L’Ajuntament posa en marxa 10 mesures per impulsar el comerç de proximitat

L'alcaldessa, Núria Parlon, presenta un projecte integral del consistori destinat a fomentar el comerç de la ciutat i ajudar-lo a sortir de la crisi econòmica.

L’Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, acompanyada pel tinent d’alcalde de Serveis Municipals, Comerç i Mercats, Esteve Serrano, i la regidora adjunta Ana Belén Moreno, ha presentat aquesta tarda un projecte integral de l’Ajuntament destinat a impulsar el comerç d’aquesta ciutat i per ajudar-lo a sortir de la crisi econòmica. 

El projecte contempla deu mesures per incentivar i dinamitzar el comerç local i de proximitat i per facilitar la creació de nous establiments de qualitat a la ciutat. Aquestes mesures s’engeguen per fer front al marc econòmic difícil que hi vivim, on la davallada en el consum de moltes famílies i persones està afectant a l’activitat comercial de moltes empreses i comerços a totes les ciutats, i també a Santa Coloma, on el comerç és el motor principal de l’economia productiva local.

Tot i que actualment hi ha prop de 2.000 establiments comercials a Santa Coloma, coincidint amb l’evolució de la crisi econòmica han augmentat els locals comercials buit o tancats. L’ajuntament està elaborant un cens municipal per conèixer al detall la xifra.

Davant aquest marc econòmic, l’Ajuntament posa en marxa diferents mesures de recolzament del comerç local perquè, segons paraules de l’alcaldessa “recolzar ara el sector productiu local és una acte de responsabilitat política ineludible, que va en benefici de tota la ciutat. L'estreta col·laboració amb el teixit empresarial i amb els seus representants és el millor camí –ha remarcat- per plantar-li cara a la crisi”.

Aquestes mesures de suport al comerç local tenen el següents objectius:

  • Simplificar, agilitzar i afavorir la creació de nova oferta comercial a partir d’una oficina única (“Finestreta única”)
  • Recolzar i guiar a les persones emprenedores que vulguin impulsar un negoci a Santa Coloma per crear ocupació
  • Que el comerç local pugui oferir més i millor servei a la ciutadania
  • Aconseguir una oferta comercial més atractiva i equilibrada amb un urbanisme comercial
  • Impulsar el consum a la ciutat
     

No obstant, a pesar de la crisi, Santa Coloma continua generant nova activitat econòmica. De fet, al 2012 es van instal·lar 180 noves activitats econòmiques –sobretot establiments d’alimentació; i el Servei d’Emprenedoria de l’Ajuntament, a través de Grameimpuls, va atendre 77 nous projectes empresarials, dels quals s’han arribat a materialitzar 17 noves empreses.

Les 10 mesures per impulsar el comerç de proximitat

1.)Servei de Foment de l’Ocupació dels Locals Comercials Buits:

Creació d’un servei on-line (web) amb cercador de locals buits. Serà una plataforma a la xarxa, una eina d’informació, interacció i cassació entre l’oferta i la demanda de locals buits a Santa Coloma susceptibles de ser ocupats. Hi haurà, per una banda, una gestió de continguts externa -Agents de la Propietat Inmobiliaria (APIs), Oficina Local d’Habitatge, propietaris particulars i associacions de comerciants, que introduiran aquesta oferta (especificant característiques dels locals, imatges, etc.); per altra una Gestió de continguts interna: l’Ajuntament garantirà el bon funcionament i la qualitat d’aquest espai virtual pensat com una web de fàcil i ràpida consulta.

2.) Servei de “Finestreta Única”:

Està previst posar en marxa un servei virtual i presencial per facilitar, agilitzar i afavorir el desenvolupament de l’activitat comercial. Un servei integral per atendre als nous emprenedors i als comerciants locals, un únic espai on-line i off-line on poder-se adreçar tant per demanar llicències d’obertura d’establiments, per conèixer les bonificacions en els tributs, la normativa comercial,  consells per millorar la imatge dels establiments o per resoldre qualsevol dubte del dia a dia de l’activitat comercial, entre d’altres serveis.

3.) Incentius fiscals per als nous establiments:

En breu, al Ple del Consistori aprovarà les bases de subvencions per afavorir  l’obertura de noves activitats comercials. A les ordenances del 2013 ja s’han introduït la modificació de l’ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’import sobre construccions, instal·lacions i obres i de la 14, reguladora de la taxa d’ocupació i aprofitament de la via pública.

Això suposarà un estalvi en despeses de gestions municipals necessàries –de fins a 1.000 euros- a cada nou comerciant que obri un negoci a Santa Coloma. En aquest sentit, es bonificarà fins el 95% del cost de la Llicència d’activitats, el 95% de l’Autorització sanitària; i també hi haurà bonificacions en l’Acta de comprovació i el Certificat de compatibilitat del planejament urbanístic, entre d’altres imports que s’abonen ara a l’Ajuntament.

Aquestes bonificacions al nou comerç suposaran la pèrdua d’aquests ingressos a les arques municipals, però l’aposta de l’Equip de Govern és afavorir el comerç local en benefici de la ciutat i l’emprenedoria. En aquest sentit, aquestes modificacions d’ordenances es portaran al Ple municipal dels propers mesos, i el propòsit és que quan s’aprovin tingui caràcter retroactiu per a l’any 2013.

4.) Pla de professionalització del comerç

 A partir del Pla Local de Formació Professional i Permanent (FLFP i P) a la ciutat, posat en marxa al 2012, està previst la creació al curs 2014-2015 d’un cicle mitjà-superior de Formació Professional en Comerç que es pugui realitzar als centres docents de la ciutat que fan FP, perquè les generacions de comerciants properes estiguin millor preparades per afrontar els diferents reptes. Aquest Pla està en fase de Treball amb la Diputació de Barcelona per identificar les necessitats formatives del sector del comerç i dels serveis, per adaptar l’oferta de Formació Professional i Permanent a aquestes necessitats.

5.) Programa de millora de la imatge dels establiments comercials

És un programa de formació, acompanyament i tutoria dels comerciants perquè aquells que ho necessitin puguin millorar la imatge de la seva botiga i, per tant, la competitivitat. S’ha fet una experiència pilot al darrer semestre del 2012, aquest 2013 ja està en marxa amb la coordinació de Comerç, Convivència i Salut Pública de l’Ajuntament i les associacions de comerciants. L’objectiu és fomentar les bones pràctiques comercials a la ciutat i l’aplicació de la normativa.

6.) Conveni de col·laboració amb la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya

Se signarà properament un conveni a partir del qual l’Ajuntament facilitarà informació a la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya sobre els establiments i/o activitats de més alt risc d’alteració social i econòmica.

7.) Modificació del Pla d’Usos Comercials:
En el darrer Ple municipal de gener es va aprovar la proposta de modificació del Pla de Millora Urbana (PMU) per a la Regulació d’Usos Comercials per incentivar noves activitats comercials. Trets destacats de la modificació:

        7.1) L’ampliació dels Eixos Comercials Centrals: per una banda, es contempla la connexió  de l’eix comercial del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer i l’avinguda de la Generalitat, a través del carrer de Sant Just. Per altra, es volen revitalitzar les plantes baixes (locals buits) de la plaça de Pau Casals, unida a la prolongació del carrer de Sant Carles. S’entén per eixos comercials centrals les zones de Santa Coloma que concentren la màxima activitat comercial en continuïtat i que cal preservar per potenciar-les i dotar-les d’un especial tractament en les infraestructures urbanístiques.

La Diputació de Barcelona contempla la urbanització de l’avinguda de la Generalitat i del carrer de Mn. Jacint Verdaguer al pla de carreteres. El cost d’aquestes obres està pressupostat en 3.127.770 euros

         7.2)  S’amplien els usos comercials permesos en els Eixos Comercials Centrals i els entorns dels Mercats Municipals: degut a la crisi econòmica actual, s’han de potenciar noves iniciatives i oportunitats per revitalitzar els locals en aquests fronts, sempre en compatibilitat amb el descans veïnal. Un dels aspectes destacats és la possibilitat d’obrir establiments multi producte –basars- de 150 m2, una tipologia comercial que a les noves llicències no estava permesa als eixos comercials mencionats fins ara. També es permetrà la instal·lació de centres d’ensenyament privat o de serveis mèdics –dentistes, odontòlegs, etc.

           7.3) S’afegeix la definició de noves activitats  –no incloses al Pla d’Usos anterior- corresponents a locals d’activitat d’oci privat que, per les seves característiques, s’assimilen als establiments d’ambientació musical i/o espectacles. En aquest apartat s’inclouen, entre d’altres, els espais dedicats als jocs i l’oci infantil i, per altra banda, els establiments que es dediquen a un sol producte-, com la compra o venda d’or, argent i joies, amb una superfície inferior als 400m2.

           7.4) Es modifiquen les condicions exigides per a l’obertura de nous establiments de restauració i d’hostaleria, condicionant les noves llicències a l’amplada de carrer mínima de 12 metres quadrats, i que en el cas de les pensions estiguin situades en edificis situats només a aquest fi, no en comunitats de veïns.

8.) Urbanisme comercial: reformes dels mercats municipals i millora urbanística dels seus entorns

Reforma dels entorns comercials –carrers i places- per millorar la mobilitat i accessibilitat dels vianants i millora dels propis mercats, pols d’atracció comercial -Mercat Sagarra i Nou Mercat Municipal del Fondo, un edifici multifuncional aquest últim que inclou una nova biblioteca i llar d’infants públics i un supermercat a més del propi mercat municipal. Respecte a la millora urbanística dels entorns dels mercats, l’objectiu és la creació d’espais més amables, per al passeig i el gaudi de la ciutadania, a partir de, per exemple, convertir els carrers en plataforma única –mateix nivell voreres i calçada- un tipus de millora molt implantada a diferents carrers comercials de la ciutat i que continuarà avançant en els voltants d’aquests mercats.

La remodelació de l’edifici del Mercat Sagarra i la instal·lació d’una carpa provisional (al passeig de Llorenç Serra, entre l’avinguda de Santa Coloma i el carrer de Sant Joaquim), que funcionarà com a mercat durant aquestes obres, té un cost de 5.854.000 euros, i la urbanització dels entorns dels mercats està pressupostada en 900.000 euros.

9.) Suport a la dinamització comercial del propi teixit associatiu i comercial: Destaquen tres iniciatives:
        9.1) “Peatonalització dels carrers comercials”: a iniciativa de l’Agrupació del Comerç i la Indústria (ACI-Santa Coloma Tot a mà) i amb la col·laboració de l’Ajuntament, en aquest 2013 tots els primers dissabtes de mes es talla el trànsit rodat als carrers dels principals eixos comercials. Es busca fomentar l’activitat comercial, el passeig i el gaudi dels veïns i veïnes. Es va fer una prova pilot al Nadal i el primer dissabte d’aquest mes de febrer es va inaugurar la iniciativa que té voluntat de continuïtat durant tot aquest any.

        9.2) Fires comercials: suport humà i econòmic a la fira “Els sabors del Món” que va tenir la seva primera edició l’any passat a la plaça del Rellotge i que organitza l’associació Fondo Comerç, a la Mostra Gastronòmica, per recolzar la restauració de la ciutat, i a la Fira de Sant Ponç.

         9.3) Consolidació del carnet FAMPA’s-COMERÇ: està previst per aquest 2013 que es facin xerrades de sensibilització a les escoles de primària i instituts de secundària sobre el valor del comerç de proximitat. Aquesta activitat inclou visites programades a establiments emblemàtics de la ciutat i un concurs de dibuix que reculli la mirada dels nens i les nenes sobre el comerç de la seva ciutat.

10.) Ordenació dels mercats de venda no-sedentària (encants)

Conjunt d’actuacions perquè aquets tipus de mercats tornin a ser centres comercials i impulsors del comerç local a les zones on s’ubiquen. Destaquen: l’increment de la presència policial per impedir la venda ambulant il·legal, la redacció d’una nova ordenança que regula aquest tipus de mercats per actualitzar-la i adequar-la a les necessitats d’avui dia, el seguiment acurat de que tots els venedors acompleixen les normatives i estiguin al corrent del pagament d’impostos, i la reforma del sistema de pagament de tributs, que passa a ser trimestral en comptes de semestral.