EL PROCÉS DE CANVI: CONVIVÈNCIA ENTRE AGRICULTURA I EL INDUSTRIALITZACIÓ (del segle XIX a 1909)

Els últims anys del segle xviii portaren a un procés regressiu que tindria continuïtat fins ben entrat el segle xix sobretot degut a la inestabilitat política del període, els desastres naturals, les epidèmies i les guerres, sobretot la del Francès, que afectà de ple Santa Coloma.

També les guerres carlines que s’anaren repetint al llarg de tot el segle crearen un clima d’inestabilitat social agreujada en els últims anys de la centúria pels primers conflictes laborals del nou món fabril. Per això, la recuperació econòmica i demogràfica fou molt lenta i fins a mitjans del segle xix no se superà la població de finals del xviii.

Fou en aquesta època que Santa Coloma mostrà els primers inicis d’industrialització, fonamentalment de teixits i pells. L’agricultura, però, seguia sent l’activitat productiva més important dins de l’economia colomenca. I també va rebre els primers immigrants de fora de Catalunya, principalment provinents de la província de Terol, i altres migrants atrets per l’Exposició Universal de 1888.

Són d’aquesta època edificis com Can Sucre, Can Banús, can Met, la farmàcia Altés o Can Sisteré.

PORTAL DEL CEMENTIRI VELL (EC16)

Localització: Cementiri nou de la carretera de la Roca (Les Oliveres)

Descripció: Era la porta principal d'accés al Cementiri Vell, a la qual s'arribava a través d'una petita plaça amb desnivell que comptava amb quatre esglaons. El Cementiri Vell, inaugurat el 1861 i tancat el 1976, es trobava a l'est del centre de Santa Coloma. El 2003 va ser enderrocat i en el seu lloc es va construir l'espai públic del Jardí Ernest Lluch. Del Cementiri Vell original es conserven quatre elements, dos dels quals, el Panteó de la Família Sagarra i el Panteó de la Família Segarra Canyet, romanen en el seu emplaçament original, mentre que els altres dos, el Portal i el Panteó de la Família Gordi, van ser traslladats i incorporats a un espai lliure entre els recents blocs de nínxols del Cementiri Nou de Santa Coloma, com a element simbòlic que emmarca una fletxa de planta sobre un monticle que apunta cap al cel.

L'antiga porta d'accés al Cementiri Vell està realitzada amb ferro forjat. L'autoria correspon al reconegut arquitecte Antoni Rovira i Trias. Amb una alçada de 3,50 metres i una amplada de 2,30 metres, la porta es divideix en tres nivells. La base és opaca i està formada per plaques de ferro, mentre que les dues parts superiors són més elaborades i estan constituïdes per barres de ferro emmarcades per ornaments corbats també de ferro. És en aquesta part on es pot llegir "AÑ 1861", l'any de la seva construcció.

CAN BANÚS (EC17)

Localització: Carrer de Josep Anselm Clavé 11 (Centre)

Descripció: Construïda a finals del segle XIX, aquesta antiga casa de pagès té un autor desconegut i està formada per dos volums. Un d'ells, de tres plantes, configura la façana principal, mentre que l'altre, de dues plantes, es troba davant del petit jardinet que connecta amb la plaça de la Biblioteca Central.

És de propietat privada i s'utilitza amb fins residencials. Es troba al centre del nucli urbà, just al mig de la ciutat. És interessant per entendre l'evolució urbanística de Santa Coloma, ja que, a causa del creixement inevitable de la ciutat, es troba a l'interior d'una illa.

És una mostra interessant de l'arquitectura rural de Santa Coloma i del seu procés urbanístic. L'edifici ha experimentat diverses transformacions amb el pas del temps, però això no ha afectat significativament la seva comprensió tipològica.

La façana té una composició senzilla, però val la pena destacar el portal d'accés amb un arc rebaixat i la porta de fusta. Les instal·lacions penjades a la façana afecten negativament la seva imatge. El sostre és de teula àrab amb dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'interior, es destaca l'accés i la volta que el cobreix, així com l'antiga cuina, que actualment ha estat convertida en una botiga. Altres elements interessants són l'escala i el forn.

CAN PATA (EC18)

Localització: Carrer de Sant Pere 27 (Centre)

Descripció: Aquesta edificació és de finals del segle XIX i es desconeix l'autoria. Va ser absorbit pel primer creixement del nucli històric de Santa Coloma i va ser condicionat per l'obertura del passeig del Mossèn Jaume Gordi. És de propietat privada i s'utilitza amb fins residencials, tot i que té una qualificació com a equipament cultural i docent.

Inicialment, l'edificació era una construcció aïllada amb una planta trapezoidal, que constava de planta baixa i pis. A l'interior, es pot apreciar clarament la tipologia d'una masia. A la planta baixa hi ha l'entrada, la cuina i les dependències de magatzem, i a la planta pis hi ha una sala o distribuïdor central amb dormitoris a cada costat. Hi ha un pati frontal, amb els senzills coberts encara existents, que recorden els orígens rurals del conjunt. El "barri" que permet l'entrada probablement fa referència al moment de la urbanització del carrer de Sant Pere.

La façana principal, desfigurada pel cos de planta baixa afegit a l'esquerra, és simètrica amb tres eixos de composició. Hi ha una obertura sobre la porta que correspon a un balcó. El sostre és a dues aigües amb teules àrabs, i el carener és paral·lel a la façana principal. A l'interior, es conserva en bon estat la distribució original, amb sostres de bigues de fusta i revoltons, i alguns paviments posteriors de mosaic. L'escala que condueix al primer pis també és original.

CAN MARIN (EC19)

Localització: Carrer Major 4 int - Carrer de Dalt de la Ciutadella 8 (Centre)

Descripció: Aquesta masia té una planta rectangular amb la façana principal en un dels costats curts, orientada cap al sud-oest. Va ser construïda a finals del segle XIX per un autor desconegut i es troba a la zona est del nucli històric de Santa Coloma, prop de l'Escola de Música i l'Auditori de Can Roig i Torres.

Inicialment, l'edifici estava aïllat, però amb el temps va ser absorbit pels primers creixements del nucli urbà i actualment forma part del que s'anomena el nucli antic de Santa Coloma. Ara té un altre edifici adossat a una de les façanes curtes i la part del terreny que encara queda està ocupada per altres construccions que obstaculitzen i distorsionen la visió del conjunt, actuant com a base respecte al carrer Major.

Les façanes són llargues i molt senzilles, amb poques obertures. La façana principal, amb planta baixa i pis a causa del desnivell del terreny, té quatre obertures a la planta baixa i dos balcons a la planta pis. La coberta és de teula àrab amb dos vessants de mides diferents, amb el carener paral·lel a les façanes llargues.

CAN SISTERÉ (EC20)

Localització: Jardins de Can Sisteré (Centre)

Descripció: Aquest casal, de la qual s'ignora l'autoria, va ser inicialment construït com a residència d'estiueig, seguint la tipologia d'una torre residencial aïllada envoltada de jardí. L'edifici és principalment un volum prismàtic de tres plantes, amb accés a la primera planta, i s'hi adossen petits cossos a les façanes nord, sud i oest. L'arquitecte Coque Bianco el va rehabilitar l'any 1989, i actualment és propietat de l'Ajuntament i s'utilitza com a equipament cultural, concretament com a centre d'art.

Està situat al centre urbà de Santa Coloma, directament relacionat amb la Casa de la Vila. L'edifici es troba al centre d'un espai lliure singular que s'estén des de l'eix de Sant Carles, un dels carrers més importants de la ciutat.

El valor de l'edifici radica principalment en la seva importància històrica i sentimental en la memòria col·lectiva de Santa Coloma. Can Sisteré destaca en l'entorn construït per la seva tipologia, volum i espai enjardinat, que li confereixen un caràcter d'edifici singular representatiu de l'arquitectura de l'època. Can Sisteré ha experimentat diversos canvis d'ús, com ara la seva funció com a escola durant la Guerra Civil. L'any 1952, l'última propietària, la vídua d'Anselm de Riu, va cedir l'edifici a l'Ajuntament amb la idea de convertir-lo en una biblioteca i escola. La darrera rehabilitació, l'any 1989, per transformar l'edifici en un centre cultural, ha reforçat la seva presència urbana i ha recreat el seu aspecte original.

Totes les façanes presenten un llenguatge formal de l'estil noucentista, amb abundància de cornises, frisos i ornaments. El sostre del volum principal, que va ser reconstruït el 1989, és una coberta inclinada de teules àrabs a quatre vessants. No obstant això, els cossos afegits tenen cobertes de terrasses amb paviment ceràmic. La rehabilitació de 1989 va buidar l'interior de l'edifici per adaptar-lo a la funció de centre cultural. El resultat és una nova distribució organitzada entorn de l'escala central, destacant especialment el segon pis, totalment diàfan, amb les bigues de fusta exposades.

FARMÀCIA ALTÉS (EC21)

Localització: Plaça de la Vila 3 (Centre)

Descripció: Aquest edifici, de finals del segle XIX i autor desconegut, va ser originalment concebut com a una casa unifamiliar, una construcció aïllada de planta baixa i pis, amb un petit jardí lateral. Actualment, és de propietat privada i s'utilitza com a farmàcia i restaurant, en un sòl qualificat d'equipament i vial.

Està situat al centre del nucli urbà, just al mig de la ciutat. L'edifici s'integra a la fisonomia de la plaça de la Vila, formant part de l'estructura del primer eixample, on el creixement densificador de la ciutat no ha tingut un impacte intens, de manera que el seu entorn no ha sofert molts canvis.
La construcció, que destaca pel seu volum senzill, té un valor tradicional en la memòria col·lectiva i representa una imatge característica d'un espai urbà emblemàtic de la ciutat. El jardí, de caràcter íntim, aporta una imatge evocadora a l'ambient del carrer del Pedró.

La façana, de composició equilibrada, està rematada per un coronament continu sobre la cornisa. L'acabat, tant de la façana com del mur que envolta el jardí, és d'arrebossat, de color groguenc a la planta baixa i rosat a la planta pis. Pel que fa al carreró de la Plaça, les finestres de la planta pis estan tancades i el mur de la planta baixa és de maçoneria. Un element destacable és el rètol ceràmic de la farmàcia. D'altra banda, hi ha fils elèctrics que embruten la imatge de les diferents façanes. El sostre, amb dos vessants, està fet de teules àrabs i queda amagat darrere del coronament continu de la façana.

ESTUDI NOU (EC22)

Localització: Carrer del Pedró 14 (Centre)

Descripció: Es tracta d'un edifici entre mitgeres de finals del segle XIX, de l'autoria desconeguda. Té dues façanes oposades amb alçades diferents a causa del desnivell del terreny. Inicialment, estava destinat com a residència d'estiueig i posteriorment es va adaptar com a escola i habitatge. Gràcies a la pressió popular, l'edifici va ser salvat de la demolició i ara espera ser destinat com a equipament municipal.

La façana és molt massissa i té una planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa ha estat alterada per l'obertura d'un accés d'ampla grandària, i a les plantes pis hi ha dues finestres i un balcó al centre. Està coronada per una potent cornisa/barana a la terrassa. La façana posterior té una planta baixa més profunda, creant així una àmplia terrassa a la primera planta amb arcades a la façana enretirada, i la proporció de buits i plecs li dona una aparença més lleugera, gràcies a l'orientació. Aquesta façana forma part de l'allargat encadenament de façanes posteriors del carrer del Pedró, que conformen una interessant façana urbana. El sostre és una terrassa a la catalana, amb cambra d'aire, probablement sostinguda per envans, i s'hi accedeix a través d'una escaleta d'importants dimensions.

CASA DEL CARRER PEDRÓ 34 (EC23)

Localització: Carrer del Pedró 34 (Centre)

Descripció: Aquest és un habitatge unifamiliar singular entre mitgeres, de finals del segle XIX i autor desconegut. Té planta baixa, planta pis i una torratxa amb terrassa. També compta amb un pati-jardí posterior a l'interior de l'illa. En les fotografies antigues es pot apreciar l'aspecte original de l'edifici, el tractament de la mitgera i els edificis del voltant, cosa que suggereix que el jardí podria haver tingut una dimensió més gran.

Es troba al primer eixample de la ciutat, molt a prop de la plaça de la Vila. Aquesta casa forma part del conjunt d'edificis de finals del segle XIX i principis del XX que encara es conserven als voltants de la Casa de la Vila. A més, aquest edifici s'adapta perfectament a la tipologia de cases que conformaven el primer eixample de Santa Coloma, sent un exemple d'una torratxa senyorial.

La façana principal està organitzada de manera simètrica respecte a l'eix vertical que marquen el portal d'entrada i el balcó del primer pis (excepte una obertura d'accés secundària, afegida posteriorment a prop de la mitgera de llevant). Cal preservar els elements originals que encara es conserven. Destaquen les obertures de la torratxa, que mantenen a la vista la seva forma original d'arc parabòlic. En les fotografies antigues es pot veure com la resta de les obertures originals també tenien remat d'arc.

L'edifici conserva les marques dels arcs originals en el mur de la façana, com a testimoni de la seva forma original. En futures intervencions, seria interessant realitzar una excavació per poder visualitzar-les, eliminar les llindes sobreposades i recuperar les obertures originals. A la planta baixa, les finestres estan protegides amb reixes de ferro forjat. Com a elements ornamentals, destaquen el remat de la cornisa, tant del volum principal com de la torratxa, i les baranes de pedra artificial. L'actual revestiment de les façanes és un arrebossat de color rosa pàl·lid que no té les mateixes qualitats ni durabilitat que els estucs originals. La coberta és una teulada plana a la catalana de gran superfície, i la ventilació de la cambra es realitza a través d'obertures en forma d'ulls de bou que destaquen a la cornisa. El nivell inferior de la torratxa permet accedir a la teulada.

CASA DEL CARRER VISTALEGRE 6 (EC24)

Localització: Carrer de la Vistalegre 6 (Centre)

Descripció: Es tracta d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres de finals del segle XIX, d'autoria desconeguda. Té planta baixa més dues plantes, amb un pati a l'interior de l'illa. Es troba a la zona central de Santa Coloma, prop de la Plaça de la Vila. L'edifici forma part del conjunt de finques que van ser construïdes al primer gran eixample de la ciutat a finals del segle XIX.

La façana està estucada i només es marquen les juntes a la planta baixa. Els elements de la façana estan disposats de manera simètrica respecte a l'eix central que passa per la porta principal. Sobre el portal hi ha dues finestres cegues al centre, i a cada costat hi ha quatre finestres grans que donen accés als balcons. Els brancals i les llindes de les obertures, així com les lloses dels balcons, són de pedra de fil, i les baranes són de ferro forjat. A la planta baixa, els locals tenen dues obertures grans amb arcs rebaixats, mentre que la porta d'accés té un arc més petit i una reixa de ferro forjat. Com a elements ornamentals destaquen dues pilastres als costats, que contrasten amb les línies d'imposta i la cornisa de remat. L'edifici té una solució de coberta particular, consistint en un cobriment lleuger de fibrociment a dues aigües amb el carener paral·lel al carrer, sobre un espai de sota coberta sobre la coberta original. L'interior dels habitatges ha estat objecte de nombroses reformes al llarg del temps.

CASA DEL CARRER PEDRÓ 6 (EC25)

Localització: Carrer del Pedró 6 (Centre)

Descripció: Es tracta d'un habitatge unifamiliar peculiar entre mitgeres, amb dues façanes oposades de diferents alçades a causa del desnivell del terreny. Va ser construït a finals del segle XIX i ampliat el 1929 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé.

Es troba al centre del nucli urbà, prop de la plaça de la Vila, juntament amb altres edificis de la mateixa època. Forma part del conjunt de cases de segona residència situades al voltant de la plaça de la Vila, que van constituir l'eixample del centre històric a principis del segle XX.

La façana al carrer Pedró té dos eixos de composició, clarament visibles a les plantes superiors i menys perceptibles a la planta baixa, on la porta d'entrada i la finestra són més amples i més properes entre si, amb una predominança dels buits sobre els plecs. Destaquen els dos balcons continuats a les plantes superiors, amb una solució peculiar de la connexió de la llosa amb la paret de la façana, així com els senzills però efectius elements ornamentals i les baranes de ferro forjat. La façana posterior, que mira cap al sud i no té edificis propers que l'obstrueixin, és més rica des del punt de vista compositiu. També és simètrica, amb dues obertures amb arcs de mig punt a cada planta i elements ornamentals que es repeteixen en les cases veïnes, formant un tram d'una interessant façana urbana. Cal destacar també la barana de coronament d'aquesta façana. La coberta és una terrassa amb cambra d'aire a l'estil català, probablement subjectada per envans, i és accessible a través d'un badalot.

CASES DEL CARRER SAFAREIG 24, 26 i 28 (EC26)

Localització: Carrer del Safareig 24 a 28 (Riu Nord)

Descripció: Són tres edificis contigus d'ús residencial, de finals del segle XIX i autor desconegut, que formen part del primer creixement del nucli històric, amb una combinació d'arquitectura dedicada a productes agrícoles i habitatge urbà. Són de propietat privada i estan compostos per un semisoterrani (anteriorment utilitzat com a cellers i magatzems agrícoles, actualment com a trasters i garatges), planta baixa i pis (aprofitant el desnivell), amb façana i entrada als carrers del Safareig (on es troba la façana més destacada) i de Sant Jeroni. En aquest últim carrer, trobem els cossos de planta baixa que donen accés als patis interiors, els quals permeten l'entrada als habitatges.

Els edificis es troben en bon estat de conservació. Les façanes són senzilles, principalment de maó a la vista, amb revestiment en part, i amb poques obertures que els donen una aparença massissa. La llarga façana al carrer del Safareig és un punt de referència important del paisatge urbà de la zona, gràcies a la seva longitud, alçada i caràcter robust. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes llargues. A l'interior es conserva l'estil de finals del segle XIX amb pocs canvis actuals. Als semisoterranis destaquen les arcades i les voltes de maó, mentre que a la resta de l'edifici trobem sostres amb bigues de fusta.

CASA DEL CARRER DE LA BONAVISTA 1 (EC27)

Localització: Carrer de la Bonavista, 1-3-5 (Safaretjos)

Descripció: Porta de finals del segle XIX que forma part d'un conjunt de gran interès històric, urbanístic i ambiental, ja que contribueix a preservar una part important de la imatge i dels valors patrimonials que reflecteixen l'origen rural de l'estructura urbana actual de la ciutat.

L'element consisteix en una façana que inclou el portal d'accés al pati interior d'una casa i un mur de tancament adjunt. Originalment, el mur de tancament del pati tenia un acabat arrebossat de color rosa i una robusta cornisa de maó que defineix la part superior, adaptant-se a la forma arrodonida del portal. El portal en si és l'element més destacat del conjunt. Presenta un arc de punt rodó rebaixat, una solució poc comuna a Santa Coloma, i està acabat en un material metàl·lic. A més, es pot observar un discret motiu situat al centre, entre l'obertura i la cornisa.

Aquests darrers anys, el portal ha estat objecte d'una rehabilitació per tal de conservar-lo degudament, ja que es trobava en mal estat de conservació. El mur de tancament ara té un color groguenc, el portal i el sòcol s'han pintat de color marró. Això ens permet gaudir d'una imatge representativa juntament amb les altres construccions que pertanyen a la zona antiga d'una Santa Coloma que ja no existeix.

CAN MET (EC28)

Localització: Carrer Major 37 (Centre)

Descripció: Aquest edifici d'habitatges entre mitgeres, de finals del segle XIX i autor desconegut, consta de planta baixa i dues plantes pis. Fa cantonada i les dues façanes s'ajusten a l'alienació del carrer i a l'interior de l'illa. És considerat l'edifici més acadèmic i millor resolt des del punt de vista compositiu del segle XIX a Santa Coloma. La propietat és privada i s'utilitza amb fins residencials.

Es troba al carrer Major, fent cantonada amb el carrer de Sant Carles. Tots dos carrers són de vianants i es troben al cor del nucli antic de la ciutat. Malgrat que les noves construccions dels voltants tenen més alçada, l'edifici s'integra perfectament a l'entorn gràcies a les seves proporcions, alçada i a l'amplada del carrer Major en aquesta cruïlla. El resultat és un espai agradable amb arbres i bancs.

Les dues façanes principals tenen una configuració simètrica i destaquen per l'eix central amb els coronaments ornamentals a la coberta i amb un grup d'obertures corresponents a les portes d'accés principals. Aquesta disposició respon a les normes compositives acadèmiques del segle XIX. L'acabat és d'arrebossat de color verdós, amb un to més clar a la planta baixa i a l'emmarcat de les obertures. Són remarcables els portals de fusta i les baranes i reixes de ferro forjat. La façana interior, que dona a un jardí que completa la parcel·la, presenta galeries d'ordre toscà sobre arcs rebaixats a les plantes pis i baranes de terracota. No obstant això, la seva aparença es veu afectada per una sèrie d'antenes col·locades a la coberta. El sostre de l'edifici és a la catalana amb acabat de rajola. A l'interior, destaquen el vestíbul d'accés i l'escala de l'edifici.

CASES DEL CARRER SANT ISIDRE 2 i 4 (EC29)

Localització: Carrer de Sant Isidre 2 i 4 (Centre)

Descripció: Aquest edifici és un edifici plurifamiliar entre mitgeres de finals del segle XIX, de l'autoria desconeguda. Té una planta baixa i dues plantes pis, amb una torratxa que s'eleva dos nivells més. Aquesta propietat forma part d'un conjunt d'interès històric i arquitectònic juntament amb la casa situada a la cantonada dels carrers Sant Isidre i Sant Jeroni.
Es troba al primer eixample de la ciutat, a la zona central, juntament amb altres edificis catalogats, com les Acadèmies Manent i Fuster al carrer Sant Jeroni o la Botiga i les cases al carrer Santa Coloma.

L'edifici té una importància més rellevant pel seu valor referencial en el record popular de la nostra ciutat i en el que va ser el seu desenvolupament urbanístic que per la seva destacada importància com a element arquitectònic en si mateix. Malgrat això, l'estat de conservació ha preservat una imatge que confereix a la zona un caràcter especial.

La façana de l'edifici és imponent i elevada respecte a l'entorn, amb obertures verticals disposades en un ritme particular. Cal destacar especialment l'harmonia de la façana amb la torratxa on s'ubica l'escala. La coberta principal de l'edifici és una terrassa plana a la catalana amb acabat de rajola. Pel que fa a l'interior de la propietat, no es conserven elements originals d'interès arquitectònic o patrimonial.

AJUNTAMENT (EC30)

Localització: Plaça de la Vila (Centre)

Descripció: Aquest és un edifici públic d'ús col·lectiu allargat, amb planta baixa i planta pis, i una torre-campanar amb rellotge. L'autor és desconegut i va ser construït a finals del segle XIX. La primera reforma i ampliació es van realitzar el 1943, a càrrec de l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. Posteriorment, es va dur a terme una segona ampliació el 1982 i, recentment, el 2006 es va dur a terme una restauració.

Es troba al centre de la ciutat, constituint l'articulació entre les trames del nucli antic i els eixamples posteriors. L'edifici està situat en posició allargada al límit de la parcel·la amb la plaça, formant un angle a causa de l'encontre entre el carrer Josep Anselm Clavé i els límits de la plaça.
L'edifici és el punt d'articulació tant físic com històric entre el nucli antic i els eixamples posteriors que han anat creixent cap al sud i a l'est del nucli urbà. Això es deu a la voluntat de desplaçar el centre de la Vila per permetre un creixement amb més superfície i diversitat tipològica.

L'edifici original disposava d'espais propis d'un Ajuntament i un jutjat-presó. El característic campanar es va construir el 1916. L'última reforma de l'edifici ha consistit en una ampliació lateral de l'estructura original amb un nou accés, de manera que els jutjats han estat traslladats. L'Ajuntament s'ha convertit en un edifici públic emblemàtic i representatiu de Santa Coloma, destacant la torre-campanar amb rellotge com a símbol de la ciutat.

La façana, amb revestiment d'estuc, manté una composició molt rítmica d'obertures amb correspondència entre les plantes. La torre-campanar apareix centrada respecte a la façana principal que dona a la plaça, formant un eix amb el gran portal d'entrada i la balconada principal. Aquest portal d'accés és una ampla obertura amb arc de mig punt, igual que les tres portes més petites que donen accés al balcó de la primera planta. Existeix una jerarquia entre la planta inferior i la superior, marcada per l'alçada més gran de les obertures a la planta baixa. Destaca, en l'àmbit ornamental, a part de la torre-campanar de ferro forjat, la cornisa fruit de les reformes realitzades el 1943. La coberta és plana, transitable i accessible des de la torre-campanar. L'interior ha sofert diverses reformes al llarg del temps, provocant la pèrdua dels seus valors arquitectònics originals.

ANTIC BALL-TEATRE XACONET (EC31)

Localització: Carrer de Josep Anselm Clavé 4 (Centre)

Descripció: L'Antic Ball-Teatre és un testimoni emblemàtic de l'arquitectura eclèctica, amb un fort valor sentimental per a la memòria col·lectiva de Santa Coloma. Aquest edifici es troba connectat amb el cafè Xaconet, un lloc de trobada i activitat política a finals del segle XIX i principis del XX, formant un dels centres socials més importants del poble. Té un ús col·lectiu i segueix la tipologia de planta baixa, pis i golfes. Data de finals del segle XIX i l'autor és desconegut. L'any 2004, l'edifici va ser rehabilitat per l'arquitecte F. Xavier Fas Casadevall. Es troba al centre del nucli urbà de la ciutat, en un entorn on s'han produït rellevants canvis en l'edificació, fet que ha afectat la serena i equilibrada imatge de la seva façana.

Els elements arquitectònics més destacables de l'edifici són la façana i el volum general. En el passat, el primer pis acollia el vell saló de ball i un escenari per a teatre, que a partir de 1909 va passar a ser utilitzat per a projeccions de cinema. També hi havia dependències del Centre recreatiu Gramenet, un orfeó, una biblioteca i una secció de billar. Actualment, tant el ball com el cafè han desaparegut, i una recent rehabilitació ha convertit els espais del pis en habitatges i els de la planta baixa en locals comercials. Aquesta reforma ha donat una aparença uniforme a l'edifici, que originalment es dividia en dues parts clarament diferenciades, i ara mostra una façana amb obertures ritmades i un coronament continu.

La façana té una configuració simètrica, amb grans finestres i fusteria de color vermell. La planta baixa té un revestiment del mateix color que les cornises, amb elements ornamentals amb motius vegetals i marcant les obertures. Tots aquests elements accentuen la verticalitat de l'edifici. D'altra banda, el pis i les golfes tenen un revestiment de color rosat. La coberta de l'edifici és inclinada de dues aigües i es troba amagada darrere el coronament, una solució comuna en els edificis de l'època.

ANTIC CAFÉ DE BAIX (EC32)

Localització: Carrer Major 6 (Centre)

Descripció: Es tracta d'un edifici entre mitgeres construït a finals del segle XIX, inicialment destinat com a equipament social que albergava un cafè, una sala de ball i un teatre. L'arquitecte responsable de la seva construcció és Josep Alemany i Juvé. Amb el temps, part de l'edifici s'ha adaptat per a ús residencial, mentre que la resta es troba actualment en procés de remodelació per tal de recuperar-ne l'ús original. Aquest edifici forma part de l'ambient característic del carrer Major i és un testimoni del primer creixement de l'estructura urbana del municipi. Constitueix un conjunt d'interès històric-urbanístic.

Està situat al carrer Major, al centre de la ciutat. Aquest carrer conserva part de l'aspecte original que reflecteix el primer desenvolupament de l'estructura urbana de la localitat, conformant un conjunt d'interès històric, urbanístic i ambiental.

L'edifici presenta una llarga façana amb tres eixos de composició, amb una obertura addicional a la planta baixa que probablement no és original. Destaca un ampli balcó corregut a la primera planta, al qual donen accés les tres obertures que antigament pertanyien a la sala de ball i teatre. Alineades amb aquestes obertures, hi ha tres finestres que no són accessibles des de l'interior de l'edifici. Les tres falses cornises que separen les obertures del balcó i les finestres accentuen l'horitzontalitat de la seva imatge. La coberta de teulada és a dos vessants, amb un carener paral·lel a la façana. Des del carrer Major, es poden observar els acroteris que rematen la façana. A l'interior de l'edifici, es conserva un ampli espai a doble alçada que ocupava la sala de teatre, on encara es poden apreciar vestigis de l'antiga escenografia.

CAN SUCRE (EC40)

Localització: Avinguda de Francesc Macià 184 (Singuerlín)

Descripció: Can Sucre és una singular casa torre, envoltada de jardí i aïllada, que va ser construïda pel reconegut arquitecte Enric Sagnier Villavechia entre els anys 1908 i 1909. L'edifici té una planta quadrada i està compost per un semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, amb un cos sobre aixecat que té la forma d'una torre-mirador. Actualment, és propietat privada i s'utilitza amb fins residencials, amb una qualificació urbanística com a equipament assistencial i cultural.
Està situada entre el parc de Can Zam i el barri de Singuerlín. En el passat, aquesta àrea era una zona suburbial de la ciutat on es barrejaven antigues cases d'estiueig amb construccions de baixa qualitat. Ara com ara, és una de les zones menys densificades de la ciutat, que gaudeix de la proximitat de la natura, ja que està envoltada pel riu, diversos parcs i la serralada de Marina. L'arribada de la futura línia 9 del metro i diferents projectes urbanístics renovaran aquesta àrea.
La casa va ser construïda pel propietari Josep Bertrand Salsas en els terrenys on es trobava l'antic mas Franquesa, una antiga casa de pagès de planta baixa i pis amb corral que ocupava una àmplia extensió de terreny i que va ser la més gran explotació vitivinícola del municipi en els segles XVIII i XIX. L'antic mas Franquesa va ser enderrocat a principis del segle XX a causa del seu mal estat de conservació, i només es conserven el portal d'accés i tres llindes gòtiques. Segons els masovers de Josep Bertrand, quan el seu fill es va casar, van encarregar a l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia la construcció de la casa torre actual, amb elements formals modernistes historicistes. Sagnier va reproduir gairebé exactament els plànols del projecte de casa assequible al Clot, amb el qual va guanyar el concurs de projectes anomenat "Hogar Social" l'any 1904. Amb una distribució interior idèntica a la casa del Clot, la nova casa té una planta més, la qual cosa fa de Can Sucre un edifici singular que podem observar en l'actualitat.
Les façanes estan recobertes amb dos tipus de textures diferents: una superfície llisa a les cantonades i a les obertures, i una superfície rugosa a la resta. La decoració exterior fa servir elements gòtics recuperats de l'antic mas Franquesa, especialment visibles a les llindes de les finestres, que estan pintades amb un color ocre clar per imitar l'original. El portal d'accés de l'antic mas té prestantes de pedra sorrenca rogenca, una llinda de fusta i una marquesina amb dues aigües de teula àrab, que està sostinguda per tres petits cavalls de fusta. La porta de fusta sembla ser d'una època posterior i, als dos costats, hi ha restes del mur de tanca comú i maons rematats amb teula àrab. El sostre és a quatre vessants amb teules àrabs inclinades, i té elements de fusta i teules vidrades salients. A l'interior, cal destacar el porxo de l'entrada de la planta baixa i els frisos modernistes de la sala.

PORTAL DEL CARRER DE LA CIUTADELLA 7 (EC34)

Localització: Carrer de la Ciutadella 7 (Centre)

Descripció: Portal de finals del segle XIX que forma part d'un conjunt d'un gran valor històric, urbanístic i ambiental. Aquest portal contribueix a preservar la imatge i els valors patrimonials que testimonien l'origen rural de l'actual estructura urbana de la ciutat.

La façana del portal està foradada per l'accés al pati interior d'una casa i un mur de tancament. Originalment, el mur del pati tenia un acabat llis d'arrebossat de color rosat i destaca per la poderosa cornisa de maó que marca el seu límit superior, seguint la forma arrodonida del portal. D'altra banda, la porta és l'element més destacat d'aquest conjunt. Té un arc de punt rodó rebaixat, una solució poc comuna a Santa Coloma, i està realitzada en material metàl·lic. Al centre de l'obertura i la cornisa, es pot observar un discret motiu decoratiu.

En els últims anys, el portal ha estat objecte d'una rehabilitació a causa del seu mal estat de conservació. El mur de tancament s'ha pintat de color groguenc, el portal i el sòcol es mostren en un to marró. Aquest portal és una imatge representativa juntament amb l'edifici que correspon a la zona antiga d'una Santa Coloma ja desapareguda.

PORTAL DEL CARRER DE PARE BENET 32 (EC35)

Localització: Carrer Pare Benet 32 (Centre)

PORTALS DEL CARRER SANT JERONI 5 i 7 (EC36)

Localització: Carrer Sant Jeroni 5 i 7 (Riu Nord)

Descripció: Portal d’autoria desconeguda de finals del segle XIX que se situa tancant una parcel·la oberta en enfront de l'eix del carrer Sant Carles, ubicada al nucli més antic de Santa Coloma. És la consolidació del primer creixement del nucli històric amb barreja d'arquitectura al servei dels productes agrícoles i habitatge urbà. Nucli que conserva molt fidelment la imatge antiga de la ciutat, conforma un gran interès històric-urbanístic.

Descripció general: Els portals corresponen a les portes d'accés de les cases del carrer Safareig 24, 26 i 28 (EC26), situades confrontant amb el pati d'accés del mas Fonollar. Els portals estan conformats per un mur de tancament foradat amb dues portes d'entrada molt similars, emmarcades i acabades amb una llinda d'arc rebaixat, i portes de dues grans fulles, de fusta, i pintades d'igual color semblen d'una sola propietat, igual que les cases a les quals donen entrada, ja que les cases del carrer Safareig 24, 26 i 28 tenen el mateix aspecte i semblen un edifici sencer tot i estar dividides i pertànyer a parcel·les diferents.

PANTEÓ DE LA FAMÍLIA SAGARRA DE CANYET (EC37)

Localització: Jardí d’Ernest Lluch (Cementiri Vell)

Descripció: El mausoleu de la família Sagarra de Canyet, d'estil modernista realitzat pel reconegut arquitecte Antoni Rovira i Trias, data aproximadament de principis del segle XX. Aquest panteó formava part del cementiri vell que va restar en funcionament des de la seva inauguració l'any 1861 fins al seu tancament l'any 1976. L'any 2003 es va enderrocar per donar pas a un espai públic. Actualment, el mausoleu de la família Sagarra de Canyet es conserva integrat a l'angle superior esquerra del jardí d'Ernest Lluch, dissenyat per l'arquitecta Blanca Noguera, juntament amb el mausoleu de la família Sagarra.

Es tracta d'un mausoleu de petites dimensions amb una forma pentagonal i una coberta en forma de cúpula. Un arc d'estil gaudinià dona accés a l'interior a través d'una porta de ferro forjat i coure semiel·líptica amb una petita decoració a la part superior on hi ha escrit amb lletra gòtica "Germans! Pregam pels que aquí esperen la vinguda del Senyor". Situat frontalment, l'altar té un peu de tres columnes de capitells corintis, que fan de suport a la talla de fusta d'estil gòtic, parcialment cremada. A cada banda, soterrats, hi ha els dos nínxols, emmarcats per un arc de les mateixes característiques que el de la façana. Dins d'aquest espai arquejat, i a la part superior del nínxol de la dreta, hi ha esculpit en pedra el que probablement devia ser l'escut familiar. A l'altre espai hi ha un ganxo de ferro que molt probablement subjectava un altre emblema. Al sostre en forma de cúpula s'hi pot observar una petita claraboia circular coberta per una piràmide.

PANTEÓ DE LA FAMÍLIA GORDI (EC38)

Localització: Cementiri Nou de la carretera de la Roca (Les Oliveres)

Descripció: És un antic mausoleu del Cementiri Vell que es va proposar traslladar al nou cementiri situat a la carretera de la Roca, a la zona nord de Santa Coloma. El Panteó de la Família Gordi va ser construït aproximadament a principis del segle XX per l'escultor Josep Martínez. Aquest mausoleu formava part del Cementiri Vell (1861-1976), que es trobava a l'est del centre de Santa Coloma fins que va ser enderrocat l'any 2003 per donar pas als Jardins Ernest Lluch. Del Cementiri Vell es conserven quatre elements, dos dels quals, el Panteó de la Família Sagarra i el Panteó de la Família Segarra Canyet, es troben en el seu emplaçament original, mentre que els altres dos, el Portal i el Panteó de la Família Gordi, van ser traslladats i incorporats a l'espai del Cementiri Nou de Santa Coloma. El Panteó de la Família Gordi encara està pendent de ser reubicat, ja que de moment només hi ha una placa commemorativa a l'espai de destí. En el futur, coronarà un petit turó delimitat per dos murs de contenció de formigó, que formen un triangle i conformen un dels límits del Cementiri Nou.

Es tracta d'un Panteó de petites dimensions amb una forma pentagonal i una coberta en forma de cúpula. La façana d'estil neoclàssic presenta dues columnes dòriques que emmarquen l'accés, que es realitza a través d'una porta de ferro forjat decorada amb creus gregues. A l'interior, hi ha

un altar de pedra amb el monograma de Crist emmarcat per dues columnes corínties i, a cada costat, tres pisos de nínxols. Formant un dibuix d'una creu grega de color groguenc, envoltada de decoració geomètrica blava, el rosetó situat a la part esquerra és l'únic dels dos construïts que es conserva. D'altra banda, la coberta en forma de cúpula està feta amb teules envernissades de color blau fosc.

PANTEÓ DE LA FAMÍLIA SAGARRA (EC39)

Localització: Jardins d'Ernest Lluch (Cementiri Vell)

Descripció: El mausoleu de la Família Sagarra, obra del reconegut arquitecte Antoni Rovira i Trias, està ubicat de manera centrada a la part superior dels Jardins Ernest Lluch. Aquests jardins es troben en una àrea de creixement coneguda com a ciutat jardí, al barri que donava nom a l'antic Cementiri Vell, a l'est del centre de Santa Coloma. Va ser construït el 1909 a causa de la defunció de Filomena Castellarnau, esposa de Ferran de Sagarra, a causa d'una epidèmia de l'època. Aquest mausoleu formava part del Cementiri Vell, inaugurat el juliol de 1861. Inicialment, l'ús estava reservat exclusivament per a persones de confessió catòlica, i fins al 1878 només s'hi podien enterrar aquells que en tenien propietat. Quan aquesta situació va canviar, es van realitzar diverses ampliacions, destacant la de 1911, que es va dur a terme gràcies a la donació de terrenys per part de Ferran de Sagarra de Siscar. El 1976 es va dur a terme l'últim enterrament i es va procedir al seu tancament definitiu. Finalment, el 2003 es va enderrocar per a urbanitzar l'espai com a Jardins Ernest Lluch. Actualment, es conserven integrats en aquest espai públic els mausoleus de la família Sagarra i Segarra de Canyet.

Per accedir al mausoleu subterrani de planta circular, s'ha de baixar per un esglaó de pedra que condueix a una porta de ferro forjat de color verd i coure amb una creu i les inscripcions "Recordare jesu pie", "Quod sum causa tua viae", "Te me perdas illa die" i "Amen". A l'interior, hi ha un paviment de pedra i parets de maó a la vista, i el sostre és arrebossat i té forma de cúpula. En aquest espai hi ha un altar de marbre sostingut per petites columnes de capitell dòric. Al voltant de l'altar es troben, en parelles, els nínxols distribuïts en tres pisos. Aquest espai subterrani s'il·lumina de manera natural gràcies a una claraboia central, que a l'exterior té forma de petita cúpula feta de pedres naturals.

CAN SUCRE (EC40)

Localització: Avinguda de Francesc Macià 184 (Singuerlín)

CASA DEL CARRER DE LA BONAVISTA 4 (EI02)

Localització: Carrer de la Bonavista, 4-6 (Safaretjos)

Descripció: És una casa unifamiliar peculiar de finals del segle XIX d'autoria desconeguda. Té una planta baixa i un pis. L'accés principal a l'edifici es realitza a través d'un pati pel carrer Bonavista a l'alçada del primer pis, a causa del desnivell existent entre els dos carrers als quals dona frontal. Actualment, hi ha dues llars dins de l'edifici.

Es troba al barri de Safaretjos, prop del límit amb Sant Adrià i Badalona, al sud de la ciutat. Aquest és un entorn consolidat amb carrers estrets i edificis de caràcter rural i periurbà de finals del segle XIX, convivint amb construccions més recents que afecten l'entorn.

Les façanes són arrebossades i tenen una composició senzilla i una simetria vertical. La façana principal que dona a l'avinguda Generalitat presenta obertures simples emmarcades per un relleu. Les obertures de la planta pis són les millor conservades, ja que les altres són molt deteriorades i han perdut el seu caràcter original a causa d'intervencions anteriors. L'únic element decoratiu observable és la balustrada que corona la façana com una cornisa massissa, amb un arc de pedra artificial al centre. La façana del carrer Bonavista, a la planta baixa, no té elements d'interès arquitectònic destacats. La coberta és a dues aigües amb teules àrabs i el carener paral·lel al carrer. Tot i això, la coberta és gairebé imperceptible des del carrer perquè queda amagada darrere els balustres que coronen la façana.

CASA DEL CARRER SANT JOAN 1-3 (EI03)

Localització: Carrer Sant Joan, 1-3 (Safaretjos)

Descripció: És una casa unifamiliar singular entre mitgeres, construïda el 1905 i d'autoria desconeguda. Té una planta baixa i un pis. Es troba a la cantonada del carrer Sant Joan i l'avinguda de la Generalitat, en un entorn amb preexistències rurals. Tot i això, la tipologia de l'edifici respon a un creixement més avançat que el d'un mas rural. L'edifici ocupa tota la parcel·la, per la qual cosa no té cap pati interior, només les dues façanes que donen al carrer per a ventilació. Actualment, la propietat es veu afectada parcialment pel planejament urbanístic vigent a les dues façanes.

Les façanes són estucades amb un acabat que imita carreus de pedra, creant un fons amb línies horitzontals. Sobre aquest fons, hi ha una composició sòbria i ordenada amb amples obertures de proporcions verticals allargades. Les obertures són nombroses i generoses en dimensions, la majoria d'elles són portes que donen accés al balcó o directament al carrer. L'únic element decoratiu que queda, després de la desaparició de les àligues de pedra artificial a la cantonada, és la cornisa amb línies ondulades que es presenta simètricament respecte a l'aresta que separa les dues façanes. A més, les baranes dels balcons són de ferro forjat. La coberta és plana, amb una lleugera inclinació per a l'evacuació de l'aigua, però no és accessible des de l'interior de l'habitatge.

MINA D’EN SELVA (EP19)

Localització: Inici al Torrent de les Bruixes (Can Franquesa) – final al carrer dels Safareigs i al carrer del Pedró (Centre)

Descripció: La Mina d'en Selva és una antiga excavació subterrània de finals del segle XIX que aprofitava l'aigua de l'encreuament dels dos torrents i subministrava aigua a les edificacions del nucli urbà de la ciutat. Aquesta mina té el seu origen a la Serralada de Marina, a la zona on es creuen el Torrent de les Bruixes i el Torrent de la Llevadora, just on finalitza l'avinguda Ramon Berenguer IV. A mitjan segle XIX, a mesura que disminuïen les aigües superficials del riu Besòs, que abastien la Mina de Santa Coloma d'origen medieval i els camps de conreu situats a les vores del riu, es van obrir noves mines a Santa Coloma, algunes de les quals es trobaven sota les muntanyes del municipi.

L'any 1875 es va constituir la societat de la Mina d'en Selva. La galeria de captació té una longitud de 50 metres i està excavada en granit molt dur amb vetes de marbre. Es connecta amb una altra mina més feble a través d'una galeria posterior d'uns 500 metres al Torrent de Can Calvet, amb l'objectiu de sumar els cabals d'aigua. La mina discorre prop del carrer Sant Jeroni fins al centre de la ciutat, on es bifurca en dues branques: una que arriba als antics Safareigs i una altra que finalitza al carrer del Pedró. Actualment, l'aigua d'aquesta mina encara es fa servir, sobretot per a les cases de planta baixa amb jardí, ja que la pressió de l'aigua és baixa. En l'actualitat, la mina és accessible a través d'un pou amb una profunditat de 12,85 metres, totalment revestit amb pedra a la vista.

MINA DE CAN PASCALI (EP20)

Localització: Inici al carrer de Cristòfor Colom (Riera Alta) - final als Jardins de Can Sisteré (Centre)

Descripció: La mina de Can Pascali, així com la mina d'en Selva, és una de les mines que es van originar a Santa Coloma a mitjan segle XIX com a resultat de la disminució de l'aigua del Besòs. La mina de Can Pascali es trobava on actualment es situa el pati interior de la comunitat de veïns del carrer de Cristòfor Colom, 57-61. Abastava la popular font de la Pitxa i també la font de Can Pascali, que es trobava dins de la masia senyorial Can Pascali. La mina finalitzava al safareig que baixava fins a l'actual plaça de la Vila. Avui dia, l'entrada de la mina està protegida per una petita porta de planxa i la cambra de captació té una volta catalana amb pedra vista. Les parets estan construïdes amb pedra i reforços de granit. La cambra té una altura d'1,64 metres i una amplada de 0,80 metres.