Refugi a la Torre Balldovina (actualment Museu i Centre de documentació i memòria històrica de Santa Coloma de Gramenet)

L'any 1986 l'Ajuntament crea, alhora que el Museu municipal i emplaçat a l'edifici de la Torre Balldovina, l'Arxiu Històric de la Ciutat. L'Arxiu, disposa d'un ric fons documental municipal anterior a l'any 1945, un important fons d'imatges i diferents llegats particulars. 

L'edifici de la Torre Balldovina va albergar un dels 3 refugis antiaeris oficials de la població (un altre a Can Roig i Torres i un altre a l’ajuntament), construït aprofitant un hipogeu preexistent excavat a l’Edat Mitjana. Davant dels bombardeigs aeris que estava patint Catalunya aquest fou només un dels prop de 150, entre construïts i a mig construir, que hi havia a la ciutat el juliol de 1938. Actualment només se n’han pogut situar vint-i-cinc, i de tots ells, el de la Torre Balldovina és l’únic que es conserva en bon estat, donant-se la coincidència, a més, que està al subsòl del Museu.

Per això des de l’any 2019 s’està treballant per tal de poder obrir al públic aquest refugi, i mostrar-lo com era en el moment de la seva utilització el 1939, per assolir un major apropament als temps de la guerra i fer reviure i mostrar algunes experiències al seu interior, utilitzant elements audiovisuals, plafons explicatius i objectes d’atrezzo. Amb aquesta finalitat, l’any 2020 l’Ajuntament va encarregar una proposta museogràfica al Taller de Projectes DidPatri de la Universitat de Barcelona, grup de recerca dedicat a la realització de projectes entorn del patrimoni i la museografia, amb una intencionalitat clara: socialitzar aquest element patrimonial i proporcionar un seguit d’informacions històriques al possible visitant de manera amena i entenedora sense malmetre’n la seva originalitat.

La redacció del Projecte Executiu per a la Museïtzació del Refugi Antiaeri de la Torre Balldovina es va poder portar a terme gràcies a l’ajut atorgat per la Diputació de Barcelona l’any 2020, el qual excepcionalment va suposar el finançament de gairebé la totalitat de l’import de la redacció del projecte.

Web: http://museu.gramenet.cat/ Email: museutorreballdovina@gramenet.cat

Adreça: Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet

Telèfon: 93 385 71 42 - Fax: 93 466 09 74 

Durant la Guerra Civil, l'aviació esdevé per primer cop una arma de destrucció massiva. Els avions de la Itàlia feixista, aliada de Franco, ataquen sistemàticament des de les bases de l'illa de Mallorca les ciutats catalanes. Els atacs no se centren solament en objectius militars o industrials, sovint els bombardejos són indiscriminats i afecten la població civil. La manca de precisió en algun d’aquests objectius feia que els bombardejos afectessin la població civil i, per tant, causessin nombroses víctimes mortals i ferits a més de quantiosos danys materials.

La utilització de l’aviació per atacar la rereguarda de forma intensa i continuada va ser un element totalment nou que per primer cop en la història va practicar-se durant la Guerra Civil espanyola. L'aviació esdevindrà una arma psicològica de primeríssima magnitud; el seu objectiu és sembrar el terror i la desmoralització a la rereguarda. La defensa ciutadana s'organitza, arreu es construeixen refugis antiaeris i es prenen tota mena de mesures preventives per minimitzar l'efecte dels bombardejos.

Si en els inicis de la Guerra Civil l’aviació amb la qual comptaven els exèrcits espanyols era certament antiquada i totalment obsoleta, aquesta situació aviat canviaria radicalment com a conseqüència de l’entrada en el conflicte de les potències estrangeres, fonamentalment l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i la Unió Soviètica. Aquests països van enviar a la Guerra d’Espanya els millors bombarders amb els que comptaven en aquells moments: els italians Savoia S-81 i S-79, els Dornier i els Heinkell 11 alemanys, i els Katiuska russos. Això convertia la Guerra Civil en un camp de proves i experimentació que a la Segona Guerra Mundial es demostraria, desgraciadament, força útil pels futurs països combatents.

El primer bombardeig que hi ha documentat a Santa Coloma de Gramenet es el 13 de Març de 1937 i no serà l'únic ja que el 29 de maig de 1937 de matinada Santa Coloma pateix 6 bombardeigs: un a les Cases Barates on hi havia la fàbrica de guerra F11 causant 9 víctimes i la destrucció de diverses Cases Barates. Un altre bombardeig afecta al costat del pont, dos a prop de l’església Major i el Cementiri Vell i dos més als voltants de la Clínica Mental.

En un dels sumaris que es van obrir arran dels bombardejos que va patir Barcelona durant la Guerra Civil i que han estat rescatats recentment als soterranis del Palau de Justícia de Barcelona es parla del primer gran bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 29 de maig del 1937. En aquest sumari s'hi ha pogut trobar la història de Pilar Ventura, que quan van passar els fets tenia només 5 anys. Set avions italians, aliats de Franco, van atacar la Barceloneta, Sants, l'Eixample, el Poblenou i van arribar fins a les cases barates de Santa Coloma de Gramenet. En una d'aquestes cases, ara anomenades del Bon Pastor, hi vivia Pilar Ventura amb els seus pares i tres germans més. La Pilar ha pogut explicar: "Devia estar dormint. El meu pare em va agafar perquè era la petita. Va, que està baixant la bomba, que les sirenes, que les sirenes...!" Després d'això ja no recorda res més fins que es va despertar a l'Hospital de Sant Pau, amb metralla en diferentes parts del cos. Però sobretot havia perdut la mare i dues germanes i el seu pare i l'altre germà supervivent estaven greument ferits. Era com si estigués completament orfena. Per sort, una tieta seva de Ripollet que es va assabentar per la premsa del que havia passat va anar a veure-la i, finalment, se'n va fer càrrec. Així, la Pilar no va anar a parar als hospicis del règim.

Víctimes dels bombardejos a Santa Coloma de Gramenet

Senyalització

Durant la setmana del 27 de gener de 2014 es van indicar, mitjançant unes enganxines, els punts on hi havia els diferents refugis antiaeris  i els espais bombardejats durant la Guerra Civil 1936-39.