Can Sisterè
La vida a Gramenet del Besòs durant la Guerra Civil a la reraguarda no és fàcil: manca de subsistències, mercat negre i encariment dels preus. Malgrat tot, es realitzen projectes innovadors en el camp de la defensa civil, la sanitat, l'educació i la cultura.
Durant la guerra va instal·lar-se a la Torre de Can Rius (Can Sisteré) una escola que incluía un refugio antiaéreo. Can Sisteré farà la funció d’escola popular integrada en el CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada).
El Consell de l'Escola Nova Unificada, impulsada i liderada per la CNT?FAI, aconsegueix per primer cop la plena escolarització de la població infantil i la coeducació. El CENU o Consell de l'Escola Nova Unificada va ser una institució creada el 27 de juliol del 1936 amb la finalitat de crear una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana. El Pla General d’Ensenyament del CENU establí l’escolarització bàsica entre els 0 i els 15 anys. Després hi havia múltiples opcions: escoles de pre-aprenentatge, escoles d’aprenentatge, l’Escola del Treball o el Politècnic Bàsic (ensenyament teòricopràctic, oposat al batxillerat clàssic), posteriorment, les Escoles Tècniques o la Universitat. També els ensenyaments artístics superiors (Belles Arts i Bells Oficis). El Politècnic d’adaptació, creat al gener de 1937, oferia als treballadors i treballadores la possibilitat d’accedir al nou sistema i d’integrar-se a la Universitat.
Un cop acabada la guerra, l’escola pública municipal de nens i nenes de 6 a 12 anys es dividirà. L'escola de nens s’ubicarà al carrer Mossèn Camil Rossell i les de nenes a Can Sisteré (a principis d’abril de 1939 es llogà Can Sisteré com Escuela Nacional de nenes). El 5 de novembre de 1952, la vídua d’Anselm Riu, Mercedes Nuet i Doctor va fer donació de l’edifici al Patronato Municipal per a fer una Escuela Pública o biblioteca. Aquesta condició però no es complirà. L'escola de nenes s'ubicarà a Can Roig i Torres i de fet Can Sisteré serà seu de Falange fins al final del franquisme quan les seves dependències van ser ocupades per ser la seu de la Guàrdia Urbana.