Aquest gener fa 42 anys que Santa Coloma de Gramenet demana el parc de Can Zam i encara no el tenim del tot. Tenim, això sí, una zona petita però bonica al voltant del llac, ben arbrada, amb jocs infantils i pícnic. Però, en canvi, la part pròxima a la Cacaolat és molt pobra —files de plataners i prou—; la plaça central de ciment, enorme, està desaprofitada quan s’hi podrien fer fires, circ, teatre i música de petit format; i una part del jardí Moragues està tancada, com també ho estan les 5,1 hectàrees de l’anomenada 2a fase (passat l’Institut Puig Castellar). Per a aquesta zona, l’equip de govern ha obert un procés pseudoparticipatiu, tendenciós, sense garanties i que incompleix el Reglament de participació, per justificar la seva intenció de convertir-la en una esplanada per a macroconcerts, argüint que la gent ho ha «votat», en comptes de la zona verda que va pactar amb la Plataforma en Defensa de Can Zam.
Però un parc no és lloc per fer Rock Fest o Tomorrowlands amb milers de persones; per a això ja hi ha el Fòrum.
L’equip de govern ha d’acabar d’una vegada el parc verd i frondós que ens mereixem. No demanem altra cosa que el que ja tenen totes les ciutats catalanes de més de 80.000 habitants.
Can Zam no és per a macroconcerts
