S’ha demostrat científicament que una major diversitat de líquens està directament relacionada amb una millor qualitat de l’atmosfera i com les zones amb més afeccions respiratòries, com el càncer de pulmó, tenen una alta correlació amb la pèrdua de diversitat de líquens.
Els líquens
Què són?
Els líquens són organismes complexos formats per la unió íntima –simbiosis– d’un fong i, almenys, un organisme fotosintètic: una alga verda (clorofícea) o un cianobacteri. La unió de tots dos organismes produeix una estructura, el liquen, que és completament diferent a qualsevol dels dos organismes per separat. Dins el liquen es donen les condicions òptimes perquè les algues i/o cianobacteris realitzin la fotosíntesi, a través de la qual es generen sucres que serveixen com a aliment per al fong.
Per què fan simbiosi?
La simbiosi liquènica constitueix una estratègia realment exitosa: una de cada cinc espècies de fongs ascomicets està liquenizat. Els líquens són capaços de viure en pràcticament tots els ecosistemes terrestres, des de l’equador fins als pols, i des de les costes fins a les altes muntanyes, cobrint aproximadament el 8% de la superfície terrestre. Un dels hàbitats que els líquens són capaços de colonitzar són els arbres de les nostres ciutats, on han de fer front a la contaminació atmosfèrica.
Bons bioindicadors de la salut ambiental
Els bioindicadors són organismes molt sensibles als canvis ambientals en el seu entorn, com poden ser les variacions en els nivells de contaminació atmosfèrica, i els líquens són el millor exemple d’això. A diferència de les plantes, ells no tenen estructures actives per regular l’entrada i sortida de l’aigua i els gasos de l’aire, de manera que les substàncies que hi ha a l’atmosfera, entre elles els contaminants, s’acumulen fàcilment en el seu interior. Això provoca símptomes de deteriorament molt més ràpid que en altres organismes, la qual cosa els converteix en excel·lents sentinelles de problemes potencials per a la nostra salut.
On els trobem a les ciutats?
Els líquens a les ciutats colonitzen diferents substrats: construccions i mobiliari urbà de diversos materials, roques, sòls, etc. Els que creixen en l’escorça dels arbres, anomenats epífits, són excel·lents bioindicadors i els científics els han utilitzat durant dècades per conèixer el grau de contaminació atmosfèrica a ciutats de tot el món. El 1866, William Nylander va ser el primer investigador que va observar la desaparició dels líquens segons s’endinsava al centre de París durant l’auge de la revolució industrial. Des de llavors, s’han publicat més de 2.000 treballs científics utilitzant líquens com a bioindicadors de la qualitat de l’aire i els nivells de contaminació per diòxid de sofre, òxids de nitrogen, metalls pesants, etc. en els cinc continents.
Quina informació ens donen?
L’ús de líquens com a bioindicadors no pot arribar a l’exactitud de les mesures fisicoquímiques de les estacions de control de la qualitat de l'aire, que donen uns resultats quantitatius molt exactes, però suposa una sèrie d’avantatges:
- Ofereixen una informació integrada i qualitativa de l’estat de l’aire, ja que estan exposats a tots els seus contaminants.
- El cost de l’anàlisi d’aquests en cada localitat és moltíssim menor que el cost d’instal·lació i manteniment d’una xarxa d’estacions de control.
- Cobreixen una zona més àmplia i indiquen l’evolució al llarg del temps, ja que la seva absència és un primer efecte de la contaminació.
En busca del liquen perdut!
Avui us proposem sortir a fer de biòlegs per la ciutat a buscar quins líquens viuen prop de casa vostra. Hem seleccionat una llista de 10 espècies que mostren diferent sensibilitat a la contaminació. Mapejant la distribució d’aquestes espècies tindrem una imatge realista del grau de pol·lució a la nostra ciutat. Són comunes, fàcils d’identificar i estan ordenades de major a menor tolerància a la contaminació atmosfèrica.