El 14 d'abril de 1931 es proclama la República a l'Estat Espanyol. La crisi final de la dictadura de Primo de Rivera arrossega la caiguda de la monarquia, massa compromesa amb el règim dictatorial per poder-lo sobreviure. A Catalunya, un nou partit pren l'hegemonia política: l'Esquerra Republicana de Catalunya; entre els seus dirigents hi ha Francesc Macià, que prové del nacionalisme radical, i Lluís Companys, format en el republicanisme d'esquerres. La República possibilita la restauració de la Generalitat i l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia amb àmplies atribucions. La radicalització dels conflictes socials i polítics, en un context internacional presidit per l'ascens del feixisme, provoca una profunda polarització social, a Catalunya i a Espanya, i culmina amb el fracàs del reformisme republicà.
La caiguda de la Monarquia i la proclamació de la II República son fets ben acollits per la població de Santa Coloma, que ja contava amb 12.000 habitants, pel que suposa de recuperació de les llibertats. S'estableix l'Escola Racionalista a iniciativa de la CNT, obre les seves portes la Casa del Poble i es constitueix la Unió de Rabassaires. La vida associativa es canalitza a través de diversos locals: el Centre d'Esquerra Republicana , el cafè de can Juli , la societat coral i recreativa El Pensament, l'Escola de Declamació, etc. En aquells dies s'inaugura també el mercat Sagarra.
A les eleccions del 12 abril 1931 va ser elegit alcalde Manuel Vilaseca, un industrial militant de la Lliga Catalana que havia mantingut una intensa polèmica amb la corporació municipal anterior, designada per la dictadura.
A Catalunya és aprovat pel 99% dels votants (el 75% del cens electoral) l'Estatut d'Autonomia (Estatut de Núria) en el referèndum celebrat el 2 d'agost de 1931; l'Estatut defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola i dota la Generalitat d'àmplies atribucions. Els tràmits parlamentaris en les Corts espanyoles però retallen el projecte inicial. El setembre de 1932, després que el general Sanjurjo ha assajat el primer cop d'estat, les Corts aproven l'Estatut, que defineix Catalunya com una regió autònoma dins l'Estat espanyol. El novembre de 1932 se celebren les eleccions al primer Parlament de la Catalunya contemporània.
En 1933 a les eleccions a les Corts guanyen les eleccions les opcions de la dreta. En aquestes eleccions les dones voten per primera vegada. En aquest any també mor Francesc Macià i Lluís Companys esdevé president de la Generalitat.
Lluís Companys serà protagonista dels fets d'Octubre de 1934 amb la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Per aquest motiu el govern en ple serà empresonat. Celestí Boada que havia estat escollit regidor de Santa Coloma per l’ERC el 1934 va ser detingut i empresonat després de la revolució del 1934 a Montjuic, juntament amb 2 regidors més, un era el secretari municipal i l’altre l’alcalde de la ciutat.
En 1935 es produeix la suspensió indefinida de l'Estatut i en 1936 la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions, el que provocarà el restabliment de l'autonomia i de la Generalitat.
El cop d'estat contra la República però, iniciat per l'exèrcit espanyol al nord de l'Àfrica el 17 de juliol de 1936, dóna pas a una guerra civil que dura tres anys. A Catalunya l'esclat bèl·lic provoca la revolució social. Les contradiccions socials i polítiques provocades pel conflicte generen tensions i enfrontaments entre partits d'esquerres i sindicats. El govern de la Generalitat és mediatitzat pels organismes revolucionaris primer, i pel govern de la República després. La població civil pateix tota mena de penalitats: encariment dels preus i fam, bombardeigs,...
Els dies 18 i 19 de juliol de 1936, la insurrecció militar iniciada a l'Àfrica s'estén per les guarnicions peninsulars amb un resultat desigual. Els militars rebels fracassen a la major part del territori, que inclou les grans ciutats i els centres industrials, però triomfen a Castella la Vella, Lleó, Galícia, Oviedo, Àlaba, Navarra, Càceres, l'Andalusia occidental i Mallorca i les Pitiüses. A les ciutats catalanes les forces d'ordre públic i els militants anarcosindicalistes aturen la insurrecció.
El 20 de Juliol s’assalta la caserna de Sant Andreu, la població de Santa Coloma juga un paper important en participar-hi. Al principi de la guerra, els colomencs també s’inscrivien en algunes de les columnes que sortien de la ciutat de Barcelona per dirigir-se al front.
Les forces obreres, armades, persegueixen els simpatitzants amb el cop militar. Es cremen esglésies i confisquen fàbriques. La legitimitat de la Generalitat és manté, però no pot garantir l'ordre. Les organitzacions sindicals i polítiques creen el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i organitzen un exèrcit popular. La primera columna, comandada per Bonaventura Durruti, marxa cap a l'Aragó amb tres mil milicians el 23 de juliol.
Al final de setembre, Lluís Companys forma un Consell de la Generalitat i dissol el Comitè Central. A Santa Coloma les forces d'Esquerra de l'Ajuntament es veieren desbordades per la violència. L’església Major i la de Sant Josep Oriol de Santa Coloma foren cremades i convertida la primera en magatzem de municions.
El fracàs de l’ aixecament militar origina una revolució social, la primera fase es produí una dualitat de poders. A Santa Coloma les autoritats anteriors a l’aixecament subsistiren, però sense força real, perquè el poder efectiu era en mans del Comitè Antifeixista de Gramenet del Besòs. El Comitè de Milícies Antifeixista constituït per ERC, Unió de Rabassaires, CNT-FAI, UGT, PSUC i POUM van tenir el poder durant dos mesos.
L'Ajuntament de Santa Coloma durant els dos mesos que el Comitè exercí el poder, pràcticament no por gestionar el govern de la ciutat. Poc a poc però amb les necessitats que anaven creixent a mesura que la guerra anava avançant s'organitza la resistència i el dia a dia de la població.
Per acord municipal el dia 30 de juliol de 1937 l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet igual que d’altres organismes públics va emetre paper moneda amb valors de 50 cèntims i 25 cèntims. Per un import de 20.000 pessetes. Destinat a substituir la moneda fraccionaria que havia desaparegut de la circulació durant la guerra. Per la seva banda la Comissió de Proveïments de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet enviava el 17 d'Abril de 1937 una Circular acompanyada de una llista de preus màxims dels diferents articles alimentaris i de primera necessitat que havien de regir a partir de la esmentada data.
La creació de menjadors per atendre la població necessitada i als infants va esser, des de l’ inici de la guerra una de les preocupacions de l'Ajuntament. Al cinema Capitol s’instal·là un menjador per als infants, a les cases barates s’obrí un menjador popular i un altre també al barri del Raval.
La direcció d’Assistència Social de la Generalitat a traves de la Comissaria de Refugiats, s’ encarregava de distribuir els refugiats als diferents Ajuntaments a mesura que arribaven a Catalunya. A Santa Coloma el juny del 1937 hi havia acollides 158 persones, però a mesura que avançava la guerra anava augmentant el nombre de refugiats a la localitat.
La guerra va comportar una nova organització en la producció, així com a altres llocs va comportar para Santa Coloma de Gramenet la col·lectivització d´ empresa, la col·lectivització de ram, l´empresa privada amb control obrer, els agrupaments i la cooperativa. S’entenia com a col·lectivització l’ atribució del poder econòmic de l’empresa o de la fàbrica als obrers que hi treballaven d’aquesta manera col·lectivització equival a autogestió obrera. La col·lectivització fou una forma de les més corrents en les empreses a Santa Coloma de Gramenet es van col·lectivitzar vuit empreses: Narcís Font, Ignasi Sala, Miquel i Costas, Metalisteria Moderna, Colorificio, Eusebio Renom, Panyoleries Baró i Enrique Sanchis.
Alguns del propietaris es van mantenir a la empresa, però la major part se’ n va anar. La col·lectivització per rams havia de organitzar-se de la manera que la llei ho disposava per als agrupaments. A Santa Coloma de Gramenet nomes hi ha aquest tipus d’organització la col·lectivització del ram de la construcció CNT-FAI de la qual va ser president Francisco Martinez Martinez que militava al Partit Radical i estava sindicat a la CNT.
El primer bombardeig que hi ha documentat a Santa Coloma de Gramenet es el 13 de Març de 1937. Els freqüents bombardejos porta a l’Ajuntament a confiscar l’edifici privat de Can Roig I Torres on es va instal.lar el primer hospital i consultori mèdic. Per a la defensa de la població civil també hi actua la Creu Roja local.
A Santa Coloma de Gramenet, igual que altres poblacions de Catalunya va funcionar, iniciada la Guerra Civil, una Junta Local de Defensa Passiva que s’ encarregà d’ organitzar la defensa de la població civil. Això va materialitzar la construcció de refugis. Els refugis foren els llocs de defensa a les ciutats en cas de bombardeig. Des del principi de la guerra se’n van anar construint per iniciativa privada. De refugis oficials se’n construiran tres a la localitat: un a l’Ajuntament, un altre a l’hospital Can Roig i Torres i un tercer a la Torre Balldovina, de privats però van construir-se molts més.
També es va crear a la localitat una estafeta de correus (abans tota la correspondència passava per Badalona) i una escola que es va integrar al CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) i que va instal·lar-se a Can Sisteré i que incloïa un refugi antiaeri.
A la fi de la guerra l’exèrcit franquista ocupa Santa Coloma de Gramenet el 27 de Gener de 1939 un dia després que a la ciutat de Barcelona. Començava una etapa de dictadura, el nou regim iniciava així l’organització de l´Estat sota el signe de la repressió.
La dictadura del general Franco, 1939-1975, es caracteritza per la repressió dels sectors democràtics i d’esquerres. Els primers decennis, la política d'autarquia i les conseqüències de la guerra aboquen el país al col·lapse econòmic, al racionament i a la misèria.
La llengua catalana resta postergada en l'àmbit privat. Els rètols, els mitjans de comunicació, els monuments i altres símbols de catalanitat són desmantellats o posats al servei del discurs nacionalista espanyol. L'edició en llengua catalana és perseguida, i només és represa en la clandestinitat. L'escola i els llibres de text foragiten la història del país. Molts ensenyants són sotmesos a depuració política. Les principals institucions culturals són clausurades o han d'actuar en una precària il·legalitat.