LA MILLORA I REGENERACIÓ DELS BARRIS (de 1976 a 2023)

El creixement accelerat de Santa Coloma als anys seixanta i setanta es produeix sobre la xarxa urbana existent, dimensionada per a densitats molt baixes, i no va anar acompanyat de la construcció de la infraestructura urbana adequada a les necessitats de la població. Durant aquests any pràcticament no s’obre cap carrer nou i la inversió en serveis i equipaments va ser totalment insuficient en relació amb el creixement. Aquests factors fan de Santa Coloma una ciutat marginal.

Les associacions de veïns participen activament amb la voluntat de corregir el desequilibri generat. Es crea el Pla popular impulsat per l’arquitecte Xavier Valls, es desenvolupen els plans de reforma interior dels diferents barris i s’aprova el primer Pla de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

La transformació de la condició marginal de Santa Coloma en una ciutat perifèrica s’aconsegueix amb la creació d’espais lliures centrals estructuradors, la construcció de grans equipaments urbans i de proximitat i l’obertura de nous carrers, passeigs i avingudes que donen jerarquia i estructura a la xarxa viària.

A finals dels segle xx té lloc una important transformació de la ciutat que s’inicia amb la inauguració del Parc Fluvial del Besòs, un projecte de recuperació dels espais naturals de l’entorn del riu que va ser possible gràcies a la convocatòria dels Fons de Cohesió dels anys noranta.

I que continua a partir de l’any 2000, amb una sèrie d’actuacions de millora dels barris i l’entorn natural de la ciutat que han estat possible gràcies a les ajudes i les subvencions públiques de les institucions europees, estatals, autonòmiques, provincials i municipals. Aquests programes, plans i fons que han facilitat la regeneració urbana de Santa Coloma des d’una perspectiva ecològica, tant urbana com mediambiental, són els Fons FEDER (2000- 2007), els Programes URBAN (1998-2001 i 2008-2013), el Pla de barris (convocatòries de 2004 i de 2008), els Fons EDUSI (2015-2023), els Fons MITMA-ARRU (2013-2022), les Àrees de Conservació i Rehabilitació (2014-2022) i els Fons PRTR-Next Generation actuals.

De la dècada dels vuitanta, tenim a la ciutat equipaments arquitectònicament rellevants, com el Centre d’Educació Especial Josep Sol i l’Institut de la Bastida; dels anys noranta tenim la seu de la Biblioteca Central de la ciutat; mentre que del segle xxi, consta un únic edifici de nova planta catalogat, l’auditori municipal de Can Roig i Torres, i dues rehabilitacions de gran importància: el recentment inaugurat Pavelló B de l’Hospital Esperit Sant, actualment Centre de Formació Marie Curie, i La CIBA, el centre de recursos per a dones, innovació i economia feminista.

Val la pena subratllar els nou espais públics de valor també fruit d’aquesta darrera etapa. Pel que fa a l’àmbit del medi natural, els diferents miradors de la serralada de Marina que han estat objecte de millora relativament recent han posat l’accent en un dels valors més importants de la ciutat: la serralada i les seves visuals privilegiades. Quant al medi urbà, Santa Coloma és la primera ciutat del Besòs que té un passeig fluvial a l’alçada del Parc Fluvial, el passeig de la Salzereda, inaugurat recentment. Altres espais públics de gran importància per a la regeneració dels barris han estat realitzats durant aquesta etapa, com l’anomenat eix Bruc, que aglutina espais públics i noves edificacions, executats/en execució/de futur, que oxigenen i equipen un teixit dens amb necessitats latents.

ESCOLES A CAN CASADESPORT (EC99)

Localització: Carrer del Doctor Pagès 3-7 (Fondo)

Descripció: Edifici fabril construït entre 1962 i 1966 per l'enginyer Blas Puig Salvat i  transformat el 1984 en edifici escolar per l’arquitecte Xavier Valls. Està situat al costat sud de la rambla de Sant Sebastià, en el creixement cap a l'est de la ciutat a partir de la ubicació del mercat (a unes cinc cruïlles de la plaça de la Vila). Actualment, s'utilitza com a centre educatiu d'educació infantil i primària.

L'edifici acull les escoles d'infantil i primària Rosselló-Pòrcel i Joan Salvat-Papasseit, amb un funcionament autònom però compartint alguns serveis. La reestructuració de l'edifici va aprofitar la geometria senzilla de l'edifici existent, reinterpretant-lo en una planta lliure. Des del punt de vista arquitectònic, els centres tenen accessos i escales independents, i les plantes s'organitzen de manera lineal, amb les franges de les façanes dedicades a les aules i la franja central destinada a activitats diverses. A la planta baixa, un passadís comunica amb el pati del centre de l'illa, i alguns dels serveis comuns tenen accés a aquest passadís. L'objectiu era que el pati fos accessible al públic fora de l'horari escolar i que alguns d'aquests serveis poguessin actuar com a centre comunitari.

Les façanes mantenen el ritme de grans finestrals verticals, amb una altura equivalent a tres plantes, amb ressalts de maons vists sobre un sòcol de formigó revestit. Aquesta estructura original es manté encaixant i distribuint les finestres de les aules a l'interior. L'ampliació consisteix en una planta addicional a la cantonada de la rambla, a més d'un pati de joc a la coberta que també té una façana construïda (la qual cosa fa que el volum final sigui excessiu). La coberta és plana i s'utilitza com a pati esportiu.

 

 

EDIFICI D’HABITATGES SALADRIGAS (EC102)

Localització: Carrer dels Sagarra 26-28 - Carrer de Sant Ignasi 8 (Centre)

Descripció: Edifici de pisos construït entre 1974 I 1976 obre de l’arquitecte Xavier Valls. Està situat al barri del Centre en una cantonada, amb locals comercials a la planta baixa i aparcament al subsòl. És una combinació típica d'usos característica dels anys de densificació al voltant del mercat de Sagarra. En general, l'edifici es troba en bon estat de conservació i envoltat d'un entorn consolidat.

 

Les façanes són de maons vistos, seguint els principis de l'anomenada Escola de Barcelona, i són compactes, amb volums flotants on es combinen els tancaments massissos amb les finestres horitzontals tancades per persianes que combinen el color verd (present en totes les fusteres de l'edifici) i un color vermellós clar del maó. A la cantonada, hi ha dues files de finestres verticals que contraresten l'horitzontalitat de les altres façanes. La coberta és de tipus terrat a la catalana.

 

 

CEE JOSEP SOL I RODRIGUEZ (EC103)

Localització: Carrer dels Almogàvers 16-18 (Singuerlín)

Descripció: L'edifici construït entre 1979 i 1981 pels arquitectes Josep Benedito Rovira, Agustín Mateos Duch i Ramon Valls Ortiz, va ser reconegut amb el Premi FAD d'arquitectura el 1982. Es tracta d'una imponent construcció racionalista, situada de manera aïllada en una parcel·la de 4.300 m². Aquest edifici té com a finalitat l'educació especial i té una capacitat per a 300 infants. Està situat en el límit del teixit urbà, entre el barri del Singuerlín i la vall de Carcerenya, en una zona amb edificis majoritàriament aïllats. L'edifici es presenta com un gran cub semisoterrat a causa de la gran diferència d'altura del carrer, que permet passar de 2 a 4 plantes mitjançant un sistema de rampes que connecten els diferents nivells.

Les façanes s'adapten principalment a criteris d'orientació. La façana sud és totalment transparent, excepte per l'esquelet estructural visible, amb una sèrie de grans finestrals que permeten l'entrada directa de llum natural filtrada per persianes. En canvi, les altres façanes utilitzen un llenguatge formal d'obertures horitzontals i continues en un cos massís amb un joc de buits puntuals que redueixen la projecció de la façana cap a l'interior de l'edifici. Destaca un cos semicilíndric que sobresurt i alberga l'escala, amb un revestiment de pavès que contrasta amb l'arrebossat general de l'edifici. La coberta és plana i accessible, disposant d'elements lluernaris que permeten l'entrada de llum natural zenital. El volum principal, de forma prismàtica i imponent, es divideix mitjançant els eixos de circulació principals, que estructuren l'edifici en quadrants que s'estenen cap a l'exterior en forma de cossos semicilíndrics on s'ubiquen la rampa i l'escala. En el disseny del projecte, s'ha tingut en compte la funcionalitat de l'edifici, eliminant qualsevol barrera arquitectònica. Tanmateix, els espais interiors reben una il·luminació natural, solució interessant tant en l'àmbit lumínic com energètic.

 

ESCOLA LES PALMERES (EC104)

Localització: Carrer de Mossèn Camil Rossell 45 (Centre)

Descripció: L'edifici de servei públic va ser construït l'any 1982 per l’arquitecte Xavier Valls i Bauzà a l'est de Santa Coloma Vella, en una àrea que s'organitza al voltant del carrer Mossèn Camil Rossell i l'entorn de l'Església Major.

La construcció aïllada es destaca per adaptar-se a la forma irregular de la parcel·la i a la seva orientació per aprofitar al màxim la llum solar. L'organització de l'espai segregat a l'exterior es divideix en una àmplia àrea pública i recreativa amb els accessos i els patis de joc, i una altra més petita per als serveis. Les diferències topogràfiques se solucionen mitjançant plataformes d'ús en diferents nivells.

L'edifici s'estructura en una planta lliure i en forma de ventall, amb el vestíbul, els accessos a les comunicacions verticals i l'àrea administrativa situats al punt central. La planta baixa mostra un edifici elevat sobre pilars, amb un porxo i transparències als espais principals.

La façana es distribueix en dues ales simètriques amb obertures i composició idèntiques, i una ròtula central amb obertures més petites. L'adaptació a la topografia fa que aquests tres elements es disposin de manera escalonada, però l'estructura que emmarca els espais exteriors de la coberta manté una línia horitzontal uniforme que uneix l'ensemble. Les grans obertures de les aules estan orientades cap a l'est i el sud-est, on es troben els patis. La coberta és plana i ofereix espai lliure per a activitats i ús del pati a l'exterior. També ofereix excel·lents vistes cap a l'Església Major i la ciutat.

 

INSTITUT LA BASTIDA (EC105)

Localització: Carrer de Santa Eulàlia (Riera Alta)

Descripció: Edifici públic construït el 1983 pels arquitectes Eduard Bru Bistuer i Josep Lluís Mateo Martínez. S'organitza en tres nivells adaptats a la topografia del terreny, amb una planta baixa de forma parabòlica i les altres plantes de trapezis allargats que se sobreposen i es van escalonant per permetre l'entrada de llum natural zenital. Es troba en la part alta del turó del Gall, en un ampli replà des del qual es gaudeix d'una vista panoràmica de la ciutat i la vall de Carcerenya. Situat a la frontera entre els municipis de Badalona i Santa Coloma, l'edifici està integrat a la trama urbana existent, en continuació amb el carrer de Santa Eulàlia, per accedir-hi.

La presència imponent de l'institut la Bastida en el paisatge, amb l'aparença d'una presa que tampa un petit coll en la part alta del turó, converteix l'edifici en un punt de referència urbanístic i arquitectònic destacat. L'obra va ser seleccionada per al Premi FAD d'Arquitectura de 1983 i va ser presentada en revistes especialitzades com ON, número 52, Arquitecturas, número 250, i El Croquis, número 17.

La façana principal, situada al nord-oest, reflecteix la disposició escalonada de les plantes amb un estil monumental. Les obertures es distribueixen de manera repetitiva en un cos opac, amb pedra artificial a la planta baixa i obra vista a la primera planta. A la planta superior, els grans finestrals són els elements protagonistes. Els volums secundaris tenen obertures únicament a les cobertes. Les cobertes del volum principal són planes i compten amb algunes obertures per permetre l'entrada de llum natural. D'altra banda, les cobertes dels cossos secundaris, disposats perpendicularment al principal, presenten un disseny amb forma de serra que facilita la il·luminació zenital natural.

 

PONT DE CAN PEIXAUET (EC106)

Localització:  Pont de Can Peixauet (Riu Sud)

Descripció: El pont va ser construït pels enginyers de camins, canals i ports Juan José Arenas de Pablo i Marcos J. Pantaleón l'any 1992. Es troba entre els barris Riu Sud i el Raval, una de les principals connexions que uneix Santa Coloma amb Barcelona.
Aquest projecte estava dins el pla de millora de la ciutat per als Jocs Olímpics, els quals van tenir un gran impacte a la ciutat, ja que també van provocar el cobriment de la Ronda Litoral, fet que va possibilitar la construcció d'instal·lacions esportives i altres serveis. La construcció del pont li dóna un aspecte més modern i connecta la ciutat amb una àrea molt urbanitzada, a més d'enllaçar amb l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot i ser una construcció molt actual, és un dels ponts més representatius de la ciutat.
La imatge que presenta el pont és la d'una plataforma llarga i lleugera (relació cantell / llargària) de formigó posttesat suportada per gruixuts tirants d'acer que surten de dues esveltes torres d'acer de planta estrellada (suportades per pilars ovalats de formigó fonamentats a la llera del riu). D'aquestes torres, com obeliscs invertits, surten quatre parelles de tirants d'acer, pintats de color vermell, que sostenen la plataforma. Aquesta, de formigó posttesat i de secció trapezoïdal, està dividida en tres parts, essent la central amb una longitud de 76 metres mentre que la longitud total del pont és de 138 metres. Les mènsules del tauler, tot ell de color rosa, s'estenen i acullen els carrils de circulació general, bicicletes i vianants. L'estructura de la part inferior del tauler genera un interessant joc de plecs i buits.
Aquest pont és considerat un dels bons exemples del nou disseny de ponts desenvolupat a partir de mitjans dels anys vuitanta a l'estat espanyol.

 

 

BIBLIOTECA CENTRAL (EC107)

Localització: Carrer del Torrent 9-19 (Centre)

Descripció: Edifici aïllat que fa de teló de fons d'un ampli espai urbà, construït el 1996 pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria. Destinat a ser utilitzat com a biblioteca pública del barri del Centre.

L'edifici i el seu entorn immediat es troben en un bon estat de conservació. La seva façana principal té una forma el·líptica i està composta per tres grans franges horitzontals, massisses, alternades amb dues altres, també horitzontals, que contenen les finestres. La part inferior forma un voladís que protegeix l'espai d'accés. Aquests elements es caracteritzen per ser de color blanc, el qual contrasta amb la tonalitat fosca de la resta de l'edifici. A la façana oest s'hi troba un mural que representa el rostre del poeta Màrius Sampere dibuixat amb paraules i que ocupa gairebé tota la superfície de la façana. La coberta és plana, seguint els mètodes de construcció actuals. A l'interior, destaca l'àmplia sala de lectura.

 

AUDITORI CAN ROIG I TORRES (EC108)

Localització: Carrer de Rafael Casanova 5 (Centre)

Descripció:  Edifici destinat a ús col·lectiu construït entre els anys 2005-2007 per l'arquitecte Carles Llinàs Carmona. Es tracta d'un volum semisoterrat que s'adapta al desnivell existent entre el carrer de Rafael Casanova i Can Roig i Torres, creant un recorregut per a vianants mitjançant una successió de rampes i escales que connecten diferents places. Situat al primer eixample de la ciutat, a l'est del nucli original de Santa Coloma. La parcel·la on s'ubica té un desnivell significatiu i la seva forma està condicionada pels edificis veïns, ja que ocupa el pati interior de l'illa.

L'edifici complementa les funcions de l'escola de música Can Roig i Torres, respectant al màxim el seu entorn i la seva singularitat com a edifici històric. Des del carrer de Rafael Casanova, una tanca de ferro i fusta ens separa del vestíbul exterior de l'auditori, situat entre les parets compartides amb els edificis veïns, que ens condueix a l'interior. La façana combina el revestiment de Naturvex de color blanc amb grans obertures vidriades amb fusteria d'alumini fosc. La coberta plana es converteix en un espai públic. Una placa flotant de formigó desvincula la coberta del sòl i evita que les vibracions i els sorolls externs afectin l'interior. Tot i ser de formigó, l'exterior s'ha tractat amb fusta de pi melis i vegetació natural per crear un ambient més acollidor. Un pati connecta visualment i espacialment l'auditori amb l'espai exterior, millorant la il·luminació i enriquint l'interior. Tant la sala principal com la resta d'espais destinats a la música presenten acabats de fusta que milloren la sonoritat.

 

 

ESCULTURA “OLYMPIA”

Localització: Parc Europa (Singuerlin)

Descripció: A la cantonada esquerra del parc Europa, en un punt de creuament de camins empedrats amb maó, destaca Olympia, una imponent escultura de 1400 x 1225 x 970 dedicada als Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. Realitzada per Paul Suter.

El monument, completament construït en ferro, és una escultura abstracta formada per bigues entrellaçades que s'eixamplen cap amunt, i una gran C corona les bigues inferiors.

 

ESCULTURA “SARDANA”

Localització: Parc d’Europa (Singuerlin)

Descripció: A l'encreuament entre l'Avinguda de Francesc Macià i el Parc d'Europa, s'eleva una escultura que captura l'essència d'un grup de persones ballant la sardana. Situada en un plànol elevat, aquesta obra d'art de 240 x 380 x 180 cm presenta figures de formes arrodonides, on no es pot distingir si són homes o dones. Va ser creada l'any 2007 per Marta Solsona amb motiu de la proclamació de Santa Coloma de Gramenet com a Ciutat Pubilla de la Sardana, i és una reproducció fidel de l'obra original de Conxa Badia.

 

ESCULTURA “ LITERATURA”

Localització:  Plaça Montserrat Roig (Riu Nord)

Descripció: Amb el nom de Literatura, trobem aquesta escultura a la plaça Montserrat Roig. És un homenatge a la dona i la profunda relació que existeix entre les dones i la literatura. Va ser creada per l'artista Marta Solsona l'any 2007.

Es tracta d'una obra de bronze amb un caràcter realista, amb les dimensions de 133 x 37,5 x 50 (mida natural). Representa una dona asseguda llegint sobre una estructura quadrangular de rajoles blaves, que protegeixen les restes de l'antic safareig públic.

 

ESCULTURA“LA MUJER DESNUDA”

Localització: Plaça del Rellotge (Fondo)

Descripció: A l'animada plaça del Rellotge, entre els jocs infantils, es troba una imponent escultura d'una dona nua, una figura molt geomètrica feta de pedra sénia d'Ulldecona. Amb una mida de 160 x 130 x 200, la dona es presenta en una posició semiestirada, amb els genolls flexionats i recolzant-se en els colzes, descansant sobre un pedestal rectangular de pedra. Aquesta escultura, obra de Santiago Vilamanya, va ser creada entre els anys 1986 i 1987.

 

ESCULTURA “X”

Localització: Plaça de Catalunya (Centre)

Descripció: A la plaça Catalunya, al costat de l'àrea de joc infantil, es pot observar un conjunt format per dues escultures amb dimensions de 301 x 193 x 45,5. Les dues escultures tenen una forma similar a una gran R, però es distingeixen per la seva posició. Una d'elles, feta d'acer inoxidable, es troba girada sobre un pedestal del mateix material, amb quadrats de granit negre que formen una estructura quadrada. L'altra escultura, realitzada amb granit negre, està fixada a terra. Es tracta d'una obra contemporània de l'any 2006, creada per Rita Martorell.

 

 

MURAL “A” DE CAN FRANQUESA (EP44)

Localització: Mur del carrer de Còrdova (Can Franquesa)

 

Descripció: Símbol anarquista format per una gran A de color blanc envoltada per una circumferència de 6,50 metres de diàmetre del mateix color. Aquest símbol destaca sobre el fons fosc del gran mur de contenció on es troba, que està ple d'altres grafitis i murals. Segons els seus autors, Manolo Moreno, Sebas, Isidro, Chiri i José, el mural va ser creat el 12 d'octubre de 1979, dia de la festa de la Hispanitat, com a símbol de llibertat en una època en què, als barris obrers com Can Franquesa, encara es vivia sota la repressió franquista i la privació de la llibertat d'expressió. El 12 d'octubre de 2012, els autors van restaurar el mural afegint-hi unes mans amb cadenes trencades, que reforcen el significat de llibertat de el conjunt, i les dates de creació i restauració. Actualment, la A de Can Franquesa continua sent el símbol de llibertat per a la ciutat i representa a tots els seus ciutadans, independentment de l'idioma que parlin.

 

 

MURAL LITERARI “EL PASSATGE DE LA PARAULA” (EP45)

Localització: Parc Fluvial del Besòs - carrer de Pompeu Fabra (Riu Sud)

Descripció: Mural escultòric realitzat per l'escultor Félix Sandoval l'any 2008 al mur de canalització de la llera del Riu Besòs, al carrer de Pompeu Fabra, prop del Pont Vell de Santa Coloma. Aquesta instal·lació plàstica, amb una amplada de 43 metres, és un homenatge al poeta local Màrius Sampere i representa la ciutat com un espai obert, intercultural i compromès amb el progrés. La frase "viure és provar-ho infinites vegades" que es troba plasmada en aquesta obra és un fragment del poema "per què tot comença?" de Sampere, i s'ha convertit en un lema de benvinguda a la ciutat.

 

 

MURAL “TEMPS DE DONES” (EP47)

Localització: Passeig Llorenç Serra, 64 - Edifici de la CIBA (Riu Nord)

Descripció: En arribar a la ciutat per Barcelona i passar el pont de Santa Coloma, trobem l'edifici de l'antiga fàbrica Ciba, que actualment alberga l'Espai de recursos per a Dones, Innovació i Economia Feminista. En la seva façana, hi ha un mural en homenatge a les dones referents del feminisme internacional i als moviments feministes locals. L'autora d'aquesta obra és la Irantzu Lekue, que va realitzar el mural l'any 2019.

 

Aquesta representació ocupa una àrea de 125 m² a la façana sud de l'edifici. L'objectiu d'aquesta obra és donar visibilitat a les dones, al seu llegat i a la transmissió de generació en generació.

 

 

MURAL “DIVERSITAT” (EP48)

Localització: Carrer de La Plata 18 (Centre)

Descripció: A principis de l'any 2019, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va promoure el Core Festival STKO Creativitat Urbana, organitzat per la cooperativa La Bonita. Com a resultat d'aquest festival, van sorgir diverses obres d'art, destacant l'obra "Diversitat" de Tamara Djurovic "Hyuro", pintada a la façana lateral de l'escola Les Palmeres, al carrer de la Plata. El mural representa la diversitat de persones, cultures i ètnies que conviuen a la ciutat mitjançant una sèrie de cadires de diferents tipologies, tot i que, en el fons, són iguals perquè tenen el mateix propòsit.

 

MURAL DE LA BIODIVERSITAT DEL BESÒS (EP58)

Localització: Parc Fluvial del Besòs (Riu Nord)

Descripció: En el Parc Fluvial de Santa Coloma, a un costat de la carretera B-20, comença un mural que representa la riquesa biològica del Besòs. Es tracta d'un recurs didàctic que forma part de projectes de renaturalització amb l'objectiu de millorar la qualitat ambiental de l'espai fluvial i preservar la biodiversitat de la flora i fauna del riu. Aquest projecte va ser iniciat l'any 2022 per l'AMB i l'Ajuntament, de la mà de l'artista Swen Schmitz, i comença a Santa Coloma amb la creació d'un Refugi de la Biodiversitat, un espai a la vora del riu que ofereix zones naturals per preservar els hàbitats existents, promoure espècies autòctones i eliminar les espècies invasores.

El mural té una longitud d'uns 400 metres i representa totes les diverses espècies i hàbitats de la renaturalització. L'objectiu és crear un espai educatiu per al desenvolupament d'activitats de divulgació i participació ciutadana.