Els primers amfibis aparegueren a la fi del període Devonià, fa aproximadament 350 milions d'anys. A l’actualitat existeixen unes 7.641 espècies arreu del món. Es troben a tots els continents tret l'Antàrtida, tot i que en aquest últim l'hi han trobat fòssils que demostren que hi habitaren en el passat, i també estan absents a nombroses illes oceàniques. Són uns veïns extraordinaris que hem de respectar i protegir.
Els amfibis
Com són?
Són animals vertebrats (amb esquelet intern constituït per ossos) amb el cap unit directament al tronc, de manera que manquen de coll i el tronc pot acabar en una cua o no. Tenen la pell nua, sense cap tipus d’estructures similars a les escates, i en algunes espècies pot ser tòxica. Està impermeabilitzada i és rica en glàndules encarregades de mantenir-ne la humitat i evitar-ne la deshidratació. Tenen parpelles que serveixen per evitar que els ulls s'assequin, els anurs, per exemple, en tenen tres a cada ull; una és transparent i protegeix els ulls sota l'aigua, mentre que les altres dues poden ser translúcides o opaques.
Com respiren?
Quan surten de l’ou respiren sota l’aigua a traves de les brànquies però quan es fan adults ho substitueixen per altres òrgans respiratoris: pulmons, que són airejats mitjançant moviments de la boca, i a través de la pell, altament vascularitzada i que sempre ha d'estar humida per permetre la respiració.
El cant de les granotes
En els anurs, els mascles o ambdós sexes, segons l'espècie, realitzen un cant per atraure a la parella. Cada espècie té la seva pròpia crida, que només atreu als dels la seva espècie. Algunes espècies tenen mascles que no criden, però aprofiten el cant d'un altre que si ho fa.
Reproducció i Metamorfosis
Són animals ovípars, posen ous dins de l’aigua ja que no estan protegits de la dessecació, com els dels rèptils o les aus. El mascle fecunda externament els ous mentre la femella els pon. De l’ou surt un capgròs, una larva completament aquàtica. A la fi de la fase larvària, els capgrossos sofreixen una metamorfosi (canvien la seva morfologia i anatomia) per passar a la fase adulta. Després de la metamorfosi, els adults joves poden deixar l'aigua i dispersar-se en hàbitats terrestres, o continuar vivint a l'hàbitat aquàtic com adults.
Grups d’amfibis
Anurs (granotes i gripaus): és el grup més divers, el 88% de les espècies d'amfibis són anurs. Perden la cua a la fase adulta.
A dalt, d'esquerra a dreta: Granota verda d'ulls vermells
(Agalychnis callidryas) i Granota fletxa blava (Dendrobates azureus)
A baix, d'esquerra a dreta: Gripau marí (Rhinella marina) i
Granota toro (Lithobates catesbeianus)
Caudats (tritons i salamandres): Conserven la cua al llarg de tota la vida.
A dalt, d'esquerra a dreta: Tritó alpí (Ichthyosaura alpestris) i Tritó verd (Triturus marmoratus). A baix, d'esquerra a dreta: Salamandra del nord-oest (Ambystoma gracile) i Tritó de l'est (Notophthalmus viridescens)
- Gimnofions (cecílies): Amfibis molt especials que tenen cua però no tenen potes i es troben només en regions tropicals humides. Siphonops annulatus
Gimnofions (cecílies): Amfibis molt especials que tenen cua però no tenen potes i es troben només en regions tropicals humides. Siphonops annulatus
El més gran i el més petit del món
El més gran és la salamandra xinesa gegant (Andrias davidianus) que pot arribar a mesurar 1,8 metres. L’amfibi més petit, considerat també el vertebrat més petit del món, és la granota “Paedophryne amauensis” que mesura 7,7 mm de llarg i viu a l’illa tropical de Papua i Nova Guinea.
Problemàtiques de conservació
La UICN, en la seva Llista d'espècies animals en perill d'extinció consultada al juny de 2020, assenyala 2.202 espècies d’amfibis amenaçades a causa de l’augment en l'índex de rajos ultraviolats (conseqüència del debilitament de la capa d'ozó), de nous depredadors als ecosistemes actuals (espècies exòtiques introduïdes), de la fragmentació i pèrdua d'hàbitat, de la toxicitat i acidesa ambiental, de malalties emergents, del canvi climàtic, i de les interaccions entre tots aquests factors.
Amfibis colomencs
Granota verda (Pelophylax perezi) Reineta (Hyla meridionalis) Gripau comú (Bufo bufo) Gripau corredor (Epidalea calamita) Tòtil (Alytes obstetricans) Renoquet (Pelodytes punctatus) Salamandra (Salamandra salamandra)
Pla de Biodiversitat urbana
El Servei de Medi Ambient i Higiene Ambiental dins del Programa Municipal de Protecció i Recuperació de la Fauna Salvatge ha naturalitzat punts d’aigua amb plantes autòctones amb la finalitat de recuperar i conservar les poblacions d’amfibis que hi ha al municipi. A més, des d’Ecometròpoli, es realitzen activitats educatives dirigides a la ciutadania per a poder donar a conèixer la nostra fauna i conscienciar sobre la seva protecció.
Caçamosques reciclat
Avui farem servir el reciclatge per fabricar un caçamosques que ens ajudarà a afinar la punteria!
Materials:
- Rotlle de cartró de paper de WC
- Pintura i pinzell
- Cordill
- Grapadora
- Paper
- Ulls adhesius
Elaboració:
El primer que farem serà pintar el rotlle de cartró de verd per fora i de vermell per dins. Mentre s’asseca dibuixarem i pintarem en un paper 2 potes de davant, dues de darrera i una mosca, que no ha de ser massa gran, per poder entrar fàcilment al tub. Un cop tot sec, graparem les potes al rotlle, li graparem la part de baix i enganxarem els ulls adhesius, si no en tenim els podem dibuixar. Per acabar tallarem un tros d’uns 30cm de cordill i graparem una extrem dins del rotlle i a l’altre extrem hi graparem la mosca. Llest!
Ara només hem de fer que la granota caci la mosca!