ELS NOUS BARRIS FRUIT DE L’EXPLOSICIÓ DEMOGRÀFICA (de 1940 a 1975)

Després de la Guerra Civil el procés d’urbanització s’aturà i els canvis dins de l’estructura del poble foren irrellevants, tret del cas de les Cases Barates, que l’any 1945 van ser segregades del terme municipal de Santa Coloma i annexionades a Barcelona, fet que suposà, a més de la pèrdua d’habitants, la pèrdua d’una important zona industrial i de regadiu. No serà fins als anys cinquanta i setanta que s’iniciarà un nou procés de creixement de la ciutat.

A partir dels anys seixanta, passada la pitjor època de la postguerra, la progressiva immigració que arribava a Santa Coloma cada vegada en un nombre més important (12.018 persones immigrades l’any 1966) va provocar un creixement densificat i desestructurat. Moltes de les edificacions construïdes en aquests anys d’intens creixement van sorgir sense cap mena de directriu conjunta i sense cap criteri coherent quant a aspectes bàsics. El resultat fou la construcció de grans blocs de pisos amb materials de mala qualitat i la densificació d’un territori topogràficament difícil i amb importants dèficits d’urbanització, d’equipaments, de serveis i d’espais lliures.

El barri del Fondo fou íntegrament fruit de la immigració. La primera onada construí les seves humils casetes sense cap ordre, mentre que la segona, que arribà als anys cinquanta i seixanta, provocà un atapeïment total del barri sense cap control urbanístic. Per sort, les actuacions urbanístiques dels darrers anys han aconseguit posar fi al caos constructiu i han rehabilitat i millorat el barri. Alguns exemples són la urbanització de la plaça del Rellotge, la conversió en zona de vianants del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer i la prolongació del metro fins al Fondo.

Durant el període 1950-1975, Santa Coloma va passar de 15.000 habitants a 137.000, amb l’arribada d’un gran nombre de ciutadans, principalment del sud d’Espanya, cosa que en va alterar totalment l’estructura de poble. En el plànol de 1987 observem com el petit poble que s’havia configurat al llarg dels anys entre el torrent de can Zam i la riera del Fondo s’amplia tant per una banda com per l’altra amb un creixement totalment mancat d’estructura urbanística fins a arribar a ocupar la gairebé totalitat del terme.

Avui la nostra ciutat, degut al continu flux de nouvinguts, segueix vivint un constant procés de creixement però molt més regulat urbanísticament. La ciutat no s’atura i continua la seva línia de millora, creant dia a dia nous edificis dignes de ser protegits. La prova de tot això són les darreres incorporacions del nostre Pla arquitectònic de protecció del patrimoni.

D’aquesta època són algunes de les cases singulars amb jardí i els edificis industrials de can Xiquet, antiga fàbrica tèxtil del carrer de Rafael Casanova obra de Josep Alemany, i de la farmacèutica CIBA-Geigy, situada a la cantonada dels passeigs de Llorenç Serra i de la Salzereda.

CASES DEL CARRER VISTALEGRE 49 I 51 (EC86)

Localització: Carrer Vistalegre 47-49 i 51 (Centre)

Descripció: Habitatges en línia del 1940 d'autoria desconeguda, construïts durant l'època de creixement urbà dels nous barris a causa de l'explosió demogràfica (1940-1975). Es tracta de dos habitatges adossats gairebé idèntics, amb planta baixa i dues plantes pis (en retirada respecte a la façana frontal de la planta baixa), aprofitant el pendent del terreny en retirada de l'alineació del carrer Vistalegre, deixant un petit jardí, amb arbres importants, i alineats amb el carrer de la Marina. Es troben al primer districte de la ciutat, a la cantonada del carrer Vistalegre amb el carrer de la Marina, dins del barri Centre.

L'illa on es troba l'edificació ha experimentat una gran transformació com a resultat de l'aplicació de plans urbanístics de densificació. La forta densificació de l'illa fa que els jardins de l'immoble actuïn com a espais verds urbans a la zona.

L'edifici dels números 47-49, que deixa una rellevant façana cega al carrer de la Marina, conserva part de la tanca original al carrer (amb un cos destinat a traster, a la planta baixa, situat a la cantonada), i en el número 51, un garatge a planta baixa ocupa el front de la parcel·la. Les façanes dels cossos de les plantes primera i segona són simètriques, amb dues obertures (portes que donen a la terrassa frontal, que forma el cos de planta baixa, delimitat per una senzilla barana metàl·lica) i finestres a la planta pis. Amb línies senzilles i arrebossades, i marcs que emmarquen les obertures, les dues façanes estan rematades amb una cornisa i una barana massissa com a acroteri. La casa dels números 47-49 conserva la coberta original a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La del número 51 és una mica més alta que la de la casa bessona i ha estat modificada per obtenir, probablement, espais habitables addicionals.

 

 

CASA DEL CARRER DE LA PLATA 43 (EC87)

Localització: Carrer de la Plata  43 - Carrer dels Alps 1 (Llatí)

Descripció: Edifici unifamiliar d’autoria desconeguda, construït el 1943. Es tracta d'habitatge unifamiliar aïllat de l'època de postguerra, envoltada per un ampli jardí amb espècies arbòries molt desenvolupades. L'edifici fa cantonada i consta de planta baixa i planta pis. Tant la planta baixa com el jardí ocupen una posició elevada respecte als dos carrers, i la tanca és un mur de contenció del terreny. Es troba a la cruïlla del carrer de la Plata amb el carrer dels Alps, al barri de la ciutat-jardí.

El mur de la tanca permet apreciar parcialment la construcció de pedra amb morter i està coronat per una barana, similar a la de la casa, feta amb peces ceràmiques corbades que formen llistons. El volum de la casa és pràcticament cúbic i cal destacar un mirador trapezoidal a la planta baixa. La coberta és de teula tradicional a quatre aigües, amb un ràfec generós. A l'interior, el vestíbul i, sobretot, l'escala conformen un espai singular.

 

 

CASA DEL CARRER DE LA TORRE ROJA 10 (EC88)

Localització: Avinguda de la Torre Roja 10-12 - Carrer de la Bonavista 33 (Safaretjos)

Descripció: Edifici unifamiliar construït el 1943 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé durant l'època de la postguerra. L'habitatge es troba a la cantonada del carrer de la Torre Roja. Està aïllat i envoltat per un ampli jardí. Consta de planta baixa i planta pis. A causa de la topografia, el nivell de la planta baixa i el jardí es troba uns quants metres més amunt respecte al punt d'accés des del carrer, ambdues escales simètriques. La tanca és el mur de contenció de terres, amb acabat d'arrebossat.

La façana presenta una disposició desordenada amb obertures grans. La coberta tradicional de teula té una composició complexa amb desguassos i un ràfec generós.

 

 

CASA DEL CARRER DEL PI 10 (EC89)

Localització: Carrer del Pi 10 – 12 (Guinardera)

Descripció:  Habitatge unifamiliar singular del 1944, creat per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé durant l'època de creixement urbà dels nous barris sorgits de l'explosió demogràfica (1940 a 1975). Està situat al barri de Guinardera, en una zona de fort pendent al nord de Santa Coloma. L'edifici és aïllat i té una planta quadrada, ocupant una parcel·la de dimensions generoses. Amb semisoterrani, planta baixa i primera, està col·locat en una posició gairebé central respecte al terreny.

En aquests anys de poca activitat constructiva, es van consolidar nous barris. Es va realitzar la parcel·lació del terreny amb pendent, creant un dels primers eixamples. Aquest creixement va ser impulsat per l'expansió econòmica posterior a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, amb un augment demogràfic i l'arribada d'immigrants, la qual cosa va requerir el desenvolupament de la ciutat. La creació de l'Empresa Nacional de Tierras va ser el punt de partida per a la urbanització de la zona de muntanya, seguint la filosofia de cases amb horts adjacents.

Les façanes són molt planes, amb una composició simètrica, amb finestres disposades horitzontalment a la façana principal i verticalment a la resta. Cal destacar el balcó central de tipus banyera, a la planta superior de la façana principal. Els acabats del mur de contenció, amb panys arrebossats, elements de maó vist i baranes amb detalls de teula col·locats de forma plana, són característics de les decoracions pròpies de l'arquitectura de Josep Alemany. La coberta és inclinada amb dos vessants, amb teules àrabs i un carener perpendicular a la façana principal, creant uns ràfecs potents que són típics de l'estil de Josep Alemany.

 

 

CASA DEL CARRER MILTON 7 (EC90)

 

Localització: Carrer de Milton 7 (Guinardera)

Descripció: Edifici del 1947 realitzat per l'arquitecte Josep Alemany Juvé durant l'etapa de creixement urbà i consolidació dels nous barris en un període de poca activitat constructiva. L'edifici és aïllat i està construït en diferents nivells per adaptar-se al terreny. Es troba al barri de la Guinardera, gairebé en un vèrtex d'un terreny de forma triangular. Actualment, té un ús residencial.

Les façanes presenten diverses obertures (de diferents formes com quadrades, rectangulars, amb arcades, etc.) i estan protegides amb diferents tipus de tancaments, proporcionant a la casa certa permeabilitat. Estan formades per diferents cossos corresponents a les dues etapes de construcció i estan acabades amb morter i predominantment pintades. Cal destacar la torratxa de planta quadrada que culmina el volum de l'edifici i els ràfecs de les diferents cobertes inclinades. Les cobertes dels diferents cossos són de teula àrab i presenten diferents inclinacions.

 

 

CAN XIQUET  (EC91)

Localització: Carrer de Rafael Casanova 40 (Centre)

Descripció:  L'edifici industrial, construït el 1947 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé, va ser posteriorment renovat el 1993 per l'arquitecte Montse Riba, per convertir-se en les oficines de l'empresa pública Grameimpuls. Es tracta d'una gran construcció rectangular d'una sola planta, amb una coberta de tipus "dents de serra". Està situat al primer districte de la ciutat, en una zona amb edificis adjacents i amb un alineament de carrers ben ordenat.
Aquest edifici és un testimoni del creixement urbà dels nous barris de Santa Coloma. L'any 1920, es va registrar a l'Ajuntament de Santa Coloma amb el nom de Joan Ferrer Prat, una fàbrica tèxtil que, el 1974, es va inscriure com a Hijos de Joan Ferrer Prat S.R.C. No obstant això, de manera col·loquial i local, aquesta fàbrica és coneguda com a Can Xiquet. Durant la Primera Guerra Mundial, en el moment de màxima producció de mocadors setmanals destinats als soldats aliats, la fàbrica va arribar a tenir fins a 500 treballadors, la majoria dones. Després de traslladar-se a diversos llocs durant els anys vint, el 1947 Can Xiquet es va establir en l'actual ubicació al carrer Rafael Casanova i va adquirir l'aspecte actual. Fins al 1993, Can Xiquet va funcionar com a fàbrica tèxtil, però després va ser rehabilitada per l'Ajuntament de Santa Coloma i es va convertir en les oficines de l'empresa pública Grameimpuls.

La façana del carrer Rafael Casanova manté pràcticament l'aspecte i la composició originals. Els elements d'aquesta façana estan disposats simètricament respecte a l'eix vertical. Les quatre finestres rectangulars estan emmarcades amb un color diferent de l'estuc de la façana i, sobre elles, hi ha elements ornamentals envoltats per motlles de forma circular. Les altres façanes han estat reformades amb un estil més modern, amb línies formals i materials contemporanis. El sostre de l'edifici té forma de "dents de serra" i està situat sobre grans gelosies metàl·liques, la qual cosa permet l'entrada de llum natural a l'interior. L'espai interior ha estat subjecte a una gran reforma, passant de ser una gran nau central d'una sola planta a un edifici d'oficines que combina àmplies estances amb altells. L'estructura metàl·lica de pilars de ferro colat i bigues amb lloses són visibles.

 

 

CASA DEL CARRER SANT JERONI 77 (EC92)

Localització: Carrer de Sant Jeroni  77 - Carrer d'Amèrica 1 i 3 (Centre)

Descripció: Edificis del 1948 dissenyats per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, amb una ampliació l'any 1960. Es tracta d'un conjunt de dos edificis adossats. Un d'ells fa cantonada i té dues plantes, amb la planta baixa destinada a ús comercial (actualment en desús) i la planta superior com a habitatge. L'altre edifici té una única planta de major alçada, amb un caràcter industrial (possiblement un taller o similar). Estan situats al nord del centre històric de Santa Coloma, al carrer Sant Jeroni amb el carrer Amèrica. Aquests edificis van ser construïts a principis del segle XX, durant els primers creixements del nucli original de la ciutat. L'entorn on es troben ha sofert diverses modificacions a causa de la construcció d'altres edificis que han afectat la imatge de la zona.

L'edifici de planta única presenta una façana rematada amb una forma triangular truncada que amaga la coberta a dues aigües. Les obertures estan disposades simètricament, amb una porta centrada i dues finestres amb reixes de ferro forjat. L'altre edifici té les obertures distribuïdes de manera funcional, sense un ordre aparent. Les façanes han estat repintades per donar una aparença uniforme als dos edificis. La coberta del cos de planta única és un sostre inclinat que desvia l'aigua cap als laterals. La coberta de l'edifici de la cantonada és un terrat pla.

 

 

CASA DEL CARRER SANTA EULÀLIA 13 (EC93)

Localització:  Carrer de Santa Eulàlia 13 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular, d'autoria desconeguda entre el 1940 i 1949, construït durant l'etapa d'explosió demogràfica (1940 a 1975). L'habitatge disposa d'un jardí i consta de planta baixa i planta pis, amb característiques de golfes. Està situat a la cruïlla entre els barris Llatí, Centre i Cementiri Vell, a la zona est del nucli històric de Santa Coloma. L'edifici és un testimoni de la tipologia constructiva i parcel·lària del creixement de la ciutat-jardí que es va desenvolupar durant els anys vint als voltants de l'Església Major, a la zona est de Santa Coloma.

L'edifici presenta quatre façanes diferenciades, dues a dues. Les façanes principal i posterior mostren obertures senzilles i grans, amb una clara verticalitat, protegides de la llum solar directa per persianes de llibret. En concret, la façana que dona al carrer compta amb un portal d'accés centrat i dues finestres amb arc rebaixat disposades simètricament a ambdues bandes de la porta. No obstant això, les façanes laterals presenten obertures de menor importància, també verticals però més reduïdes, destacant les del pis superior amb un petit arc de mig punt. La coberta és l'element formal més destacat de la casa. Inicialment, es tracta d'una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al carrer, però en els dos extrems superiors i de manera subtil apareixen dos vessants més que dirigeixen l'aigua cap a les façanes laterals. Al mateix temps, el pendent de la coberta és més pronunciada que l'habitual en aquesta zona, el que permet que part de l'espai sota coberta pugui ser habitable. Per a il·luminar i ventilar aquesta zona, s'hi troba un element que travessa la coberta en la seva vessant principal, amb dues petites obertures i cobriment de teula amb un pendent més suau.

 

 

TORRE DELS LLEONS (EC95)

Localització: Carrer d’Elcano 19 (El Raval)

Descripció:  Edifici unifamiliar construït entre el 1951 i el 1954 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé durant l'etapa de creixement urbà dels nous barris. Prèviament, havia estat testimoni dels creixements del nucli antic durant les dècades de 1920 i 1930. Està situat al barri del Raval en una zona profundament reformada i densificada. L'edifici té una planta en forma de L i es troba en una cantonada, inicialment de planta baixa i posteriorment es va afegir una planta pis, amb un jardí a la part posterior.

Les façanes estan arrebossades, amb obertures ben distribuïdes, destacant una finestra circular a la planta pis. Cal remarcar la porta d'entrada al jardí, de ferro entre dos pilars que suporten dues figures de "lleons rampants", que donen nom a l'edifici, i la tribuna de la planta pis a la façana del carrer d'Elcano. La coberta és de teula àrab, amb diferents vessants, poderosos ràfecs i elements ceràmics decoratius als extrems del carener.

 

 

CASA DEL CARRER SANT CARLES 32 (EC96)

Localització: Carrer de Sant Carles 32 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular construït el 1953 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé durant l'etapa de creixement urbà dels nous barris, fruit de l'explosió demogràfica entre 1940 i 1975. Està situada al centre del nucli urbà, al cor de la ciutat, al voltant de la plaça de la Vila, en una cantonada amb dues façanes alineades als carrers. L'habitatge s'obre a un gran espai enjardinat a la part posterior de la casa, alineat amb el carrer Francesc Viñas, on, en un extrem, hi ha un garatge aïllat.

Tot i trobar-se en el primer creixement del nucli de Santa Coloma, no pertany a aquesta època, ja que l'edifici és resultat d'un creixement densificat posterior de la ciutat. Malgrat això, s'harmonitza amb l'entorn, perquè ha estat ben integrat i adaptat als edificis que representen la ciutat antiga.

Les façanes són planes, amb revestiment d'estuc i pintura, amb múltiples obertures que prenen diferents formes, com ara quadrades, rectangulars o amb arcades, en les quals es repeteixen molts dels elements formals i decoratius utilitzats per l'arquitecte Josep Alemany en edificis amb un cert pressupost. Per exemple, destaquen els elements de maó vist a l'emmarcament de finestres, pilars i teules que formen petits detalls de protecció per a les portes i algunes finestres. Com és característic dels edificis de l'arquitecte, també són notables els elements decoratius verticals. Cal destacar la pèrgola situada sobre la zona del garatge. Les cobertes presenten diferents plans amb teules àrabs, amb diversos vessants i terrats. Cal esmentar els ràfecs combinats amb els terrats.

 

CASA DEL CARRER DEL PI 6 (EC97)

Localització: Carrer del Pi  6 – 8 (Guinardera)

Descripció:  Habitatge unifamiliar singular del 1955, amb autor desconegut, construït durant el període de creixement urbà dels nous barris a causa de l'explosió demogràfica (1940 a 1975). Es troba al barri de Guinardera, en una zona de fort pendent situada al nord de Santa Coloma. La parcel·lació del terreny en pendent va donar lloc a un dels primers eixamples. La creació de l'Empresa Nacional de Tierras va impulsar la urbanització de la zona de la muntanya amb la filosofia de caseta i hortet.

L'habitatge unifamiliar està aïllat i està envoltat d'un ampli jardí amb espècies vegetals ben desenvolupades. L'edifici té una planta rectangular i està situat gairebé a l'angle sud-est de la parcel·la per aprofitar al màxim el terreny disponible. Tot i que l'edifici és de planta baixa, a causa de la topografia, queda situat a un nivell elevat respecte al carrer. L'accés es realitza mitjançant una escala recta que connecta la porta de la tanca amb la porta principal d'entrada a la part superior.

El volum de l'edifici té forma de paral·lelepípede, amb un dels costats curts orientat cap a l'escala d'accés i el carrer. La façana principal és simètrica i presenta tres obertures verticals amb arcs de mig punt. L'obertura central és la porta d'entrada i les altres dues són finestres. Sobre aquestes obertures, hi ha un senzill ràfec suportat per colzes de biga prefabricats encastats. Les façanes laterals tenen poques obertures. A la façana de llevant, es pot observar una arcada tapiada de major amplada que les de la façana principal, possiblement corresponent a un porxo que hi havia originalment. La coberta és de teula tradicional a dues aigües, amb una inclinació cap a les façanes laterals. A més, està decorada amb elements de ceràmica a l'inici i al final del carener, accentuant la forma triangular de la coberta principal.

 

 

LA CIBA (EC98)

Localització: Passeig d’en Llorenç Serra 58-64 (Riu Nord)

Descripció: Edifici fabril del 1955 d'autor desconegut i renovat el 2020 per Cristina Sáez. Actualment, és un equipament de recursos per a dones. Malgrat la segona fase d'ampliació, l'edifici es troba aïllat. Està situat al barri del Riu Nord. La seva construcció, entre les dècades dels cinquanta i seixanta, es va produir durant una etapa de gran expansió a Santa Coloma. L'edifici es troba en bon estat de conservació.

L'edifici té una façana llarga, en forma de L, caracteritzada per la seva horitzontalitat, que és donada per les dues llargues obertures on s'ubiquen les finestres i la barana de coronament, una mica més alta a la cantonada corbada per destacar-la. Principalment construït amb maons vistos, amb panys d'arrebossat i pintats entre les finestres, separades per franges verticals de maons vists que busquen trencar la seva horitzontalitat general. La coberta és plana. A l'interior, hi ha una planta molt diàfana, pròpia d'un edifici industrial, que ha estat significativament modificada per adaptar-se als nous usos com a equipament.

 

ESCOLA VIRGEN DEL CARMEN (EC100)

Localització: Carrer de Sant Ramon 11 (Centre)

Descripció: Edifici construït entre el 1966 i el 1968 per l'enginyer Blas Puig Salvat durant el període de postguerra. Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb planta baixa i tres plantes, a més d'una planta àtic. Les dimensions del volum mostren la dificultat d'adaptar un programa escolar en una parcel·la de mida mitjana dins d'una trama urbana tradicional consolidada. Es troba als carrers que envolten el mercat de Sagarra. Actualment, és un centre educatiu que inclou educació infantil, primària i secundària obligatòria (ESO).

La distribució simètrica de la façana transmet un equilibri reeixit entre la funcionalitat de les grans obertures horitzontals i els detalls ornamentals de l'estil noucentista dels marcs, característics de l'època. Es destaca el treball i la dignitat en la composició de la planta baixa com un sòcol. La coberta és plana i s'utilitza com a pati esportiu.

 

 

ESGLÉSIA SANT JOSEP ORIOL (EC101)

Localització: Avinguda de Francesc Macià 38 (Riu Nord)

Descripció: L'edifici religiós va ser erigit el 1968 pel taller l'arquitectes Muntañola, Pedragosa, Sauquet i Valls. L'edifici està ubicat al barri del Riu Nord, en una cantonada de l'avinguda, lleugerament desviat de l'alineació de les façanes per crear un espai de reunions a l'entrada i sortida de les cerimònies. Actualment, es troba en un bon estat general i envoltat d'un entorn totalment consolidat.

L'església forma part dels primers desenvolupaments urbans. L'any 1024, en el mateix emplaçament, hi havia una església primitiva del nucli urbà de Santa Coloma de Gramenet, de la qual es conserva un capitell. Per a l'església que la va substituir, d'estil romànic, es van reutilitzar els materials de l'antiga. Aquesta església va perdurar fins al segle XVIII. Posteriorment, una tercera església, d'estil barroc, va substituir l'anterior, però el 1936 va ser enderrocada. Finalment, el 1968, l'església de Sant Josep Oriol va reemplaçar la precedent i continua fins al dia d'avui.

Les façanes de l'església són sòlides, construïdes amb maons vistos, amb una gelosia de maons a la façana lateral del carrer Major. La tanca que delimita el conjunt no és l'original. Cal destacar els volums de la rectoria i el local social, també de maons vistos, i l'element de suport de les campanes a manera de campanar. Té una coberta de dues aigües, feta de planxa metàl·lica (inicialment era de fibrociment). El vessant que dona a l'avinguda de la Generalitat penja sobre l'entrada, creant un porxo. A l'interior, la gran nau té una planta diàfana sostinguda per pòrtics metàl·lics industrials. Destaca la paret posterior de l'altar (dissenyada per l'equip MPSV), amb un tapís de Grau Garriga.

 

 

CASES DEL CARRER DE LA PLATA 38 A 44 (EI17)

Localització: Carrer de la Plata  38, 40, 42 i 44 (Centre)

Descripció: Conjunt de quatre cases unifamiliars adossades amb jardí, situades únicament en planta baixa i construïdes l'any 1940 per un autor desconegut. La solució tipològica d'aquest conjunt és atípica en el context en què es troba, ja que les cases estan adossades però aïllades de la resta d'edificis i envoltades de jardí. Tot i això, aquesta tipologia ofereix avantatges com l'aprofitament de la llum solar i una construcció econòmica. Es troben a l'est del centre de la ciutat, en una zona que marca el límit entre els teixits de l'eixample i la ciutat jardí, on el terreny comença a tenir un pendent més pronunciat.

Les façanes destaquen per tenir un sòcol continu d'aproximadament tres metres d'alçada amb un acabat en maó vist. La resta de la façana està arrebossada de color blanc. La composició dels elements és senzilla, amb una successió de finestres - porta d'accés - finestres que es repeteix en totes les cases, excepte en el número 38, que té una tipologia més desordenada. Les finestres dels dos primers habitatges tenen formes d'arc rebaixat, mentre que les portes tenen forma d'arc de mig punt. En canvi, en els altres dos habitatges, les obertures són d'angles rectes. Les finestres estan protegides per persianes de fusta i estan emmarcades amb maons, tal com es fa a les cantonades de les façanes. Les fusteries tenen un color vermell o són envernissades. Les cobertes són inclinades i estan fetes de teula àrab, formant diversos vessants, tot i que el carener principal és paral·lel al carrer. A més, una petita cornisa remata tota la façana del conjunt.

 

 

CASA DEL CARRER MASNOU 31 (EI18)

Localització: Carrer Masnou 31 - Carrer Mossèn Camil Rossell 44 (Centre)

Descripció:  Habitatge unifamiliar singular del 1946 projectada per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé durant l'etapa de creixement dels nous barris arran de l'explosió demogràfica (1940 a 1975). Es tracta d'un edifici aïllat situat en un dels extrems d'una parcel·la relativament àmplia. Això ha permès realitzar ampliacions posteriors i la construcció d'un segon habitatge sense gaire interès. Es troba enmig d'un teixit urbà totalment transformant, en un dels eixamples de les dècades de 1920 i 1930 impulsat, en aquest cas, per la construcció de l'Església Major. Destaca la taca verda del jardí al costat de les grans parets divisòries.

Les façanes presenten una factura senzilla, amb una decoració limitada al contrast entre els murs arrebossats i els elements de maó vist com els pilars, els marcs de les finestres i l'element que indica l'entrada, un porxo format per un arc, amb especial rellevància a les tribunes d'una de les façanes. Com en moltes de les obres de Josep Alemany, els ràfecs són elements importants per definir el volum de l'edifici. Cal destacar la tanca del jardí, realitzada amb pedra revestida i amb una gran quantitat de vegetació, que, juntament amb els arbres del jardí, representa un punt de referència urbà en aquesta part del nucli urbà.

La coberta de l'habitatge consta de quatre vessants desiguals, amb ràfecs rellevants i el carener paral·lel a les façanes llargues. El porxo, situat en una de les cantonades i també amb coberta, té una altura més baixa i està cobert amb teula àrab. Cal remarcar que en el projecte inicial, la coberta era una terrassa i el porxo d'entrada s'integrava dins del volum compacte, el que donava al projecte un cert aire "racionalista".

 

 

CASES DEL CARRER DEL CARRER DALT DE LA CIUTADELLA 41 A 45 (EI19)

Localització: Carrer Dalt de la Ciutadella 41, 43 i 45 (Centre)

Descripció: Cases adossades de planta baixa del 1956 d'autoria desconeguda. Es van construir en un moment de gran creixement de la ciutat i la població, en contra de la tipologia d'edificacions que va provocar el creixement (grans blocs d'altures), i destaquen les cases del carrer Ciutadella que segueixen l'ordre de ciutat-jardí i s'integren amb l'entorn. Actualment, es troben totalment descontextualitzades. Se situen a l'est de Santa Coloma Vella, concretament al carrer Dalt de la Ciutadella.

Els habitatges tenen tres façanes pràcticament iguals, amb la façana central lleugerament més estreta. Cada façana està composta per tres eixos (porta d'entrada al centre i una finestra a cada costat), amb una franja que emmarca cada obertura. Cada façana està coronada per una franja que remarca l'horitzontalitat i recull les ventilacions de les cambres d'aire, la cornisa i les baranes dels terrats. Aquests elements, juntament amb altres acabats de les façanes, en l'actualitat presenten diferències entre si a causa d'intervencions realitzades. Només una de les tres cases està habitada. És important destacar la pràctica igualtat de les tres tanques al carrer, que generen una sensació de conjunt. Seguint la composició tradicional de tres trams, amb la porta al mig i una combinació de massissos i calats formats per elements de forja. La casa del número 41, renovada, ha intentat seguir el mateix criteri, però amb un resultat més pesat. Les cobertes són de terrat a la catalana, amb una cambra d'aire que probablement està suportada per envans. La coberta de la casa del número 45 presenta forats considerables, no causats per accident, sinó perquè l'aigua s'infiltra a l'interior i accelera el procés de deteriorament.

 

 

FONT DE L’ALZINA (EP01)

Localització: Camí de la Font de l’Alzina al Parc de la Serralada de Marina

Descripció: La font de l’Alzina se situa enmig d’un bosc important al qual s’arriba endinsant-se pel camí del mateix nom. Es tracta d’un territori espaiós i ombrívol que disposa de taules de pícnic i una font d’aigua natural (no potabilitzada). La font raja aigua durant tot l’any, el seu boc està sota una volta de teula, i l’aigua va a parar a un canal de volta invertida. Al pedrís que hi ha sobre la font de l’Alzina hi ha escrit un poema de Màrius Sampere que diu:

Si l’arbre és l’espai que germina

i l’aigua és la sang de l’espai

vetllem perquè no es pari mai

el cor de la font de l’alzina.

Màrius Sampere, 1928-2018

 

 

MIRADOR DE LA SERRALADA DE MARINA (EP07)

Localització: Camí del Bosc d’en Xincó al Parc de la Serralada de Marina

Descripció: El mirador de la Serralada de Marina és un espai molt accessible situat a prop del Centre Cívic de Can Franquesa i al qual s’arriba a través del camí del Bosc d’en Xincó, que neix al carrer de Menorca. Aquest punt és l’entrada d’alguns itineraris del Parc de la Serralada de Marina. Es tracta d’una plaça amb vistes al Mirador del Vallès i a la Serralada Prelitoral. La plaça està molt ben equipada, disposa d’una gran quantitat de bancs i taules de pícnic, una àrea de joc per a infants i una font d’aigua potable (la font de la Placeta dels Llops), tot protegit perimetralment per una barana de taulons de fusta de secció rectangular.

 

 

BASE DE LA TORRE ELÈCTRICA (EP20)

Localització: Parc Fluvial del Besòs (Riu Sud)

Descripció: Escultura de l'any 1965 d'autor desconegut. Es troba al Parc Fluvial del Riu Besòs, a l'alçada del carrer Francesc Moragas, preservant la base de formigó d'una antiga torre elèctrica.
La torre va ser instal·lada l'any 1965, però molts anys més tard, al voltant del 2004, es va eliminar com a part d'una proposta per millorar l'espai verd del Riu Besòs. No va ser l'única, totes les torres van ser enderrocades i només aquesta base ha perdurat com a record d'aquells temps passats.
L'any 2008, amb la urbanització del Parc Fluvial del Riu Besòs, aquesta base es va mantenir i es va convertir en una pèrgola sota la qual les persones es refugien per protegir-se del sol. L'any 2019, va haver de ser restaurada, ja que el formigó va començar a desprendre's a causa de la corrosió de l'armadura. Aquest problema es va produir perquè el formigó armat es trobava molt prop d'una zona humida i en contacte directe amb la gespa.

 

 

MONUMENTS ALS LAIETANS (EP21)

Localització: Parc Sandino - Mirador dels íbers  (Can Franquesa)

Descripció: Escultura creada per Miquel Compte el 1965. En el punt de partida del carrer Còrdova, a l'espai conegut com el Mirador dels Ibers, s'eleva el Monument als Laietans, un monòlit de pedra que commemora el poblat laietà ibèric de Puig Castellar. Té una forma irregular amb una obertura circular al centre de la figura.

El monument original data de 1961 i es trobava sota la plaça de la Vila. A causa d'unes obres realitzades per al metro, va desaparèixer el 1981. El que observem actualment és una reproducció de l'original.

 

 

RELLOTGE DE LA PLAÇA DEL RELLOTGE (EP24)

Localització: Plaça del Rellotge (Fondo)

Descripció: Imponent rellotge que s'alça al centre de la plaça del Rellotge, punt neuràlgic i comercial del barri Fondo, al districte amb major diversitat cultural de Santa Coloma, que, contràriament a la creença popular, no dona nom a la plaça. El rellotge és de forma circular, amb agulles, i té un peu tubular metàl·lic d'aproximadament 8 metres d'altura que travessa el rellotge i acaba en una punxa. Està col·locat sobre un modest pedestal que només s'aixeca d'un costat, amb una inclinació d'uns 30° respecte al nivell de terra.