Entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, on avui hi ha els terrenys del Fòrum es trobava el Camp de la Bota un espai aïllat sense construccions. Va ser un terreny ideal, al costat de la ciutat però suficientment aïllat i despoblat perquè els francesos, durant la Guerra del Francès (1808-1814), instal·lessin allà un camp de pràctiques de tir.
Posteriorment, cap a 1858 és va construir un castell militar, el Castell del Camp de la Bota o de les Quatre Torres pel capità general de Catalunya, Juan Zapatero. L'edifici es va convertir en l'Escola de Pràctica d'artilleria fins a l'inici de la Segona República. El sorral del Camp de la Bota, disposava d'un parapet o mur de tres metres d'alt per quaranta de llarg, on és realitzaven les pràctiques de tir.
De les més de 3.000 persones que van ser executades a Catalunya un cop acabada la guerra, 1.717 ho van ser en aquest lloc. Aquest espai va ser utilitzat com a lloc d'afusellament primerament per les autoritats republicanes durant la guerra civil. Allà arribarien a ser executats quaranta-quatre militars rebels el setembre i l'octubre del 1936, i posteriorment es documenten que entre 1939 i 1952 1.706 homes i 11 dones van ser afusellades pel règim franquista, en una planificada operació de repressió d'estat a partir de judicis sumaríssim, consells de guerra fraudulents sense cap garantia legal.
El 14 de febrer de 1939, només dinou dies després de la caiguda de Barcelona, l'advocat i diputat Eduardo Barriobero va tenir el dubtós honor de ser el primer afusellat al Camp de la Bota a mans de les tropes franquistes. El compliment de les condemnes de mort es portava a terme tan aviat com es rebia el "enterado" del dictador general Franco. Els republicans eren traslladats en grups des de la presó Model de Barcelona o la Presó de dones de les Corts al Camp de la Bota on els esperava un piquet de la Guàrdia Civil per complir la sentència.
L'aleshores vicari de Sant Adrià de Besòs , mossèn Pere Ribot, recordava com a les matinades de 1941 " El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven a els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia".
Les darreres execucions van Tenir lloc el 14 de març de 1952 , tretze anys després d'acabada la Guerra Civil. Van ser morts zinc dels integrants del grup anarquista Talió (Pere Adrover , Jordi Pons, Josep Pérez , Genís Urrea i Santiago Amir ) acusats d'una sèrie d'atracaments .
Els sentenciats a la pena capital eren nou , però la pressió internacional , sobretot de França ( André Breton , Jean Pau Sartre , Albert Camus ) va aconseguir escurçar la llista . A mes, el bisbe de Tolosa va fer saber que no és traslladaria a Barcelona amb ocasió del Congrés Eucarístic Internacional si no s'acabava el sagnant reguitzell de morts.
COLOMENCS AFUSELLATS AL CAMP DE LA BOTA
- Santiago Diego Clavero, 55 anys, afusellat el 26 de març de 1939.
- Lorenzo Ros Paisa, afusellat el 28 de maig de 1939
- Juan Campos Miñarro, executat el 6 de juliol de 1939
- Pascual Millares Soler, afusellat el 2 d’agost de 1939
- Juan Pablo José, executat el 8 d’agost de 1939
- Celestí Boada Salvador, afusellat el 18 d’octubre de 1939
- José Muro Arias, afusellat el 25 d’octubre de 1939
- Joan Pla Aulet, afusellat el 4 de novembre de 1939
- Alberto Riquelme Almarcha, afusellat el 4 de novembre de 1939
- Pedro Alfaro Sacasa, afusellat el 12 de juny de 1940
- Esteban Barrot Brell, afusellat el 6 de juliol de 1940
- Manuel Campeny Pueyo, afusellat el 29 de juliol de 1940
- Pelayo Giménez Palacios, afusellat el 14 de novembre de 1940
- Hilario Martínez Alarcon, afusellat el 4 de juny de 1943
- Eduardo Grau Estiarte, afusellat el 8 de juliol de 1943
- Pedro Blasco Pascual, afusellat el 29 de juliol de 1943
- Juan Hernandez Lizan, afusellat el 25 de febrer de 1946