Gramenet del Besòs

Santa Coloma de Gramenet va ser coneguda durant la Segona República i fins la fi de la Guerra Civil amb el nom de Gramenet del Besòs. Aquesta nova denominació va ser escollida mitjançant una votació popular.

El Juliol de 1936 un aixecament militar encapçalat pel general Franco pretenia enderrocar el Govern legítim de la República i instaurar un règim totalitari dictatorial.

L'ofensiva de les tropes de Franco en territori català va iniciar-se el 28 de desembre de 1938 i, en quatre setmanes, van aconseguir avançar fins arribar a Gramenet del Besòs. Fins el dia de l'arribada de les tropes franquistes, la ciutat va patir intensos bombardejos aeris de l'exercit feixista provocant la mort de civils indefensos.

El 27 de Gener de 1939 les tropes del Cuerpo de Ejército Marroquí van entrar a Gramenet del Besòs. Una de les seves primeres mesures va ser la instauració d’un poder local afí al nou règim, el 28 de gener, les forces militars van constituir la Comisión Gestora que havia d’administrar la localitat. La dictadura va trobar recolzament en el grups més conservadors i de les famílies que havien sofert persecucions durant la Guerra Civil. Aquest mateix dia la Comisión Gestora va realitzar la seva primera sessió sota la presidència de Manuel Badía Brandía en la qual s’homenatjava la figura de Francisco Franco i li agraïen la ‘alliberació’ de la ciutat.

Aquests fets van representar l'inici d'un període de quaranta anys de manca de llibertats que va iniciar-se amb el deliberat desmantellament d'institucions democràtiques provocant no tan sols l'exili obligat de regidors, polítics, sindicalistes o persones que simplement havien defensar el règim democràtic i de llibertats de la República, sinó que també el desmantellament d'entitats de titpus associatiu i cultural.

Torre Balldovina

La Torre Balldovina, durant la Guerra Civil, era la residència d'estiueig del dramaturg Josep Maria de Segarra. Arrel del fracàs del cop militar i de l'inici del conflicte bèl·lic, la propietat va ser requisada i convertida en la seu del Comitè de Defensa de Gramenet del Besòs.

Allà, aprofitant un antic hipogeu excavat a l'Edat Mitjana i davant dels bombardejos aeris que estava patint la ciutat, es va habilitar un refugi antiaeri. En fou només un dels prop 150 (construits i a mig construir) que hi havia a la ciutat el juliol de 1938. De tots, el de la Torre Balldovina és l'unic que es conserva en un bon estat, al subsòl del Museu (fotografia).

Can Roig i Torres

Actualment es l'escola municipal de música però durant la guerra civil va tenir un altre us.

Gràcies a una cessió de la propietària la Torre va ser destinada consultori mèdic i a Hospital de sang, aquesta idea va sorgir arran dels primers bombardeigs de franquistes sobre la població l'any 1937.

La donació d'una ambulància farà necessària l'obertura d'un accés pel carrer Rafael de Casanova, ja que l'acces original de la finca pel carrer Dalt de la Ciutadella no permetia l'acces del vehicle.

Amb l'entrada de les tropes franquistes, la Creu Roja es farà càrrec de l'hospital de guerra i l'any 1943, després d'un període de lloguers privats, l'Ajuntament franquista la va destinar a seu de la Falange.

Can Sisteré

Durant la guerra, Can Sisteré fará la funció d'escola popular. Un cop acabada la guerra, a principis d'abril de 1939 es llogà -Can Cisteré o Torre Cisteré- com Escuela Nacional de nenes.

El 5 de novembre de 1952, la vídua d'Anselm Riu, Mercedes Nuet i Doctor va fer una donació de l'edifici al Patronato Municipal amb la condició de fer una escola pública o una biblioteca. Aquesta condició no es compleix i de fet Can Sisteré serà seu de la Falange fins al final del franquisme.

Cinema Capitol

Davant la necessitat d'assistència a la població, en especial a nens, malalts, gent gran i refugiats, es crearà un menjador popular a la sala del cinema Capitol.

El menjador estarà destinat a nens menors de 5 anys. Patrocinat per l'Asociación Internacional de los Amigos Cuáqueros en col·laboració amb l'Ajuntament, que mantenia el local, les instal·lacions i proveïa del combustible necessari pel seu funcionament.

Els assistits tenien prioritat per ser nens orfes, tenir els pares al front o sense feina. El menjador va estar en funcionament fins el desembre de 1938.

Hospital Esperit Sant

El 1936 la CNT va prendre l'Hospital Esperit Sant i el va rebatejar com a Sanatori Màxim Gorki.

Durant la guerra civil va ser utilitzat com a hospital de sang i, en finalitzar el conflicte, va ser confiscat pel Patronato Nacional Antituberculoso, que el va retornar l'any 1945 completament descapitalitzat.

A finals de dècada, s'hi va posar en marxa un dispensari basat en els principis de lluita activa contra la tuberculosi.

F11

La fàbrica F11 tenia com a objectius de producció fulminat mercuri, nitrut de plom, pirotècnia militar i fer la càrrega de càpsules, enceps, estopins i espoletes.

El material explosiu que es produïa en aquesta fàbrica era completament desconegut a Catalunya. Només en bales per a Mauser es produïen 600.000 unitats en 24 hores, i part de la producció (1.000 espoletes diàries) tenien com a destí Madrid.

La desfeta d'una llarga postguerra

El 27 de gener de 1939 les tropes franquistes entren a Santa Coloma i es posa en marxa tot el seu aparell polític, jurídic i militar amb l’objectiu de consolidar les bases del nou règim i amb la intenció d'esborrar el que havia significat el període republicà. S’inicia per tant a Santa Coloma un canvi en el govern de la ciutat, en les institucions i en les entitats. Es prohibí el dret a lliure associació, s'aboleix la pluralitat de partits polítics.

El primer objectiu del sistema polític franquista fou el de destruir tots els elements del règim republicà de 1931 i totes les idees democràtiques per implantar la nova ideologia franquista. El poder polític va quedar en mans de l’Ajuntament, la Guàrdia Civil i l’Església. També la FET i les JONS jugaren un paper important com a centres de difusió de la ideologia i els símbols del “Movimiento” i d’educació de joves segons la teoria falangista.

Un exemple és com el 3 d’abril de 1939 la Comissió Gestora aprova la nova retolació dels carrers de Santa Coloma, anul·lant tots els acords adoptats per les corporacions d’aquest Ajuntament posteriors al 14 d’abril de 1931 referents a canvis de nom de carrers i places.

Relació de carrers que van canviar de nom durant e

GARCIA, F. i ESPEJO, E. Mecanoscrit. Santa Coloma 1939-1975.

No només molts noms de carrer foren modificats després de la guerra civil, trencant amb el passat republicà i el municipi s’omplí de simbologia franquista. S’instal·laren rètols i consignes falangistes a la via pública i a les entrades i sortides del poble amb les frases: “Mi mano será firme, mi pueblo no temblará” (Franco) i “en cualquier puesto que esteis, estais sirviendo a la Falange y cumpliendo las órdenes de Franco” (Pilar Primo de Rivera).

El 7 d’agost de 1939 l'Ajuntament aprova els plànols de l’arquitecte municipal Josep Alemany sobre el monumento a los caidos que serà col·locat a la plaça de davant de l’església parroquial al carrer Mossèn Jaume Gordi. El 3 de desembre s’inaugura a la plaça del davant de l’església Major un monòlit de pedra amb forma de punta d’espasa amb quatre cares per a perpetuar la memòria dels assassinats durant la Guerra Civil i commemorar l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

Hi haurà una voluntat d'uniformització i persecució de la cultura catalana. El 6 d’octubre de 1939 es donà l’ordre a tots els ciutadans de fer desaparèixer totes les inscripcions rètols i propaganda redactades en idiomes que no siguin l’espanyol o bé que facin referència al periodo rojo.

L’arribada al poder del nou règim suposà un canvi a nivell cultural. L’Església es transformà en un poder fàctic que controlava els aspectes més importants del comportament quotidià i la consciència dels conciutadans. El nou poder de la religió catòlica va fer que els actes religiosos passessin a tenir una importància fonamental en la vida dels colomencs i de la resta d’espanyols. Per aquest motiu fou urgent la restauració de l’església Major que s’omplí regularment de feligresos, igualment passava a la capella de la Clínica Mental. Domingo Baró va contribuir en la reconstrucció de les dues esglésies existents abans de la guerra, però acabà desistint, després d’haver fet alguns treballs, i deixà la tasca desenvolupada a l’església vella, per concentrar-se en la nova.

Durant la dècada dels 40 va haver una davallada en el nombre d’entitats de caire cultural i intel·lectual i un gran augment de les entitats esportives (el Règim posava molt èmfasi en la pràctica esportiva). La realitat política influí en la vida cultural, el franquisme contribuí a l’eliminació d’aquelles entitats de tendència catalanista que havien existit a Santa Coloma abans de la Guerra Civil.

Alguns centres van tancar al dia següent de l’ocupació i altres van aguantar uns anys. Així, al 1950 encara existia El Pensament, l’Esbart Magda o la Colmena, tot i que es van veure obligats a canviar de plantejament i de caràcter.

La llarga postguerra va ser, també per a Santa Coloma, una etapa de desfeta no només política i cultural, sinó també econòmica i social. La marxa al front de molts joves, que moriren a la guerra i els bombardejos van suposar una davallada de la població. Després de tres anys de lluita contra el feixisme, alguns ciutadans de Santa Coloma optaren per l’exili i molts foren internats en camps de concentració francesos i de l'alemanya nazi. Dels que no van marxar alguns foren afusellats o tancats a la presó.

Número de colomencs víctimes de la guerra i la postguerra:

• Morts a la guerra: 116 (reconeguts).

• Tancats a camps de concentració: 250

• Morts a camps de concentració nazis: 5

• Empresonats a presons espanyoles: 180

• Afusellats: 17 al Camp de la Bota

Per altra banda el maig del 1939, la Comissió Gestora de l’Ajuntament va decidir que l’alcalde Manuel Badía havia de gestionar amb l’alcalde de Barcelona l’agregació de la part dreta del terme municipal de Santa Coloma al de la Ciutat Comtal que es va acabar concretant l’any 1945. La raó principal que exposaren fou la impossibilitat d’atendre les necessitats de beneficència dels habitants dels dos grups de Cases Barates en relació als beneficis que l’Ajuntament recaptava de les indústries i petites explotacions agrícoles enclavades al marge dret del Besòs.

El racionament i la economia de subsistència dominen tots els estrats de la societat Colomenca, situació que és va agreujar quan en 1943 es produeixen fortes plujes que provoquen inundacions. "A primera hora de la tarde de ayer, a consecuencia de la fuerte crecida del Besós, quedó destruido el puente que une Santa Coloma de Gramanet con la barriada de San Andrés, a través del cual se efectúa todo el tráfico entre aquella primera población y Barcelona. El pilar central del puente comenzó a ceder a la una menos cuarto, dando tiempo a que cesara el tráfico rodado. Poco después se derrumbaba el arco central y a la media hora, las partes laterales, sin registrarse desgracias personales." LV. 16.12.1943 Pàg. 11. Durant els primers anys de la postguerra s'accentuà el dèficit crònic d'equipaments locals i d'infraestructures com ho demostra el fet que es va trigar deu anys a refer el pont del Besòs, ensorrat el 1943 en una bessossada.