L’objectiu 11 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU en el seu punt 1 diu: «Per a 2030, assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals». A la nostra ciutat cal posar fil a l’agulla ja que és urgent pensar globalment i actuar per revertir aquesta situació. No va de colors polítics, va de drets humans.
No podem tolerar que en ple segle XXI hagi ciutadanes malvivint a la nostra ciutat, ja sigui perquè no disposen d’un sostre on viure amb totes les garanties o simplement perquè no tenen sostre.
Escoltar a les persones que dia a dia veuen aquestes situacions és primordial. La importància dels espais de trobada, com la Taula d’Habitatge de la nostra ciutat, ha de servir per proposar polítiques i accions concretes en el nostre territori. I no val dir que ja es duu a terme. A Santa Coloma estem en situació de segregació habitacional. I aquesta segregació repercuteix directament en altres àmbits de les ciutadanes com pot ser la salut o l’educació.
Hi ha propostes sobre habitatge que funcionen i es poden replicar a la nostra ciutat. Exemples tan llunyans com els preus congelats de lloguer que proposa Berlín i tant properes com els cohabitages de Barcelona. Tot això és fruit de l'interès de la política municipal en l’escolta dels agents del territori experts en aquesta situació. Accions per resoldre una emergència social que demana solucions valentes. Cal erradicar la vulnerabilitat que es produeix pel fet de no tenir un sostre digne i treballar pel present i el futur d’una ciutat justa i sostenible.