Memòria històrica

Una setmana després d’una decisió històrica, el Parlament de Catalunya va anul·lar per unanimitat els 63.961 judicis franquistes que van tenir lloc entre el 1938 i el 1978, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha fet pública la llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. S’hi indiquen un total de 66.590 persones afectades i quinze entitats.

L’Arxiu Nacional de Catalunya l’ha fet pública en aplicació de la llei 11/2017 del 4 de juliol, per tal de conèixer les persones que van veure’s sotmeses a un procediment judicial durant la dictadura franquista. Les víctimes són presentades per ordre alfabètic i en cada relació s’explica el tipus de procediment, el número de causa, la data d’obertura de la causa, la data d’aprovació de la sentència o resolució, la pena imposada i l’indult demanat. També s’especifica les persones que van ser executades.

Les 66.590 víctimes, homes i dones de diferent edat, origen i condició social, van patir repressions sistemàtiques i transversals molt dures. Aquestes persones eren considerades ‘enemigues’ de la dictadura per la seva afiliació política, associativa o sindical, amb unes idees no afines al règim.

L’Arxiu Nacional de Catalunya pretén preservar els testimonis documentals de la repressió i difondre’n el contingut. La llei també permet actualitzar la informació publicada si es coneixen nous processos no inclosos en la informació oficial.

Amb la victòria del Front d’Esquerres, el febrer de 1936, tornà a ocupà la seva plaça en l’Ajuntament. I entre octubre de 1936 i març de 1938 serà alcalde de la població. Quan Celestí Boada va realitzar un viatge a l'URSS, entre abril i maig de 1937, Jose Berruezo  Tinent d'alcalde de Governació, Higiene i Sanitat es va fer càrrec de l'alcaldia. Finalment, a la primavera de 1938, quan Boada va ser mobilitzat per l'exèrcit republicà, Berruezo va ser nomenat alcalde de Santa Coloma, càrrec que va ocupar fins al 26 de gener de 1939. El dia següent, 27 de gener, feien la seva entrada a la població les tropes de Franco.

Poc després Celestí Boada torna a Santa Coloma el 12 de maig de 1939, va ser detingut i acusat de rebel·lió militar i condemnat a mort per haver participat en la revolució de l’any 1934. per en iniciar-se el Moviment Nacional era tinent d’alcalde, i passà a formar part del nou comitè revolucionari i a ocupar-hi un lloc durant l’època de més assassinats. Pel citat comitè passaven les denúncies contra les persones d’ordre, moltes de les quals foren assassinades. El seu comportament en aquell lloc fou més moderat que el de la resta de components, ja que protegí i ajudà per sones d’ordre. Fou nomenat alcalde. Obligà els membres del sometent que lliuressin les armes. Fou delegat a la missió a Rússia i en tornar exposà per ràdio les impressions del viatge. S’apropià de mobles d’una casa anomenada La Pallaresa. Abandonà la vida política per ingressar a l’exèrcit republicà. A part de ser membre del Comitè i alcalde, va ser declarat a la responsabilitat de la mort de dos industrials que havien sigut executats per elements incontrolats i anarquistes a part dels favorables informes anarquistes positius que es van trobar.

La condemna a mort va ser dictada al Palau de Justícia de Barcelona pel Consell de guerra permanent número 1 el 26 de juny de l’any 1939 en el Sumaríssim d’urgència número 7.822 i acumulats. Va ser executat al Camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs el 18 d’octubre de 1939.