Modificació del Pla de Patrimoni

El nou pla manté l’àmbit, l’objectiu i l’estructura del PEPPSC aprovat el 2009 i només en modifica aspectes quantitatius, mitjançant l’augment de la representativitat en tots els àmbits, i qualitatius, amb la resignificació de la memòria històrica. La proposta de modificació es concreta en els punts següents:

• Incorporar nous béns al Catàleg i a l’Inventari en funció dels seus valors patrimonials.
• Delimitar un nou ambient urbà protegit per la seva rellevància històrica i paisatgística.
• Redefinir els límits dels ambients urbans actualment protegits.
• Establir un nou nivell de protecció urbanística dins dels ambients urbans.
• Posar en valor el paisatge i la memòria històrica mitjançant la creació d’una nova categoria de protecció.
• Fer visible el paper de les dones en relació amb el patrimoni arquitectònic i històric de la nostra ciutat.
• Ressaltar l’obra dels arquitectes Josep Alemany Juvé i Xavier Valls Bauzà, per la seva importància i influència en l’arquitectura i l’urbanisme de la ciutat.
• Millorar, esmenar i modernitzar les fitxes informatives i normatives actuals.

Estructura

El nou Pla està conformat pels apartats següents:

Memòria informativa. Memòria amb la descripció de l’evolució històrica de la ciutat, la justificació de la conveniència i l’oportunitat del Pla, la descripció de la metodologia emprada i la definició dels objectius fixats i dels criteris per aconseguir-los.

Normativa. Memòria amb la descripció de la categoria i la tipologia dels béns objecte de protecció i relació de disposicions que regulen les intervencions admeses i el procediment de tramitació per cada tipologia de béns protegits.

Estudi econòmic i financer. Relació de les mesures de foment i ajut als propietaris de béns catalogats i descripció dels drets i els deures d’aquests en la gestió dels seus béns.

Plànols guia dels béns protegits. Plànols de caràcter informatiu i normatiu que expressen la situació dels béns protegits i el seu entorn dins el terme municipal de Santa Coloma.

Fitxes dels béns protegits. Fitxes informatives que expressen les dades més representatives, la seva situació geogràfica, el context històric i la descripció dels béns protegits i fitxes normatives que expressen la categoria i el tipus de protecció amb indicació de les propostes i els tipus d’intervencions admeses als béns objecte de protecció especifica.

Objecte

El PEPPSC classifica els béns objecte de protecció segons les següents categories definides al títol I de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català:

Béns culturals d’interès nacional (BCIN), que són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català inclosos en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del Departament de Cultura de la Generalitat i que al PEPPSC s’inclouen dins els béns amb clau EC “Edificis i elements del Catàleg”.

Béns culturals d’interès local (BCIL), que són els béns immobles integrants del patrimoni cultural que, tot i la seva significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional, però que cal preservar i mantenir com a identificadors del municipi. S’inclouen al PEPPSC dins els béns amb clau EC “Edificis i elements del Catàleg”.

Espais de protecció arqueològica (EPA), que són les àrees que no han estat declarades BCIN però en les quals, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques. S’inclouen al PEPPSC dins els béns amb clau ZA “Zones arqueològiques”.

Entorns, que són els àmbits de protecció delimitats al voltant d’un bé necessaris per a la seva adequada conservació. L’entorn està constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé catalogat i es delimita atenent criteris visuals, ambientals, paisatgístics i/o urbanístics amb l’objecte d’evitar l’alteració dels valors patrimonials del bé, la seva contemplació o el seu estudi.

Els entorns s’inclouen al PEPPSC de forma individualitzada dins la fitxa de protecció dels béns amb clau EC “Edificis i elements del Catàleg” i agrupats en àmbits de rellevància urbanística i històrica dins els béns amb clau A “Ambients urbans”.

I amb una categoria no definida com a tal per la Llei 9/1993, però que disposa de regulació especifica i protecció pròpia:

Inventari (EI), que són els béns immobles amb certa rellevància històrica o arquitectònica, el testimoni dels quals cal preservar per deixar constància de la seva memòria històrica i que al PEPPSC s’inclouen dins els béns amb clau EI “Edificis i elements de l’Inventari”.

La modificació de PEPPSC incorpora dues noves categories. Una primera categoria definida al document “Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció”, elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:

Béns de protecció urbanística (BPU), que són els béns immobles no declarats ni incoats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el pla vol protegir pels seus valors d’interès cultural. S’inclouen al PEPPSC dins els béns amb clau A “Ambients urbans”.

I una segona categoria creada per posar en valor el paisatge i la memòria històrica de la ciutat amb una regulació i una protecció similars a la dels béns de l’Inventari:

Recull d’elements del paisatge. Són els béns immobles de cert interès paisatgístic o cultural, la memòria i rellevància dels quals cal preservar, divulgar o documentar. S’inclouen al PEPPSC dins els béns amb clau EP “Elements del paisatge”.

En relació amb els béns definits amb clau EC - Edificis i elements del Catàleg, el present document proposa mantenir els actuals 57 béns catalogats (els BCIN de la Torre Balldovina i la Torre Pallaresa i els BCIL restants) i planteja incorporar al Catàleg 48 nous béns amb categoria BCIL, dels quals 10 edificis formaven part dels béns de l’Inventari.

Els 108 béns catalogats resultants s’ordenen per ordre cronològic d’acord amb les etapes de creixement urbà que s’expliquen a l’apartat 2 del present document:

• Els primers pobladors del territori colomenc (del neolític al segle x).
• La imponent edat mitjana (del segle xi al xv).
• El creixement agrícola (del segle xvi al xviii).
• El procés de canvi: convivència entre agricultura i industrialització (del segle xix a 1909).
• El creixement a través d’eixamples menors (de 1910 a 1939).
• Els nous barris fruit de l’explosió demogràfica (de 1940 a 1975).
• La millora dels barris de la Santa Coloma democràtica (de 1976 a 1999).
• La regeneració dels barris i connexió amb el medi natural (de 2000 a 2022).

D’altra banda, es modifica la classificació tipològica del PEPPSC amb la inclusió de dues noves tipologies: els portals, que formaven part dels elements, i els ponts. Les agrupacions tipològiques del present document són les que es descriuen a continuació:

Masies. Edificacions residencials unifamiliars emplaçades originàriament fora del nucli urbà o, dins d’aquest, al traçat de carrers irregulars i estrets d’origen medieval o barroc. Les característiques comunes de les masies són aquestes:

Edificació aïllada o, dins el nucli urbà, entre mitgeres de volum uniforme amb usos estratificats per plantes. Façana principal amb front a carrer i coberta inclinada a dues vessants de teula àrab amb carener paral·lel a carrer.

Cases senyorials. Edificacions residencials unifamiliars nobles emplaçades generalment al nucli urbà i realitzades per mestres d’obres. Les característiques comunes de les cases senyorials són aquestes:

Edificació amb amplada mínima de parcel·la de dos cossos, conformada de planta baixa i dues plantes pis d’ús residencial i pati enjardinat. Organització simètrica en planta amb accés a través de cancell i passadís central amb accés a escala principal amb acabats acurats. Composició de façana principal ornamentada seguint cànons clàssics composta generalment a través de tres eixos verticals, amb front a pati enjardinat generalment amb presència de galeries.

Habitatges unifamiliars singulars. Edificacions residencials unifamiliars benestants, realitzades per mestres d’obres o arquitectes, emplaçades al nucli urbà o periurbà, de diferents èpoques. Els habitatges unifamiliars singulars disposen generalment de les següents característiques pròpies i singulars:

Edificacions destinades a ús residencial, amb amplada mínima de parcel·la de dos cossos, entre mitgeres, testers o aïllats, conformada per planta baixa i planta pis, com

Habitatges unifamiliars en rengle. Conjunt d’habitatges unifamiliars emplaçats al nucli urbà i originals de la segona meitat del segle xix, construïts, generalment, per mestres d’obres, en promoció contínua i ordre regular. Les característiques comunes dels habitatges unifamiliars en rengle són aquestes:

Repetició d’edificacions entre mitgeres destinades a ús residencial conformades per plantes baixa i pis. Organització interior en planta amb accés i passadís lateral. Composició de façana principal poc ornamentada composta generalment a través de dos eixos verticals, amb porta d’accés i finestra a planta baixa i balcó a planta pis. Coberta inclinada a dues vessants de teula àrab amb carener paral·lel a carrer.

Habitatges plurifamiliars. Edificacions característiques de la segona dècada del segle xx i posteriors, formada per edificis d’habitatges plurifamiliars o per habitatges inicialment unifamiliars amb posterior divisió de propietat horitzontal. Comprenen aquesta tipologia els edificis amb les següents característiques comunes:

Edificacions en blocs aïllats o entre mitgeres, compostes generalment de planta baixa amb ús comercial i diverses plantes pis amb ús residencial. Façana principal amb composició unitària i accés comú als diferents habitatges, vestíbul general i escala de veïns de comunicació vertical i aparició de patis de ventilació.

Industrials. Comprenen aquesta categoria els molins d’energia hidràulica o eòlica amb origen anterior al segle xix i la resta d’edificacions industrials construïdes a partir del segle xx. Les característiques generals dels dos grups són les següents:

Els molins són edificacions emplaçades vora el curs d’aigua del rec o en zones orogràficament exposades al vent, de les quals, a través de la força motriu de les seves rodes o aspes, s’obtenia energia per a la manufactura específica farinera i tèxtil.

La resta d’edificacions industrials són instal·lacions generalment destinades a l’explotació i l’activitat industrial amb obtenció d’energia mitjançant la força motriu de l’electricitat, per a manufactura, producció o emmagatzematge. Edificacions sense organització preestablerta atesa la força d’energia, amb joc de volumetries i façanes amb tractament més contemporani.

Edificis d’ús col·lectiu. Edificacions o conjunt d’edificacions d’ús col·lectiu, ubicades indistintament dins l’entorn urbà o els rodals, destinades a usos públics. Són edificis representatius que destaquen tant per la seva rellevància històrica i arquitectònica com per la importància urbanística a la ciutat. Amb característiques pròpies i singulars cadascun d’ells, aquests equipaments estan destinats originalment a usos religiosos, educatius, d’espectacle, d’institucions, d’entitats, de serveis o sanitaris.

Portals. Construccions que permeten l’accés a terrenys o masies rurals o a finques urbanes d’àmbit privat, amb origen anterior al segle xx. Els portals estan conformats tant per les portes d’entrada de brancals i arcs de pedra o de llinda de fusta amb coberta de teula com pel mur contigu de pedra, en cas que es conservi.

Ponts. Construccions elevades sobre una depressió de terreny que tenen com a objecte la unió transversal d’ambdós costats. En el cas de la nostra ciutat, els ponts s’aixequen sobre el riu Besòs mitjançant una estructura de pilars que comunica el nucli urbà de Santa Coloma amb el municipi de Barcelona.

Elements. Construccions o estructures diverses amb valors històrics o artístics rellevants. Entre els elements protegits trobem parts d’edificacions que s’han conservat amb posterioritat a l’enderroc de l’edifici matriu, panteons mortuoris, etc.