Les formigues

Com són? 

La mida de les formigues va de 0,75 a 52 mm. El seu color també varia; la majoria són vermelles o negres, el verd és menys habitual, i algunes espècies tropicals tenen un to metàl·lic. Com la resta d'insectes, les formigues tenen un exosquelet, una cobertura exterior que serveix de carcassa protectora al voltant del cos i de punt d'ancoratge pels músculs. Tenen l cos dividit en 3 segments, el cap, el mesosoma i el metasoma o gàster. Tenen 6 potes, 2 antenes amb un artell basal molt llarg i una constricció anomenada pecíol, que forma una cintura estreta molt visible.

Com s’organitzen?

Les formigues formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars depredadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colònies altament organitzades que poden ocupar grans territoris i que consisteixen en milions d'exemplars, en gran part femelles estèrils que formen castes d'"obreres", "soldats", o altres grups especialitzats. Les colònies també tenen alguns mascles fèrtils i una o més femelles fèrtils anomenades "reines". A vegades es descriuen les colònies com a un súper organisme perquè les formigues semblen actuar com una única entitat, treballant col·lectivament per mantenir la colònia. El seu èxit ha estat atribuït a la seva organització social i a la capacitat de modificar els seus hàbitats, extreure recursos i defensar-se. La seva llarga coevolució amb altres espècies ha dut a relacions mimètiques, comensals, parasitàries i mutualístiques..

Desenvolupament

La vida d'una formiga comença en un ou. Si l'ou és fertilitzat, en naixerà una femella; si no, serà un mascle. Les formigues es desenvolupen per una metamorfosi completa, és a dir, l'estadi larval passa per un estadi pupal abans de transformar-se en adult. La larva és pràcticament immòbil i és alimentada i cuidada per les obreres. La diferenciació entre reines i obreres, ambdues femelles, i quan n'hi ha, entre diferents castes d'obreres queda determinada per la nutrició que reben les larves. Les larves i pupes han de romandre a temperatures bastant constants per assegurar-ne un desenvolupament adient, de manera que, dins la colònia, se les mou sovint d'una cambra de cria a l'altra.

La majoria d'espècies de formigues tenen un sistema en què només la reina i les femelles fèrtils tenen la capacitat d'aparellar-se. Alguns formiguers tenen múltiples reines, mentre que d'altres poden existir sense reines ja que tenen obreres capaces de reproduir-se.  Quan arriba el moment de reproduir-se, els mascles alats emergeixen de les pupes juntament amb les femelles fèrtils, també alades, i no fan res a la vida a part de menjar i aparellar-se. 

Durant el curt període d'aparellament, els sexuats, tret de la reina de la colònia, són portats a l'exterior, on altres colònies d'espècies similars fan el mateix. Aleshores, totes les formigues fèrtils alades es posen a volar. L'aparellament té lloc durant el vol i els mascles moren poc després. Les femelles d'algunes espècies s'aparellen amb múltiples mascles. Les femelles que s'han aparellat busquen tot seguit un lloc adient per començar una nova colònia; allí s'arranquen les ales i comencen a pondre els ous i cuidar-los.

Perquè són importants?

• Dispersen les llavors, lo que permet que surtin noves plantes.
• Pol·linitzen les flors, lo que també permet la reproducció de la vida vegetal.
• S’alimenten d’altres insectes i altres animals invertebrats, lo que ajuda a mantenir l’equilibri d’espècies.
• S’alimenten de matèria orgànica en descomposició, per lo qual ajuden a netejar i a aprofitar els residus orgànics.
• Són l’aliment de moltes espècies animals.

Formigues catalanes

Als Països Catalans podem trobar més de 180 espècies diferents. Són comunes les formigues dels gèneres Lasius i Camponotus, als troncs d’arbres, Crematogaster, que ocasiona estralls a les sureres, Messor i Formica, que inclou la F. rufa dels Pirineus, molt beneficiosa per a l’agricultura a causa dels insectes nocius que destrueix.

Formiguers a Ecometròpoli

Al nostre centre d'educació ambiental podem trobar un formiguer a l'exposició "Bosc" en fase de maduració. Conté una colònia d'uns 2 anys de vida on la reina es troba acompanyada de nurseres i obreres que l'ajuden. A més, des del centre realitzem activitats relacionades amb les formigues per conscienciar a la població sobre la seva importància.

Formigues de cartró

Avui farem servir oueres de cartró per fabricar el nostre formiguer. 

Materials:

• Ouera de cartró
• Pintura i pinzell
• Neteja pipes negres
• Ulls adhesius
• Tisores

Elaboració: 

El primer que farem serà retallar la ouera de forma que ens quedin 3 peces juntes. Tot seguit les pintarem de negre o marró i fins i tot podem pintar un dels extrems de vermell. Quan estigui sec farem 6 forats a la peça del centre i hi passarem el neteja pipes. Un cop els haguem passat els doblegarem en forma de potes. També farem 2 forats a la zona del cap per posar les antenes. Per acabar hi enganxarem els ulls i ja tenim la primera formiga del nostre formiguer!