Les onades de calor cada cop són més freqüents, més intenses i més llargues. En una ciutat tan densa com Santa Coloma, això té un impacte directe sobre la salut, especialment entre la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques. Però també té un altre efecte: hi ha places on a l'estiu és pràcticament impossible seure, conversar o deixar que els infants hi juguin. Espais que haurien de ser de trobada i convivència es converteixen en llocs d’on fugir.
Santa Coloma continua arrossegant un dèficit d'espais verds i disposa de nombroses places excessivament dominades per l'asfalt, el formigó i les superfícies impermeables. Aquestes places grises acumulen calor durant el dia i la mantenen durant la nit, agreujant l'efecte d'illa de calor urbana. Necessitem una ciutat que també es pugui viure a l'estiu.
Per això, cal accelerar les mesures que permetin transformar progressivament aquests espais: incrementar l'arbrat, crear zones d'ombra, incorporar sòls permeables i augmentar la superfície verda de manera justa a tots els barris. I sí, també cal encarar la finalització del Parc de Can Zam. Transformar el gris en verd no és només una actuació urbanística; és una inversió en salut, qualitat de vida i justícia ambiental. És construir una Santa Coloma més fresca, més saludable i millor preparada per afrontar el canvi climàtic.