La sentència de la mal anomenada Manada (són energúmens) ha fet caure el mantra que «cal respectar les decisions judicials». No. Les decisions judic ials injustes s’han de denunciar. Els jutges són persones i tenen ideologia. Es poden equivocar, al interpretar les lleis o poden prevaricar, per no parlar de quan la llei és injusta en si mateixa.
El problema no és d’ara. Moltes persones fa temps que denunciem la injustícia de la «justícia» espanyola. Que no tothom és igual davant la llei és una obvietat, només cal veure on són Rato, Bárcenas o Urdangarín; però últimament va més enllà, es castiga impunement a persones només per «creuar-se» amb segons qui. Quin és el denominador comú de la sentència infame dels bèsties de la Manada, de la demanda de 60 anys de presó per uns nois a Altsasu per una baralla en un bar i de la caça de bruixes contra el professorat de l’IES El Palau? Que en tots tres casos, casualment, a l’altre costat hi ha guàrdies civils. Nosaltres no creiem gaire en les casualitats.
Una suposada democràcia deixa de ser-ho quan hi ha institucions i categories de persones intocables, quan la ciutadania té por davant la justícia que l’ha de protegir. Del retrocés de la llibertat d’expressió o la persecució per posar urnes ja en parlarem un altre dia.