Primers pobladors: ibers i romans (del neolític al segle X)

Els assentaments prehistòrics

Podem documentar la presència de l’home en territori colomenc des del neolític mig, tot i que segons diverses troballes podríem pensar en una ocupació fins i tot anterior. Es tractava doncs d’un paisatge molt diferent, on la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari i possiblement la major part de la costa era zona d’aiguamolls. La vegetació de la serralada litoral estava formada per boscos d’alzines, amb presència de roures i pins i un sotabosc de grans arbustos. Totes aquestes condicions foren adients per a l’establiment de comunitats que combinaven la caça i la recol·lecció, la ramaderia i l’agricultura.

Els ibers són la primera civilització que s’assentà al nostre territori, al cim del Puig Castellar o turó del Pollo, de 303 m d’alçada, en una superfície lleugerament superior als 4000 m². Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important dintre de la Laietània. El jaciment data de finals del segle V o principis del segle IV aC fins a finals del segle III aC o a principis del segle II aC, moment en què és abandonat a causa dels esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Púnica.

Cova d’en Genís (ZA-01)

Descoberta l’any 1955 a uns 500 metres a l’est del Puig Castellar i coneguda amb el nom del seu descobridor, la cova d’en Genís és un sepulcre constituït per una gran roca granítica que reposa sobre d’altres més petites formant una cavitat. S’hi van trobar restes d’ossos i dos vasos de ceràmica grisa, un d’ells de tradició neolítica i l’altre que té la característica nansa de tipus “apèndix de botó” típica del Bronze Mig.

Poblat Ibèric Puig Castellar (ZA-02)

El poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà, en uns terrenys propietat de Ferran de Sagarra.
L’estructura urbanística del poblat s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven el desnivell.

D’ibers a romans

Als voltants del segle I aC l’arribada dels romans va produir un procés d’aculturació que finalitzà amb la romanització del territori i la dissolució de la cultura ibèrica. Aparegueren les vil·les o cases de pagès romanes, establiments rurals caracteritzats per la seva autosuficiència econòmica.
Són poques les troballes d’aquest període a Santa Coloma, però suficients per afirmar l’existència d’algunes vil·les romanes que possiblement depenien de Baetulo (Badalona).
A partir del segle III s’inicia una crisi a causa de l’afebliment de les estructures imperials. Que van esdevenir en la caiguda de l’Imperi romà al segle V.
Des d’aquest moment fins al final de l’època carolíngia al segle X, van passar per Catalunya els visigots, els musulmans i els francs. Foren temps de gran inestabilitat, amb invasions, conspiracions, crisis, guerres, epidèmies i,
també, de grans transformacions, configurant, tot plegat, la transició cap a la societat feudal.

Troballes romanes

Encara que les vil·les eren propietat de famílies romanes, els qui treballaven les terres a la nostra zona devien ser els ibers que van abandonar el poblat i es van integrar al món romà. S’han trobat restes romanes a can Calvet, Torribera, Torre Pallaresa, can Zam, carrer d’Extremadura, carrer d’Amèrica i al Parc dels Pins, i d’entre les troballes fetes destaquen dos forns, restes de paret, una sitja, dos dipòsits i un enterrament, ja que la majoria són materials en superfície.

COVA D’EN GENÍS (ZA01)

Localització: Turó del Pollo a la Serralada de Marina

Descripció:  Aquest element arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez durant una exploració en una zona de matolls i esbarzers a la cimera on es troba l'ermita de Sant Climent, a uns 500 metres a l'est del Poblat ibèric de Puig Castellar.

La Cova d'en Genís és un sepulcre d'una gran singularitat, tant per les seves característiques com per l'època a la qual pertany. És l'únic enterrament conegut del període del Bronze Mitjà en el terme de Santa Coloma. Tot i que en un principi se'l considerava una construcció megalítica, actualment es creu que és un dolmen de finals de l'època del Bronze (1.200 anys aC).

El dolmen, que pren el nom del seu descobridor, està format per una gran roca granítica que reposa sobre altres de més petites, creant una cavitat de 3,00 metres d'amplada i 2,50 metres d'alçada. Aquesta cavitat es prolonga en un petit passadís, com si en resultés de l'existència de dues pedres col·locades en paral·lel davant de l'obertura de la cavitat.

A l'interior de la cova es va trobar un os de tíbia humana, que es va desfer en ser extret, i un aixovar funerari que consistia en dos vasos de ceràmica grisa. Un d'ells pertanyia a la tradició neolítica, mentre que l'altre tenia la característica ansa d'apèndix de botó típica de l'edat del Bronze Mitjà. Posteriorment, l'espai va continuar sent utilitzat de forma esporàdica, ja que també es van trobar fragments ceràmics i altres restes corresponents al Bronze Final i a l'època històrica. Tot i això, aquestes troballes eren tan escasses que la primera conclusió a la qual es va arribar era que l'espai havia estat remogut per animals.

 

POBLAT IBÈRIC DEL PUIG CASTELLAR (ZA02)

Localització: Cim del Turó del Pollo a la Serralada de Marina

Descripció: El poblat ibèric del Puig Castellar, situat a la part alta del turó del Pollo, amb una alçada de 303 m, ocupa una superfície aproximada de 4.000 m² i és el primer assentament humà del nostre territori, sent el lloc més rellevant de la història antiga de Santa Coloma.
Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan suposar que hauria estat un poblat important. La seva ubicació permetia tenir una visió i comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava una àrea rellevant de la línia de la costa, la desembocadura del Besòs, la plana de Barcelona i el pas cap a l'interior, cap al Vallès. Va ser ocupat des del segle VI aC fins a l'inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, que habitava un territori que s'estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera, i cap a l'interior, per la vall del Llobregat i el Vallès.

Al voltant del poblat, especialment a la zona plana, hi havia altres assentaments que estaven relacionats amb ell, entre els quals destaquen l'assentament rural de can Calvet i les Sitges del carrer d'Extremadura, una àrea, potser comunitària, on s'emmagatzemava l'excedent de cereals que segurament s'utilitzava per al comerç amb els grecs, cartaginesos o romans. El paisatge natural era molt diferent de l'actual: la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari i, probablement, la major part de la costa era una zona de marjals. La vegetació de la serralada litoral estava principalment formada per boscos d'alzines amb presència de roures i pins, amb un sotabosc d'arbustos grans. La fauna incloïa espècies que actualment han desaparegut com el cérvol, el llop o el porc senglar. L'activitat econòmica més important era l'agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries.

L'organització urbana del poblat indica que els seus habitants pertanyien a una societat complexa i organitzada. L'estructura urbana s'adaptava a les característiques del terreny, i les cases s'aixecaven en terrasses per superar el desnivell. Totes les habitances de les zones nord i nord-oest tenien una primera fase de construcció a finals del segle V i principis del segle IV aC, tenien una forma rectangular i disposaven d'una llar de foc. S'han trobat objectes que ens mostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s'hi realitzaven, com l'emmagatzematge, el teixit, la mòlta de cereals o la metal·lúrgia.

Els habitants de l'última fase d'ocupació del poblat hi van deixar un gran nombre d'objectes de valor, sobretot metàl·lics, com el cap de fíbules, ganivets, eines agrícoles i fins i tot un tresor de dracmes de plata d'Empúries.

Això fa pensar en un abandonament sobtat del poblat a finals dels segles III o inicis del segle II aC, possiblement relacionat amb els esdeveniments de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC) o amb els esdeveniments de la gran revolta indígena de l'any 196 aC.

El poblat ibèric del Puig Castellar va ser descobert l'any 1902 per mossèn Joan Palà, després de trobar ceràmiques als vessants del turó del Pollo. L'any 1904, l'historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys, va realitzar les primeres excavacions arqueològiques en una àrea compresa entre el cim i el vessant meridional del turó. L'any 1909, Ferran de Sagarra va cedir els resultats de les seves investigacions al Laboratori d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, i deu anys més tard va cedir els terrenys on es troba el jaciment, així com els objectes trobats en ell.

L'any 1922, l'Institut d'Estudis Catalans va reprendre les excavacions sota la direcció de Josep Colominas i Josep C. Serra i Ràfols, qui va elaborar el primer pla detallat del jaciment. Serra i Ràfols va tenir la idea de crear un museu monogràfic in situ i d'obrir un passeig arqueològic que connectés amb la cova d'en Genís.

Entre el 1954 i el 1958, el Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma es va fer càrrec de la protecció del jaciment i va realitzar una nova campanya d'excavacions sota la direcció d'Àngel Martínez i Joan Vicente, amb l'assessorament tècnic de Josep C. Serra i Ràfols. Amb els resultats obtinguts en aquests treballs, es va completar el pla del sector septentrional del poblat.
Des de l'any 1997, després de gairebé quaranta anys d'inactivitat, l'Ajuntament de Santa Coloma, a través del Museu Torre Balldovina, ha iniciat accions per a la conservació i dinamització del jaciment del poblat ibèric Puig Castellar com a parc arqueològic. Les intervencions arqueològiques dutes a terme en el jaciment des de l'any 1998 s'han centrat en el sector nord-oest i han suposat l'excavació completa d'aquest sector i la consolidació de gran part de les estructures. Pel que fa a la museïtzació, l'Ajuntament ha dut a terme la reconstrucció d'un habitatge, la senyalització per a les visites, la instal·lació d'un mòdul interactiu i la millora de l'entorn i els accessos.

Actualment, els objectes trobats es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya de Barcelona i al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.