La normativa general per als ambients urbans conté les disposicions de protecció d'aquells béns no declarats BCIN o BCIL, que per coherència amb el context urbà, tipologia edificatòria, homogeneïtat en la formalitzaci de les façanes, relació del volum edificat amb l'espai lliure de la parcel·la o altres valors històrics o urbanístics, cal preservar per a conservar la imatge de la ciutat tradicional.
Per a aquests béns s’estableix la categoria de protecció que el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, denomina béns amb protecció urbanística (BPU).
Objectius
Els objectius de la normativa de protecció dels Ambients urbans (A) són els següents:
a) Delimitar els àmbits de preservació dels valors històrics i paisatgístics tradicionals.
a) Definir el caràcter i el tipus d’intervencions per a la conservació d’aquests valors.
b) Regular les intervencions admeses amb caràcter general dins l’ambient protegit i amb caràcter específic sobre els béns amb protecció urbanística (BPU).
Delimitació dels àmbits
Es defineixen quatre ambients amb protecció urbanística que resten delimitats a les fitxes normatives del present document. Cadascun dels Ambients urbans (A) es correspon amb una etapa de formació o creixement de la ciutat amb teixits i
A-01. Ambient del primer nucli urbà a l’entorn dels carrers de Safareig i Sant Jeroni. Es correspon amb el nucli urbà originari de la ciutat constituït entre els segles xvii i xviii al voltant de l’antiga Església del poble i del mas Fonollar situat entre els carrers de Safareig i de Sant Jeroni.
Conformen aquest ambient l'espai lliure i les edificacions que encara es conserven del nucli primitiu de la ciutat i que es situen al carrer del Safareig, passatge del Safareig, carrer Nou, carrer del Mas Fonollar, plaça Manent, carrer Sant Jeroni entre la plaça Manent i el carrer Pare Benet, carrers Santa Coloma, Sant Isidre i Pare Benet entre Sant Jeroni i Ciutadella, Pare Benet i Major entre Sant Carles i Sant Josep Oriol.
Espai lliure públic. Els carrers que formen part de l'ambient són estrets i sinuosos, generalment peatonals amb trànsit restringit per als vehicles motoritzats.
Molts d'aquests carrers disposen de plataforma única amb una pavimentació que alterna llambordes planes i paviment ceràmic, que ha substituït el paviment original. Els elements urbans d'enllumenat i altres instal·lacions no disposen de gran valor patrimonial.
Edificacions. En general, els edificis que formen part de l'ambient del primer nucli històric conserven la parcel·lació i la imatge original. Són majoritàriament edificacions unifamiliars en rengle, alineades a vial, amb dos plantes d'alçada i coberta inclinada amb carener paral·lel a la façana, on predomina el massís sobre el buit format per obertures verticals.
En aquest ambient hi trobem edificacions barroques de caràcter plenament rural com el mas Fonollar (EC-04) o can Cendra (EC-09), masos d'origen més urbà com la masia de can Selva (EC-11) o la masia del carrer Nou (EC-12), i altres edificacions d'interès de l’època com les cases del carrer Safareig 24 a 28 (EC-26) o les cases del carrer Sant Isidre 2 i 4 (EC-29).
A-02. Ambient del primer creixement urbà a l’entorn del carrer Major i la plaça de la Vila. Es correspon amb el primer creixement de la ciutat que es va produir entre el segle XIX i principis del segle xx al voltant del carrer Major i la plaça de la Vila. Aquest primer eixample del nucli urbà original segueix les línies naturals d'evolució de la ciutat que es veu impulsat pel creixement industrial que es va produir a la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, especialment pel que fa al tèxtil a Santa Coloma.
L'ambient del primer creixement urbà es situa a l'extrem sud-oest del nucli original de la ciutat, sobre un dels antics camins que comunicaven Santa Coloma amb Sant Andreu i Badalona. Conformen aquest ambient l'espai lliure i les edificacions que encara es conserven del primer eixample de la ciutat vella i que es situen al carrer Major entre Sant Carles i Mossèn Jaume Gordi, carrer Sant Carles entre Major i Llorenç Serra, plaça de la Vila, carrer Pedró entre plaça de la Vila i Josep Pedragosa i Banús, carrer Josep Anselm Clavé, carreró de la Plaça, carrer Torrent, carrer Sant Domènec, carrers Vistalegre, Sant Pere i Rafael Casanova entre Josep Anselm Clavé i Mossèn Jaume Gordi, carrers Ciutadella i Dalt de la Ciutadella entre Santa Coloma i Pare Benet, carrers Santa Coloma i Pare Benet entre Ciutadella i Dalt de la Ciutadella, passatge de la Ciutadella i passatge Dalt de la Ciutadella.
Espai lliure públic. Els carrers que formen part de l'ambient del carrer Major segueixen el traçat irregular i estret dels carrers del nucli urbà primitiu. Tot i que els carrers són predominantment peatonals, s'alterna la plataforma única que dóna preferència als vianants amb els carrers asfaltats amb vorera estreta que permeten l'estacionament a una banda del vial. La pavimentació d'aquests carrers peatonals són la llamborda plana, el formigó i el paviment ceràmic, que substitueixen la pavimentació original.
A l'extrem sud de l'ambient es situa la plaça de la Vila, el primer gran espai públic de la ciutat, planificada conjuntament amb l'Ajuntament (EC-30), l'edifici representatiu de les institucions públiques de la ciutat.
Edificacions. Els edificis que formen part de l'ambient del carrer Major conserven, de forma general, la parcel·lació i la imatge original. Són majoritàriament edificacions unifamiliars entre mitgeres, alineades a vial, amb dos i tres plantes d'alçada i coberta inclinada amb carener amagat darrera la balustrada de coronament. A les façanes predomina el massís sobre el buit que està format per obertures verticals que al primer pis són majoritàriament balconeres amb baranes de ferro.
En aquest ambient trobem habitatges singulars com can Met (EC-28), can Altés (EC69) o can Valls (EC-72), cases senyorials com can Sisteré (EC-20) o can Roig i Torres (EC-41) o edificis col·lectius com l'antic Ball-Teatre Xaconet (EC-31) o l'antic Café de Baix (EC-32).
A-03. Ambient del creixement de l’Església a l’entorn del passeig Mossèn Jaume Gordi. Es correspon al creixement de la ciutat que va tenir lloc a la segona i tercera dècada del segle xx com a conseqüència de la construcció entre 1912 i 1915 de la nova església de Santa Coloma de Gramenet. Aquest ambient respon a una ordenació de ciutat jardí, configurada a partir d'un eix vertebrador principal, el passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi, que neix al peu de l'església per a connectar-la amb el nucli urbà existent. Sobre aquest eix es disposen a banda i banda edificacions de baixa densitat amb jardí davanter.
L'ambient del creixement de l’Església s'emplaça a l'est de la zona centre de Santa Coloma, donant front a l'Església Major de la ciutat. Conformen aquest ambient l'espai lliure i les edificacions que encara es conserven del segon eixample de la ciutat i que es situen al passeig Mossèn Jaume Gordi, carrer Rafael Casanova entre Mossèn Jaume Gordi i Mare de Déu de la Mercè, plaça de l'Església, carrer dels Enamorats, carrer Santa Eulàlia entre Enamorats i Mossèn Camil Rossell i carrer Mare de Déu de la Mercè entre Mossèn Camil Rossell i Rafael Casanova.
Espai lliure públic. Aquest ambient està conformat principalment pel passeig de Mossèn Jaume Gordi que, tot i haver patit certes transformacions, encara conserva el seu interès històric, urbanístic i ambiental com a passeig modernista amb ordenació de ciutat jardí i arbrat. Aquest carrer, que emmarca i dóna perspectiva a l'Església Major, té una amplada de 16,50 metres i disposa de voreres a banda i banda de 4,50 i 3,50 metres respectivament. A les voreres es disposen el mobiliari urbà, els fanals de peu de ferro de forja i els arbres plataners. El seu paviment és de llambordes tipus panot, estandarditzat a gran part de la ciutat.
Edificacions. Les parcel·les situades al passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi responen a l'ordenació de ciutat jardí, amb una tipologia general d'espai lliure privat d'accés, volum construït de dues plantes i pati posterior. L'edificació es separa una distància de 5 metres respecte l'alineació de vial donant lloc a un espai lliure privat protegit amb una tanca, generalment, de disseny propi i original de l’època de la construcció de la finca. Aquests edificis es coronen, de forma generalitzada, per una cornisa emmotllurada i barana opaca d'obra, de disseny característic de l'ambient, que amaga la coberta inclinada a dues aigües.
Formen part d'aquest ambient l'Església Major (EC-43) i la Casa Rectoral (EC-44), la masia de can Pata (EC-18) i gran part de les cases amb jardí del passeig senyorial de Mossèn Jaume Gordi.
A-04. Ambient de l’eixample del Mercat a l’entorn del carrer dels Sagarra. Es correspon amb el tercer creixement de la ciutat que es va produir als anys 30 i 40 als voltants del nou mercat municipal construït l’any 1932. Aquest ambient respon a una ordenació de retícula d'illa estreta, allargada i de baixa densitat, que té com a nucli vertebrador la plaça de Ferran de Sagarra al centre de la qual es situa l'edifici del mercat.
L'ambient de l’eixample del Mercat s'emplaça prop de la plaça de la Vila al sud-est de la zona centre de Santa Coloma. Conformen aquest ambient l'espai lliure i les edificacions que encara es conserven del darrer eixample menor de la ciutat i que es situen a la plaça Ferran de Sagarra, carrers dels Sagarra i Sant Silvestre entre la Rambla de Sant Sebastià i l'avinguda Generalitat i els carrers Sant Josep, Sant Ramon, Sant Ignasi, Balldovina, Mare de Déu de Montserrat i Sant Benet entre l'avinguda Generalitat i el carrer Sant Silvestre.
Espai lliure públic. Els carrers que formen part de l'ambient de l’eixample del Mercat són carrers de traçat rectilini d'amplada compresa entre els 6 i 7,5 metres, per als carrers transversals, i entre el 8 i 10 metres, per als carrer longitudinals, essent el carrer dels Sagarra que travessa la plaça el vial amb major amplada. La plaça Ferran de Sagarra és l'espai lliure protagonista de l'ambient. És un espai rectangular de 82 x 41 metres on, al bell mig i amb les mateixes proporcions que la plaça, es situa l'edifici del mercat generant a tots quatre costats de l'edifici petits espais lliures de 13 metres d'amplada. Tant els carrers de l'ambient com la plaça són de plataforma única i preferència peatonal amb trànsit restringit pels vehicles de serveis i veïns. La seva pavimentació és recent i alterna el paviment granític amb l'asfalt imprès.
Edificacions. Els edificis que formen part de l'ambient de l’eixample del Mercat són majoritàriament edificacions arrenglerades a vial de dos plantes d'alçada i coberta inclinada a dues aigües, encara que també hi trobem cases singulars de planta baixa. Algunes de les edificacions situades als carrers de l'entorn del mercat repeteixen l'esquema tradicional de les cases de cos, disposant la botiga a la planta baixa i l'habitatge a la planta superior. Les obertures de la planta baixa ocupen una relació important sobre la part opaca, mentre que a la part superior de la façana predomina el massís sobre el buit que es disposa en obertures verticals.
En aquest ambient trobem des d'edificis d'ús col·lectiu com el Mercat de Sagarra (EC-79) i la Cooperativa La Colmena (EC-65), fins a habitatges singulars com la casa dels Nins (EC-47), la casa del carrer Balldovina, 8 (EC-83) i la casa Ubu (EC-84).
Tipus de protecció
Per als béns de protecció urbanística (BPU) s’estableixen dues categories de protecció en funció dels valors paisatgístics tradicionals que cal preservar:
Espai lliure privat amb protecció urbanística. S'aplica a l'espai lliure privat que destaca pel seu interès paisatgístic o per la necessitat de protegir l'ambient. S'entén per espai lliure protegit, l'espai no ocupat per l'edificació principal original, que pot disposar de jardí, arbrat i construccions auxiliars preexistents.
Edificació amb protecció urbanística. S'aplica a les edificacions amb valors propis de l’arquitectura tradicional del lloc en el que es troba, la fesomia de les quals cal preservar pels seus valors històrics i arquitectònics.
Regulació de les intervencions
Als Ambients urbans (A) s’estableix una regulació genèrica d’aplicació a la totalitat de l’àmbit delimitat amb l’objecte de preservar els seus valors paisatgístics tradicionals. Aquesta regulació afecta a les intervencions sobre els béns amb protecció urbanística (BPU), a les intervencions sobre els béns existents no definits com a BPU, a les noves edificacions que es construeixin dins l’ambient i a l’espai públic existent.
Intervencions sobre l’espai lliure privat amb protecció urbanística (BPU)
La següent regulació s’aplica als espais lliures privats amb categoria BPU que s’indiquen a la fitxa normativa de cada ambient. Les intervencions sobre els espais lliures protegits de parcel·les privades es regiran pel principi de conservació de l’espai no edificat situat amb front al carrer, així com de l’arbrat i de l’enjardinament existents en aquesta zona.
Amb caràcter general, es mantindrà inalterada l'ocupació existent a l’espai lliure privat que consta delimitat a les fitxes normatives dels ambients.
Amb caràcter específic, s’estableix la següent regulació:
Tanques. Les tanques situades amb front a carrer tindran el mateix tractament en quant a textura i color que la façana principal de l'edificació, excepte quan es justifiqui una necessària diferenciació. Aquestes tanques i les divisions entre parcel·les situades a la franja lliure d’edificació tindran una alçada màxima de 2,50 m, de les quals un màxim d’1,20 m d'alçada haurà de ser opaca i la resta calada.
Construccions auxiliars. Amb l’objecte de recuperar el valor patrimonial de l’edificació original, s’hauran d’enderrocar les edificacions auxiliars no originals existents als espais lliures privats protegits, sempre i quan es realitzin obres que afectin aquest espai o la façana principal de l’edificació original.
No obstant això, s’admet la reordenació d’aquest sostre dins la parcel·la mitjançant la tramitació d’un Pla de Millora Urbana de reordenació de volums si no es supera l’edificabilitat màxima permesa a la parcel·la pel planejament urbanístic vigent o, en el seu cas, si no es modifica el sostre preexistent a la finca.
Intervencions sobre l’edificació amb protecció urbanística (BPU)
La següent regulació s’aplica a les edificacions amb categoria de protecció BPU que s’indiquen a les fitxes normatives dels diferents ambients protegits.
La protecció d’aquests béns es regeix pel principi de conservació de l’edificació mitjançant la preservació del tipus de parcel·lació tradicional, de l’esquema de formalització de les façanes originals, de la forma i acabat de les cobertes, així com dels elements constructius de l’edificació amb interès històrico-arquitectònic o tradicional.
Amb caràcter general són permeses les actuacions que tenen per objecte la conservació i posada en valor del bé, així com la recuperació d’aquells aspectes que s’hagin vist alterats al llarg del temps.
Amb caràcter específic, s’admeten les següents intervencions:
Remuntes i ampliacions. Les ampliacions en alçada s’admeten als edificis que no abastin l'alçada del conjunt, sempre i quan el planejament ho permeti. L'alçada total serà la mitjana de les alçades dels edificis de caràcter tradicional existents en el tram de vial comprès entre dues travessies.
Les ampliacions en planta s’admeten als edificis que no esgotin l’edificabilitat ni l’ocupació màxima permeses pel planejament, sempre i quan no afectin els elements singulars de l’edificació i no malmetin el valor patrimonial del conjunt.
Enderrocs. S’admet la demolició parcial de l’edificació si l’objecte de l’enderroc és la recuperació i posada en valor de l’edifici original o si aquest no malmet el valor patrimonial de l’edificació.
Únicament és admissible l’enderroc total de l’edificació si prèviament s’ha procedit a la desclassificació del bé com a BPU mitjançant el procediment de tramitació indicat a l’article 32 del present capítol.
Per a les obres de rehabilitació, es determinen amb caràcter normatiu les següents pautes d’intervenció:
Façanes. Les intervencions als fronts de façana es regiran pel principi de conservació de l’esquema de formalització de les façanes originals mitjançant el manteniment del tipus de coronament o cornisa, de la composició i proporcions verticals de les obertures i del material, textura i cromatisme dels acabats.
Acabat. L’acabat dels paraments serà l’arrebossat o estucat i pintat d’acord amb les condicions cromàtiques que estableix l’article 12 de la normativa.
Es respectaran tots els elements esgrafiats que, en cas de rehabilitació, s’hauran de reproduir mitjançant tècniques i materials tradicionals.
Als sòcols podrà haver-hi un acabat diferenciat de pedra sorrenca. No s’admeten els marbres ni els acabats amb material granític.
Obertures. A les façanes predominarà la superfície de ple sobre la superfície de buit. Les obertures seguiran una proporció mínima vertical entre alçada i amplada de 3 a 2, tendint, però, a igualar-se a les obertures dels edificis tradicionals confrontants o existents al tram de carrer on es situï.
Les obertures dels accessos de vehicles i de locals comercials podran tenir una amplada màxima de 3 m per a facilitar la seva utilització.
Seran objecte d'especial protecció els elements estructurals en arc, que es mantindran inexcusablement, tant en cas de reforma com de substitució.
Qualsevol actuació de reforma o canvi d’ús dels locals existents a les plantes baixes haurà de contemplar el realçament o, en el seu cas, la recuperació de la formalització original de la planta baixa.
Fusteries i persianes. Seran preferentment de fusta pintada i amb les condicions cromàtiques establertes a l’article 12 de la normativa.
Les portes i finestres hauran de disposar del llenguatge propi de l’ambient tradicional en el qual s’emplacen. S’hauran de situar obligatòriament dins del forat constructiu, no podent-se col·locar enrasades amb el plànol de façana.
Les persianes de llibret o corredisses es situaran fora del plànol de façana. No s’autoritzaran persianes enrotllables amb caixa de persiana visible des de l’exterior.
Cossos sortints. Únicament s’admeten els balcons amb un vol màxim de 0,50 m i gruixos de la llosa tradicionals. No s’admeten els cossos sortints tancats.
Les baranes dels balcons seran de ferro forjat de tipologia tradicional, no admetent-se les baranes de vidre ni de planxes metàl·liques.
Coronament. El coronament dels edificis serà el ràfec de teula de volada màxima no superior a la volada dels balcons existents al propi edifici o la cornisa amb un vol màxim no superior a 0,30 m.
Instal·lacions. Es tendirà a la supressió de les instal·lacions existents a les façanes. En cas que es justifiqui la impossibilitat de supressió, les instal·lacions hauran d’endreçar-se de forma que es limiti el seu impacte visual i s’eviti malmetre la imatge de ciutat tradicional a preservar.
Rètols. Hauran de situar-se dins el forat constructiu o sobre aquest, de tal forma que els seus materials, morfologia i dimensions s’adeqüin a la composició, materials i cromatisme de l’edificació o tram de carrer en el que es situa.
Els rètols hauran de ser preferentment composats de lletres corpòries individuals, no admetent-se els rètols banderola ni els grans rètols unitaris.
Cobertes. Les intervencions a les cobertes es regiran pel principi de conservació de l’esquema de formalització de les cobertes originals.
Acabat. Les cobertes planes transitables hauran de disposar d’acabat de rasilla ceràmica o similar. A les cobertes inclinades l’acabat serà de teula ceràmica o equivalent.
Instal·lacions. Les instal·lacions situades a les cobertes no podran ser visibles des de la via pública ni podran situar-se sobre els badalots en cas que existeixin.
A les cobertes inclinades podran instal·lar-se plaques solars i fotovoltaiques adaptades al seu pendent, sempre i quan es justifiqui la necessitat i la conveniència de la instal·lació.
Intervencions sobre l’edificació existent
La següent regulació s’aplica a les edificacions existents als ambients no indicades com a BPU a les fitxes normatives:
Remuntes i ampliacions. Seran admissibles si ho permet el planejament vigent. S’haurà de justificar la conveniència i adequació de la proposta quant a formalització, composició, material i cromatisme, respecte a la pròpia edificació i en relació a les edificacions existents al tram de carrer en el qual es situa.
Enderrocs. Seran admissibles sempre i quan aquests estiguin degudament justificats o quan l’objecte de l’enderroc sigui la substitució immediata de l’edificació existent per una nova edificació. Les obres d’enderroc s’hauran de realitzar amb els mitjans tècnics adequats per a garantir la preservació de les edificacions confrontants.
Instal·lacions. Es tendirà a la substitució de les instal·lacions aèries existents per instal·lacions soterrades. Aquesta mesura serà d'obligat compliment quan s’executi una nova edificació que substitueixi una edificació preexistent.
De la mateixa forma, es tendirà a la supressió de les instal·lacions existents a les façanes. En cas d’impossibilitat, aquestes hauran d’endreçar-se de forma que es limiti el seu impacte visual i s’eviti malmetre la imatge de ciutat tradicional a preservar.
Les instal·lacions situades a les cobertes no podran ser visibles des de la via pública ni podran situar-se sobre els badalots en cas que existeixin. A les cobertes inclinades podran instal·lar-se plaques solars i fotovoltaiques, sempre i quan es justifiqui la necessitat i conveniència de la instal·lació i s’adaptin al pendent de la coberta.
Rètols. Hauran de situar-se dins el forat constructiu o sobre aquest, de tal forma que els seus materials, morfologia i dimensions s’adeqüin a la composició, materials i cromatisme de l’edificació o tram de carrer en el que es situa.
Els rètols hauran de ser preferentment composats de lletres corpòries individuals, no admetent-se els rètols banderola ni els grans rètols unitaris.
Construcció d’obra nova
La següent regulació s’aplica als nous edificis que es projectin dins dels ambients a excepció de les noves edificacions previstes als fronts de la plaça de la Vila i a la continuïtat del passeig de l’Església de les parcel·les qualificades amb la clau OP2, per a les que s’admetrà un llenguatge arquitectònic i uns materials més adequats a l’ús comercial previst però igualment respectuós amb la imatge de ciutat tradicional que conformen les façanes posteriors de les edificacions existents al carrer del Pedró.
Amb caràcter general, la resta de noves edificacions que es construeixin dins els ambients hauran de respectar la tipologia edificatòria, l’esquema de formalització de les façanes, el tipus de coronament o cornisa i els materials d’acabat de les edificacions tradicionals del sector urbà on s’emplacen.
Amb l’objecte de garantir l’homogeneïtat i la conservació de la imatge de ciutat tradicional, es determinen amb caràcter normatiu les següents pautes d’intervenció:
Façanes. La formalització i composició de les façanes es realitzarà amb predomini del ple sobre el buit.
Acabat. L’acabat dels paraments serà preferentment l’arrebossat o estucat i pintat d’acord amb les condicions cromàtiques que estableix l’article 12 de la normativa.
Als sòcols podrà haver-hi un acabat diferenciat.
Obertures. Seguiran una proporció mínima vertical entre alçada i amplada de 3 a 2, tendint, però, a igualar-se a les obertures dels edificis tradicionals confrontants o existents al tram de carrer on es situï.
Aquesta proporció no és aplicable a les obertures dels accessos de vehicles i de locals comercials que podran tenir una amplada superior a 3 m per raons de funcionalitat degudament justificades.
Fusteries i persianes. Seran preferentment de fusta pintada i amb les condicions cromàtiques establertes a l’article 12 de la normativa.
Les portes i finestres hauran de disposar del llenguatge propi de l’ambient tradicional en el qual s’emplacen. S’hauran de situar obligatòriament dins del forat constructiu, no podent-se col·locar enrasades amb el plànol de façana.
Les persianes de llibret o corredisses es situaran fora del plànol de façana. No s’autoritzaran persianes enrotllables amb caixa de persiana visible des de l’exterior.
Cossos sortints. Les baranes dels balcons seran de ferro forjat de tipologia tradicional, no admetent-se les baranes de vidre ni de planxes metàl·liques.
Instal·lacions. No s’admeten elements d’instal·lacions volades respecte el pla de façana. El cablejat de les instal·lacions haurà d’estar endreçat de forma que s’eviti malmetre la imatge de ciutat tradicional a preservar.
Rètols. Hauran de situar-se dins el forat constructiu o sobre aquest, de tal forma que els seus materials, morfologia i dimensions s’adeqüin a la composició, materials i cromatisme de l’edificació o tram de carrer en el que es situa.
Els rètols hauran de ser preferentment composats de lletres corpòries individuals, no admetent-se els rètols banderola ni els grans rètols unitaris.
Cobertes. Les cobertes de les noves edificacions podran ser planes o inclinades, en funció del tipus de coberta existent al tram de carrer on s’ubiquen.
Acabat. Les cobertes planes transitables hauran de disposar d’acabat de rasilla ceràmica o similar. A les cobertes inclinades l’acabat serà de teula ceràmica o equivalent.
Instal·lacions. No podran ser visibles des de la via pública ni podran situar-se sobre els badalots en cas que existeixin. A les cobertes inclinades podran instal·lar-se plaques solars i fotovoltaiques adaptades al seu pendent, sempre i quan es justifiqui la necessitat i la conveniència de la instal·lació.
No obstant això, sempre que es justifiqui l’adequació de la nova edificació a la imatge del tram de carrer i de l’ambient tradicional en el que es situa, quant a formalització, composició, material i cromatisme, podran ser avaluades solucions alternatives a les disposades al present article.
Intervencions sobre l’espai lliure públic
La següent regulació s’aplica als vials, paviments instal·lacions, mobiliari o arbrat existents dins dels àmbits delimitats com a ambients protegits:
Ús viari i afectacions de vial. L'ús viari estarà en concordança amb els valors de ciutat tradicional de l’ambient en el que es situa. Seran preferentment d’ús per a vianants i amb circulació de vehicles restringida. Les afectacions de vial definides pel planejament vigent en aquests carrers, s’hauran de resoldre afavorint la conservació dels traçats originals existents. Amb tot, podran modificar-se parcialment per raó de l’interès general i necessitats de circulació.
Paviments. En general, es conservaran els paviments existents i es recuperaran els originals dels que hi hagi constància documental, sempre que siguin adients a l'ús proposat. Aquesta preservació o recuperació anirà acompanyada de les obres necessàries per al bon funcionament dels vials.
Per a l’Ambient del primer nucli urbà a l’entorn dels carrers de Safareig i Sant Jeroni (A-01) es recomanen els paviments de materials naturals, ja sigui pedra, ceràmic, mixt o sauló, i la llamborda o equivalent per a la resta d’ambients.
Instal·lacions públiques. Es tendirà a la supressió de les instal·lacions existents a les façanes i, en cas d’impossibilitat, aquestes hauran d’endreçar-se de forma que es limiti el seu impacte visual i no es malmeti la imatge de ciutat tradicional a conservar.
En relació a l’enllumenat públic, es protegeixen aquells elements existents de l’enllumenat tradicional i es recomana la recuperació de fanals de braç de ferro de fosa.
Mobiliari urbà. El mobiliari urbà amb incidència en la imatge de l’ambient protegit serà homogeni a tot el tram de carrer, i de disseny acurat i adient al seu context.
Arbrat i jardineria. L'arbrat i jardineria existent serà objecte de vigilància, control i protecció per part del Departament municipal de Parcs i Jardins.
Procediment de tramitació d’obres
Les intervencions regulades a l’article 30 de la present normativa restaran subjectes a la concessió de la llicència d'obres o a l’aprovació de projecte tècnic, segons s’escaigui. Prèviament, els tècnics municipals dels Serveis de Planejament i Llicències hauran d’emetre per consens un informe d’avaluació de la compatibilitat de la proposta amb el grau de protecció del bé dins l’ambient. En cas de dubte, els tècnic municipals podran elevar la consulta a la Comissió Tècnica de Patrimoni de la ciutat.
La tala o trasllat de l’arbrat existent a l’espai lliure públic o privat situat dins dels ambients precisarà d’informe favorable del Departament municipal de Parcs i Jardins.
En cas d’enderroc de les edificacions situades dins dels ambients, s’haurà de tramitar un expedient conjunt de llicència d’enderroc i de nova construcció de l’edificació que substitueixi l’edifici enderrocat.
A més de la documentació necessària per a la tramitació de l’expedient de llicència o aprovació de projecte, caldrà aportar obligatòriament la següent documentació:
Memòria descriptiva dels valors patrimonials dels béns objecte de protecció (edificacions, espai lliure, arbrat o jardí) amb la descripció de l’ambient en el que s’emplaça.
Memòria justificativa de l’impacte de la intervenció proposada.
Reportatge fotogràfic del bé objecte de la intervenció, així com dels edificis o elements situats al seu entorn.
Descripció gràfica a escala adequada de l’estat actual del bé i de la proposta d’intervenció, amb la delimitació de l'objecte de la protecció i del seu entorn:
Plànol d’estat actual a color de l’alçat del tram de carrer on es situa el bé, en el que s’expressi la relació formal i compositiva del bé amb les finques veïnes.
Plànol de proposta a color de l’alçat del tram de carrer on es situa el bé, que justifiqui la conveniència de la proposta en quant a la composició, materials i cromatisme del propi bé i amb expressió de la relació formal i compositiva del bé amb les finques confrontants
Plànols de plantes, alçats i seccions de l’estat actual del bé objecte de la protecció.
Plànols de plantes, alçats i seccions de la proposta d’intervenció amb indicació de l’abast i intensitat de la intervenció, formalització, materials i colors dels elements afectats.
Procediment de classificació o desclassificació d’un BPU
El Ple municipal podrà aprovar la declaració d’un bé com a BPU a proposta de la Comissió Tècnica de Patrimoni mitjançant informe que justifiqui que el bé disposa dels valors històrics i ambients que fan necessària la seva conservació.
Per a la desclassificació d’un bé com a BPU s’haurà de seguir el mateix procediment que per a la seva declaració. En aquest cas l’informe de la Comissió Tècnica de Patrimoni haurà de justificar de forma fefaent la pèrdua dels valors històrics i ambientals que van motivar la seva declaració com a BPU o, en el seu cas, la impossibilitat material de mantenir la protecció existent.