EL CREIXEMENT AGRÍCOLA (del segle XVI al XVIII)

La reforma de les masies

Amb la sentència arbitral de Guadalupe (1486), que resol la qüestió remença, l’afebliment de les estructures feudals i la millora dels conreus, es dona un creixement agrícola i sorgeix una classe pagesa benestant que té, a més, influència en la vida política, econòmica i social. Aquest enriquiment es reflectirà amb la construcció o reforma d’algunes masies al segle xvi, com els desapareguts mas Marí —també conegut com can Banús vell— i mas Franquesa, el mas Castellar (després can Peixauet), o les ampliacions renaixentistes de la Torre Pallaresa i de la Torre Balldovina.

Els nous conreus

Santa Coloma, gràcies al seu relatiu aïllament pel riu i la salzereda, no rebé les fortes conseqüències de les catàstrofes i les epidèmies que colpejaren Catalunya els segles xvi i xvii. Tot i així, visqué alguns fets destacats, com l’afusellament d’alguns veïns pels voltants de la Pallaresa i la reunió del Govern de Catalunya a l’ombra del gran roure de can Zam.

El creixement agrícola i demogràfic del segle xviii es degué al progrés econòmic que es produí a tot Catalunya, amb l’agricultura com a motor econòmic.

Pel que fa a l’agricultura, es desenvolupà l’explotació de la vinya, que permetia majors guanys i l’exportació de vins i aiguardents, sobretot cap al mercat americà. Santa Coloma augmentà de població i passà de 144 habitants el 1718 a 731 habitants el 1786 i gaudí, també, d’una prosperitat agrícola. A banda i banda del riu, hi havia camps de regadiu on es conreaven hortalisses, maduixes, arbres fruiters i, a les zones més pantanoses, lli i cànem. A mesura que s’avançava cap als marges del puig Castellar i de la serra de Mosques d’Ase hi havia els conreus de secà, el blat, les lleguminoses i, sobretot, la vinya i l’olivera. Aquest creixement agrícola i demogràfic queda reflectit novament amb la construcció o reforma de masos com can Dordal, can Zam, can Martí, el mas Oller, can Bachs, can Calvet, can Quadres, can Selva o can Mariner. Paral·lelament, el nucli urbà inicial sorgit al voltant de l’església va començar a estendre’s a mesura que augmentava la població, s’obriren els carrers Major, Sant Jeroni i Mas Fonollar i va adquirir cos un barri nou, el de la Ciutadella, en un lloc elevat. L’antiga església romànica, molt enrunada, va ser substituïda per una nova església barroca, que va ser beneïda el 29 d’agost de 1761.

CAN ZAM (EC06)

Localització: Avinguda de Francesc Macià 83-103 (Singuerlín)

Descripció: Mas rural d'autoria desconeguda del segle XVI, ampliat al segle XVIII, format per diversos cossos. El cos principal, de planta quadrada, consta de planta baixa i dues plantes superiors, i té un volum annex amb coberta a dues aigües que dona un aspecte basilical a la façana est. Es troba en una zona de terrenys d'equipaments al nord de Santa Coloma, entre el parc d'Europa, el parc de Can Zam i el barri del Singuerlín. L'ús actual és residencial i de propietat privada.

Ha tingut diferents noms al llarg del temps segons els diferents propietaris que ha tingut. Durant el segle XIX, va prendre el nom actual en honor al masover Bartomeu Busquets, conegut popularment com a Zam. Fins a mitjan segle XX, Can Zam era conegut pel bon conreu de la terra, així com pel seu roure, sota l'ombra del qual es va reunir el 1651 el Govern de Catalunya en plena guerra dels Segadors. Fa poc temps, Can Zam encara era un mas en ple funcionament agrícola. Recentment, després de discussions intenses sobre el seu destí, s'ha aconseguit que l'esplanada es dediqui en un futur pròxim a serveis esportius i espais lliures.

Les façanes presenten parets de maçoneria amb les cantonades i les obertures de pedra treballada. La façana est té un aspecte basilical, amb una gran nau central i dues naus laterals, mentre que la façana oest destaca per un magnífic portal d'entrada amb arc de dovelles, un rellotge de sol i un gran teulat amb bigues de fusta. A la part oest, hi ha un cos de dues plantes on antigament es trobaven les quadres. El mas té un cos principal amb una estructura de teulades inclinades de teula que conformen un bonic joc de cobertes.

L'esquema funcional bàsic del mas està format per tres grans naus paral·leles amb una estructura portant de bigues de fusta i rajoles. A l'espai central hi ha l'accés, l'escala i el distribuïdor, i al soterrani hi ha un dipòsit de gra. A la part posterior de la casa hi ha la cava, que encara conserva elements de gran interès patrimonial, com el premsa de vi. A l'exterior, cal destacar elements originals de la masia, com l'era, els portals exterior i interior, la bassa i el molí d'oli.

 

SAFAREIG (EC07)

Localització: Plaça de Montserrat Roig (Riu Nord)

Descripció: La plaça de Montserrat Roig és l'espai on es trobaven els safareigs públics de la ciutat des dels segles XVII-XVIII fins que van deixar d'utilitzar-se als anys seixanta. El 1972 van ser enderrocats i el 2005 van ser descoberts i reutilitzats com a elements simbòlics per a la memòria històrica de la població de Santa Coloma. El safareig era fet servir pels veïns de Singuerlín, el Fondo i la resta del poble, ja que es trobaven prop del nucli antic, convertint-se en una zona d'activitat intensa. L'aigua del safareig provenia de l'antiga riera del carrer del Safareig. Cal destacar que a la plaça hi ha una inscripció que data d'una obra realitzada per l'Ajuntament de Santa Coloma el 1868.

La plaça es troba al centre de la ciutat, a prop del centre antic de Santa Coloma. Més específicament, el safareig està situat a la part central de la plaça de Montserrat Roig, a un nivell més baix respecte a l'altura de la plaça.

Les restes de l'antic safareig públic de la ciutat consisteixen en una bassa de planta rectangular amb pedres inclinades cap a l'interior per facilitar la postura corporal durant la rentada de la roba. La urbanització de la plaça de Montserrat Roig, duta a terme pels arquitectes Pep Bonet, Enric Steegman i Ignasi Tiana l'any 2006, va respectar les restes i va crear, al nivell del paviment, dos elements de vidre sobre plataformes de ceràmica que permeten tant la cobertura com l'observació de l'antic safareig situat sota la plaça.

 

 

CAN CENDRA (EC08)

Localització: Carrer del Mas Fonollar 8-10 (Centre)

Descripció: Edifici d'origen campestre actualment envoltat d'edificis plurifamiliars. Va ser construït durant els segles XVII-XVIII i l'autor és desconegut. Té una planta quadrada i un pis adossat a la fila d'edificis del carrer del Mas Fonollar, amb un cos aferrat a la façana lateral contrària, sense despertar tant d'interès com l'edifici principal. Una part de la parcel·la roman desocupada, amb presència d'alguns arbres. L'edifici presenta problemes de conservació.

La façana principal es troba desequilibrada, amb una acumulació d'obertures desordenades a la zona central (on destaca un balcó al primer pis). Inclou una porta de disseny modern al carrer, en el cos aferrat, i un portal d'accés a la zona lliure. La coberta és de teula àrab. A l'interior es poden apreciar elements interessants, com arcs i voltes.

 

 

CAN PEIXAUET (EC09)

Localització: Avinguda de Santa Coloma 98 (El Raval)

Descripció: L'antiga masia rural del segle XVII, amb autor desconegut, va ser rehabilitada per convertir-se en una biblioteca el 2001 pels arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach. Consisteix en un volum rectangular prismàtic de tres plantes amb una torre central. Es troba suspesa de la trama urbana a peu de la carretera de Sant Adrià a la Roca, en una posició dominant respecte al riu Besòs, just al costat de l'Estadi de Futbol Municipal.

Can Peixauet va ser coneguda en els seus inicis com a Mas Vilallonga i durant el segle XVI com a Mas Castellar. A partir dels segles XVII-XIX es van realitzar reformes, de les quals sorgeix l'edifici actual. A principis del segle XX, l'edifici va ser adquirit per Antoni del Sol, conegut com a Peixauet, de qui la masia rep el nom actual. Malgrat les transformacions patides, la masia ens ha arribat ben conservada amb l'aspecte que es va donar al segle XIX. Actualment, l'edifici és la seu de la biblioteca del barri del Raval.

Com a antiga masia, les façanes mostren un clar domini de la massa sobre el buit. La façana principal al sud és de pedra ben treballada a la part inferior, mentre que la resta de l'edifici és de maó estucat de color groguenc, imitant un revestiment seguint l'estructura decorativa que tenia al segle XIX. A la part central del coronament de les façanes apareixen formes arrodonides que creen tensió amb la rigidesa formal del volum. La coberta del volum principal prismàtic és plana i accessible, mentre que la torre central està coberta amb un sostre de teula plana a quatre vessants. A l'interior, des del portal format per petites llambordes, s'accedeix al vestíbul amb una volta de canó, al centre del qual hi ha una escala senzilla de dues rampes. Cal destacar els forjats de bigues de fusta i arcades.

 

CAN MARINER (EC10)

Localització: Carrer de Milà i Fontanals 10-18 (Can Mariner)

Descripció: Antic mas del segle XVIII restaurat l’any 1985 com a centre cívic per l’arquitecte Xavier Valls i Bauzà. Està format per un cos principal de planta baixa i pis amb una torre a l’extrem sud-oest de tres plantes, a més d’altres volums auxiliars adossats. Se situa al barri de Can Mariner, un dels barris més densificats de la ciutat. A partir dels anys seixanta va quedar absorbida pel teixit urbà i va deixar al seu voltant un espai públic residual, que és el que queda entre la masia i els diferents edificis que l’envolten, amb unes mitgeres que varien la seva alçada entre una i cinc plantes. A l’extrem sud, una rampa connecta la plaça amb el carrer de les Roselles, que inicia el seu traçat en aquest punt.

És un testimoni del passat agrícola de Santa Coloma. El mateix any de la seva restauració, al 1985, se’n va urbanitzar l’entorn, cosa que va donar lloc a la plaça de Xavier Valls. Així, es va construir una agosarada estructura de formigó vist que abraça la masia amb la intenció de donar entitat i qualitat a l’espai públic, al mateix temps que emmascara els darreres i les mitgeres veïnes. L’edifici està en un bon estat de conservació gràcies a les actuacions de manteniment i rehabilitació portades a terme pels serveis tècnics de l’ajuntament.

A la façana principal destaquen l’arc de punt rodó, un portal dovellat i les finestres rectangulars disposades de forma asimètrica. En la restauració de 1985 es va donar l’acabat a les parets amb estuc planxat de color rosat. La seva singularitat es potencia amb la seva posició obliqua dins la trama urbana, exempta de paral·lelisme amb les mitgeres, les façanes i els carrers del seu entorn.

L’edifici comprèn un conjunt de cobertes a dues aigües i ràfecs imbricats de teula àrab sobre encavallades de fusta. A l’interior es poden observar les voltes de canó que hi ha a la planta baixa combinades amb una estructura de biguetes de fusta i cassetons ceràmics sobre grans murs de pedra.

 

 

 

CAN SELVA (EC11)

Localització: Carrer Major 44 (Riu Nord)

Descripció: Masoveria del segle XVIII d'autoria desconeguda i caràcter rural amb planta baixa, pis i golfes, amb pati posterior a l'interior de l'illa. Es troba al carrer Major, al mig de la ciutat. Al ser concebuda com a edifici aïllat, l'inevitable creixement urbà de Santa Coloma ha generat conflicte amb les noves construccions veïnes i s'ha integrat com una casa entre parets compartides. No obstant això, la casa està situada en un punt on el carrer s'amplia a causa de l'aparició d'un equipament (Centre d'Atenció Primària) davant seu, de manera que la façana gaudeix d'una bona exposició al sol i és fàcilment apreciable en la seva totalitat.

És un exemple interessant de l'arquitectura rural de Santa Coloma, conservant elements propis de l'època malgrat haver sofert diverses transformacions. A finals del segle XIX va funcionar com a escola, i encara es conserven a l'interior alguns estendards estudiantils. L'espai lliure s'ha transformat amb noves construccions, algunes de les quals són prou interessants, complementant la masia i formant un conjunt volumètric. Actualment, és una llar particular que es troba en un excel·lent estat de conservació gràcies a una recent rehabilitació.

La façana presenta una composició asimètrica en la qual destaquen l'arc de punt rodó i les finestres amb llindes i brancals de pedra del primer pis. El portal d'accés i les persianes del primer pis són de fusta. Com a element ornamental central en el volum més alt, hi ha un rellotge solar fet de ceràmica. Les cobertes són a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i es destaca el remat de pedra a la façana principal. A l'interior, són notables la volta al vestíbul d'entrada i les voltes en general a l'edifici.

 

 

MASIA DEL CARRER NOU (EC12)

Localització: Carrer Nou 6 (Riu Nord)

Descripció:  Can Rustic del segle XVIII d'autoria desconeguda situat en una petita parcel·la al cor del nucli històric de Santa Coloma. A causa de l’inevitable creixement urbà de Santa Coloma, la masia ha quedat envoltada d'edificis de gran alçada. Malgrat això, l'entorn ha respectat la masia i les seves façanes romanen lliures.

El mas ens mostra l'arquitectura pairal catalana típica del segle XVIII. Està compost per un volum principal senzill, amb planta baixa i pis, i per un petit cos aferrat a la façana lateral que servia com a quadra.

Totes les façanes són de tancament comú, amb les cantonades de pedra treballada, cosa que confereix a la masia una imatge molt uniforme. La façana principal presenta un portal central amb arc de mig punt emmarcat amb carreus de pedra. Damunt d'aquest, i de manera simètrica al primer pis, hi ha dues petites finestres verticals i rectangulars, amb llindes de pedra visibles. El sostre de la masia és a dues aigües inclinades amb teules àrabs, de forma senzilla i amb petits ornaments als quatre cantons. L'interior ha sofert una reforma important al llarg del temps, per la qual cosa no hi ha elements arquitectònicament destacables en l'actualitat.

 

CASES DEL CARRER DE SANT ANTONI 2 A 12 (EC13)

Localització: Carrer de Sant Antoni 2 a 12 (Safaretjos)

Descripció: El conjunt de cases unifamiliars en fila de dues plantes, amb coberta inclinada i autor desconegut, pertanyen al segle XVIII. Es troben al barri dels Safaretjos, la peculiaritat del qual les connecta més amb la trama cívica de Sant Adrià que amb l'entorn urbà de Santa Coloma.

Les cases del conjunt mantenen l'aspecte rural, evidenciat per la conservació de la tipologia i la parcel·lació original, que aporta una interessant imatge de l'arquitectura tradicional del segle XIX, desenvolupada de forma paral·lela a l'expansió del nucli urbà de la ciutat.

Les façanes estan construïdes amb pedra, amb petites i escasses obertures verticals. Les cases presenten acabats d'estuc de calç pintat amb colors que imiten els tradicionals. De manera anecdòtica, destaca la font adossada a la façana del número 8 bis, dedicada a sant Antoni. Les cobertes de les cases, inclinades a dos vessants, estan fetes amb la tradicional teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer.

 

TORRE DE L’ANTIC MOLÍ DE VENT (EC14)

Localització: Plaça de Pau Casals (Riu Sud)

Descripció: Torre de suport d'un molí de vent, amb autor desconegut. La construcció, realitzada en l'època en què les bòbiles ja havien estat desenvolupades (segle XIX), és de maó. Es troba a la plaça de Pau Casals, prop de la Torre Balldovina i el Molí d'en Ribé.

Amb una tipologia protoindustrial i una coberta plana, les ales del molí eren elevades per captar més energia eòlica, que accionava mecanismes per a l'extracció d'aigua. El molí es pot veure en alguna fotografia antiga, tot i que ha desaparegut. Es tracta d'una estructura cilíndrica amb una escala a l'interior per a l'accés al manteniment del molí. Està construïda amb maons massissos elaborats en una fàbrica de maó.

 

PORTAL DEL MAS FRANQUESA (EC15)

Localització: Avinguda de Francesc Macià 176 (Singuerlín)

Descripció:  El portal és una estructura del segle XVIII, amb autor desconegut, que durant molts anys va ser l'entrada principal als erms, als estables, als corrals, a les premses i als cups de l'antic mas Franquesa. Les primeres referències d'aquest mas vitivinícola daten del segle XVI. Es troba a la cruïlla entre l'avinguda de Francesc Macià, número 1, i el carrer de Saragossa, continuació de la carretera de la Roca, a l'accés nord de Santa Coloma. Tanca una parcel·la situada al nucli original de la ciutat, al centre de Santa Coloma.

Cap al 1540, un tal Miquel Rovira va construir la casa, que posteriorment va passar a ser propietat de Pau Janer, un poderós pagès que també posseïa altres masos i terres a Santa Coloma. Aquesta propietat va ser llogada (1574) a Francesc Vidal. En el segle XVII (1614), Magdalena Janer, filla gran d'un primer matrimoni, es va casar amb Jaume Franquesa, hereu d'un ric pagès propietari del mas Franquesa a Sant Pere de Premià, el qual encara es conserva al municipi com a seu social. El mas Franquesa de Santa Coloma va resistir els períodes destructius dels segles XVII i XVIII, durant els quals van desaparèixer tots els masos de la plana, excepte la masia actual de Can Zam. Cap a mitjan segle XVIII, al petit mas de planta baixa i pis s'hi van afegir diverses annexes per a la producció i conservació del vi a gran escala. És probable que en aquest moment es construís el portal d'accés a l'àrea, que és objecte de protecció. És l'únic element que es conserva del conjunt d'edificis agrícoles agrupats en una única illa, destacant Can Franquesa. Actualment, el portal es troba envoltat d'edificis més moderns disposats caòticament, que descontextualitzen aquest element d'un gran valor històric.

L'element es compon principalment del mur que encara queda i de l'obertura central. El mur és de maons de paret comuna i teula, l'estructura de la marquesina és de fusta i els batents són de terracota. La porta d'accés té dues fulles de fusta i fa uns 3 metres i mig d'alt. Aparentment, aquesta construcció és posterior i està emmarcada per una llinda. L'única característica compositiva és la coronació del mur, amb l'objectiu d'unificar el perímetre del conjunt mitjançant petites teules. A més, el portal està cobert per una marquesina a dues aigües, també amb teules àrabs, sostinguda per tres petits cavalls i corretges de fusta.

 

MINA VELLA (EP18)

Localització: Travessant la ciutat de nord a sud

Descripció: La Mina Medieval és una antiga infraestructura d'origen medieval que recollia aigua prop de Montcada i Reixac i la conduïa cap als camps i masies existents entre l'església vella i el riu. Aquesta mina, que travessava i accionava els molins de Santa Coloma, continuava cap a Sant Adrià i Badalona, on també subministrava aigua.

El recorregut de la mina començava a la riba esquerra del Besòs, prop de la Torre dels Frares de Montcada, i seguia longitudinalment sota l'arena del riu o molt a prop d'aquesta. Continuava prop del Roure de Can Zam, molt conegut al segle XX, des d'on s'estenia una xarxa d'irrigació per als horts de la zona.

Seguidament, després de creuar el rierol de Can Zam, hi havia una comporta que subministrava aigua al safareig públic. Més endavant, al carrer Sant Jeroni, hi havia una altra comporta.

Darrere el Cinema Capitol s'aixecava la canal de Santa Maria, i més enllà, la de Cal Sant Vell. Totes dues tenien la funció de regar fins al riu. Davant del carrer de Cultura, es trobava La Mina, i prop del carrer Sant Adrià passava el Rec Comtal, d'on la gent recollia aigua. Aquesta aigua recorria el carrer Camprodon i seguia al costat de Can Peixauet, sota la Torre Roja, a l'esquerra del Camí de Sant Adrià.