Modificació del Pla de Patrimoni

Els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible es basen, entre d’altres aspectes, en l’establiment d’un model d’ordenació equilibrada que utilitzi racionalment el territori i el medi ambient. Assolir aquest concepte, definit per la Llei d’urbanisme de Catalunya, comporta conjugar les necessitats de creixement amb la preservació dels valors històrics, arqueològics, culturals i paisatgístics, així com els valors identitaris dels municipis.  

Però la necessitat de conservació del patrimoni de Santa Coloma no és un descobriment d’ara. Són molts els documents que s’han redactat al llarg del temps amb aquest objecte.

Cal recordar les iniciatives i els treballs que portà a terme el Centre d’Estudis Urbanístics de l’Escola Social, que desembocaren en la confecció d’un catàleg subvencionat pel Col·legi d’Arquitectes a càrrec del pressupost de la Comissió de Defensa del Patrimoni i en exposicions i conferències per a la sensibilització ciutadana envers el tema. Cal recordar també la tasca de persones vinculades al món de la cultura i de la política social que prestaren el seu incondicional i desinteressat ajut en els treballs de reconstrucció de la història de la ciutat. Tot plegat, i en aquest context predemocràtic, creà un moviment ciutadà i l’ambient necessari que conclou en el Pla popular de Santa Coloma.

Amb l’arribada de la democràcia, la defensa del patrimoni fou assumida pel nou Ajuntament i culminà amb l’aprovació el 16 de juliol de 1987 del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic (en endavant, PEPPA) redactat pels arquitectes Alfred Pastor i Francesc Balañà. Aquest Pla va ser l’instrument regulador de les intervencions esdevingudes sobre els edificis i els elements protegits durant més de vint anys. El seus objectius eren la conservació, la recuperació i la revitalització del patrimoni arqueològic i paleontològic, històric, urbanístic i ambiental de la ciutat, per a la consecució de la pervivència de la memòria col·lectiva, dels aspectes de qualitat de vida que se’n deriven i de la transmissió dels valors culturals històrics. L’eficàcia de la seva redacció i de la posterior aprovació va quedar demostrada mitjançant una aplicació continuada que va permetre, amb algunes excepcions, conservar i millorar notablement aquest patrimoni.

A començaments del segle xxi, l’Ajuntament va considerar necessària l’actualització del PEPPA de 1987 amb els objectius de posar al dia el seu contingut i millorar la seva eficàcia per facilitar la consulta, la interpretació i l’aplicació dels seus preceptes. Complementàriament als factors esmentats, estrictament utilitaris, la revisió del Pla hauria de permetre adequar els continguts a la realitat física existent i actualitzar el seu articulat d’acord amb les previsions de la legislació sectorial de caràcter general vigent.

Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament va demanar suport tècnic a la Diputació de Barcelona, per tal d’elaborar un estudi previ al desenvolupament d’un nou Pla. Aquest estudi, realitzat per l’Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona conjuntament amb el Centre de Recerca i Serveis a l’Administració Local (CRAL), va servir de base per a la redacció del Pla especial de protecció del patrimoni de Santa Coloma de Gramenet (en endavant, PEPPSC), document aprovat el 18 de juny del 2009 i que resta vigent avui dia.

El PEPPSC de 2009 és un pla molt més modern que el PEPPA de 1987, que entén la conservació del patrimoni des d’una posició més dinàmica i evolucionada amb la qual es poden impulsar intervencions que revitalitzin els edificis i que deixa de banda posicions més clàssiques i defensives, que en alguns casos havien fracassat i portat a la immobilització i progressiva degradació dels edificis que es pretenien salvaguardar.

Aquest dinamisme i la seva adequació als preceptes de la Llei del patrimoni cultural català i de la legislació urbanística vigent fan del PEPPSC un pla d’última generació en comparació amb els catàlegs i els documents de protecció del patrimoni de l’època.

Tanmateix, el concepte de conservació del patrimoni no ha deixat d’evolucionar des del 2009. Conceptes com memòria històrica (en les seves diferents accepcions), que fins i tot ha portat a aprovar-ne una llei especifica, i paisatge (també amb diferents accepcions) s’han anat desenvolupant i valorant de forma important els darrers anys. 

La concepció global del patrimoni com un tot no divisible que pretén preservar els valors històrics i ambientals de la ciutat condueix a l’objectiu de poder explicar els grans capítols de la construcció històrica i el creixement de la ciutat a través d’un llegat global i particular format pels béns amb valors patrimonials que encara es conserven. En aquest sentit, s’ha constatat que per tal de facilitar la comprensió del creixement de la ciutat i la seva correspondència amb les diferents tipologies d’edificació és necessari reordenar cronològicament els béns protegits.

Seguint aquesta línia, es fa necessari adequar el PEPPSC als nous reptes del segle xxi. L’Agenda 2030 estableix al punt 4 de l’objectiu 11 de desenvolupament sostenible, ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles, que cal redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món. Així mateix, els objectius O1 i O10 de l’Agenda Urbana Espanyola indiquen, respectivament, que s’ha de reordenar el territori i fer un ús racional del sòl, conservar-lo i protegir-lo i que cal millorar els instruments d’intervenció i la governança, implicant la ciutadania des de l’inici dels processos de revisió i en totes les seves etapes. La participació ciutadana és, per tant, una eina molt important en les revisions de les normes. Durant els treballs previs a la modificació del PEPPSC s’ha portat a terme una iniciativa de participació a través del web municipal anomenada “Redescobreix el patrimoni de Santa Coloma” de la qual han sorgit propostes de ciutadans particulars i de plataformes veïnals, les més interessants de les quals, en funció dels seus valors, s’han tingut presents per ampliar el Catàleg, l’Inventari o els béns protegits dins els ambients.

Així mateix, estimem que un pla adequat als temps actuals ha d’incorporar una mirada al patrimoni en clau de gènere. El paper de les dones en el Pla vigent s’ha limitat al de testimoni de la memòria històrica d’alguns dels edificis catalogats, com el Pavelló A de l’Esperit Sant (1922), conegut com el pavelló de les dones, amb capacitat per a 90 llits, que ocupaven dones malaltes de tuberculosi, o la fàbrica del carrer de Rafael Casanova, coneguda popularment com a Can Xiquet (1947-1953), on en els temps de màxima producció van treballar fins a 500 persones, en la seva majoria dones, elaborant peces de confecció.

El present document pretén posar en valor el paper de les dones com a protagonistes, que ha estat històricament silenciat pel biaix androcèntric en la història de l’art, l’urbanisme i l’arquitectura. L’autoria de les dones es remet al Pla vigent únicament als projectes d’urbanització dels Jardins d’Ernest Lluch (2003), de l’arquitecta Blanca Noguera, que preserva els respectius panteons de les famílies Segarra de Canyet i Sagarra, i de rehabilitació de la fàbrica de Can Xiquet (1993), de l’arquitecta Montserrat Riba.

La modificació del Pla proposa incorporar les arquitectes Blanca Noguera, com a autora del projecte de rehabilitació del Mercat de Sagarra (2014), i Cristina Sáez, com a autora del projecte de reforma de la CIBA (2020), que ha transformat l’antiga fàbrica química en un nou equipament únic al país destinat a recursos per a dones, innovació i economia feminista. Aquest centre, pioner en el desplegament de polítiques públiques que permetin assolir la igualtat real de les dones, pretén ser un referent en la transformació social des d’una perspectiva feminista.

A més, i com a novetat, el Pla proposa incloure escultures com X de Rita Martorell (2006) o Sardana i Homenatge a la dona: Literatura (2007) de Marta Solsona i murals com Diversitat (2019) de Tamara Djurovic “Hyuro” o Temps de dones (2019) d’Irantzu Lekue, aquest últim a la façana de la CIBA.

D’altra banda, ens trobem davant l’oportunitat de ressaltar la figura dels dos arquitectes més il·lustres de la ciutat, Josep Alemany Juvé, arquitecte municipal des de 1920 fins a 1960, i Xavier Valls Bauzà, impulsor del Pla popular de Santa Coloma i figura important per al desenvolupament urbanístic de la ciutat a finals dels anys setanta i principis dels anys vuitanta. En aquest sentit, s’han realitzat visites als emplaçaments, s’han estudiat la documentació i la bibliografia existents als arxius municipals i s’han analitzat l’interès arquitectònic i la rellevància històrica i urbanística de les obres que encara no disposaven de cap tipus de protecció o que disposaven d’una protecció no adequada als seus valors patrimonials.

La modificació del Pla proposa catalogar, pel que fa a l’obra de Josep Alemany, la casa del carrer de Washington, 19 (1920), les cases del carrer d’Eiximenis, 5 i 7 (1923), les cases del carrer de Rafael Casanova, 28 i 28 bis (1925), les cases dels funcionaris (1926), les cases del carrer de Santa Coloma, 7 i 9 (1928), la casa del carrer de Francesc Moragas, 62 (1920-1929), el Cinema Capitol (1920-1929), la casa del carrer d’Eiximenis, 2 (1936), la casa del carrer de la Torre Roja, 10 (1943), la casa del carrer del Pi, 10 (1944), la casa del carrer de Milton, 7 (1947), la Torre dels Lleons (1951-1954) i la casa del carrer de Sant Carles, 32 (1953),  pel que fa a l’obra de Xavier Valls, l’església de Sant Josep Oriol (1968), l’edifici d’habitatges Saladrigas (1974), l’escola Les Palmeres (1982) i la reconversió en escoles de l’antiga fàbrica Casadesport (1984).

Durant els tretze anys de vigència del PEPPSC, a banda de l’obra dels arquitectes Josep Alemany i Xavier Valls, s’ha constatat que hi ha molts altres edificis de cert interès arquitectònic i històric, així com elements i edificacions amb valors paisatgístics i ambientals que no disposen d’una protecció urbanística adequada. Així mateix, alguns dels edificis que conformen l’Inventari actual han estat objecte d’interessants actuacions de rehabilitació i restauració que n’han restituït o realçat el valor patrimonial, mentre que altres han vist modificada l’afectació o la situació urbanística que impossibilitava una adequada protecció.

És per tot això que l’Ajuntament considera necessària la redacció del present document de modificació del PEPPSC vigent amb els objectius següents:

• Posar en valor els conceptes de paisatge i memòria històrica.
• Fer visible el paper de les dones en relació amb el patrimoni arquitectònic i històric de la nostra ciutat.
• Ressaltar l’obra dels arquitectes Josep Alemany i Xavier Valls per la seva importància i influència en l’arquitectura i l’urbanisme de Santa Coloma. 
• Incrementar el nombre i la tipologia dels béns protegits.
• Redefinir els límits i la regulació dels ambients urbans segons la seva rellevància històrica i paisatgística.
• Actualitzar les dades i modernitzar el format del document per facilitar-ne la consulta.

Complementàriament als factors esmentats, estrictament utilitaris, la present modificació del Pla permet actualitzar el seu articulat d’acord amb les previsions del planejament i la legislació urbanística vigents i adequar els continguts a la realitat física existent, especificant més adequadament el grau de protecció dels béns d’interès que el conformen.

En total, uns 300 edificis i elements han estat objecte de recerca i estudi per part dels serveis tècnics municipals i, en la seva majoria, han estat presentats a debat en les reunions realitzades per la Comissió Tècnica de Patrimoni. Aquesta Comissió, formada per tècnics municipals i tècnics externs experts en la protecció del patrimoni, va ser creada el febrer del present any amb l’objecte de garantir un control exhaustiu sobre les actuacions que afectin béns protegits. Finalment, la Comissió ha valorat positivament la inclusió de 48 nous edificis, 10 dels quals ja formaven part de l’Inventari d’edificis i elements, la incorporació a l’Inventari de 10 nous edificis, la creació d’un nou nivell de protecció urbanística per garantir la preservació dels valors paisatgístics i ambientals de 28 edificacions del centre històric de la ciutat i la constitució d’un nou Inventari d’elements del paisatge que inclourà 88 elements entre els quals trobem fonts, miradors mines, escultures, murals o refugis antiaeris.