El parc fluvial del Besòs bat rècords i arriba ja a dos milions de visites l’any

D’acord amb les xifres facilitades recentment pel Consorci del Besòs, prop de 2.000.000 de persones visiten el parc fluvial cada any.?Ho fan a peu o en bicicleta, des de la desembocadura fins al pont de Montcada. La publicació d’aquestes dades coincideix amb l’entrada en vigor de l’horari d’estiu: a partir de diumenge, 14 d’abril, i fins al 20 de setembre, aquest equipament romandrà obert de 8.00 a 21.00 hores.

El parc fluvial ha anat creixent els dar-rers anys fins a doblar la seva superfície: dels 6 quilòmetres inicials s’ha passat als 12 que ara en té. Santa Coloma ha assolit  un espai verd  de 70 hectàrees que, entre altres coses, representa un canvi important de concepció de la mobilitat. El carril bici, que transcorre pel parc, uneix Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. A més, a través del parc de Can Zam es pot travessar la nostra ciutat d’una manera ràpida, agradable i sense cotxes.

El Projecte de recuperació del tram final del Besòs al seu pas per Santa Coloma ha acomplert els tres objectius inicials: rescatar per a l’ús públic un espai degradat, millorar la qualitat de les aigües del riu a través d’un treball de depuració i regeneració, incorporant-hi zones d’aiguamoll a les dues bandes, i garantir la seguretat de les persones que utilitzen la instal•lació.

A través de les parcel•les de canyís es filtren les aigües de la depuradora de Montcada i n’augmenta la qualitat. Tot plegat ha provocat un increment de la biodiversitat. La recuperació paisatgística i ambiental del Besòs ha fet possible la regeneració de nous hàbitats (canyissos, aiguamolls i prats fluvials) i ha afavorit la presència continuada d’aus.  

La gestió coordinada de l’Ajuntament i la Diputació té en compte en tot moment els criteris de sostenibilitat  assenyalats pel Pla d’acció ambiental. Això implica, per exemple, que es faci servir l’aigua del nivell freàtic per al rec i que les restes resultants de la sega dels prats i de la desbrossada dels canyissars acabin  a la planta de compostatge de Sant Cugat perquè siguin processats.

Set espècies de peixos i un augment considerable d’ocells al riu

Zoòlegs del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona han certificat la presència de set espècies de peixos al riu: quatre d’autòctones (l’anguila, la llisa llobarrera, la bagra i el barb de muntanya), dues d’introduïdes (la gambúsia i la carpa) i una d’autòctona que prové d’altres hàbitats (la rabosa de riu). L’any 2002, cap d’aquestes espècies habitava al tram baix del Besòs.
La recuperació de la part final del riu ha estat fonamental per aconseguir la millora de la qualitat ecològica. Actualment, només de fauna vertebrada s’hi han descrit les 7 espècies de peixos esmentades, 3 d’amfibis, 5 de rèptils, 166 d’ocells i 7 de mamífers. I tot això, en un riu que estava desproveït de vida.
Els ocells són el grup de vertebrats més ben representats, i el seu estudi continuat permet usar-los com un indicador de l’estat de conservació de l’espai i com  una eina per a la sensibilització ambiental.
Tot i el llarg inventari d’ocells detectats, hi cria un nombre baix d’espècies, probablement per la manca d’hàbitats apropiats (com el bosc de ribera) i, en alguns trams, per manca de tranquil•litat. No obstant això, s’hi reprodueix un bon nombre de parelles d’ànec collverd i polles d’aigua, així com el trist i el rossinyol bord. També cal remarcar la reproducció del corriol petit i de la boscarla de canyar a l’estiu.


La conca del Besòs

La conca hidrográfica del Besòs té una extensió del 1039km2 que recorren les comarques d'Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelonés. La major part dels rius neixen als vessants meridionals de la Serralada Prelitural i travessen la plana vallesana en direcció nord-sud o de nord-nordoest a sud-sudest, donant lloc a la compartimentació del Vallès en un seguit de palnes ondulades que han condicionat en gran manera el poblament i les comunicacions.El recorregut total d'aquesta conca és de 181.9km des del naixament fins a la desembocadura.

Des de una perspectica hidrogràfica cal destacar que l'estructura fluvial és molt ramificada, ja que no hi ha pròpiament un eix principal, perquè el Mogent, el Congost, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll són rius molt similars i tots ells superen la longitud del riu Besòs.

El riu que dóna nom a la conca neix entre Montmeló i Montonès del Vallès producte de l'aigua barreig del Mogent i el Congost.

A partir d'aquest punt el riu segueix circulant per la zona més meridional i deprimida del Vallès fins a trencar la serralada de marina, a l'alçada de Montcada i Reixac, posteriorment el riu s'endinsa per la plana de Barcelona fins arribar al mar. En conseqüència, el riu Besòs és el més curt de tota la conca, amb 17.7 km.


Foto del Parc Fluvial del Besòs

Història

En les dècades dels anys 60-70 del passat segle vint, la conta del Besòs va patir un fort desenvolupament industrial acompanyat d'un elevat creixement demogràfic que va comportar un ús abusiu dels rius d'aquesta conca. D'una banda la captació d'aigua per a ús industrial i domèstic va implicar la disminució dels cabals. De l'altra, l'ús del riu com a claveguera per desfer-se de les aigües residuals d'origen industrial i domèstic i també agrícola en les parts altes de la conca, sense cap tipus de tractament previa

Els rius per si sols tenen la capacitat d'autoregular-se i per tant autodepurar-se (sempre que la quantitat de contaminants sigui baixa) però només si mantenen unes característiques determinades, és adir que existeixi la presencia de determinada fauna aquàtica, generalment microorganismes. A més tot acompanyat d'un bosc de ribera, o com a mínim d'espècies vegetals properes al marge del riu.

Per tant si ajuntem l'excés de contaminació amb l'alteració morfològica, l'alteració dels processos ecològics i la pèrdua de gran part de la fauna i la vegetació de ribera, tindrem com a resultat un canal d'aigua contaminada o el que és el mateix, una claveguera a cel obert.


Restauració del Riu Besòs

Per solucionar el problema de la degradació el primer pas es va centrar en la construcció d'un seguit de depuradores pels diferents trams del riu per tal de recuperar la qualitat fisicoquímica de les aigües. Però amb això no era sufient, també s'hauria de restaurar la qualitat paisatgística per dotar al riu de la seva capacitat inherent d'autodepuració que sense la vegetació de ribera i diversos micro i macroorganismes propis no pot dur a terme. En aquest sentit en els darrers anys es van iniciar nombroses accions de restauració de les lleres, algunes de les quals s'han dut a terme en trams molt alterats.

És el cas del Parc Fluvial del Besòs, un projecte que va començar l'any 1996 en un dels espais més degradats de tota la conca, el tram final del Besòs i es va inaugurar a l'any 2000. Al llarg de més de 6km de riu, es van dur a terme diverses intervencions que han millorat la qualitat de l'aigua i l'entorn natural, han reduït els riscos d'avingudes, i han permès recuperar un espai de lleure per als ciutadans.

L'any 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures, es va inaugurar la seva ampliació fins al mar. El que va suposar un total de 12 km de parc.

El Parc Fluvial també representa un canvi important de concepció de la mobilitat per la ciutat. El Carril Bici que transcorre pel parc uneix Sant Adrià, Santa Coloma i Moncada i Reixac. També a través del Parc de Can Zam permet travessar la ciutat d'una manera ràpida, agradable i sense cotxes.

Es calcula que més de 500.000 persones utilitzen cada any les instal·lacions del Parc Fluvial del Besòs.


Perspectives de futur

A l'any 2000 es va aprovar la Directiva Marc de l'Aigua, aquesta ens dona una normativa básica sobre la gestió de l'aigua, comú a tota la Unió Europea. El propòsit del la Directiva és establir un marc de protección per totes les aigues continentals, les aigues de transició, les aigües costaneras i les aigües subterrànies, amb l'objectiu de prevenir el deteriorament i promoure un ús sostenible. Aquest objectiu s'haurà de cumplir per 2015. 

Segons dades de l'Agencia Catalana de l'Aigua amb data 11 d'Abril de 2014, existeix un risc d'incompliment de l'objectiu per al tram final del Besòs. Les causes són les següents:

  • Pressió de fósfor total d'abocament biodegradable
  • Demanda Química d'Oxigen (DQO) d'abocaments biodegradables
  • Substàncies perilloses

Per tant  tot i que aparentment sebla que el tram del riu està en bon estat, alguns paràmetres sobre la qualitat de l'aigua diuen el contrari.

L'Ajuntament de Santa Coloma no té les competències necessàries per resoldre aquestes problemàtiques però tot i així està treballant  per a que aquest tram del riu  es declari zona sensible  i per tant les EDAR implantin mecanismes exigents en la depuració de les aigues que després arribaran al riu Besòs. D'aquesta manera s'evitaran posibles problemas d'eutrofització.   


Per saber-ne més

Pagina electrònica del Consorci Besòs Tordera

Llibres d'interès:

  • "El Paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, Avui,... i demà". Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs 2005. Diputació de Barcelona.
  • "La conca del Besòs, espai vital". Consorci per la Defensa de la Conca del Riu Besòs 2001
  • "La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix. Informe 1997". Diputació de Barcelona 
  • "Projecte de restauració del riu Besòs al seu pas per Santa Coloma de Gramanet"