El CREIXEMENT A TRAVÉS D’EIXAMPLES MENORS (de 1910 a 1939)

En la dècada de 1910-1920 es van produir a Santa Coloma tres fets que marcaran urbanísticament el futur del poble: l’edificació de la nova església parroquial l’any 1915, que va determinar una nova zona de creixement i va representar un punt de referència visual en el paisatge de la ciutat; la construcció del primer pont sobre el riu Besòs, que va acabar a partir dels anys vint amb l’aïllament tradicional de Santa Coloma i va originar l’obertura de noves vies de comunicació, i la creació de l’Empresa Nacional de Tierras l’any 1916, que comprava propietats rústegues, les parcel·lava en finques de reduïdes dimensions i les venia després mitjançant el sistema de l’estampilla verda, que significà l’inici de la urbanització de la zona de muntanya sota la filosofia de la caseta i l’hortet.

També a començaments del segle xx s’instal·laren noves indústries al nostre terme, per ser a prop de Barcelona, d’un riu i d’una via de tren. D’altra banda, hi ha dos fets més, externs, que suposaren un canvi important per a Santa Coloma: l’afluència de nous immigrants atrets per l’expansió econòmica que originà l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i les obres de l’Exposició Internacional de 1929 i del metro de Barcelona, que van portar la segona onada important de nouvinguts.

Tots aquests esdeveniments van provocar un fort augment demogràfic durant la dècada dels anys vint que va obligar la petita ciutat a realitzar una gran transformació urbanística. Santa Coloma va passar de tenir 2.728 habitants l’any 1920 a tenir-ne 12.930 l’any 1930, cosa que va originar la configuració dels primers barris suburbials i la generalització del fenomen de l’auto-construcció, especialment al barris de Singuerlín. Les grans finques rústiques existents en aquesta àrea són convertides en parcel·les amb jardí per a menestrals i petits comerciants a les que s’accedeix per uns traçats viaris de mínima secció que s’enfilen per les grans pendents de la muntanya.

A més, el poble començà a evolucionar cada cop més cap a ciutat dormitori, la qual cosa constatà la pèrdua del paper predominant de l’agricultura, com a conseqüència del desequilibri entre la població activa i l’estructura econòmica de Santa Coloma on hi predominaven els sectors secundari i terciari davant de la indústria, que no acabava d’arrelar.

D’aquesta època són els pavellons dels Recinte Torribera i de l’Esperit Sant, la casa dels Nins, can Muntlló, l’Església Major i la casa rectoral, la Torre de les Àligues, el Mercat de Sagarra, la cooperativa la Colmena, les cases del passeig de Mossèn Jaume Gordi o can Roig i Torres.

1.1 –  CAN ROIG I TORRES i CASES ANNEXES

a)     CAN ROIG I TORRES

Localització: Carrer de Dalt de la Ciutadella 16-18 (Centre)

Descripció: Es tracta d'un mas aïllat, d'autoria desconeguda i construït entre el 1910 i el 1913, format per dues ales disposades en forma de V i articulades per una torre central d'estil anglès, la qual inclou l'escala.

Està situat al primer districte de la ciutat, a l'est del nucli original de Santa Coloma. Tot i que el mas és aïllat, el seu entorn immediat està format per edificis més recents de grans dimensions, la qual cosa fa que la imatge de l'edifici tingui com a teló de fons una gran massa constructiva.

El mas es va construir al començament del segle XX per convertir-se en la residència del cònsol de l'Uruguai, Rafael Roig i Torres. Anys més tard, durant la Guerra Civil, va ser confiscat i va ser utilitzat com a hospital, fins que posteriorment, durant molt temps, va albergar la seu de l'Escola Municipal. Actualment, l'edifici és l'Escola Municipal de Música, que juntament amb el nou Auditori Municipal, conforma un complex cultural i arquitectònic dins del mateix recinte, que s'ha convertit en una imatge definidora i un punt de referència paisatgístic per a la memòria col·lectiva de la ciutat.

La façana del mas és d'estil eclèctic, que combina la concepció noucentista de l'arquitectura, basada en termes clàssics d'ordre, mesura, equilibri i harmonia, amb certs elements formals del Modernisme, com l'ús d'elements decoratius. Cal destacar com a elements singulars, que tenen un gran protagonisme, les finestres i les persianes de llibret, acabades en color verd.

La coberta, tant de la torre central coronada per un pinacle com de la resta de l'edifici, té una gran inclinació amb voladissos i està acabada amb teules ceràmiques. Tant la coberta com els ràfecs són suportats per una estructura de fusta amb bigues sortints vistes.

A l'interior, a l'entrada, hi ha un gran mosaic al terra que dóna la benvinguda amb la paraula "Welcome". L'interior de l'edifici presenta elements del llenguatge modernista, com l'escala, els sostres de fusta amb treballs de guix i les finestres.

 

b)     CASES ANNEXES

Localització: Carrer Dalt de la Ciutadella 10, 12 i 14 (Centre)

Descripció: Cases unifamiliars del 1911 d'autoria desconeguda pertanyents a l'etapa de creixement urbà a través de petits eixamples (1910 a 1939). Es tracta d'un conjunt de tres edificis d'habitatges unifamiliars en fila de planta baixa i pati posterior. Estan situats a la zona est del nucli històric de Santa Coloma, a prop de l'Escola de Música i l'Auditori de Can Roig i Torres. Les cases van ser construïdes com a complement de la residència original del cònsol d'Uruguai, Can Roig i Torres, formant un interessant conjunt urbanístic i arquitectònic tant en termes de volum com d'estil. Les tres propietats, que serveixen de nexe d'unió entre l'Escola de Música i les edificacions tradicionals preexistents, presenten un mateix estil eclèctic. L'entorn immediat està format per edificis més recents de grans dimensions, fet que ha distorsionat la imatge del conjunt de l'edifici.

Si considerem la façana com un sol element, aquesta es presenta esglaonada a la línia del límit de cada parcel·la, compensant el desnivell del carrer Dalt de la Ciutadella mitjançant un sòcol rebaixat. Els tres edificis tenen pràcticament la mateixa façana amb un acabat d'estuc que imita la pedra. Les obertures són senzilles, generoses i de forma rectangular, seguint un ritme amb un portal d'accés i una finestra-balconera a cada costat. Com a elements decoratius destacats, hi ha una cornisa que corona la façana i el remat de les llindes de les obertures, així com una barana de ferro forjat amb motius florals a les finestres. Tots tres edificis disposen d'una coberta única, inclinada a dues aigües amb un acabat de teula àrab i el carener paral·lel al carrer. No obstant això, aquesta solució de coberta queda amagada rere el petit mur de coronament de la façana.

 

1.2 –  CAN SALADRIGAS

Localització: Carrer del Pedró 3 - Carreró de la Plaça 6 (Centre)

Descripció: Can Saladrigas és una casa adossada construïda entre 1910 i 1919 d'autoria desconeguda, amb una remodelació posterior el 1976 a càrrec de Francesc Pedragosa, Xavier Sauquet i Xavier Valls. Té la tipologia de casa adossada amb pati posterior. Inicialment, constava d'una botiga a la planta baixa i una habitatge al primer pis. L'any 1975 es va ampliar la vivenda existent amb l'afegit d'un segon pis i uns soterranis habitables sota la nova coberta inclinada de gran pendent. Es troba al centre del nucli urbà, prop de la plaça de la Vila, juntament amb altres edificis de la mateixa època.

Can Saladrigas forma part del primer nucli de segones residències a Santa Coloma, que es va establir al sud-est del nucli original de la ciutat a finals del segle XIX i principis del segle XX. Malgrat això, l'edifici presenta una solució de façana singular molt adequada a les reduïdes dimensions de la parcel·la on està situat. A la planta baixa de l'edifici es trobava l'antiga botiga de la família Saladrigas, coneguda com a "cal Nen", que era freqüentada per veïns il·lustres com Josep Maria de Sagarra.

La façana principal té una concepció molt original, amb un llenguatge noucentista i certes reminiscències modernistes. Està revestida d'estuc i a la planta baixa hi ha un sòcol de maçoneria, a més de bandes de maó vist i plaques de ceràmica a la part superior. Amb poques i senzilles obertures, destaquen el portal d'accés amb arc rebaixat i el balcó lineal del primer pis amb baranes de ferro, al qual s'accedeix a través de dues portes rectangulars. La coberta no és original de l'edifici a causa de la remodelació. No obstant això, l'edifici conserva el potent ràfec de fusta sobre bigues també de fusta, amb acabat de ceràmica, que és testimoni de la imatge original de la propietat. La coberta actual, resultat de la remodelació, és inclinada a dos vessants amb un pendent pronunciat i està coberta de teules ceràmiques. L'antiga botiga de "Cal Nen", que encara està en plena activitat, conserva l'essència dels seus inicis amb l'ús d'elements tradicionals que es mantenen a l'interior.

 

1.3 –  CAN VALLS

Localització: Carrer del Pedró 4 (Centre)

Descripció: Can Valls és un edifici d'habitatges construït entre 1920 i 1929 d'autoria desconeguda. Es tracta d'habitatges que originalment eren unifamiliars, amb planta baixa, dues plantes pis i un torràs, i disposen d'un cos afegit a nivell de planta baixa. Es troben al centre urbà de la ciutat, amb vista a la plaça de la Vila.

Can Valls forma part del conjunt de cases de segona residència situades al voltant de la plaça de la Vila, que van contribuir a l'expansió de l'eixample del centre històric a principis del segle XX. L'edifici té un aspecte senyorial i està situat en una cantonada, amb la façana principal mirant al nord, la façana interior de l'illa perfectament assolellada i el cos afegit que dóna a la plaça on es troba l'ajuntament. Tot el conjunt, d'estil noucentista, realça l'espai públic mateix. La coberta de l'edifici és plana i accessible des del torràs. A més, la propietat compta amb una àmplia terrassa situada sobre l'element de planta baixa que dóna a la plaça.

 

1.4 –  CAN ALTÉS

Localització: Carrer del Pedró 10 (Centre)

Descripció: Can Altés és un edifici d'habitatges unifamiliar entre mitgeres, amb planta baixa i dues plantes pis, i disposa d'un jardí a l'interior de l'illa. Va ser construït entre 1920 i 1929 durant l'etapa de creixement urbà dels eixamples menors, però l'autor del projecte és desconegut. Es troba al centre urbà de la ciutat, a l'eixample sud-est del nucli primitiu de Santa Coloma.

Can Altés és un edifici d'aspecte senyorial i forma part del primer nucli de cases de segona residència construït a Santa Coloma, a prop de la plaça de la Vila. La propietat té façanes al carrer i al jardí de l'interior de l'illa, i consta d'un volum de planta baixa i dues plantes pis, sent la segona planta reformada, com es pot observar a la façana del jardí. L'estil arquitectònic de l'edifici és noucentista, amb algunes reminiscències historicistes.

La façana principal, que dóna al carrer del Pedró, presenta un gran portal amb arc de mig punt i finestres aparellades també amb arc de mig punt que s'acaben sota el ràfec de la coberta. A la façana posterior destaquen dues galeries amb arcs rebaixats sobre columnes. Les obertures de l'edifici no segueixen una unitat compositiva especial. Les cornises entre plantes intenten cohesionar el conjunt, absorbint elements com les lloses dels balcons. La coberta és inclinada, de teula àrab, amb dos vessants i amb un ràfec suportat per permòdols de fusta a la façana nord del carrer del Pedró. No obstant això, a la façana sud, que dóna a l'interior de l'illa, hi ha una terrassa transitable amb una balustrada de caràcter noucentista.

 

 

1.5 –  VILA ESPERANÇA (TORRE DE LES ÀLIGUES)

Localització: Carrer de la Plata 55 (Llatí)

Descripció: Habitatge unifamiliar de planta baixa, dues plantes pis i torre, amb jardí i tanca perimetral construït entre 1910 i 1919, però l'autor és desconegut. Es va realitzar una rehabilitació l'any 2008 a càrrec de l'arquitecte J. Manel González Duran. Es troba a la zona d'eixample de la ciutat jardí de Santa Coloma, que ha experimentat una gran substitució edificatòria.

Aquest habitatge és un testimoni de l'arquitectura noucentista amb elements historicistes, i destaca l'espai ajardinat que l'envolta, un jardí frondós amb una gran diversitat d'espècies d'un gran valor ecològic i paisatgístic. L'edifici era conegut popularment com a Torre de les Àligues a causa de les àligues de pedra que antigament hi havia sobre les columnes de la tanca perimetral.

Les façanes presenten elements típics del noucentisme de la ciutat, amb afegitons de caràcter historicista amb reminiscències medievals, com ara merlets al terrat o finestres amb arcs apuntats. Les parets estan arrebossades imitant carreus i les fusteres són originals. Hi ha una gran diversitat de tipus d'obertures, des de finestres amb arcs apuntats a la torre fins a grans balcons a la planta pis. Com a ornamentació, destaquen les balustrades de la coberta baixa de la planta pis, les reixes que protegeixen les obertures i la tanca formada per pilastres i reixes de ferro forjat que delimiten la parcel·la. L'edifici té diversos cossos que s'adossen i s'entreguen entre si, creant un joc de volums a diferents alçades molt interessant. L'heterogeneïtat de l'edifici es reflecteix també en les cobertes, on es combinen terrasses i cobertes inclinades de teula àrab a dos vessants.

 

1.6 –  ACADÈMIA FUSTER I CASA DEL CARRER DE SANT JERONI 40

Localització: Carrer de Sant Jeroni 38 (Centre)

Descripció: Edifici enfilat entre mitgeres de planta baixa i planta pis destinat a ús educatiu construït el 1927 però amb autor desconegut. Compta amb un carreró lateral que serveix com a accés a l'espai interior de l'illa on es troben les instal·lacions esportives. L'edifici està situat a l'est del nucli primitiu de Santa Coloma, en un entorn bastant deteriorat a causa de la construcció d'edificis que han afectat la imatge de la zona. L'Acadèmia té un gran valor històric com a institució docent per a la memòria col·lectiva de la població. A més, l'edifici té una gran importància arquitectònica, amb elements propis dels últims moments del noucentisme combinats amb elements pre-racionalistes. Actualment, acull un centre educatiu d'educació infantil, primària i secundària obligatòria (ESO).

La façana principal té una composició gairebé simètrica. Presenta obertures amb arcs rodons a la planta pis i balcons correguts al carrer de Sant Jeroni amb baranes de ferro forjat. Destaquen la barbacana de teula, suportada amb permòdols, que recorre les dues façanes, i els paraments arrebossats amb impostes, brancals i arcs de maó vist. La casa contigua al número 40, de la mateixa època, té una façana amb un remat noucentista que conviu harmoniosament amb l'Acadèmia Fuster malgrat l'eixamplament excessiu del balcó. La coberta és plana i accessible com a terrat. L'accés s'efectua per una escala de construcció més recent.

 

CASA DEL CARRER DE SANT JERONI 40

Localització: Carrer de Sant Jeroni 40 (Centre)

Descripció: Edifici de caràcter col·lectiu construït el 1927 en l'etapa de creixement urbà dels eixamples menors (1910-1939), amb autor desconegut. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. En l'actualitat, està ocupat per l'Acadèmia Fuster amb finalitat educativa. L'edifici es troba en un entorn fortament alterat a causa de la construcció d'edificis que han afectat la imatge de la zona. A més, l'edifici destaca per la seva rellevància arquitectònica amb elements propis dels últims moments del noucentisme combinats amb elements pre-racionalistes. Està situat a l'est del nucli primitiu de Santa Coloma, a la zona central de la ciutat.

La seva façana es presenta de manera simètrica, amb una organització en dos eixos verticals. Conserva elements noucentistes com el voluminós remat en forma d'acroteri i els balustres de la planta primera. La planta baixa sembla haver estat modificada, així com el balcó corregut de la primera planta, que trenca la verticalitat del pla de façana. Està pintada d'un color cremós que provoca una pèrdua de la visió dels efectes de llum i ombra de la solució original; no obstant això, aquest color s'ha triat per aconseguir una unificació amb els edificis veïns que també són ocupats per dependències de l'Acadèmia Fuster. La coberta és una teulada de dos vessants, sent el vessant que dóna al carrer més alt i situat darrere de l'acroteri, mentre que el que dóna a l'interior de l'illa és més baix.

 

1.7 –  ACADÈMIA MANENT

Localització: Plaça d'en Joan Manent 1 (Centre)

Descripció: Edifici construït entre 1920 i 1929 d'autoria desconeguda, amb una rehabilitació realitzada per l'arquitecte Joan Busquets. Es tracta d'un edifici d'ús col·lectiu amb planta baixa, pis i golfes, que originalment va ser destinat a un col·legi i actualment s'ha rehabilitat per a ús municipal. Disposa d'un pati lateral on s'ubica una petita construcció auxiliar de dues plantes. Està situat al centre de la ciutat, a prop del nucli primitiu de Santa Coloma.

L'Acadèmia Manent té un gBOTIGran valor per la seva imatge urbana, ja que consolida la trama històrica de la ciutat, destacant especialment el coronament de la façana a la plaça. A més, l'edifici té una gran importància per a la memòria col·lectiva de la ciutat, perquè forma part de la història de l'ensenyament a Santa Coloma, juntament amb l'Acadèmia Fuster situada al carrer Sant Jeroni.

Les façanes presenten un estuc recentment aplicat amb un sòcol de pedra d'aproximadament un metre d'alçada. Les façanes tenen una composició simple, amb obertures perfectament alineades al llarg de tot l'edifici. Aquest ordre només es veu interromput per la presència de dos balcons, dels quals destaca especialment el de la façana de la plaça, centrat sobre l'accés principal. Cal destacar la cornisa i el muret de remat que unifiquen les façanes, així com les elaborades baranes dels balcons, fetes de ferro forjat treballat amb detall. L'edifici té una coberta inclinada a dues aigües amb teula àrab i un carener perpendicular a la plaça. Al centre de la coberta hi ha un lucernari que aporta il·luminació zenital a l'escala i als espais distribuïdors de l'Acadèmia. La coberta no és visible des de l'exterior, ja que queda amagada pel muret de coronament de l'edifici. Pel que fa a l'interior, ha estat sotmès a una reforma important i no té elements d'interès arquitectònic rellevants.

 

1.8 –  CAN MUNTLLÓ

Localització: Carrer Major 30-32 - Carrer de Sant Carles 2-4 (Riu Nord)

Descripció: Edifici residencial unifamiliar construït entre 1910 i 1919 d'autoria desconeguda. L'edifici consta d'una planta baixa i dues plantes superiors, envoltat de jardí i amb un porxo d'entrada. La seva ubicació i tipologia, sent una de les poques cases aïllades de la zona, atorguen a l'edifici un caràcter especial en el seu entorn. Can Muntlló va ser construït a principis del segle XX en un solar que anteriorment tenia un ús rural. Al llarg dels anys, la propietat ha estat objecte de diverses transformacions i ha tingut diversos usos, com ara una residència per a gent gran. En definitiva, l'edifici és un interessant exemple d'arquitectura eclèctica amb elements modernistes, destacant l'ornamentació de les façanes, la tanca original amb portes de ferro forjat i l'espai ajardinat. Es troba entre el nucli original de la ciutat i el carrer Major, amb la façana principal que dóna al carrer Sant Carles, al cor del centre de Santa Coloma.

Les façanes de Can Muntlló són austeres, d'estil eclèctic amb tocs modernistes. Les obertures són senzilles i es jerarquitzen segons la seva mida a cada nivell de l'edifici. Totes estan emmarcades per un estuc relleu que simula pedres. L'edifici està coronat al nord i al sud per una balustrada amb quatre pilastres que sosté ornaments esfèrics, mentre que el balcó del primer pis de la façana sud fa de porxo, realçant l'accés des del carrer Major. La coberta de la secció principal de tres plantes és inclinada a dos vessants, amb el carener paral·lel al carrer Major i coberta de teula àrab. Les altres cobertes de l'edifici són terrasses accessibles.

 

1.9 –  BOTIGA I CASES DEL CARRER SANTA COLOMA

Localització: Carrer de Santa Coloma 16-18 (Centre)

Descripció: Cases unifamiliars singulars construïdes entre 1920-1929 d’autoria desconeguda. Estan situades al nucli històric de la ciutat, a l'est del nucli original de Santa Coloma. Es tracta de dos edificis bessons d'habitatges unifamiliars amb planta baixa i pis que formen una unitat en termes de composició i estil. A aquest conjunt se li afegeix una botiga amb un jardí situat en el cantó. L'element més interessant d'aquest conjunt és la botiga en cantonada que connecta amb els habitatges. Cal destacar els seus elements formals de caràcter noucentista i els ornaments amb motius vegetals.

Les façanes dels habitatges presenten una unitat en termes de composició i estil, amb acabat d'estuc llis, igual que el cos annex, que és realment l'element més rellevant. La botiga, amb un toc noucentista, té una porta central al cantó, emmarcada per dues finestres cegues. Corona el petit edifici una cornisa de caràcter clàssic i un frontó d'arc de mig punt amb una cistella de fruites al centre, sota del qual apareix un fris esgrafiat. Les façanes estan acabades amb estuc que imita pedra de fil. Els edificis bessons d'habitatges unifamiliars amb planta baixa i pis formen una unitat en termes de composició i estil. A aquest conjunt se li afegeix una botiga amb un jardí situat en el cantó. Les cobertes dels habitatges són inclinades a dues aigües, amb acabat de teula àrab i un carener que divideix les dues finques. En el cos annex, la coberta és plana i accessible des de la primera planta de l'habitatge situat a l'est.

 

1.10 –  CASES DEL CARRER PRAT DE LA RIBA 49 A 51

Localització: Carrer de Prat de la Riba 49, 51 i 53 (Centre)

Descripció: Cases unifamiliars en fila construïdes l'any 1931 d'autoria desconeguda. Es tracta d'habitatges unifamiliars urbans de principis del segle XX que van ser construïts durant els primers creixements del nucli antic original de la ciutat. Es troben al nord del centre històric de Santa Coloma, al carrer Prat de la Riba fent cantonada amb el carrer Amèrica.

Els habitatges formen un conjunt de tres cases entre mitgeres, construïdes amb planta baixa més una planta pis en moments successius. La casa del número 49, situada a la cantonada, sembla ser anterior a les situades als números 51 i 53. Aquesta casa ha sofert una gran transformació amb la construcció d'una segona planta, la qual cosa ha suposat la pèrdua del remat original que encara conserven les altres cases.

A les façanes de les cases dels números 51 i 53 destaquen uns llargs balcons correguts. Els revestiments es distribueixen en franges horitzontals, el sòcol està format per pedres encoixinades i morterades, la planta baixa presenta un esgrafiado que simula carreus de cantonada i la planta pis un revestiment llis i discret. Els remats són més ornamentats, amb frisos de motius vegetals, la cornisa i baranes de terrat, que combinen elements massissos que simulen trencadís amb altres llisos o amb reixes. El número 49 té un balcó de dimensions més petites, però es repeteix a la façana del carrer Amèrica. La façana té una textura llisa i ha estat repintada amb el mateix color gris de la remunta. A la planta baixa, per damunt del sòcol, el revestiment segueix unes línies horitzontals refoses. A la planta pis, les llindes de les obertures tenen els mateixos marcs que les altres dues cases. Les cobertes de les cases dels números 51 i 53 són terrats plans construïts a la catalana, que es ventilen a través de les obertures disposades entre els frisos de la cornisa.

 

1.11 –  CASA DEL CARRER SANT JOAN 8

Localització: Carrer de Sant Joan 8 (Safaretjos)

Descripció: Habitatge unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis amb semisoterrani i pati posterior construït entre 1910 i 1919, d'autoria desconeguda. L'habitatge està situat al barri dels Safaretjos, a l'extrem sud de la ciutat, limítrof amb els municipis de Badalona i Sant Adrià.

L'edifici presenta una solució d'habitatge unifamiliar característica de principis del segle XX, tal com es reflecteix a la façana principal. És un dels edificis que van formar part del primer eixample del nucli de finques d'ambient ruralitzat que es va desenvolupar paral·lelament al centre històric de Santa Coloma als segles XVIII i XIX. Un element que cal destacar del carrer on s'ubica és el plafó ceràmic amb la imatge de sant Joan Baptista a la façana veïna del carrer de Sant Joan, 10.

La façana, d'estil noucentista, presenta una composició clàssica i pràcticament simètrica amb dos eixos verticals. A la planta pis hi ha dues grans portes balconeres que donen accés a un balcó corregut, mentre que al segon pis hi ha finestres dobles amb arc de punt rodó. El llenguatge ornamental és senzill; destaquen el guardapols sobre les balconades, les reixes de protecció i les baranes dels balcons de ferro forjat, així com la cornisa i els permòdols del ràfec. També cal remarcar el recurs compositiu que apareix a la cornisa i es repeteix a les obertures de les plantes baixa i primera, mitjançant l'ús d'elements de ceràmica verda que precedeixen la cornisa o decoren els marcs de les obertures. Pel que fa a la coberta de l'edifici, és inclinada a dues aigües i està coberta amb teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana, destacant un elegant ràfec recolzat sobre permòdols de fusta.

 

1.12 –  CASA DEL PASSATGE DALT DE LA CIUTADELLA 7

Localització: Passatge de Dalt de la Ciutadella 7 (Centre)

Descripció:  Habitatge unifamiliar singular construït l'any 1920, autor desconegut. L'edifici està situat entre mitgeres i ocupa gairebé tota la parcel·la. Amb una visió consolidada amb arbreda al primer pla, es troba dins de l'entorn del carrer Major, per tant, forma part de la imatge que dóna testimoni del primer creixement de l'estructura urbana de la ciutat. En altres paraules, es troba a l'eixample de principis del segle XX consolidat a la dècada de 1920, a l'est del nucli original de Santa Coloma.

Té una façana plana ordenada mitjançant tres eixos que inclouen tres obertures per planta, dues finestres i una porta d'accés centrada. Tres balcons de la primera planta s'obren a un senzill balcó corregut. La porta d'entrada està acabada amb un arc rebaixat. Hi ha una franja vertical que imita encoixinat al costat de les mitgeres i una cornisa de remat que actua com un acroteri. Els senzills marcs de les obertures són un altre element a destacar. La coberta és de teula àrab, amb un sol vessant amagat per l'acroteri que corona la façana.

 

1.13 –  CASA DEL CARRER SANTA EULÀLIA 5

Localització: Carrer de Santa Eulàlia 5 i 7 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular construït entre 1920 i 1929, d'autoria desconeguda. Edifici originalment d'habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i planta pis amb pati-jardí lateral. Es troba a la zona de ciutat jardí del nucli antic de la ciutat, just al costat del Passeig de Mossèn Jaume Gordi, enfront d'un dels laterals de l'Església Major.

És una interessant mostra d'edifici de segona residència de principis de segle amb la façana orientada al carrer i un jardí lateral. Amb un estil noucentista, l'arquitectura de l'època era clara i plana, posant èmfasi en els espais exteriors, els jardins i els espais de separació entre els edificis.

La façana principal presenta una composició senzilla i simètrica. Està acabada amb un arrebossat de color groguenc amb una tonalitat diferent per a les obertures. Destaquen dues grans balconeres que donen al carrer i l'obertura lateral al mig del mur que mira al jardí. Les baranes i les reixes de ferro forjat de les finestres de la planta baixa estan treballades amb gust i ressalten a la façana. A més, a la façana lateral, hi ha dos petits motius esculpits en relleu a la llinda de les obertures de la planta pis. Cal destacar també les façanes laterals, que presenten paraments decorats amb arcuacions i elements ceràmics. D'altra banda, el jardí queda separat del carrer mitjançant una tanca de maons i ferro. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, quedant oculta des del carrer Santa Eulàlia rere el coronament de la façana.

 

1.14 –  PONT VELL

Localització: Pont de Santa Coloma (Riu Nord - el Riu Sud)

Descripció: Pont d'accés a la ciutat del 1913-1921 de l'etapa de creixement urbà dels eixamples menors d'autoria desconeguda. Va ser reconstruïda el 1953. Es tracta d'un pont amb una imatge tradicional de múltiples arcs, amb pilars situats al centre del riu i als extrems. Combina formigó i pedra vista. Va ser inaugurat el 1953 després de la caiguda del pont anterior a causa d'unes inundacions del riu Besòs l'any 1943, i després de deu anys de solucions provisionals. Es troba en bon estat de conservació.

 

2 –  L’AMBIENT DEL CREIXEMENT DE L’ESGLÉSIA A L’ENTORN DEL PASSEIG MOSSÈN JAUME GORDI (fotos de les cases del passeig Mossèn Jaume Gordi 19-21 i 30-32)

Es correspon al creixement de la ciutat que va tenir lloc a la segona i tercera dècada del segle xx a conseqüència de la construcció entre els 1912 i 1915 de la nova església de Santa Coloma de Gramenet. Aquest ambient respon a una ordenació de ciutat jardí, configurada a partir d'un eix vertebrador principal, el passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi, que neix al peu de l'església per a connectar-la amb el nucli urbà existent. Sobre aquest eix es disposen a banda i banda edificacions de baixa densitat amb jardí davanter.

L'ambient del creixement de l'Església s'emplaça l'est de la zona centre de Santa Coloma, donant front a l'Església Major de la ciutat. Conformen aquest ambient l'espai lliure i les edificacions que encara es conserven del segon eixample de la ciutat i que es situen al passeig Mossèn Jaume Gordi, carrer Rafael Casanova entre Mossèn Jaume Gordi i Mare de Déu de la Mercè, plaça de l'Església, carrer dels Enamorats, carrer Santa Eulàlia entre Enamorats i Mossèn Camil Rossell i carrer Mare de Déu de la Mercè entre Mossèn Camil Rossell i Rafael Casanova.

Aquest ambient està conformat principalment pel passeig de Mossèn Jaume Gordi que, tot i haver patit certes transformacions, encara conserva el seu interès històric, urbanístic i ambiental com a passeig modernista amb ordenació de ciutat jardí i arbrat. Aquest carrer, que emmarca i dóna perspectiva a l'Església Major, té una amplada de 16,50 metres i disposa de voreres a banda i banda de 4,50 i 3,50 metres respectivament. A les voreres es disposen el mobiliari urbà, els fanals de peu de ferro de forja i els arbres de plataners. El seu paviment és de llambordes tipus panot, estandarditzat a gran part de la ciutat.

Les parcel·les situades al passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi responen a l'ordenació de ciutat jardí, amb una tipologia general d'espai lliure privat d'accés, volum construït de dues plantes i pati posterior. L'edificació es separa una distància de 5 metres respecte a l'alineació de vial donant lloc a un espai lliure privat protegit amb una tanca, generalment, de disseny propi i original de l'època de la construcció de la finca. Aquests edificis es coronen, de forma generalitzada, per una cornisa emmotllurada i barana opaca d'obra, de disseny característic de l'ambient, que amaga la coberta inclinada a dues aigües.

Formen part d'aquest ambient l'Església Major i la Casa Rectoral, la masia de can Pata i gran part de les cases amb jardí del passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi.

 

2.1 –  ESGLÉSIA MAJOR I CASA RECTORAL

ESGLÉSIA MAJOR

Localització: Plaça de l’Església 3 (Centre)

Descripció: L'església parroquial va ser realitzada per l'arquitecte Miquel Pascual Tintoré i el mestre d'obra Francesc Berenguer Mestres entre els anys 1912 i 1915. L'església parroquial és un dels últims treballs de Francesc Berenguer, que, lamentablement, no va poder veure acabat, ja que va morir dos anys després d'iniciar les obres. L'església parroquial és un dels darrers exemples del corrent neomedieval iniciat i desenvolupat per l'arquitecte Elies Rogent. Es troba al creixement de la ciutat jardí a l'est de la zona centre de Santa Coloma. L'església s'erigeix en el punt focal visual i l'element paisatgístic principal de l'emblemàtic passeig noucentista de Mossèn Jaume Gordi.

La basílica de disseny senzill té forma de creu llatina amb una torre campanar formada per tres naus de diferents alçades, tot i que sempre preval la verticalitat. Al final de la nau central, de major envergadura, s'eleva l'absis poligonal que alberga l'altar major. La façana segueix els esquemes rememorant l'església de les Saleses, al passeig de Sant Joan de Barcelona, construïda trenta anys abans. Presenta un portal ogival, sobre el qual hi ha una gran finestra en forma de rosetó i, més amunt, amb una verticalitat accentuada, s'alça la torre campanar de planta octogonal coronada amb merlets en forma de punxa. Al timpà de la portalada s'observa un relleu que representa mossèn Jaume Gordi oferint l'església a Santa Coloma en una safata. La façana està construïda amb parets de maó ordinari, amb pedra treballada tant a l'exterior dels contraforts com a la façana principal, on la pedra és polida. El coronament dels cossos inferiors es resol amb pedra tallada en bisell. La coberta de l'església, en les diferents naus, és inclinada i està formada per teules àrabs, mentre que la torre campanar està coronada per un pinacle cònic amb una creu. A l'interior, el paviment del presbiteri va ser renovat durant la dècada dels vuitanta. A l'original, es podien veure les marques de l'incendi que va patir durant la Guerra Civil.

 

CASA RECTORAL

Localització: Plaça de l'Església 3 (Centre)

Descripció: Edifici de caràcter col·lectiu construït per l'arquitecte Miquel Pascual i Tintoré i el mestre d'obra Francesc Berenguer i Mestres entre els anys 1912 i 1915. Està situat en l'entorn de l'Església Major dins de l'ordenació de la ciutat-jardí de Santa Coloma de principis del segle XX. Es tracta d'un edifici residencial amb una estructura prismàtica de tres plantes i una torrassa, envoltat de jardí. La Casa Rectoral forma un conjunt urbanístic juntament amb l'Església Major de Santa Coloma. L'edifici és un dels exemples més interessants de l'arquitectura modernista neomedieval de Santa Coloma, on es fa evident la influència de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. A més dels valors arquitectònics, s'uneixen els valors urbanístics del conjunt format amb l'Església, amb la qual estableix un diàleg estilístic.

Les façanes, amb pedra irregular i morter, presenten un estil neomedieval estilitzat que recorda l'arquitectura gòtica. Aquest estil es fa evident especialment a les finestres amb arcs puntuts i obertures allargades, semblants als baluards defensius. Actualment, l'edifici ha patit algunes transformacions que afecten sobretot el porxo, la galeria i una de les façanes. La rectoria és un edifici de caràcter sever amb una coberta principal de tres vessants. Cada vessant té un nivell escalonat i dos d'ells rematen la part superior de la façana. D'altra banda, la torrassa de planta quadrada té una coberta a quatre vessants que recorda un pavelló.

 

2.2 –  CASA DEL PASSEIG MOSSÈN JAUME GORDI 27

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 27 (Centre)

Descripció: Edifici unifamiliar construït l'any 1923, d'autoria desconeguda. Es troba en una àrea d'eixample amb una ordenació de ciutat jardí situada al centre-oest de Santa Coloma. Dona al passeig senyorial dels anys vint de Mossèn Jaume Gordi. L'edifici té una planta baixa amb una torre en cantonada. La casa té tres façanes envoltades de jardí i una paret mitgera adossada a la casa veïna del número 29. Aquesta petita casa és una de les edificacions que van configurar el creixement amb ordenació de ciutat jardí al voltant de l'església major a principis del segle XX. No obstant això, aquesta casa d'estil eclèctic no segueix el patró general de les construccions originals que conformen el passeig de Mossèn Jaume Gordi, sinó que es presenta com una edificació semiaïllada amb elements singulars, com ara la torre rematada amb un balcó mirador.

Les façanes, d'estil eclèctic, són d'enrajolat pintat de blanc, que es fa passar per carreus a les cantonades. Les obertures són poc nombroses, i cal destacar la porta d'accés a l'edifici, ressaltada per un porxo, i les obertures ovalades de la torre. Una elegant barana corona l'edifici i, juntament amb la cornisa, aporta un caràcter unitari a el conjunt d'habitatge i torre. Com a elements singulars remarcables, cal destacar el balcó mirador, que sobresurt en cantonada de la torre i que està rematat també per una barana, i la tanca i el portal de ferro exterior forjat, tots dos molt ben treballats. La coberta és plana, transitable i accessible des de la torre com una terrassa.

 

2.3 –  CASES MOSSEN JAUME GORDI 12-16

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 12-16 (Centre)

Descripció: Conjunt d'habitatges unifamiliars en filera de planta baixa amb pati posterior, disposats en un angle arrodonit. Van ser construïts entre els anys 1920 i 1929, es desconeix l'autor. La casa del passeig de Mossèn Jaume Gordi, 14 va ser reformada l'any 1997 per l'arquitecte Josep M. Doce Llagostera. Es troben al sud-est de la zona central de la ciutat, en un entorn proper a l'església major.

Aquest conjunt d'habitatges forma part de l'eixample de la ciutat amb una ordenació de ciutat jardí que es va desenvolupar als anys vint al voltant del passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi. Emmarca l'església major i és un punt de referència en el paisatge urbà de Santa Coloma per a la memòria col·lectiva de la població. Les cases, d'estil noucentista, presenten una imatge unitària amb elements ornamentals i constructius senzills, però amb resultats evocadors.

Les façanes del carrer segueixen l'estil noucentista i tenen una factura unitària, tot i que cada casa té elements distintius. Hi ha un rítmic en la façana que alterna trams de parets amb acabats de pedra rematats i un frontó arrodonit que conté els accessos i les obertures en les cantonades amb trams més senzills, amb un sòcol també de pedra, on es troben les altres obertures. Les obertures dels primers trams són en arc de mig punt, amb la clau destacant al centre, mentre que les obertures dels trams més senzills són rectangulars i estan disposades a la línia del sòcol. Totes les cases tenen cobertes inclinades a dues aigües, amb el carener paral·lel al carrer i acabat amb teula àrab. La casa número 14 té dos elements d'entrada de llum al nord. A les cobertes hi ha alguns elements ornamentals, com petits pinacles, o elements funcionals, com les xemeneies de ventilació de les cuines.

 

2.4 –  CASA MOSSEN JAUME GORDI 22

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 22 (Centre)

Descripció:  Habitatge unifamiliar en filera construït el 1923 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb jardí d'accés i pati posterior, que forma part d'un conjunt de cases en filera. Se situa al centre est de la ciutat, en una zona d'eixample i tipologia de ciutat jardí. Aquest edifici forma part del conjunt de cases que conforma el paisatge urbà de l'emblemàtic passeig noucentista de Mossèn Jaume Gordi, d'estructura i tipologia força fidel a la seva configuració originària. Aquest carrer, que durant molt de temps va ser l'únic passeig de Santa Coloma, constitueix l'eix vertebrador del creixement en ciutat jardí de Santa Coloma a la zona de l'Església Major.

La façana principal és estucada d'un color pàl·lid, presenta una simetria perfecta pel que fa als elements del primer pis, mentre que en planta baixa, els tipus d'obertura que hi apareixen no segueixen un ordre clar, possiblement perquè hagin estat reformulats respecte dels originals. Les tres obertures del primer pis es presenten en formes verticalment allargades rematades amb motllures a la part superior i donant accés a un balcó continu que unifica la composició. Cal destacar la cornisa, la qual, també mostra una simetria clara respecte a l'eix vertical, tot i que no destaquen grans motllures ni esgrafits, és una mostra de coronament de façana per tal de dissimular la coberta a dues aigües. La coberta és inclinada a dues aigües i el carener és paral·lel a la façana, quedant amagada pel coronament de la façana, a tall d'ampit opac de formes corbes.

 

2.5 –  CASES MOSSEN JAUME GORDI 24 - 26

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 24-26 (Centre)

Descripció: Edificis d'habitatges unifamiliars en filera construïts el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Les habitatges consten de planta baixa amb composició simètrica i la façana principal enretirada respecte a l'alineació del carrer i el pati posterior. Se situen al sud-est del nucli històric de Santa Coloma, a la mateixa zona de la ciutat on es troba l'església major.

Aquestes cases donen al passeig de Mossèn Jaume Gordi, únic vial d'aquest tipus existent a Santa Coloma fins fa poc, al voltant del qual es va desenvolupar el primer creixement de ciutat jardí de la ciutat a principis del segle XX. Les cases, com la majoria d'edificacions veïnes que es conserven d'aquella època, són d'estil modernista, del qual destaquen els elements ornamentals de la façana, així com la tanca de pedra i el portal de ferro.

Les façanes són simètriques i presenten un acabat d'arrebossat. A la façana principal hi ha la porta, centrada, i dues finestres rectangulars a banda i banda, sobre els brancals i les llindes de les quals hi ha uns esgrafiats. El coronament dels edificis presenta formes sinusoidals pròpies del Modernisme, així com la tanca amb pilars coronats per pinacles i el portal de ferro. Les cobertes dels edificis són inclinades, amb carener paral·lel a la façana i acabat de teula àrab. Des de l'exterior, no s'observa la solució de la coberta, ja que està amagada rere el coronament de la façana.

 

2.6 –  CASA MOSSEN JAUME GORDI 28

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 28 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar construït el 1936, d'autoria desconeguda. L'edifici consta de planta baixa i pis amb jardí a la part frontal i pati posterior, formant part d'un conjunt de cases en filera. Forma part del paisatge urbà del passeig Mossèn Jaume Gordi, situat al centre oest de la ciutat, en una zona d'eixample i amb una tipologia de ciutat jardí. Aquest habitatge és una de les construccions que conformen el paisatge urbà de l'emblemàtic passeig noucentista de Mossèn Jaume Gordi. Aquest passeig, envoltat d'alzines i que preserva en gran part la seva parcel·lació i tipologia original, emmarca l'Església Major.

La façana principal està revestida amb estuc ornamental que imita la pedra tallada. Els elements de la façana es presenten de forma simètrica respecte a l'eix vertical que forma el portal, tot i que les obertures als costats són de diferents tipus. Tant el portal d'entrada com la finestra tenen un arc de mig punt, mentre que la porta del garatge presenta formes més rectilínies, probablement afegida posteriorment. Un element destacat de l'edifici és la cornisa amb motllures i esgrafiats que conformen un remat de caràcter noucentista. La tanca de la propietat està feta de pedra i ferro.

La coberta és de dues aigües i té el carener paral·lel a la façana. Aquesta queda amagada rere el coronament de la façana, creant un efecte d'ombra amb formes corbes.

 

2.7 –  CASES MOSSEN JAUME GORDI 29 - 31

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 29 i 31 (Centre)

Descripció: Habitatges unifamiliars singulars realitzats per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé l'any 1933. Són edificis bessons d'habitatges unifamiliars amb planta baixa i pis, amb un jardí d'accés i un pati posterior. Les dues propietats estan separades per un passadís de 2 metres que s'inclou en la finca situada al número 31 del passeig. Es troben prop de l'Església Major, a la part alta del passeig Mossèn Jaume Gordi, al sud-est de la zona centre de Santa Coloma. Les cases, conegudes com a Torre Maria i Torre Teresa, formen part de les construccions que van contribuir al creixement del teixit urbà de la ciutat jardí al voltant de la nova Església Major, construïda a principis del segle XX. Amb un estil eclèctic, les cases presenten a la façana principal elements ornamentals d'interès arquitectònic per a la memòria de la ciutat.

Les façanes principals de les dues cases mostren una composició simètrica amb un porxo central d'accés sostingut per dues columnes, sobre el qual hi ha un balcó tancat per una balustrada de pedra artificial de motllo. Les obertures són senzilles i generoses, majoritàriament de forma rectangular, excepte la porta d'accés que és d'arc de mig punt. Les façanes estan acabades amb estuc que imita carreus, i inclouen elements ornamentals com impostes, cornisa amb motllures i esgrafiats, així com recerques a les obertures. A més, les propietats estan tancades per una tanca i un portal de ferro amb línies noucentistes, creant un espai lliure privat davant de les cases. Les dues cobertes són inclinades a dues aigües, amb acabat de teula àrab i el carener paral·lel al carrer. Des del passeig no es poden apreciar, ja que queden amagades rere el petit mur de remat de la façana.

 

2.8 –  CASA DEL PASSEIG MOSSEN JAUME GORDI 8

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 8 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar en rengle construït per l'arquitecte Lluís G. Colomer i Ballot l'any 1924. Inicialment, és un edifici unifamiliar entre mitgeres, però actualment compta amb un local comercial a la planta baixa. Es troba al sud-est de la zona centre de la ciutat, prop de l'Església Major. La construcció de l'edifici va coincidir amb la consolidació de l'eixample amb l'ordenació de ciutat-jardí, que va estar estretament lligada a la construcció de l'Església Major i va marcar l'urbanisme del futur de la localitat. Així, l'edifici va influir en l'entorn i el passeig Mossèn Jaume Gordi es va obrir, connectant l'Església Major amb el nucli urbà existent i convertint-se en un eix vertebrador de la ciutat.

La façana està composta per tres eixos. A la planta baixa, hi ha una porta d'entrada al centre i un conjunt de dues finestres als costats (actualment, la finestra de l'esquerra ha estat modificada per acollir el local comercial). A la planta pis, hi ha dos balcons als costats i una falsa obertura, tancada, que manté la il·lusió d'un eix central. Un lleuger avançament uneix les obertures de la planta baixa, mentre que una cornisa uneix les obertures de la planta pis i la cornisa de remat, ressaltant l'horitzontalitat de la façana. Sobre la cornisa de coronament, una barana massissa fa la funció d'acroteri. La coberta és a dues aigües amb acabat de teula àrab.

 

2.9 –  CASA DEL PASSEIG MOSSEN JAUME GORDI 10

Localització: Passeig de Mossèn Jaume Gordi 10 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar en rengle, amb un local a la planta baixa, construït l’any 1924, d’autoria desconeguda. Es troba al sud-est de la zona centre de la ciutat, en un entorn proper a l'Església Major. L’edifici es va construir durant la consolidació de l'eixample amb l'ordenació de ciutat-jardí, vinculada a la construcció de l'Església Major, que va marcar l'evolució urbanística del municipi. La seva construcció va influir en l'entorn i el passeig Mossèn Jaume Gordi es va obrir, connectant l'Església Major amb el nucli urbà existent, convertint-se en un eix vertebrador de la ciutat.

La façana, amb només planta baixa i pis, presenta tres eixos de composició. A la planta baixa, l'obertura central ha estat modificada per al local, i la finestra del costat dret s'ha convertit en la porta d'entrada de l'habitatge. A la planta pis, hi ha dos balcons i una finestra central. Un lleuger avançament que uneix les obertures de la planta baixa, que també actua com a sòcol, la imposta que connecta les lloses dels balcons i la de la cornisa de rematge, accentuen l'horitzontalitat de la façana. Sobre la cornisa de coronament, una barana massissa fa de decoració. Cal destacar l'element central amb acabat arrodonit que trencar, encertadament, l'horitzontalitat de l'edifici. La coberta és a dues aigües amb teula àrab, amagada darrere la decoració de la part superior.

 

2.10 –  CASA DEL CARRER RAFAEL CASANOVA 31

Localització: Carrer de Rafael de Casanova 31 (Centre)

Descripció: Edifici plurifamiliar construït l'any 1930, d'autoria desconeguda. Es troba en la prolongació del carrer Major dins de l'eixample de la ciutat vella, a prop del passeig de Mossèn Jaume Gordi. Forma part de l'entorn del carrer Major i conserva la imatge que testimonia el primer creixement de l'estructura urbana del municipi, creant un conjunt d'interès històric-urbanístic.

L'edifici està situat entre mitgeres i té planta baixa i dues plantes pis, amb un habitatge per planta i un local a la planta baixa. La seva façana estreta està dividida en dos eixos verticals. La porta del local comercial i un generós balcó a cada planta estan situats a l'eix principal, mentre que l'entrada dels veïns i les finestres amb cornisa i barana es troben a l'eix secundari. Malgrat l'aparent unitat, sembla que l'edifici va ser ampliat clarament a la segona planta, i potser també a la primera, com es pot apreciar pel petit canvi de nivell que es perllonga fins a la primera planta, així com la finalització de la cornisa i els elements de remat. El mur té un sòcol revestit amb pedres desbastades, i la resta de la façana està estucada amb un patró que marca una línia horitzontal a la planta baixa i és llisa a les plantes superiors. Són destacades les decoracions esgrafitades que emmarquen les obertures. La composició de la part superior de la façana sembla haver estat alterada abans de l'últim repintat, igual que la filera de teules que es troba sota la cornisa de la finestra de la segona planta. La imatge actual de la façana és el resultat d'un seriós treball de reformulació que actualment es troba ocult amb els repintats, amagant certs valors originals. El terrat de l'edifici està construït a l'estil català amb ventilació per la façana.

 

2.11 –  CASES DEL PASSEIG MOSSÈN JAMUME GORDI 25 INTERIOR

Localització: Passeig Mossèn Jaume Gordi 25b/25c/25d/25e/25f/25g (Centre)

Descripció: Habitatges en filera construïts l'any 1925 d'autoria desconeguda. Es tracta d'un conjunt de sis habitatges adossats, de dimensions reduïdes, formats per una única planta baixa amb petits patis, un davant i un darrere, alguns dels quals ara s'han ampliat per modificar l'edifici original. És important destacar que tant en planta com en alçada, i també en alguns detalls decoratius, recorden les cases de la barriada del Bon Pastor, quan el terme municipal de Santa Coloma ocupava part de la riba dreta del Besòs. Es troben en un terreny lateral al Passeig de Mossèn Jaume Gordi, al qual s'accedeix per un estret corredor des del mateix Passeig, i pràcticament no són visibles des d'allà. Aquests edificis són una relíquia de l'"antiga Santa Coloma", totalment fora de context en l'actualitat.

La façana frontal és extremadament senzilla, amb una porta i una finestra. Una petita cornisa, sota la qual es troben les obertures per a la ventilació de la cambra d'aire, unifica el conjunt. Cal remarcar que, en contrast amb les façanes senzilles, les entrades dels petits "barris" que condueixen als habitatges, els portals, estan construïts amb elements de forja treballada. Els habitatges tenen una coberta plana sobre una petita cambra d'aire suportada per envans.

 

2.12 –  CASA DEL CARRER RAFAEL CASANOVA 69

Localització: Carrer Rafael Casanova 69 (Centre)

Descripció: Edifici unifamiliar construït entre 1920 i 1930, d'autoria desconeguda. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, entre mitgeres, alineat al carrer i amb un pati a la part posterior. Se situa en una àrea que ha estat totalment transformada i densificada. És construït en un dels eixamples de la dècada del 1920, quan Santa Coloma va experimentar una gran transformació urbanística a causa de l'increment de població, sota l'ordenació de ciutat-jardí.

La façana, tot i les modificacions realitzades a la planta baixa, es distribueix en tres eixos que s'unifiquen amb la plataforma del balcó del primer pis, creant una forta horitzontalitat. La planta baixa ha estat ampliada en dues de les obertures originals per a la creació de l'actual porta d'entrada, que conserva la fulla de la porta original, i la del garatge actual. El coronament, que inclou l'espai de la cambra d'aire i l'element de la barana, actua com un acroteri que oculta la inclinació del teulat, mantenint la composició simètrica original amb un remat circular a l'element central. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amagada a la façana principal pel mencionat acroteri.

 

2.13 –  CASA DEL CARRER RAFAEL CASANOVA 73

Localització: Carrer Rafael Casanova 73 (Centre)

Descripció: Habitatge singular construït entre els anys 1920 i 1930, d'autoria desconeguda. Situat a la zona d'eixample, establert sobre l'antic camí de connexió amb Badalona, al centre del terme municipal de Santa Coloma. L'edifici consta d'una planta baixa entre mitgeres, amb un estret passadís lateral de ventilació i accés al pati posterior. Aquesta casa és un exemple de l'arquitectura de segona residència amb una tipologia "urbana", que, gràcies a una restauració minuciosa de la façana, ens mostra la riquesa d'uns recursos plàstics senzills però amb un gran efecte ornamental. Actualment, la propietat es troba entre dos edificis plurifamiliars de cinc plantes d'alçada, creant una imatge urbana confusa.

La façana principal, amb paraments esgrafiats amb motius florals, consta d'una porta central i dues finestres laterals amb reixes de protecció de ferro. L'edifici presenta un sòcol de pedra, impostes de ceràmica i una cornisa amb una barana de coronament enreixada, darrere de la qual s'amaga la coberta inclinada. La coberta és a dos vessants amb teules àrabs, assentada sobre envans de sostremort.

 

3 –  L’AMBIENT DE L’EIXAMPLE DEL MERCAT A L’ENTORN DEL CARRER DELS SAGARRA (fotos de les cases del carrer de Sant Josep 14 a 20, Sant Ignasi 14 i 16 i plaça Ferran de Sagarra 14 i 15)

Es correspon amb el tercer creixement de la ciutat que es va produir als anys 30 i 40 als voltants del nou mercat municipal construït l'any 1932. Aquest ambient respon a una ordenació de retícula d'illa estreta, allargada i de baixa densitat, que té com a nucli vertebrador la plaça de Ferran de Sagarra al centre de la qual es situa l'edifici del mercat.

L'ambient de l'eixample del Mercat s'emplaça prop de la plaça de la Vila al sud-est de la zona centre de Santa Coloma. Conformen aquest ambient l'espai lliure i les edificacions que encara es conserven del darrer eixample menor de la ciutat i que se situen a la plaça Ferran de Sagarra, carrers dels Sagarra i Sant Silvestre entre la Rambla de Sant Sebastià i l'avinguda Generalitat i els carrers Sant Josep, Sant Ramon, Sant Ignasi, Balldovina, Mare de Déu de Montserrat i Sant Benet entre l'avinguda Generalitat i el carrer Sant Silvestre.

Els carrers que formen part de l'ambient de l'eixample del Mercat són carrers de traçat rectilini d'amplada compresa entre els 6 i 7,5 metres, per als carrers transversals, i entre el 8 i 10 metres, per als carrers longitudinals, essent el carrer dels Sagarra que travessa la plaça el vial amb major amplada. La plaça Ferran de Sagarra és l'espai lliure protagonista de l'ambient. És un espai rectangular de 82 x 41 metres on, al bell mig i amb les mateixes proporcions que la plaça, es situa l'edifici del mercat generant a tots quatre costats de l'edifici petits espais lliures de 13 metres d'amplada. Tant els carrers de l'ambient com la plaça són de plataforma única i preferència de vianants amb trànsit restringit pels vehicles de serveis i veïns. La seva pavimentació és recent i alterna el paviment granític amb l'asfalt imprès.

Els edificis que formen part de l'ambient de l'eixample del Mercat són majoritàriament edificacions arrenglerades a vial de dues plantes d'alçada i coberta inclinada a dues aigües, encara que també hi trobem cases singulars de planta baixa. Algunes de les edificacions situades als carrers de l'entorn del mercat repeteixen l'esquema tradicional de les cases de cos, disposant la botiga a la planta baixa i l'habitatge a la planta superior. Les obertures de la planta baixa ocupen una relació important sobre la part opaca, mentre que a la part superior de la façana predomina el massís sobre el buit que es disposa en obertures verticals.

En aquest ambient trobem des d'edificis d'ús col·lectiu com el Mercat de Sagarra, el Cinema Capitol i la Cooperativa La Colmena, fins a habitatges singulars com la casa dels Nins, la casa del carrer de la Balldovina 8 i la casa Ubu.

 

3.1 –  MERCAT DE SAGARRA

Localització: Plaça d’en Ferran de Sagarra (Centre)

Descripció: Edifici aïllat d'ús col·lectiu construït entre els anys 1932 i 1933 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé i rehabilitat el 2014 per Blanca Noguera. Té una forma allargada en forma de volum prismàtic que inclou planta baixa, planta pis i soterrani. S'ubica a la plaça de Sagarra, al sud del centre urbà de Santa Coloma.

L'edifici, d'estil noucentista, es troba en el mig de la plaça que va ordenar un dels primers eixamples de la ciutat, tot i que l'entorn ha sofert degradació a causa de noves construccions. El mercat és un edifici singular pel seu disseny formal i els seus elements decoratius, així com pel seu paper com a centre comercial i punt de trobada de la comunitat. El rètol de ceràmica que corona l'entrada, amb la paraula "Mercat", va ser repintat i castellanitzat durant l'època franquista, de manera que durant molts anys la paraula "Mercado" sobreposava l'original. Per tant, l'edifici és d'interès arquitectònic, urbanístic i social.

Les façanes del mercat segueixen l'estil noucentista, amb un acabat que combina el maó a la vista amb l'estuc. L'edifici té un accés a cada façana, tots quatre situats en panys de paret més prominents coronats per frontons, seguint un criteri compositiu uniforme. A la façana oest, les obertures es troben a un nivell més elevat i els panys de la planta baixa són cecs, mentre que a la façana oposada hi ha grans obertures en forma de parades. Les pilastres i cornises destaquen a la façana i emmarquen les obertures. En resum, l'edifici presenta elements decoratius propis de l'arquitectura noucentista preracionalista, com motllures rectes, cornises, ceràmica vidriada, basament de pedra i maó a la vista. La coberta de l'edifici és inclinada a dues aigües. No obstant això, la coberta es trenca simètricament en dos punts per deixar pas a dues grans entrades de llum longitudinals. A l'interior del mercat hi ha quatre portes d'accés situades als eixos centrals de les quatre façanes. L'edifici disposa de 102 parades a la planta baixa, 46 de les quals són laterals i 56 són centrals. A la planta del soterrani es troben els diferents serveis del mercat, l'administració i l'àrea d'emmagatzematge.

 

3.2 –  CINEMA CAPITOL

Localització: Carrer de Pompeu Fabra 2 - Avinguda de la Generalitat 6 (Centre)

Descripció: Edifici enfilat, de planta baixa amb forma de xamfrà, que respon a la funció d'edifici de lleure i espectacles. Realitzat per l'arquitecte Josep Alemany Juvé durant els anys 1920 i 1929. L'edifici es troba al nucli urbà de Santa Coloma, concretament a la zona comercialment activa situada al primer eixample de la ciutat. El procés de transformació de la ciutat ha provocat que l'edifici estigui envoltat d'altres construccions de major alçada que afecten la seva imatge.

El Capitol és un exemple típic dels edificis dels anys vint destinats a espectacles públics. Actualment convertit en una sala de jocs, originalment va ser un cinema conegut com a Cine de Dalt. Durant la Guerra Civil, va ser un dels edificis confiscats pel Comitè Revolucionari de la ciutat i va ser utilitzat com a menjador popular per a infants.

L'edifici s'adaptava a l'entramat urbà de l'època amb les seves façanes estucades amb arcs cecs que seguia un ritme vertical, als quals s' afegien petits elements decoratius. També conserva la seva forma i volum originals. No obstant això, la coberta actual, amb inclinació a dues aigües i estructura metàl·lica, no és l'original de l'edifici. L'interior del Capitol ha estat subjecte a moltes reformes i no conserva elements d'interès històric o arquitectònic.

 

 

 

3.4 –  COOPERATIVA LA COLMENA

Localització: Carrer de Sant Josep 3 (Centre)

Descripció: Edifici adossat de planta baixa i dues plantes superiors situat al carrer de Sant Josep i a la rambla de Sant Sebastià. Construït el 1923 per un autor desconegut, al primer eixample de la ciutat, en un entorn amb nous edificis que no s'ajusten al seu caràcter original. Aproximadament un terç de la parcel·la que dóna a la rambla de Sant Sebastià està afectada per la planificació urbanística vigent.

La Cooperativa, fundada el 1916, ha tingut diverses seus fins que el seu creixement positiu va donar lloc a la construcció d'aquest magnífic edifici al carrer de Sant Josep. La Colmena és un reflex del moviment cooperativista català que va desaparèixer amb l'arribada del franquisme, però que va tornar anys després, tot i que sense el seu esperit original, com a centre cultural. Actualment, aquesta entitat cultural ocupa un local a la plaça de la Vila. En resum, aquesta propietat combina en un únic edifici els valors històrics com a seu del moviment cooperativista i els valors arquitectònics amb característiques del modernisme i noucentisme.

La façana del carrer de Sant Josep exhibeix característiques del noucentisme i del modernisme, amb un cert monumentalisme que li confereix un caràcter especial dins del seu entorn. No obstant això, ha perdut part d'aquest caràcter original a causa de la reforma de la planta baixa. Cal destacar el balcó del primer pis, amb una barana de ferro forjat, i la cornisa de coronament, símbol de la cooperativa. La coberta és plana, accessible i transitable. Pel que fa a l'interior, ha estat completament reformat, la qual cosa ha suposat la pèrdua del seu valor arquitectònic.

 

 

3.5 –  CASA DEL CARRER DE LA BALLDOVINA 8

Localització: Carrer de la Balldovina 8 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar peculiar construït entre els anys 1930 i 1939, d'autor desconegut. L'edifici entre mitgeres consta de planta baixa i terrassa, a més d'un pati posterior a l'interior de l'illa, al qual s'accedeix per un passadís lateral exterior. La casa se situa a l'eixample de l'entorn del Mercat de Sagarra, un creixement que es va produir als anys 30 a l'est del centre històric de la ciutat. La finca forma part d'un dels primers eixamples de Santa Coloma. L'edificació de baixa alçada respon a l'ordenació típica de l'època. Actualment, els edificis del voltant s'han construït amb diferent tipologia i major alçada, la qual cosa fa que l'habitatge destacar en el seu entorn.

La façana principal és arrebossada d'un color pàl·lid que és fosqueix a la part inferior, separada per una línia en relleu com a sòcol. Els elements de la façana (excepte la porta d'accés al pati posterior) es disposen simètricament segons l'eix vertical format per la porta d'entrada i la balconera de la terrassa. A nivell de carrer, trobem el portal i dues finestres resoltes amb arcs de mig punt, protegides amb reixes de forja. A la planta superior, descobrim la balconera i, de manera simètrica, dos arcs ornamentals de mig punt situats sobre les finestres. La balconera és de ferro forjat, i dins dels dos arcs trobem dues franges de ceràmica amb motius similars als que es destaquen en el ferro forjat del balcó i les reixetes de les finestres. Contràriament a la composició, la porta d'accés al pati està resolta amb un arc rebaixat. La coberta de l'edifici és plana i transitables, fent les funcions d'una terrassa accessible des de l'interior de l'habitatge.

 

3.6 –  CASA UBU

Localització: Carrer de Sant Ramon 21 (Centre)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular construït entre els anys 1930 i 1939, d'autoria desconeguda. L'edifici està dedicat a Ubú, el poc conegut personatge teatral creat, amb escàndol, a finals del s. XIX. La casa, de petites dimensions i construïda entre mitgeres en una parcel·la llarga i estreta, està conformada per un volum de planta baixa i un pati posterior. La casa se situa a l'eixample de l'entorn del Mercat de Sagarra, un creixement que es va produir als anys trenta a l'est del centre històric de la ciutat. L'edifici forma part de l'ambient del Mercat de Sagarra, corresponent al tercer creixement de la ciutat al voltant del nou mercat municipal. L'indret es troba dins una retícula d'illa estreta, allargada i de baixa densitat, que té com a nucli vertebrador la plaça de Ferran Sagarra, on es troba el Mercat.

La façana té una organització simètrica de només planta baixa i, fins i tot, de poca alçada, amb una horitzontalitat reforçada per les dues franges en què es divideix: l'espai habitable i l'espai de la cambra d'aire i el terrat. Les tres obertures, porta i dues finestres, estan acabades amb arc de punt rodó i remarcades per una motllura que les ressegueix. Les tres obertures són d'arc de mig punt, de les mateixes dimensions i amb els mateixos marcs. L'obertura central és el portal d'accés, i les laterals són les dues finestres. La part inferior està marcada per un sòcol de pedra basta rejuntada, mentre que la part superior està definida per la cornisa i la barana del terrat. Les portes i les persianes, de llibret, són de fusta. Cal destacar la formalització de l'element de coronació, la barana del terrat, amb balustres i els elements decoratius de terracota. Tot i això, el color rosa amb què està pintat dificulta la identificació d'aquests elements de composició. La coberta és plana a la catalana, amb obertures de ventilació destacades a la cornisa de la façana. La barana amb balustres suggereix l'ús de la terrassa. Cal destacar l'element decoratiu de fusta adossat a una de les mitgeres, en un intent de revalorar-la, una solució utilitzada en algunes edificacions modernistes i noucentistes.

 

 

 

3.7 –  CASES DE L’AVINGUDA DE LA GENERALITAT 2 I 4

Localització: Avinguda de la Generalitat 2 i 4 (Centre)

Descripció: Dos habitatges adjacents, entre mitgeres, que presenten certes característiques comunes. Són construïts l'any 1928, d'autoria desconeguda. Es troben a l'eixample que es va formar al llarg de la carretera provincial de Sant Adrià i la Roca. Aquestes construccions són part dels eixamples que van sorgir durant la dècada dels anys vint, quan Santa Coloma experimentava una gran transformació urbanística a causa de l'augment de població, sota l'ordenació de ciutat-jardí.

La casa del número 4 té una façana simètrica de planta baixa i pis. Malgrat que la planta baixa està ocupada completament per una gran obertura, resultat d'una intervenció posterior inadequada, encara conserva un balcó corregut al qual s'accedeix a través de les dues obertures de la planta pis, amb una llarga barana metàl·lica. La façana està rematada per una franja massissa que inclou una cornisa sobre la qual es recolza una barana mixta, amb elements de construcció i elements metàl·lics, donant-li un cert toc de lleugeresa.

La casa del número 2 té una façana simètrica de planta baixa i dues plantes pis. A la planta baixa hi trobem tres obertures, una d'accés a l'escala que condueix a les plantes superiors i dues corresponents a un local comercial, mentre que a cada planta pis hi ha dues obertures que donen accés a un balcó corregut amb barana de brèndoles metàl·liques. El remat superior, tot i ser més contundent, recorda el de la casa veïna, amb una cornisa que protegeix les obertures de ventilació de la cambra d'aire i suporta una barana, en aquest cas, totalment massissa. Tots dos edificis tenen un terrat de tipus català sobre una cambra d'aire, probablement sostingut per envans.

 

3.8 –  CASES DE L’AVINGUDA DE LA GENERALITAT 40 I 42

Localització: Avinguda de la Generalitat 40-42 (Centre)

Descripció: Habitatges en regle  construïts l'any 1924 d'autoria desconeguda. Es tracta d'habitatges unifamiliars entre mitgeres, amb planta baixa i pis, que compten amb establiments comercials a la planta baixa i un pati posterior. Estan situats a l'antic camí de Sant Adrià, a l'eixample sud de la zona central de Santa Coloma. La parcel·la es troba a la línia divisòria entre l'àrea d'influència del Mercat Segarra i l'eixample situat al sud de la plaça de la Vila. Aquests edificis van ser construïts l'any 1924, contribuint així a la consolidació de l'eixample. Tot i que no són edificis destacables, presenten una gran qualitat i elegància pròpies de l'època, tant en els balcons com en les obertures.

La façana del número 42 és més senzilla que la del número 40, tot i això, sembla indicar que van ser construïdes al mateix temps. Totes dues són façanes arrebossades, amb un sòcol aplacat de pedra a l'alçada de la planta baixa. En el tramat de la planta baixa que no ha estat reformat, es pot observar l'estuc amb imitació de carreus de pedra de l'època. Les plantes pis, que es mantenen sense grans canvis, presenten obertures verticals que contrasten amb les línies horitzontals que formen els balcons, la cornisa i la línia del terra. Totes les finestres tenen proporcions verticals allargades, que permeten la connexió amb l'exterior. Les obertures del número 40 han estat substituïdes per altres de alumini de color fosc. Les baranes són de ferro forjat i al número 40 trobem un esgrafiat que imita carreus de pedra, a més, en aquest edifici s'ha trencat la línia de la cornisa per esgrafiar la data de construcció. La coberta és plana, transitable com una terrassa i es pot accedir-hi des de l'interior dels habitatges.

 

4 –  JOSEP ALEMANY JUVÉ, arquitecte

Josep Alemany Juvé (Barcelona 1890 – Barcelona 1975), fill de Pedro Alemany Miquel i Montserrat Juvé Rauret, obtingué el seu títol d’arquitecte l’any 1918. A l’escola va coincidir amb Adolf Florensa, Nicolau Maria Rubió Tudurí, Cèsar Martinell, Francesc Folguera, Jaume Mestres Fossas, Ramon Reventós, Antoni Puig Gairalt, Juan Bergós i Guillem Forteza. Aquest grup d’estudiants seran una generació culta, d’àmplies facultats i coneixements que formalment desenvoluparan la seva obra en l’ambigüitat entre el retorn als llenguatges clàssics i el d’avantguarda.

La seva activitat es va desenvolupar tant en l’àmbit privat com en el públic. Va ser arquitecte municipal de Santa Coloma de Gramenet entre els anys 1920 i 1960 i, a la mort de Marcel·lí Coquillat l’any 1924, el succeí en el càrrec d’arquitecte municipal de Sant Just Desvern fins al 1967, any en què es va jubilar.

En l’urbanisme rep influències de procedència diferent. Seguint el solc de Camillo Sitte, per exemple, reclama la concepció artística de l’urbanisme, basada en la intuïció i en el bon gust, i ja en la dècada dels trenta veiem en ell influències avantguardistes de la ciutat funcional. Sota la seva direcció s’anaren perfilant les actuals característiques urbanístiques de Sant Just Desvern i s’acabaren una sèrie d’urbanitzacions i projectes elaborats anteriorment. A Santa Coloma, que patia un gran creixement demogràfic i urbà als anys vint, va projectar un petit eixample que preveia la construcció d’una plaça cèntrica des d’on sortien les rambles i les avingudes. També va ser autor de l’ampliació i la reforma de la plaça de la Vila i va ordenar i urbanitzar el vessant de la muntanya on predominaven la caseta i l’hortet.

L’arquitectura de Josep Alemany és variada ja que té una llarga i intensa vida professional en què va projectar una quantitat ingent d’obra privada. A grans trets, la seva arquitectura es pot resumir en la relació entre el bon gust, la utilitat i la veritat constructiva, i en l’equilibri entre funció i forma. La seva obra s’entén com l’evolució del passat conservant la mateixa arrel tradicional, tot garantint una bona resposta a les noves sol·licituds i les demandes dels clients.

Josep Alemany és autor de diversos edificis catalogats al municipi de Sant Just Desvern (la casa Petit, 1930; la casa Espiell, 1933; l’Ajuntament, 1957; l’Ateneu, 1960) i a Barcelona ciutat és el responsable de la renovació de la façana del Molino de Barcelona l’any 1929.

A Santa Coloma és autor de gran quantitat d’edificis inclosos al Catàleg, com la casa dels Nins (1922-24), diverses cases al passeig de Mossèn Jaume Gordi (1923-33) o al carrer de Rafael Casanova (1924-29), el pavelló B de l’Esperit Sant (1929), can Collblanch (1925), el Cinema Capitol (1920-1930), el Mercat de Sagarra (1932-1933), la reforma de la Casa de la Vila (1943) o can Xiquet (1947).

 

4.1 –  CAN COLLBLANCH

Localització: Carrer dels Alps 4-6 - Carrer de la Pedrera 1-5 (Llatí)

Descripció: L'habitatge unifamiliar va ser construït l'any 1925 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé. Es troba dins de la urbanització de la ciutat jardí situada a la zona est de Santa Coloma. Aquest edifici ocupa una de les parcel·les més grans de la zona, fet que el rodeja d'un ampli jardí catalogat pel seu valor paisatgístic en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni aprovat el 1987.

L'edifici, de caràcter modernista, destaca en el seu entorn gràcies a la seva ubicació al centre de la parcel·la, sense alinear-se amb cap dels carrers, sinó col·locat estratègicament al mig. Això crea una àmplia zona enjardinada que confereix un caràcter distintiu a l'edifici. L'entorn immediat està experimentant progressivament modificacions amb la incorporació d'altres tipologies que trencen l'equilibri de la ciutat jardí. Es tracta d'un edifici singular d'habitatge unifamiliar que segueix la tipologia d'una torre residencial d'estiueig aïllada i envoltada de jardí. L'edifici és principalment un volum prismàtic amb planta baixa i pis, i destaca per la seva gran terrassa a la façana principal.

Les façanes són d'estuc llis, i cal destacar com a elements ornamentals la línia d'imposta de cada planta, així com el coronament en forma de balustrada. Les obertures, de composició simètrica, segueixen un llenguatge formal de línies rectilínies. Les finestres del pis presenten motllures que les emmarquen. Cal ressaltar la gran balconada de la façana principal, que descansa sobre tres pilars i crea un porxo d'entrada a l'edifici. La coberta és plana i transitable, de tipus a la catalana, tot i que no és accessible des de l'interior de l'edifici.

 

4.2 –  CASES DEL CARRER SANTA COLOMA 7 I 9

Localització: Carrer de Santa Coloma 7, 9 (Centre)

Descripció: Cases unifamiliars enfilades erigides el 1928 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. Són situades al nucli històric de la ciutat, a l'est del nucli original de Santa Coloma. Aquestes cases formen part de l'entorn del carrer Major, ja que conserven la imatge que evidencia el primer creixement de l'estructura urbana del municipi, conformant un conjunt d'interès històric-urbanístic.

Els edificis són dues cases unifamiliars bessones, amb planta baixa i pis, entre mitgeres, amb un pati posterior i una botiga a la primera planta que dona al carrer. Estan concebudes i construïdes com un únic edifici, simètriques respecte a la mitgera central. Les façanes són parets portants i l'escala està situada a la part posterior, alliberant tot l'espai per al local que ocupa tota l'amplada. L'accés a l'habitatge es fa per la botiga.

Les dues façanes tenen la mateixa composició i estan organitzades simètricament respecte a l'eix que marca la mitgera central, situant les portes d'accés al costat oposat a l'eix. Tenen dues obertures a cada planta, amb un balcó corregut a la planta superior. Estan acabades amb un sòcol de pedra vista amorterada i un revestiment que té franges horitzontals a la planta baixa i és llis a la planta superior. Destaquen els marcs de les obertures amb elements decoratius discrets. Les cobertes són de dues aigües, una cap al carrer i l'altra cap al pati. Els ràfecs s'han construït com una barbacana.

 

4.3 –  CASES DEL CARRER RAFAEL CASANOVA 28 I 28 BIS

Localització: Carrer de Rafael Casanova 28-28 bis (Centre)

Descripció: Edifici d'habitatges entre mitgeres construït l'any 1925 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé i reformat amb una ampliació el 1999 a càrrec de Xavier Vilaseca Giralt. L'edifici forma part del passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi, que dóna a l'església, a l'est del centre de Santa Coloma.

L'edificació actual és el resultat d'una reforma realitzada l'any 1925 de dues cases d'origen rural. Tot i que l'edifici actual consta de dos habitatges i dues parcel·les, comparteixen un únic accés amb vestíbul i una escala comuna. Les parcel·les estan ubicades en l'ordenació de ciutat jardí del principi del segle XX i, per tant, estan envoltades per cases senyorials d'aquella època. L'edifici té una planta baixa, planta pis i un pati posterior.

La façana està arrebossada, imitant carreus de pedra, i té un sòcol més recent estucat d'un color salmó amb dibuixos ortogonals en relleu. Els elements de la façana es distribueixen de manera simètrica respecte a l'eix vertical i presenten un caràcter unitari, tot i pertànyer a dos habitatges diferents, gràcies a l'ús de recursos compositius. Les obertures són àmplies i senyorials; les de la planta pis donen accés als dos grans balcons i tenen un ràfec prim que serveix com a petita visera ornamental, mentre que les de la planta baixa, dues finestres i dues portes, mantenen una distància constant i una relació amb les portes balconeres de la planta pis. Els dos balcons tenen una balustrada de pedra artificial amb motllura, igual que la cornisa que corona l'edifici i que amaga la coberta de dues aigües. Al mig d'aquesta cornisa hi ha un element ornamental amb un senzill dibuix que mostra la data de la reforma. També hi ha una finestra ovalada amb vidres de colors que il·lumina l'escala central situada al mig de la façana.

La coberta té una inclinació de dues aigües amb teula àrab, i el carener és paral·lel al carrer de Rafael Casanova. El coronament, format per una ampla balustrada, amaga la solució de la coberta, que queda visible a través de la mitgera lateral, totalment descoberta. A prop d'aquesta mitgera s'ha habilitat una petita zona de jocs infantils.

 

 

4.4 –  CASES DELS FUNCIONARIS

Localització: Carrer de Rafael Casanova 53-57 (Centre)

Descripció: Habitatges unifamiliars construïts l'any 1926 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé. Es tracta d'un conjunt de tres edificis en línia, cada un amb planta baixa i planta pis, i amb un pati posterior. Van ser construïts durant una important expansió de la ciutat al sud-est del nucli històric de Santa Coloma.

Els edificis formen part d'un front de façanes que manté les característiques pròpies de l'època. Inicialment, les construccions tenien només planta baixa, però posteriorment van ser ampliades, donant-li al conjunt una aparença uniforme. Les façanes de la planta baixa estan estucades per imitar carreus de junta horitzontal refosa, mentre que a la planta pis es troba un revestiment sense valor històric. Els elements de la façana creen una simetria vertical. Les obertures de la planta baixa segueixen el model amb una porta d'accés central amb arc rebaixat i dues grans finestres a cada costat, generoses i amb porticons. A la planta pis, les finestres es disposen sobre les obertures inferiors i tenen una composició més senzilla. Encara es conserven a la planta baixa una sèrie d'esgrafiats lineals sota d'on antigament es trobava la cornisa. La coberta, amb un pendent a dues aigües, està coberta de teula àrab i té el carener paral·lel al carrer.

 

4.5 –  FAÇANA DE LA PLANTA BAIXA DE LES CASES DEL CARRER RAFAEL CASANOVA 45 A 49

Localització: Carrer Rafael de Casanova 45, 47 i 49 (Centre)

Descripció: Cases unifamiliars en línia construïdes entre 1924 i 1929 pels arquitectes Josep Alemany i Juvé (cases 47 i 49) i Lluís Colomer i Balot (cases 4 i 6). El 2006 es realitza una ampliació a càrrec de l'arquitecte J. Ustrell i Sort. Són un conjunt de cases entre mitgeres en forma de xamfrà, amb edificis de planta baixa i pati posterior situats en parcel·les de petites dimensions. Es troben al primer eixample de la ciutat, que històricament ha estat format per edificis entre mitgeres d'una o dues plantes. Aquesta zona ha experimentat un important procés de substitució de la baixa densitat d'edificació per construccions plurifamiliars com a resultat del fenomen constructiu dels últims anys del segle XX.

Les façanes estan estucades imitant carreus de pedra falsos combinats amb revestiment. Totes elles presenten elements ornamentals típics de caràcter noucentista, com ara esgrafiat, impostes ceràmiques, frontons, baranes, estucs amb imitació de carreus de pedra o obra vista. Les obertures, rectangulars i generoses, es disposen per parelles a cada parcel·la a banda i banda del portal d'accés a les finques. Totes elles estan protegides amb reixes de ferro forjat. Les cobertes originals són planes, molt probablement del tipus a la catalana. L'interior de les cases ha sofert diverses transformacions al llarg del temps, de manera que no té gens d'interès històric-arquitectònic.

 

4.6 –  CASA DEL CARRER FRANCESC MORAGAS 62

Localització: Carrer de Francesc Moragas 62 (Riu Sud)

Descripció:  Habitatge unifamiliar singular construït entre 1920 i 1929 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. Es troba al barri de Riu Sud, dins de l'eixample sud del centre històric de la ciutat. És un edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres amb un pati a l'interior de l'illa, que consta de planta baixa, planta pis i terrassa. La parcel·la pertany a una illa de major grandària i estructura més homogènia de Santa Coloma. L'edifici té cert interès històric, ja que és un dels pocs testimonis de l'arquitectura noucentista de la zona.

La façana està revestida amb un arrebossat de color rosenc pàl·lid que adquireix més color al voltant de les obertures. Els elements de la façana es distribueixen de manera simètrica respecte a l'eix vertical en la planta pis, mentre que en la planta baixa, per raons d'accés des del carrer, hi ha diferents tipus d'obertures. En la planta baixa trobem dues portes d'accés, una a la part posterior de la parcel·la i l'altra a l'habitatge, a més d'una gran finestra en arc rebaixat, que destaca per les seves dimensions i té finestres de fusta de color natural. A la planta pis, l'edifici té tres obertures en arc de mig punt, connectades exteriorment per un llarg balcó amb una barana de ferro forjat. Sobre cada obertura hi ha un senzill esgrafiat que les relaciona, així com tres ornaments de ferro forjat que es repeteixen a la barana de la planta pis. La coberta és plana i transitable com una terrassa, i és accessible des de l'interior de l'habitatge. Una barana de metall permet l'accés directe al carrer.

 

4.7 –  CASA DEL CARRER EIXIMENIS 2

Localització: Carrer Eiximenis 2-4 (Guinardera)

Descripció: Edifici d'habitatge unifamiliar singular erigit el 1936 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, situat al barri de Singuerlin. Es construeix durant les dècades de 1920 i 1930, en el procés d'urbanització de la part baixa de la serralada, on les grans finques rústiques són parcel·lades i promocionades com a ciutat jardí. L'habitatge està aïllat, amb una planta baixa, en una parcel·la de grans dimensions i un terreny amb fort pendent, situat en una plataforma elevada respecte a l'accés del carrer. A la parcel·la, posteriorment, s'hi van afegir altres edificis desvinculats de l'original.

El portal de l'edifici, a peu de carrer, reinterpreta els portals de les antigues masies de Santa Coloma. Dóna accés a unes escales que condueixen al nivell de l'habitatge, destacant les portes de ferro forjat i la marquesina de teules. L'interès de la casa resideix principalment en el seu projecte original i els elements que s'han conservat. Combina els elements noucentistes que s'ajunten a l'arquitectura vernacular i als pre-racionalistes influenciats pel moviment modern internacional. Les futures intervencions haurien de tendir a depurar els afegits posteriors que deformen l'edifici i a destacar les restes originals. La coberta inclinada amb teules tradicionals és l'element noucentista que l'arquitecte Josep Alemany utilitza àmpliament i que confereix més personalitat a la casa. Està organitzada de manera geomètrica en un eix principal orientat de NW a SE, on pengen els vessants de major superfície, i un altre eix i vessant secundari que destaca l'espai inferior. L'ornamentació de les façanes reprodueix les barbacanes tradicionals.

 

4.8 –  CASES DEL CARRER EIXIMENIS 5 I 7

Localització: Carrer d’Eiximenis 5-7 (Guinardera)

Descripció: Edificis d'habitatges construïts el 1923 per l'arquitecte Josep Alemany Juvé. Les dues construccions estan adossades entre si i separades de l'alineació del carrer. Formen part de la parcel·lació de terrenys en pendent que va donar lloc a un dels primers eixamples. Són dos exemples representatius de les primeres edificacions d'aquesta zona, que només han sofert alteracions importants a les seves parts posteriors, contribuint a preservar el paisatge del barri de la Guinardera.

Les façanes presenten els mateixos elements de composició: simetria, porta d'accés central, una franja superior que engloba els elements de ventilació de les cambres d'aire i una petita cornisa que sosté una barana d'obra amb un motiu decoratiu central fet amb elements ceràmics. La casa del número 5, més ampla, compta amb un petit porxo, no original, que protegeix l'entrada. Els habitatges tenen una terrassa amb cambra d'aire formada per envanets.

 

4.9 –  CASA DEL CARRER WASHINGTON 19

Localització: Carrer de Washington 19 (Cementiri Vell)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular construït l'any 1920 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. Es troba dins de l'ordenació de ciutat-jardí situada a la zona est de Santa Coloma, entre mitgeres i amb la façana enretirada de l'alineació del carrer.

L'edifici és un testimoni de la consolidació de l'eixample amb l'ordenació de ciutat-jardí, estant lligat a la construcció de l'Església Major, que va marcar l'urbanisme futur del poble. La seva construcció va influir en l'entorn i el passeig Mossèn Jaume Gordi es va obrir, donant continuïtat i connectant l'Església Major amb el nucli urbà existent, convertint-se en un eix vertebrador de la ciutat.

La façana principal, la que dóna al carrer, té només una planta baixa. Està ordenada segons tres eixos de composició amb la porta al centre. Acabada amb una cornisa de franges de maó vist que suporta una barana combinada d'obra i elements metàl·lics. Cal destacar els elements decoratius de terracota que emmarquen les obertures. A més, és destacable el treball senzill però efectiu de la forja de la tanca de separació del carrer. Té una terrassa plana amb cambra d'aire sobre envanets.

 

4.10 –  CASA DEL CARRER WILSON 57

Localització: Carrer Wilson 57 – 59 (Riera Alta)

Descripció: Habitatge singular erigit entre 1934 i 1956 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. S'ubica en el vèrtex d'una gran illa de cases totalment densificada. És un dels pocs edificis unifamiliars que es mantenen en aquesta zona, envoltats de blocs plurifamiliars. La construcció té una planta en què destaca el cos principal de dues plantes, amb un ampli pati frontal que inclou diversos cossos auxiliars. Aquest pati resol el gran desnivell que presenta la parcel·la.

Encara que resulta difícil d'identificar a causa de la barreja de volums posteriors que envolten l'edifici original i l'han degradat completament, la torratxa és pràcticament l'única característica original visible. Cal esmentar altres elements recurrents en l'arquitectura de Josep Alemany, com l'accentuació de les cantonades amb elements rectangulars plans o el contrast entre els panys arrebossats i el maó a la vista en la formació de les finestres. La coberta també destaca, amb ràfecs importants que influeixen en la formulació de les façanes, i l'ús de teules malgrat els forts pendents dels vessants. Sobresurt el cos més elevat, que forma una torratxa coberta amb quatre vessants de pronunciat pendent, amb teules àrabs i rematada amb un pinacle ceràmic, que aporta un caràcter distintiu a l'edifici original.

 

5 –  LES CASES DEL CREIXEMENT SUBURBÁ

5.1 –  CASA DEL CARRER WASHINGTON 18

Localització: Carrer de Washington 18 (Cementiri Vell)

Descripció: Habitatge unifamiliar erigit entre 1930 i 1939, d'autoria desconeguda. Se situa al barri del Cementiri Vell, enretirat de l'alineació de la façana però ubicat entre mitgeres. L'edifici es troba en bon estat de conservació.

La façana principal és simètrica, amb tres eixos de composició i la porta centrada. Cal destacar l'escala d'accés a l'habitatge, situada a la planta baixa i lleugerament elevada respecte al terreny, així com la petita marquesina de vidre i ferro sobre la porta. També són notables la barana del terrat amb balustrades i els elements decoratius de ceràmica. Té una terrassa plana amb cambra d'aire formada per envanets.

 

5.2 –   CASA DEL GARCILASO DE LA VEGA 25

Localització: Carrer Garcilaso de Vega 25 (Can Franquesa)

Descripció: Edifici singular de la primera meitat del segle XX, d'autoria desconeguda. L'habitatge està compost per planta baixa, dues plantes pis i un jardí amb terrasses. Es troba al barri de Guinardera, en una zona amb un fort pendent situada al nord de Santa Coloma. La finca forma part d'un creixement poc controlat que va tenir lloc a la zona nord de Santa Coloma durant la primera meitat del segle XX. És un edifici complet amb elements d'un cert interès, però a causa de l'addició d'elements amb el pas del temps i les obres de rehabilitació, actualment presenta un aspecte molt diferent de l'original. A causa de la topografia, l'edifici té una volumetria esglaonada que s'adapta al pendent, sent la planta baixa la base de l'habitatge on s'ubica l'accés i l'aparcament.

Les façanes, tot i no tenir un estil definit, tenen un cert toc noucentista, excepte en el cas de la planta d'accés, que ha estat recentment reformada i revestida amb una pedra sense cap obertura, que no té res a veure amb la resta de la façana. A les dues plantes superiors, les façanes són arrebossades amb un estuc de color vermell terrós. Les obertures tenen diverses dimensions i proporcions, però mantenen una certa relació entre elles, ja que totes estan emmarcades amb pedra artificial que imita l'obra vista, aquest mateix motiu es repeteix a les cantonades. Tant als balcons com al jardí, l'edifici disposa de baranes amb balustres. La coberta és a dues aigües amb dos petits trams de pendent oposat. La coberta, amb teules àrabs recolzades sobre una estructura de fusta, compta amb un ràfec perimetral.

 

5.3 –  CASA DE L’AVINGUDA FRANCESC MACIÀ 162

Localització: Avinguda Francesc Macià 162-164 (Singuerlin)

Descripció: Edifici construït a principis del segle XX d'autoria desconeguda. L'edificació es troba aïllada amb una única planta i té una forma rectangular, amb un petit volum annex a la part posterior. S'ubica en una parcel·la de grans dimensions dins de la trama de ciutat-jardí a la zona nord de Santa Coloma. Aquesta casa forma part del conjunt d'edificacions que van contribuir al creixement de la ciutat-jardí al nord de Santa Coloma a principis de segle. Actualment, queden pocs exemples de construccions d'aquella època, ja que moltes han sigut substituïdes durant el procés de transformació de la ciutat.

Les façanes de l'edifici estan revestides amb un arrebossat de color terrós. La façana principal presenta una composició senzilla i ben organitzada d'obertures, mentre que a les altres façanes les finestres es distribueixen segons les necessitats de llum a l'interior. Totes les obertures són senzilles, de proporcions rectangulars i protegides per reixes de ferro forjat treballat. Com a elements ornamentals, només hi ha dos elements ceràmics en relleu a la façana principal, que destaquen l'accés i també serveixen com a elements de ventilació. La porta principal està coronada per una marquesina per protegir l'entrada, sostenida per dues costelles de ferro forjat. La coberta de tres aigües és de teula àrab, amb el carener perpendicular a l'avinguda Francesc Macià. Els extrems del carener són tallats de manera que formen dues petites vessants triangulars, que aporten un cert interès compositiu. La coberta presenta un ràfec amb mènsules de fusta al seu voltant. Aquest ràfec té una inclinació lleugerament diferent, és més pla i està cobert també amb teules àrabs.

 

5.4 –  CASA DEL PASSATGE SARAGOSSA 2

Localització: Passatge Saragossa 2-4 (Singuerlin)

Descripció: Habitatge del 1935 construït per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé. Es tracta d'una casa unifamiliar amb jardí, amb planta baixa i pis. La planta baixa fa les funcions de garatge i taller, mentre que l'habitatge està situat al pis superior. L'edifici, amb elements postmoderns i certes reminiscències noucentistes, va ser implantat adaptant-se a l'expansió improvisada de l'estructura urbana en aquell moment. La seva ubicació en una cantonada amb l'avinguda Francesc Macià fa que tingui una posició més ordenada i privilegiada que molts altres edificis del barri. Es troba al barri de Singuerlin, en una gran parcel·la dins de la trama de ciutat-jardí que envolta el Parc de Can Zam, al nord de Santa Coloma.

Les façanes són de maó, austeres i de composició senzilla. Destaquen a la façana nord unes escales dobles d'accés a l'habitatge, sota les quals sorgeix un arc que crea un espai íntim. A la primera planta de les façanes est i sud hi ha galeries, que formen part de les múltiples i diverses obertures de l'edifici. Aquestes disposen d'una llinda contínua de formigó que connecta totes les obertures i, juntament amb les mènsules sota el voladís de la coberta, actua com a element ornamental. Els careners de la coberta són de teules cromades i esmaltades, i als vèrtexs hi ha pinacles amb motius vegetals. La coberta té quatre vessants de teula àrab, que coincideixen directament amb la forma quadrada de l'edifici.

 

 

 

5.5 –  CASA DEL CARRER MOSSÈN JACINT VERDAGUER 83

Localització: Carrer Mossèn Jacint Verdaguer 83 (Can Mariner)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular construït l'any 1931 en un dels eixamples de les dècades de 1920 i 1930, d'autoria desconeguda. Es troba en una de les escasses restes d'un teixit totalment transformades, en el barri de Fondo. És una casa unifamiliar entre mitgeres, situada al fons de la parcel·la i amb un petit pati a la part posterior. A la primera planta s'ha afegit un petit celobert adossat a la casa veïna per a una millor ventilació de certes estances.

La façana presenta una composició simètrica amb tres eixos. A la primera planta hi trobem un balcó centrat i dues finestres. La visibilitat des del carrer es veu dificultada per la densa vegetació de l'espai frontal. Tant la façana frontal com la posterior estan coronades per una barana que fa de coronament, amb una part central sòlida i les laterals obertes amb elements verticals.

Cal destacar la tanca de la porta d'entrada, de tres cossos, on s'alternen elements d'obra i de forja. La coberta és de teula àrab, a dos vessants, amagada per acroteris.

 

 

5.6 –  CASA DEL CARRER MILÀ I FONTANALS 84

Localització: Carrer Milà i Fontanals 84 (Fondo)

Descripció: Habitatge unifamiliar singular construït l'any 1936, d'autoria desconeguda. Es troba entre mitgeres, amb una façana frontal enretirada de l'alineació del carrer. Situat en un dels pocs exemples que encara es conserven al barri Fondo, en un teixit totalment transformat, de les dècades de 1920-1930.

La façana és senzilla i simètrica, amb tres obertures: la porta al centre i dues finestres als costats. Està coronada per una barana amb un element central massís i elements calats als costats, format per la disposició de les peces de teula col·locades en un pla que aporten transparència.

Convé destacar la tanca que delimita la parcel·la al carrer, de disseny senzill però amb un interessant treball de forja. Davant de la façana hi destaca una palmera, que actua com a punt de referència urbà. El terrat té una cambra d'aire a l'estil català, segurament suportat per envanets.

 

6 –  RECINTE TORRIBERA

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció: El Recinte Torribera alberga l'antic centre assistencial, que pren el seu nom de la casa originària que forma part del complex actual. Aquest recinte es troba en una zona boscosa a la part baixa de el vessant sud de la Vall de Carcerenya, entre la riera de Can Calvet i la de Can Xan, connectant amb el nucli urbà de Santa Coloma de Gramenet a través de l'avinguda Pallaresa.

L'any 1917, els arquitectes Josep Mª Pericas i Rafael Masó van guanyar el concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya per a la construcció d'una Clínica d'Observació i Hospital per al Tractament de Malalties Nervioses al Recinte Torribera de Santa Coloma. El complex es va construir en diverses fases, tot i que no es va executar completament segons el projecte original. No obstant això, cal destacar l'organització del conjunt i l'estil noucentista tan característic dels seus autors, que es manté homogeni en tots els edificis originals, creant un conjunt arquitectònic, urbanístic i paisatgístic de gran interès. Les ampliacions posteriors per raons funcionals amb nous edificis han distorsionat la idea original i han minvat la qualitat del conjunt. Actualment, s'ha implantat el nou Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona en aquest espai.

Es tracta d'un gran recinte natural tancat amb pavellons aïllats, que s'assemblen a una ciutat jardí. El conjunt es distribueix segons un eix de simetria Sud-Nord (Porteria-Dipòsit) i s'han situat els diferents pavellons seguint la topografia del terreny: la Porteria, la Torre (anteriorment coneguda com a Casa del Director), la Capella i el Pavelló Convent, a més dels antics Pavellons per a Malalts Mentals. Els pavellons atribuïts a Pericas i Masó presenten un tractament formal bastant homogeni: sòcols de pedra natural rústica, elements decoratius de pedra sorrenca, finestres amb tancaments en estil anglès, cobertes amb teules ceràmiques esmaltades i predominança d'arrebossats i façanes pintades. Així mateix, es pot considerar el conjunt com a exemple de l'estètica noucentista, amb referència a la tradició rural catalana i una clara inspiració barroca, en línia amb el camí iniciat anys abans per l'arquitecte Puig i Cadafalch.

 

6.1 –  PAVELLÓ DE LA PORTERIA

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció:  La porteria, situada a l'extrem inferior de l'eix sud-nord del Recinte Torribera, davant de l'hexaedre que conforma l'imponent accés a la clínica, és una part fonamental del projecte guanyador del concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1917. Aquest edifici, dissenyat pels arquitectes Josep Maria Pericas Morros i Rafael Masó Valentí, va ser construït entre el 1927 i el 1936. Té una planta rectangular de dos pisos i està concebut com a porta d'entrada al Recinte Torribera, que actua com a eix de simetria de tot el conjunt. L'edifici destaca pel seu estil noucentista, formant part d'un conjunt amb un gran interès urbanístic i paisatgístic dins del municipi de Santa Coloma.

Les façanes principals combinen l'estuc amb una ornamentació de pedra artificial. Al centre de l'eix de simetria es troben els tres arcs d'accés, el central per al trànsit rodat i els laterals per als vianants. A més, la porteria té una cornisa de coronament que recorre tot l'edifici, amb gablets neobarrocs alineats amb el seu eix. Com a element ornamental destacat, hi ha les escultures de quatre prestigiosos doctors en medicina: Marià Cubí, Santiago Ramón y Cajal, Emil Wilhelm Magnus Georg Kraepelin i Jean-Martin Charcot. La coberta del pavelló, amb una inclinació i teula plana ceràmica, crea un joc formal a l'encreuament amb la coberta inclinada del petit cos central que emmarca l'entrada.

 

 

6.2 –  LA TORRE

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció: L'edifici de la Casa del Director, dissenyat pels arquitectes Josep Maria Pericas i Morros i Rafael Masó i Valentí entre els anys 1927 i 1936 com a residència del director de la Clínica Mental, destaca com el més fascinant del conjunt urbanístic de Torribera. Es distingeix per la seva riquesa ornamental, tant a l'exterior com a l'interior, tot i la seva sobrietat formal. Actualment, la Casa del Director s'ha convertit en el centre d'estudis superiors de la UNED-Terrassa, conegut com a Edifici la Torre.

Aquest edifici té una planta quadrada de tres pisos i està situat de manera aïllada respecte als altres pavellons, prop de la riera de Can Calvet, a la part oest del Recinte de l'antiga Clínica Mental.

Les façanes estan revestides d'estuc i mostren una formalització i ornamentació típiques de l'arquitectura noucentista. La façana principal presenta una jerarquia de triples obertures centrals en contrast amb el parament llis i compacte. A la planta baixa, hi ha una porta d'accés en forma d'arc de mig punt, precedida per un porxo amb arc central i obertures laterals separades per columnes. Sobre l'entrada hi ha un balcó amb una triple finestra a tota alçada, mentre que al pis superior aquesta triple obertura es redueix a simples finestres amb ampits. Cal destacar el finestral en angle de la façana posterior, que exhibeix una ornamentació amb caràcter noucentista.

La coberta de la Casa del Director té un pendent inclinat de teula plana ceràmica amb un pronunciat voladís de bigues de fusta a la vista, que defineix el remat de les façanes. Pel que fa a l'interior de l'edifici, l'ornamentació, igual que a les façanes, reflecteix l'expressivitat màxima del llenguatge noucentista utilitzat a tot el conjunt.

 

 

6.3 –  ESGLÉSIA I PAVELLÓ CONVENT

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció: El Pavelló Convent, un antic edifici situat a ponent dins del recinte de Torribera, a la vora de la propietat veïna de la Torre Pallaresa, servia com a residència de les monges que gestionaven el centre psiquiàtric. Es connecta amb un pont que forma una coberta per l'accés principal a la Capella del Recinte Torribera. Aquest edifici, amb un llenguatge formal i ornamentació noucentista, forma part del conjunt de pavellons que van guanyar el concurs per a la Clínica Mental l'any 1917. No obstant això, l'edifici de l'Església i el Pavelló Convent segueixen l'estil neoromànic, amb dues absidioles i un absis central amb una girola on es troba l'espai de la sagristia. Després de diverses rehabilitacions, l'edifici ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent.

Aquest edifici va ser creat pels arquitectes J. M. Pericas i Morros i Rafael Masó i Valentí entre els anys 1927 i 1936, i va ser rehabilitat el 2008 pels arquitectes J. Sala Botana i X. Vallcorba i Navarro. Té una planta allargada, variada i complexa que segueix les corbes de nivell, i s'organitza mitjançant eixos de simetria i retranqueigs que li donen una gran riquesa compositiva. L'edifici consta d'una capella amb torre i un pavelló de serveis generals, connectats per un cos obert a la planta baixa que fa de pont.

Les façanes estan revestides de murs de pedra arrebossats i pintats, amb sòcols de pedra natural i rústica. Les finestres d'arc de mig punt amb fusteria i elements ornamentals predominen a les obertures. El cos central que connecta la capella i el pavelló serveix com a pont i té tres grans obertures: un arc central ampli per al pas de vehicles i dos laterals per al pas de vianants.

Pel que fa a les cobertes, l'edifici presenta una complexitat formal que es reflecteix en la presència de teules plana esmaltada amb petits ràfecs. La torre-campanar de la capella està coronada per un pinacle de base octogonal també fet de teula plana ceràmica.

L'interior de l'edifici ha estat objecte de diverses transformacions per adaptar-se als diferents usos que ha tingut al llarg de la seva història. Actualment, s'està desenvolupant un projecte de reforma perquè l'edifici pugui acollir les funcions d'un laboratori de recerca del Parc Científic de Barcelona.

 

6.4 –  PAVELLÓ CANIGÓ I PAVELLÓ MONTSERRAT

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció: Els pavellons de planta baixa rectangular, aïllats i amb un jardí geomètric, formen part del conjunt de pavellons de la Clínica Mental que va guanyar el concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya. Es distribueixen de manera simètrica respecte a l'eix Nord-Sud que vertebrava el conjunt, aproximadament a la zona nord del Recinte Torribera. Són obra dels arquitectes Josep Maria Pericas i Morros i Rafael Masó i Valentí i van ser construïts entre els anys 1927 i 1936. Tant la seva ubicació dins del recinte com el llenguatge formal i ornamental dels pavellons segueixen fidelment el projecte original de l'any 1917. Des dels seus inicis i durant molts anys, aquests edificis han funcionat com a pavellons psiquiàtrics per a homes i dones. Actualment, allotgen l'Escola de Restauració Torribera i el centre d'educació ambiental Ecometropolis.

Les façanes es caracteritzen per les superfícies arrebossades i pintades, amb sòcols baixos de pedra natural i rústica. Les obertures són majoritàriament rectangulars. Els porxos de la façana sud descansen sobre pilars de formigó amb elements ornamentals d'estil neoclàssic. Les cobertes són inclinades i estan fetes de teula àrab. A la part sud dels edificis, es pot observar una porxada translúcida que va ser afegida durant una de les reformes.

 

6.5 –  PAVELLÓ VERDAGUER I PAVELLÓ GAUDÍ

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció: Els Pavellons Gaudí i Verdaguer són part del conjunt de pavellons de la Clínica Mental que va guanyar el concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya el 1917. En realitat, aquests són els únics pavellons que es van construir de conformitat amb el projecte original, tant en termes d'ubicació com en termes del llenguatge formal utilitzat. Originalment concebuts com a pavellons psiquiàtrics per a homes i dones, els edificis han experimentat diverses actualitzacions i reformes des de la seva construcció. Actualment, els pavellons Gaudí i Verdaguer estan en procés de rehabilitació per acollir els laboratoris i despatxos del Centre de Recerca Clínica i Centre de Ciències i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Barcelona.

Es tracta de pavellons aïllats de planta baixa i soterrani, amb un jardí geomètric envoltat de vegetació i una coberta inclinada. Tenen un cos central i dos cossos laterals simètrics lleugerament inclinats, formant una V amb un angle molt obert. Els arquitectes J.M. Pericas i Morros i Rafael Masó i Valentí van ser els autors del projecte original del 1927-1936, mentre que la rehabilitació del 2008 és obra dels arquitectes J. Sala Botana i X. Vallcorba i Navarro.

Les façanes es caracteritzen per les superfícies arrebossades i pintades, amb sòcols baixos de pedra natural i rústica. Les obertures tenen fusteria a l'anglesa amb moltes subdivisions i elements decoratius de pedra sorrenca, mentre que els porxos de la façana sud són formats per arcs de formigó sobre pilars rodons. Les cobertes són inclinades i estan fetes de teula plana esmaltada, amb afegits de ferro forjat en marquesines i voladissos singulars. L'interior dels pavellons ha experimentat diverses transformacions per adaptar-se als diferents usos al llarg de la seva història. Actualment, es treballa per a acollir el nou programa com a laboratori de recerca alimentària.

 

6.6 –  PAVELLÓ MONTJUICH

Localització: Carrer de Prat de la Riba 171 (Singuerlín)

Descripció: El Tanatori és un dels pavellons que formen part de la Clínica Mental construïda el 1917 al Recinte Torribera. L'estructura dels edificis i el seu estil noucentista, present en tots els edificis originals, conformen un conjunt arquitectònic, urbanístic i paisatgístic d'un gran interès, encara que la seva imatge ha estat distorsionada a causa de l'ampliació del centre amb nous edificis més moderns.

Es troba a la part nord-oest del Recinte Torribera, en una zona boscosa a prop de la riera de Can Calvet. L'edifici té una sola planta rectangular, quasi quadrada, i una coberta en forma de pavelló, amb un petit annex que serveix d'accés. Els arquitectes Josep Maria Pericas i Morros i Rafael Masó i Valentí en van ser els autors el 1927-1936.

Com en la resta dels edificis originals, les parets de les façanes combinen estuc amb una ornamentació de pedra artificial a manera de sòcol. Les façanes són molt senzilles i compten amb petites obertures rectangulars disposades horitzontalment, unides per una línia d'embigat, acompanyades d'obertures rematades amb arcs de mig punt. L'accés es realitza a través de l'annex, on hi ha una porta amb arc de mig punt i tres graons per superar el desnivell del carrer. La coberta del Tanatori és inclinada i està feta de teula plana ceràmica, tot i que no és la coberta original de la construcció.

 

7 –  RECINTE DE L’ESPERIT SANT

Localització: Avinguda Sanatori 65 – 73 (El Raval)

Descripció: A començaments del segle XX, la tuberculosi es va convertir en la gran plaga social en matèria de malalties. L'any 1917, J. Anguera i Cailà i Mossèn Pons i Rabadà, rector de Sant Adrià, van fundar un espai destinat a acollir els malalts tuberculosos incurables. La iniciativa va prendre forma gràcies a l'Associació Esperit Sant, que va aconseguir erigir un autèntic sanatori a la Torre Roja, el qual aviat es va ampliar amb dos edificis de planta nova que es conserven actualment, convertint-se en el centre tisiològic amb més capacitat de Catalunya. Contràriament a molts altres centres amb la mateixa procedència, l'Hospital de l'Esperit Sant s'ha adaptat als nous temps mitjançant remodelacions arquitectòniques adequades per incloure-hi les noves especialitats mèdiques i quirúrgiques.

L'Hospital de l'Esperit Sant està format per dos pavellons aïllats situats en la part més elevada d'un recinte, des d'on es té una vista panoràmica natural dels municipis que conformen el Barcelonès Nord. Ambdós pavellons estan connectats per un passadís soterrat que inicialment es va concebre per al trasllat dels malalts, a més de facilitar una comunicació més oberta entre ells. Actualment, el conjunt té un escàs interès arquitectònic a causa de les múltiples transformacions que ha patit al llarg de la seva història. No obstant això, el seu estat de conservació no és el més adequat per a un edifici públic amb les seves característiques, el que ha comportat el trasllat de les instal·lacions de l'Hospital a un nou edifici adjacent inaugurat l'any 2007. Malgrat això, la seva tipologia, ubicació, imatge representativa i memòria col·lectiva confereixen als antics pavellons un valor suficient per a la seva preservació com a edificis del patrimoni arquitectònic de Santa Coloma.

L'Hospital està situat a la part superior del Puigfred (alçada de 64 m), en els terrenys que antigament ocupava la Torre Roja, a la zona sud del terme municipal de Santa Coloma. La fundació al vell edifici de la Torre Roja es va inaugurar el 1917, mentre que la construcció del Pavelló A i el Pavelló B va tenir lloc el 1922 i el 1929, respectivament. Desconeixem l'autoria del Pavelló A, mentre que el projecte del Pavelló B és obra de l'enginyer Francesc Ricart i va ser finalitzat per l'arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé.

 

7.1 –  PAVELLÓ A DE L’ESPERIT SANT

Localització: Avinguda del Sanatori 65-73 (El Raval)

Descripció: El Pavelló A és un edifici sanitari aïllat que consta d'un cos central de quatre plantes i dues ales laterals de planta baixa i dues plantes superiors. Es troba en la part oest del recinte de l'Hospital, just al començament de la pronunciada pendent del Turó del Puigfred. El volum de l'edifici, disposat en direcció nord-sud, segueix les corbes de nivell del terreny. Va ser construït l'any 1922 en un solar adjacent a la Torre Roja com el nou edifici de l'Associació Esperit Sant per acollir les dones amb tuberculosi. Inicialment, el Pavelló A constava d'un volum principal de planta baixa i dues torres laterals, una de tres plantes i l'altra de dues plantes. L'any 1960, es va ampliar per adaptar-se a les necessitats mèdiques i quirúrgiques de l'època. Es van afegir elements a les façanes, respectant el llenguatge original, i es va incorporar un nou cos que, molt probablement, va albergar una escola d'infermeria. Aquestes obres van donar lloc a l'aparença actual de l'edifici, que difereix notablement de l'original.

En general, l'edifici té una aparença austera amb finestres amples, rectangulars a les plantes superiors i en forma d'arc de mig punt a la planta baixa, en concordança amb les recomanacions mèdiques de l'època per aprofitar al màxim els beneficis dels raigs solars. Les façanes presenten un ritme marcat per l'estructura visible a través de les línies de maó ceràmic que emmarquen les obertures, els impostos i les cantoneres. La resta de les façanes tenen un revestiment llis. La coberta actual és plana i transitable, ja que l'original va ser eliminada l'any 1960 amb l'ampliació de l'edifici. L'interior de l'edifici presenta un estat poc adequat a la seva configuració original.

 

7.2 –  PAVELLÓ B DE L’ESPERIT SANT (CENTRE DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MARIE CURIE)

Localització: Avinguda del Sanatori 65-73 (El Raval)

Descripció: El Pavelló B es va construir l'any 1929 per l'enginyer Francesc Ricart i l'arquitecte Josep Alemany Juvé com a ampliació del dispensari antituberculós de l'Associació Esperit Sant per a homes. Inicialment, l'edifici tenia una forma en U per permetre l'entrada de llum a totes les zones. Constava d'un soterrani, planta baixa i tres plantes superiors amb un pati central que podia acollir fins a 250 persones. L'edifici estava dissenyat per separar, a la planta baixa, els magatzems, els dispensaris, les sales de necròpsia i la cambra de cadàvers. El 1960 va ser remodelat, tot i que els canvis no van ser tan substancials com en el Pavelló A per a dones. Actualment, s'està treballant en el projecte de reforma del pavelló, que el convertirà en un centre residencial per a la gent gran.

Es tracta d'un edifici sanitari aïllat de planta baixa i tres plantes superiors. La seva estructura original era simètrica, tot i que ara en falta l'ala nord, cosa que fa la sensació que l'edifici està incomplet. Es troba en la part est del recinte de l'antic hospital, amb la seva estructura disposada en direcció nord-sud.

Les façanes són de maó manual vist amb un sòcol de pedra tallada o de maó vist amb línies ressaltades. En conjunt, presenten finestres rectangulars disposades de manera rítmica, i antigament hi havia finestres en arc sobre el llindar. Destaquen especialment les façanes originals a l'est i al sud. La façana sud té un gran portal d'arc per a l'accés a la planta baixa, així com una porta d'arc rebaixat per a l'accés al primer pis. A la façana est hi ha merlets de remat de la coberta i els relleus de maó, que anteriorment destacaven sobre la base d'estuc que ja no hi és. La coberta de l'edifici és inclinada amb teules àrabs i s'adapta a la forma de l'edifici. Destaca el ràfec suportat per cartons a la façana sud de l'edifici. A l'interior, el Pavelló B tenia un paviment de mosaics hidràulics i habitacions per als pacients revestides amb rajoles de València d'1 metre d'altura.

 

 

8 –  ESCULTURES

8.1 –  MANELIC

Localització: Plaça d’en Manelic (Centre)

Descripció: Escultura de bronze que representa un pastor que, acompanyat d'un gos, alimenta un xai jove que té damunt les cames. Aquesta obra escultòrica pren inspiració en el protagonista de Terra baixa, una obra d'Àngel Guimerà. La seva mida és de 120 x 145 x 90 cm i descansa sobre un pedestal de baixa alçada amb forma d'escala. Prèviament, una escultura similar en pedra estava ubicada sobre una font, però l'any 1984 va ser reemplaçada per l'escultura actual de Joan Gironès. Just sota l’escultura hi ha una xapa metàl·lica amb aquesta inscripció:

MANELIC

MAIG DE 1884

PERSONATGE PRINCIPAL DE TERRA BAIXA D’ÀNGEL GUIMERÀ

 

 

8.2 –  HOMENATGE A JOSEP ANSELM CLAVÉ

Localització: Jardins de l'Auditori (Centre)

Descripció: Escultura creada per Joan Gironés entre el 1920 i el 1930. Situada als Jardins de l'Auditori Can Roig i Torres, emergeix entre els arbres un bust en honor a Josep Anselm Clavé. Aquesta escultura està realitzada íntegrament en pedra i té una mida de 55 x 45 x 27. Es tracta d'un retrat del personatge amb les seves inicials, J. A. CLAVE, gravades en la part central del pedestal prismàtic de pedra.

En el passat, a la part frontal de l'escultura hi havia una partitura, una ploma i una batuta, tots fets de bronze, però desafortunadament tot això ha desaparegut.

 

8.3 –  HOMENATGE A LLORENÇ SERRA I BADOSA

Localització: Plaça de la Vila (Centre)

Descripció: Escultura elaborada per Joan Gironès el 1923. Situada davant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a la plaça de la Vila, trobem el bust de Llorenç Serra i Badosa, qui va ser alcalde de la ciutat des de 1906 fins a 1918 (excepte el bienni 1914-15).

La primera versió del monument va ser inaugurada el 18 de juliol de 1923, per desgràcia va ser destruïda durant la Guerra Civil, però es va restaurar el 18 de maig de 1952. Durant les obres del metro del 1979 va desaparèixer temporalment, però finalment es va recuperar i ubicar a la plaça de la Vila. La seva ubicació dins de la plaça ha sofert canvis a causa de les obres realitzades en aquest espai. El bust està fet de bronze i pedra, amb una mida de 50 x 53 x 24. Reposa sobre una pilastra rectangular de granit amb una placa

a la part superior on està gravat:

EL POBLE QUE HONRA

ELS SEUS FILLS

S’HONRA A SI MATEIX

LLORENÇ SERRA I BADOSA 1866-1918

ALCALDE DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

 

 

9 –  ELS REFUGIS ANTIAERIS

REFUGI DEL CARRER BALEARS / CARRER VALÈNCIA

Localització: Avinguda Generalitat - Carrer València (El Raval)

Descripció: En un punt no especificat, a la cruïlla del carrer València amb el carrer Balears, hi havia un refugi antiaeri construït entre els anys 1936 i 1939. L'existència d'aquest refugi es confirma a través d'un comunicat datat el 23 d'abril de 1937, adreçat als Serveis Electrònics Unificats de Catalunya, on es demana la connexió a la xarxa elèctrica i es fa referència al refugi com el refugi de l'avinguda Balears a l'angle amb el carrer València.

A causa de les reformes realitzades en aquest espai, no hi ha cap prova física que confirmi la seva existència i no consta cap placa commemorativa.

 

REFUGI DE L’AVINGUDA FRANCESC MACIÀ

Localització: Avinguda de Francesc Macià - Carrer de Francesc Viñas (Riu Nord)

Descripció: A la cantonada de l'avinguda Francesc Macià i el carrer Francesc Vinyes s'alça un edifici que en el passat va albergar un refugi antiaeri, construït entre els anys 1936 i 1939. No es conserva cap documentació que pugui corroborar l'existència d'aquest refugi, ni hi ha cap placa commemorativa, però avui dia coneixem la seva existència gràcies als testimonis dels veïns i familiars que es van refugiar a l'interior.

 

9.1 –  REFUGI DE LA TORRE BALLDOVINA

Localització: Plaça de Pau Casals (Riu Sud)

Descripció: Sota la Torre Ballldovina, una antiga torre medieval de defensa de planta circular construïda amb pedres i carreus, es troba el refugi. Aquest refugi és un hipogeu medieval que va ser habilitat l'any 1938 com a resultat dels bombardejos aeris durant la Guerra Civil a Catalunya. És un dels pocs refugis que es conserven en bon estat de la zona, on hi havia més de 150 refugis. L'any 2008 es va planificar la seva obertura al públic per a la seva preservació i per servir com a escenari per conèixer la història dels bombardejos a Santa Coloma. Les obres van començar l'any 2019 i l'espai va ser inaugurat l'any 2020.