Els orígens de l'Hospital de l’Esperit Sant es remunten al 23 d’abril de 1917, quan el rector de la parròquia de Sant Adrià de Besòs, Mn. Josep Pons i Rabadà, i el Dr. Jordi Anguera i Cailà van crear un sanatori antituberculós a la masia La Torre Roja, situada a Santa Coloma de Gramenet, al límit amb Sant Adrià de Besòs. En 1922 s'inaugura un nou edifici,i que seria el futur pavelló de dones (pavelló A), amb capacitat per a 90 llits. Poc després, van aconseguir fons per construir el pavelló d’homes (pavelló B), que va començar a funcionar el 1930. Paral•lelament, l’Hospital va anar consolidant el seu prestigi tècnic i va esdevenir un dels centres més avançats d’Europa en el tractament de la tuberculosi. Els primers tractaments quirúrgics registrats són del 1932.
Amb l'aixecament militar el 1936, la CNT va prendre l'Hospital i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 2450; apareix el decret 2-10-1936, on canvia el nom dels establiments apropiats per la Generalitat entre ells d'Hospital Sanatori Esperit Sant a Sanatori Màxim Gorki. La nova organització suposa la incorporació com a delegat del Comité Revolucionari de Sanitat en Pere Palou Vergés i el camarada Viader com administrador. Com a metges hi figuren Ferran Miquel Domingo, Joan B. Roset Coll i Antoni Caralps Massó com a cirurgià.
Carlos de Sirval, sobre aquest sanatori, va escriure un reportatge a Solidaridad Obrera (27-9-1936): "El sanatorio en su fisonomia es una obra que se ajusta a toda esta clase de edificios. La dirección técnica y científica del mismo, apartó el trasgo clerical y se manifestó con arreglo a los imperativos modernos. Hemos recorrido aquellas espaciosas y bien orientadas salas y galerias, donde los enfermos encuentran un sedante a sus dolores físicos y reciben en todo instante la caricia de la naturaleza".
El periodista també fa referència a les diferències ideològiques amb el cos mèdic “La instalación responde a una dirección científica que merece un recuerdo y un aplauso. Nos separa un abismo en ideales, pero es justiciero y noble proclamarlo”. Aquesta situació queda palesa quan el DOGC també ens permet conèixer com per portar a terme les tasques d'administrador del Sanatori la Generalitat nomenarà en 1937 a Pere Palou i Vergés i com a director el Dr. Josep Ma. Barjau i Martí, lloc que ja ocupava abans del conflicte. El Dr Barjau però va morir el 31 de desembre de 1938 al vaixell Uruguai del port de Barcelona on havia estat empresonat.
El Diari de Barcelona (7-4-1937), també dedica una crònica al Sanatori Màxim Gorki, al moment en què ja depenia de la Generalitat de Catalunya: "En el règim burgés, un sanatori era una cosa de luxe, a l'abast només de rics. (...) Malgrat la Revolució, encara hi ha sanatoris per als que poden pagar; on els malalts reben les màximes atencions. (...) No obstant això s'ha fet quelcom important. N'és una prova el "Sanatori Màxim Gorki" que avui hem visitat. El delegat de la Generalitat, company Palou, i els metges encarregats del Sanatori, doctor Rosset -del pavelló de dones- i el doctor Miquel -del pavelló d'homes-, ens han atès amablement i ens han donat totes les facilitats per a realitzar la nostra tasca informativa de l'obra de la Revolució". El periodista es passeja per les distintes dependències de l'edifici i fins i tot ens fa saber que durant els primers dies de la revolució, els Comitès de Gramenet acompanyats del delegat del Sanatori, s'apropiaren de l'Hotel Santa Fe del Montseny, i immediatament s'hi feren les reformes adients per convertir-lo en sanatori vinculat pels malalts en fase de recuperació. En aquest sanatori un metge i algunes infermeres tindrien cura d'una seixantena de malalts lleus.
A partir de novembre de 1938 el Sanatori Antituberculós de Santa Fe del Montseny deixarà de ser un annex del Sanatori Màxim Gorki, de Gramenet del Besos i es denominarà Sanatori de les Agudes.
En finalitzar la guerra va ser confiscat pel Patronat Nacional Antituberculós. En la dècada del 1970, una vegada controlada la tuberculosi amb antibiòtics, es va convertir en hospital general, gestionat per una fundació benèfica privada. L'any 2006 es van traslladar els serveis al nou hospital deixant de funcionar el centre de l'antic sanatori