JOSEP ALEMANY JUVÉ

Josep Alemany Juvé (Barcelona 1890 – Barcelona 1975), fill de Pedro Alemany Miquel i Montserrat Juvé Rauret, obtingué el seu títol d’arquitecte l’any 1918. A l’escola va coincidir amb Adolf Florensa, Nicolau Maria Rubió Tudurí, Cèsar Martinell, Francesc Folguera, Jaume Mestres Fossas, Ramon Reventós, Antoni Puig Gairalt, Juan Bergós i Guillem Forteza. Aquest grup d’estudiants seran una generació culta, d’àmplies facultats i coneixements que formalment desenvoluparan la seva obra en l’ambigüitat entre el retorn als llenguatges clàssics i el d’avantguarda.

La seva activitat es va desenvolupar tant en l’àmbit privat com en el públic. Va ser arquitecte municipal de Santa Coloma de Gramenet entre els anys 1920 i 1960 i, a la mort de Marcel·lí Coquillat l’any 1924, el succeí en el càrrec d’arquitecte municipal de Sant Just Desvern fins al 1967, any en què es va jubilar.

En l’urbanisme rep influències de procedència diferent. Seguint el solc de Camillo Sitte, per exemple, reclama la concepció artística de l’urbanisme, basada en la intuïció i en el bon gust, i ja en la dècada dels trenta veiem en ell influències avantguardistes de la ciutat funcional. Sota la seva direcció s’anaren perfilant les actuals característiques urbanístiques de Sant Just Desvern i s’acabaren una sèrie d’urbanitzacions i projectes elaborats anteriorment. A Santa Coloma, que patia un gran creixement demogràfic i urbà als anys vint, va projectar un petit eixample que preveia la construcció d’una plaça cèntrica des d’on sortien les rambles i les avingudes. També va ser autor de l’ampliació i la reforma de la plaça de la Vila i va ordenar i urbanitzar el vessant de la muntanya on predominaven la caseta i l’hortet.

L’arquitectura de Josep Alemany és variada ja que té una llarga i intensa vida professional en què va projectar una quantitat ingent d’obra privada. A grans trets, la seva arquitectura es pot resumir en la relació entre el bon gust, la utilitat i la veritat constructiva, i en l’equilibri entre funció i forma. La seva obra s’entén com l’evolució del passat conservant la mateixa arrel tradicional, tot garantint una bona resposta a les noves sol·licituds i les demandes dels clients.

Josep Alemany és autor de diversos edificis catalogats al municipi de Sant Just Desvern (la casa Petit, 1930; la casa Espiell, 1933; l’Ajuntament, 1957; l’Ateneu, 1960) i a Barcelona ciutat és el responsable de la renovació de la façana del Molino de Barcelona l’any 1929.

A Santa Coloma és autor de gran quantitat d’edificis inclosos al Catàleg, com la casa dels Nins (1922-24), diverses cases al passeig de Mossèn Jaume Gordi (1923-33) o al carrer de Rafael Casanova (1924-29), el pavelló B de l’Esperit Sant (1929), can Collblanch (1925), el Cinema Capitol (1920-1930), el Mercat de Sagarra (1932-1933), la reforma de la Casa de la Vila (1943) o can Xiquet (1947).

Llistat de béns

Casa del carrer Washington 19 (EC51)

Casa dels Nins (EC52)

Façana de la planta baixa del pavelló B de l’Esperit Sant (EC53b)

Casa del passeig Mossèn Jaume Gordi 22 (EC55)

Cases del carrer Eiximenis 5 i 7 (EC56)

Façana de la planta baixa de les cases del carrer Rafael Casanova 45 a 49 (EC57)

Can Collblanch (EC60)

Cases del carrer Rafael Casanova 28 I 28 bis (EC61)

Cases dels funcionaris (EC62)

Cases del carrer Santa Coloma 7 i 9 (EC67)

Casa del carrer Francesc Moragas 62 (EC73)

Cinema Capitol (EC76)

Mercat de Sagarra (EC79)

Torre Maria i Torre Teresa (EC80)

Casa del carrer Eiximenis 2 (EC81)

Casa del carrer Torre Roja 10 (EC88)

Casa del carrer Pi 10 (EC89)

Casa del carrer Milton 7 (EC90)

Can Xiquet (EC91)

Casa del carrer Sant Jeroni 77 (EC92)

Casa del carrer La Plata 1 (EC94)

Torre dels Lleons (EC95)

Casa del carrer Sant Carles 32 (EC96)

Casa del carrer Wilson 57 (EI14)

Casa del passatge Saragossa 2 (EI15)

Casa del carrer Masnou 31 (EI18)