En l’actual context sanitari mundial ens plantegem com pot ser que apareguin malalties que capgirin les vides de tothom i quin paper tenim nosaltres en la seva transmissió. La nostra interacció amb el medi natural té molt més a veure del què ens pensem.
Les pandèmies
Protegir la natura, frenar l'extinció d'espècies, parar la pèrdua de biodiversitat, mantenir la integritat dels sistemes naturals, acabar amb el tràfic il·legal, prohibir el consum d'animals silvestres, lluitar contra el canvi climàtic, canviar l'actual model de producció i de consum i assumir, en definitiva, que la nostra salut depèn directament de la del planeta. Aquesta és la premissa fonamental per evitar futures pandèmies.
Què és una epidèmia? I una pandèmia?
Parlem d’epidèmia quan una malaltia contagiosa es propaga activament durant un període de temps determinat fent augmentar el nombre de casos en una regió geogràfica concreta.
L’epidèmia passa a ser pandèmia si es compleixen 2 requisits, que afecti a més d’un continent i que hi hagi contagis locals, és a dir, que els malalts no provinguin directament d’una zona ja infectada.
Tant l’una com l’altra poden ser provocades per virus o bacteris.
Diferència entre virus i bacteris
Els bacteris són formes de vida unicel·lulars de mida molt petita (aproximadament 50 vegades més fins que un cabell) i poden tenir formes diferents. Van ser les primeres formes de vida que van aparèixer a la Terra, poden viure de forma autònoma i colonitzen pràcticament tots els ambients del planeta, per extrems que siguin. Molts bacteris viuen de forma natural dins el nostre cos i són necessaris per a què el nostre organisme funcioni correctament, en canvi n’hi ha d’altres que ens poden provocar malalties. Els podem tractar amb antibiòtics, que els eliminarien.
Els virus són agents infecciosos que no poden reproduir-se per si sols, sempre necessiten una cèl·lula per replicar-se, podríem dir que són paràsits intracèl·lulars. Per això no són considerats com a éssers vius. Tots els organismes vius, animals, plantes i fins i tot bacteris, poden ser víctimes d’un virus. No es poden tractar amb antibiòtics.
Les malalties zoonòtiques
Són aquelles malalties que es transmeten d’animals a humans i viceversa, poden ser bacteris, virus, fongs i paràsits. El 70% dels patògens que afecten a humans són zoonòtics. Es poden transmetre directament entre animals, inclosos els humans, o a traves d’una tercera espècie, anomenada vector, com els mosquits.
La biodiversitat i les pandèmies
Tot i que encara hi ha molt debat científic, està comprovat que l'alteració de l'equilibri dels sistemes naturals per destrucció directa d'hàbitats i per pèrdua de biodiversitat, juntament amb el tràfic d'espècies i els efectes amplificadors del canvi climàtic, augmenten notablement el risc de aparició de malalties infeccioses transmissibles a l'ésser humà. La solució passa per frenar l'extinció d'espècies mantenint la integritat dels ecosistemes, reduir la nostra petjada ecològica lluitant contra el canvi climàtic i assumir que la nostra salut depèn de la del planeta.
Virus i bacteris conviuen amb nosaltres des de sempre. En hàbitats ben conservats, amb gran diversitat d'espècies que es relacionen en equilibri, els virus i bacteris es distribueixen entre les diferents espècies i no afecten l'ésser humà. Però quan la naturalesa s'altera o destrueix, es debiliten els ecosistemes naturals i es facilita la propagació de patògens, augmentant el risc de contacte i transmissió a l'home, amb els consegüents efectes negatius sobre la nostra salut.
Com afecten el nostres actes a la propagació de patògens?
La destrucció de boscos a causa de les tales, la mineria, la construcció de carreteres, les urbanitzacions i l'augment de la població, no només provoca desaparició d'espècies sinó també que les persones tinguin un contacte més directe amb animals amb els que mai havíem interaccionat i, per tant, també amb noves malalties.
El tràfic d'espècies i restes i el seu consum exposa als humans al contacte amb virus o altres patògens dels que aquests animals poden ser un hoste o vector. El pangolí, la víctima més afectada del món pel tràfic d'espècies, podria ser el vector que ha desencadenat l'actual pandèmia, al ser consumida a la Xina i altres mercats asiàtics.
La intensificació agrícola i ramadera provoca destrucció d'hàbitats i pèrdua de biodiversitat, (1/3 de la desforestació del planeta és per aquesta causa), de manera que és també un factor important en la propagació de zoonosis. A més l’ús indiscriminat d'antibiòtics en animal de granja pot crear bacteris súper resistents.
El canvi climàtic està amplificant les principals amenaces que afecten la biodiversitat i afavoreix l'expansió de virus i bacteris, o dels seus vectors, per la seva preferència per ambients humits i càlids, facilitant l'aparició de determinades espècies en noves àrees on poden portar malalties abans desconegudes o desaparegudes. L’augment de la temperatura també està provocant que es desfaci el gel dels pols, on poden haver-hi atrapats patògens desconeguts des de fa milions d’anys.
Consells de seguretat
Alguns virus com el Covid-19 es transmeten per contacte directe, per protegir a la població és important que tots i totes mantenim la distància de seguretat de dos metres i utilitzem mascareta en espais públics. Hem de ser conscients que la mascareta ha d'estar ben posada cobrint la cara des de damunt del nas fins a la barbeta, sino no serveix de res.
A més, molts dels virus i bacteris que ens provoquen malalties sobreviuen durant un temps sobre les superfícies, de manera que si les toquem i ens freguem la cara ens podem infectar.
Per evitar aquestes situacions hem d'aprendre a rentar-nos les mans correctament ja que moltes vegades ens deixem parts sense fregar.Per una correcta higiene hem de rentar-nos les mans sovint i fer servir sabó o un preparat de base alcohòlica. Si ho fem amb sabó el rentat ha de durar de 40 a 60 segons i amb gel alcohòlic de 20 a 30 segons.
