Gràcies a una cessió de la propietària, desprès de moltes converses amb les autoritats municipals, que volien instal·lar un consultori mèdic i un hospital, es va fer l’Hospital de Sang a Can roig i Torres, idea sorgida arran dels primers bombardeigs de sobre la població l’any 1937 que va causar dues víctimes: el matrimoni Briz.. L’Ajuntament va convocar la propietària per plantejar-li que deixés la torre pels serveis projectats a canvi d’endur-se tot els objectes de valor. La necessitat del moment no va deixar cap altra alternativa que la signatura del document de cessió de l’edifici, així que es va dotar de material quirúrgic per a les cures d’urgència i els ferits es van acollir a la torre, que reunia unes condicions òptimes per a instal·lar serveis d’atenció sanitària, i la seva propietària només l’ocupava durant uns pocs mesos l’any.
Durant la segona meitat de l’any 1937, després d’unes converses amb l’alcalde Celestí Boada i el regidor de sanitat, Josep Berruezo, en Dídac Miejimolle va ser nomenat director-administrador de l’Hospital Municipal, amb l’encàrrec concret i prioritari de sanejar les despeses i regularitzar la vida laboral de l’Hospital. En Dídac també va ser l’autor dels motius pintats a les habitacions dedicades als nens. Aquest càrrec l’exercí fins el gener de 1939, moment en què es va posar al servei i disposició de la Creu Roja local després de l’entrada de les tropes franquistes a Santa Coloma.
Aquest hospital de sang es va veure complementat gràcies a Joan Ràfols que farà donació d’una ambulància i això farà necessària l’obertura d’un accés al gruixut mu del carrer Rafael de Casanova, ja que l’accés original a la finca pel carrer Dalt de la Ciutadella no permetia l’accés de l’ambulància i era molt incòmode pels malalts.
Es va projectar un accés per l’actual entrada a fi que hi pogués accedir l’ambulància de la Creu Roja. Tot i que el Secretari de l’ajuntament va advertir de la il·legalitat de l’obra, finalment la brigada municipal va obrir l’entrada a cops de pic i pala. El taller de manyeria va construir les portes de ferro que existien fins ara.
Amb l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, la Creu Roja prendrà el comandament de l’hospital de guerra, passant després d’un període de lloguers privats a ser la seu local de Falange l’any 1943, i, l’Ajuntament va destinar la torre a ser seu de la Falange. Uns anys més tard va ser la seu de l’escola Nostra Senyora de Lourdes.