L'origen de la Casa de la Vila l'hem d'anar a buscar a finals del segle XIX quan, dins el context del primer gran eixample urbà de Santa Coloma, s'urbanitzen els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali i es construeix l'Ajuntament Nou, que el 1886 inclou a banda de les dependències del govern municipal, el jutjat-presó i una escola.
El 1915 es va urbanitzar la plaça pública, i el 1916 es va construir el campanar, per ubicar-hi un rellotge adquirit per subscripció popular. L'aspecte de l'edifici de l'Ajuntament és fruit de la reforma realitzada l'any 1943. Un cop finalitzada la Guerra Civil una de les primeres actuacions urbanes de l’Ajuntament franquista van consistir en restaurar edificis malmesos a causa de la guerra i netejar i fer transitable la xarxa viària interna i les vies principals que comunicaven la població amb les ciutats veïnes. El Pla d’obres públiques, elaborat el 1941, serví de poc, únicament es repararen alguns paviments i s’alinearen altres, sobretot a la zona centre, sense preveure la infraestructura de les zones que s’anaven poblant massivament. La zona de major intervenció urbanística durant els primers anys del franquisme va ser la zona centre de Santa Coloma, especialment la “Plaza Nacional” (Plaça de la Vila) i la Casa Consistorial.
L'aspecte actual de la Casa de la Vila es deu a una reforma de 1982 que l'adaptà als seus usos moderns.