Àrea de context
Nom del productor
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Història del productor
Els orígens de Santa Coloma ens traslladen al neolític com a punt de partida. La seva privilegiada situació geogràfica i climatològica ha fet que aquestes terres fossin poblades des del segle VI a.C., confirmant-ho així les restes arqueològiques que s’han anat trobant.
Situada al nord del Barcelonès, al marge esquerre del riu Besòs, i envoltada per Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Montcada, Santa Coloma ha estat testimoni de cultures i civilitzacions diverses: neolític, eneolític, l’edat del bronze, l’època cèltica, les cultures ibèrica, iberoromana i romana i l’edat mitjana.
Quan els romans arribaren a aquestes terres, els ibers es van haver d’incorporar a la nova estructura socioeconòmica que aquests imposaren i aparegueren les primeres cases de pagès. Al segle XI, a Santa Coloma, que era coneguda com la Vall Carcerenya, vivien 120 habitants en masos, prop de l’església; l’any 1187, l’església va ser consagrada pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga i es van establir els límits administratius del territori.
Del segle XII al segle XIV es va anar consolidant l’agricultura, però les pestes endèmiques, com l’anomenada glànola, que afectà Santa Coloma fins al segle XVI, convulsionaren les millores econòmiques que s’anaven produint.
Al segle XVIII, amb la consolidació del desenvolupament econòmic a Catalunya, es produeix un augment de la riquesa econòmica i de la demografia, arribant als 731 habitants a l’any 1787. En aquests anys, els límits de la vila no ultrapassaven els actuals carrers del Safareig i Major. Així, el poblet va anar creixent cap a muntanya per tal de fugir de les riuades del Besòs i de les malalties que provocaven les aigües estancades. La producció del poble, eminentment pagès, se centrava en cànem i lli, vinya, cultius de secà i regadiu i pasturatge.
Al segle XIX la vila avança cap a la dreta, ja que el riu i la serra de Mosques d’Ase no deixen gaires més opcions, i apareixen nous carrers: Sant Pere, Vistalegre, etc. La terra es troba repartida entre una desena de propietaris i és treballada per masovers; poc a poc, comencen a aparèixer petits tallers tèxtils, s’hi estableix el petit comerç i, a finals de segle, es posa de moda estiuejar a Santa Coloma entre la burgesia barcelonina, que finalment, acaben comprant finques i construint les seves torres d’estiu, de les quals s’han conservat, entre d’altres, Can Sisteré i Can Roig i Torres. A proposta dels visitants estivals es crea la Festa Major d’Estiu, que servia per acomiadar els estiuejants i que encara perdura, tot i que la Festa Major de Santa Coloma de Gramenet se celebrava el 31 de desembre.
Es produeixen dos moviments migratoris: un procedent de l’interior de Catalunya i un segon provinent d’Aragó, i és també en aquells anys, quan comencen a establir-se les primeres grans industries vorejant el riu Besòs.
A principis del segle XX es produeixen a Santa Coloma tres fets que marquen urbanísticament el futur del poble: l’edificació de l’Església Major, la construcció del primer pont sobre el riu Besòs ( que obria noves vies de comunicació) i la creació de la “Compañia Nacional de Tierras”, fundada per Anselm de Riu al 1916, que comprava terres als grans propietaris del municipi, les parcel·lava i les venia.
L’Exposició Internacional de Barcelona, l’any 1929 marca la vida del poble, ja que més de deu mil persones que vivien a la muntanya de Montjuïc en pèssimes condicions, són traslladades al barri de les Cases barates, a la dreta del riu Besòs, encara terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. La població augmenta de 2.000 a 13.000 habitants i això col·loca a l’Ajuntament en una situació econòmica molt complicada, fins que l’any 1945 Barcelona s’annexiona el marge dret del riu, una important zona industrial i de regadiu, i poc a poc la figura del camperol comença a diluir-se, passant de poble pagès a poble dormitori.
Durant gran part el segle XX, amb les dues dictadures que ha patit el nostre país, s’accentua la situació de Santa Coloma com a suburbi obrer de Barcelona. La Guerra Civil retarda la sortida de la crisis del 29 i incideix negativament en moltes activitats productives, paralitzant-se la construcció i fent que desapareguessin vuit indústries. L’Ajuntament, que durant el conflicte va estar dominat per ERC i la CNT, assumeix les competències del Comitè Antifeixista Gramenet del Besòs. El 27 de febrer de 1939, les tropes franquistes entren a Santa Coloma, i Celestí Boada Salvador, alcalde de Gramenet del Besòs és afusellat al Camp de la Bota.
Un nou creixement es produeix entre la dècada dels 50 i dels 70, arribant als 137.000 habitants a l’any 1975, provinents fonamentalment del sud d’Espanya. Però en aquest temps no s’han creat infraestructures urbanes, la manca de serveis urbans és sagnant i pràcticament no existeixen espais lliures. Apareixen els barris de Can Franquesa i les Oliveres, mostra evident de construcció irracional.
Al 1979 es celebren les primeres eleccions municipals, i els dos partits d’esquerres, comunistes i socialistes sumen 24 dels 27 escons de l’Ajuntament, cosa que permet la posada en marxa d’una política progressista, de creació d’equipaments i recuperació del patrimoni.
Ja als anys 90, les forces progressistes que han anat governant i han rebut del moviment veïnal el Pla Popular, han establert normes de creixement urbà, han frenat l’especulació, recuperat espais per la ciutat, s’han creat escoles i instituts, parcs, el metro ha arribat a la localitat, etc.
Actualment, Santa Coloma continua vivint un procés de canvi, amb una gran riquesa patrimonial i històrica s’ha reinventat com a Ciutat Universitària, una ciutat diversa, abocada a mantenir una gran oferta d’activitats culturals, i preocupada per mantenir i millorar els seus espais naturals, com són la Serralada de Marina i la llera del Riu Besòs.
Història Arxivística
La història que coneixem de l’Arxiu de Santa Coloma de Gramenet s’inicia amb un episodi dolorós, la crema de l’Arxiu Municipal a l’octubre de 1808 per part de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès, segons es va certificar per part de l’Ajuntament l’any 1851(1831?).
Uns anys després, a l’acta del Ple de la sessió de 21 d’abril de 1875, podem llegir que “en vista del abandono en que se hayan desde hace mucho tiempo los documentos pertenecientes al archivo de esta Secretaria, pues se hayan en el mayor descuido y poco menos que abandonados en la Casa Consistorial vieja, acuerdan conducirlos a ésta y mandar construir un armario capaz para contenerlos todos aprovechando toda la madera que se pueda y existente en la referida Casa Consistorial vieja.”
Així, durant el segle XIX, les guerres, el foc i la deixadesa, dibuixen un panorama bastant trist pel que fa a la conservació del patrimoni documental de la ciutat.
Durant el segle XX, a partir de la dècada dels anys 30, la població colomenca experimenta un creixement irracional, fet que comporta que s’incrementi igualment la vida administrativa del municipi, passant d’un armari de fusta que podia encabir la documentació d’un petit poble pagès que no arribava als mil habitants, a soterranis plens de documents que concentraven la vida administrativa de més de 112.000 habitants.
No és fins l’any 1971 quan el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 28 d’abril, crea la plaça d’arxiver, nomenant-se pel càrrec, un mes després, al Sr. Francisco Javier Badia, que a les dependències de l’actual Arxiu Central, elaborarà una primera classificació de la documentació per matèries. A mitjans dels anys 70, l’Arxiu ja no té espai per rebre més documentació, i s’habilita un local-magatzem prop de l’Ajuntament, al carrer Sant Carles.
En aquells anys, l’Arxiu, a més de la seva tasca, rep la responsabilitat del servei de compres i distribució de tot el material fungible de l’Ajuntament, i del servei de reprografia, situació que es manté fins l’any 1989.
Amb l’arribada de la democràcia, es comença a donar importància al patrimoni documental i el Consistori pren mesures importants: s’incrementa el personal que treballa a l’arxiu, es comença a controlar la documentació que entra i surt del mateix, augmenten les mesures de seguretat, s’instal·la un sistema de climatització que ajudi a la correcta conservació de la documentació i, l’any 1986, es retiren les prestatgeries metàl·liques i s’instal·len 550 metres d’armaris compactes.
Al Ple del 30 de maig de 1986 es crea l’Arxiu Històric, amb l’objecte de “salvaguardar, ordenar, facilitar i fomentar l’estudi i la difusió del Patrimoni Històric i Documental de la nostra ciutat”, ubicat a les dependències de la Torre Balldovina.
A finals de l’any 1988 surt la convocatòria per seleccionar el Cap d’unitat de l’Arxiu Municipal i és aleshores quan el Sr. Lluís Rey Riocabo es fa càrrec de l’Arxiu. Durant la dècada dels 90, les tasques més habituals de l’Arxiu estan plenament normalitzades: ja s’ha elaborat el Quadre de Classificació i es porten a terme transferències, consultes i préstecs . D’altres, com l’aplicació de les taules d’avaluació documental, poc a poc es van consolidant. El 26 d’octubre de 1990, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet aprova la Normativa Reguladora de l’ús de l’Arxiu Municipal amb una doble finalitat: garantir la conservació del patrimoni documental i col·laborar en la difusió del mateix per facilitar el coneixement de les arrels històriques.
L’any 1993 es col·loquen quatre armaris compactes a l’Arxiu de Serveis territorials que alleugereixen mínimament la falta total d’espai que tenim en aquell moment. Però aquesta solució dura poc temps, ja que l’Arxiu de Serveis Territorials, on s’aplega tota la documentació en matèria urbanística, aleshores funciona com a arxiu de gestió, central, intermedi i històric, i gran part de la documentació que es transfereix és de custòdia permanent. A més, és necessari climatitzar els dipòsits, assegurar unes mesures mínimes contra la possibilitat d’un incendi o d’una nova inundació, com la que l’any 1991 va fer malbé molta documentació.
L’any 1999, es desenvolupa un projecte d’instal·lació de 940 metres lineals de prestatgeries a l’Arxiu Intermedi, però la manca d’espai és una constant durant tots aquests anys.
Pel que va a les TIC s’ha de dir que, al desembre de 1997 s’instal·là el primer ordinador a l’Arxiu, al despatx del Cap del Departament. L’any 1998, es dota d’un ordinador a l’arxiu de Serveis Territorials, i l’any 2000 s’instal·là un tercer aparell a l’Arxiu central per a ús del personal administratiu. L’accés al correu electrònic encara no s’ha completat del tot i solament el Cap de l’Arxiu està connectat a internet, però és durant aquests anys quan comencen a desenvolupar-se estudis per a la informatització de l’Arxiu.
Després d’una fase d’anàlisi, especificat el sistema, identificades i descrites les funcionalitats requerides per aquest, i la resolució d’incidències en la fase de proves, al 2003 es comença a treballar amb el programa informàtic de l’Arxiu, que implementa les últimes tecnologies sorgides al mercat en el camp del desenvolupament de sistemes informàtics, com són SQL Server 2000 i la plataforma .NET.
L’any 2008, els Servies Territorials de l’Ajuntament es traslladen a la plaça Olimpo, amb el consegüent trasllat de l’Arxiu de Serveis Territorials, que aplega tota la documentació en matèria urbanística.
Ja al 2009, se signa el Conveni d’adhesió del nostre Ajuntament a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, Central de Serveis Tècnics, per tal d’endegar programes de gestió, conservació i difusió del nostre patrimoni documental que complementin i enriqueixin les actuacions que desenvolupa l’Arxiu. També es va aprovar la integració de l’Arxiu Històric i l’actual Arxiu Administratiu com a ARXIU MUNICIPAL únic a l’Àrea de Serveis Interns i Promoció Econòmica, mantenint, com fins ara, la dependència funcional de l’Arxiu Històric de l’Àrea de Serveis a la Persona, i la possibilitat de fer extensible a l’Arxiu Històric, el sistema informàtic de gestió documental del que disposa l’Arxiu Administratiu, amb la finalitat d’utilitzar els mateixos criteris de gestió, descripció, classificació i possibilitar l’auto transferència de la documentació que queda pendent. Per últim es va aprovar el Pla de Millora de l’Arxiu Municipal.
D’aleshores ençà, l’Arxiu s’ha centrat en col·laborar amb la gestió administrativa municipal, i en garantir la conservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental local. De la mateixa manera, s’està treballant en diferents projectes encaminats a desenvolupar els requeriments dels documents electrònics, que han de garantir la disponibilitat i recuperació de la informació electrònica d’acord a criteris de conservació que assegurin la integritat i autenticitat de les dades.
Dades sobre l’ingrés
Fins l’any 1989 no existia un procediment formalment establert sobre com transferir la documentació semiactiva i inactiva a l’Arxiu des de les unitats productores, de manera que els diferents departaments i serveis, incorporaven nova documentació al fons de l’Arxiu sense que quedés cap constància, ni es portés un Registre de Transferències oficial.
Des del 25 de gener de 1989, data de la primera relació de transferència que consta al Llibre de registre d´entrada general de relacions de transferència a l’Arxiu, tots els expedients que han ingressat als diferents dipòsits ho han fet pel procediment de transferència ordinària.
La documentació ha estat transferida des dels diferents arxius de gestió de les unitats administratives de l’Ajuntament, mitjançant els corresponents fulls de transferència, degudament formalitzats per la unitat productora.