible per tal de combatre problemàtiques com ara el canvi climàtic.
Experimentem amb el canvi climàtic
Avui entendrem de forma molt senzilla i amb materials que tots tenim per casa com funciona l’efecte hivernacle.
Materials:
- Caixa de sabates
- Vidre o plàstic transparent
- Termòmetre de temperatura ambiental (no digital)
- Fulla de paper
- Cola o cinta adhesiva
Elaboració:
Primer, agafa la caixa de sabates o una de mida similar que ja no necessitis. Només necessitem la caixa, així que la tapa pots reciclar-la al contenidor blau. També necessitem un vidre o plàstic de la mida de la tapa. Si no tens cap vidre o plàstic similar, pots utilitzar un recipient de plàstic transparent (tipus “tupper”) que encaixi amb la capsa.
Quan tinguis tot això, col·loca el termòmetre dins de la caixa. Doblega la cartolina en angle recte, i enganxa-la de manera que la caixa quedi dividida en dues parts. La idea és que quan posis la caixa al sol, la cartolina faci que el termòmetre estigui a l’ombra.
Deixa-ho 15 minuts en aquesta posició i després anota la temperatura. Després, sense moure la caixa, tapa-la amb el vidre o plàstic transparent. Espera uns altres 15 minuts. Mira la temperatura que ara marca el termòmetre, veuràs que ha pujat considerablement.
Això és perquè al posar la tapa transparent, l'interior de la caixa s'escalfa molt més que sense. Aquest és l'efecte hivernacle. En aquest cas, el vidre deixa passar la llum que escalfa l'interior de la caixa però no deixa escapar la calor, que es queda dins i per tant augmenta la seva temperatura.
