Diaris de Viatges

DIARIS DE VIATGES és un cicle expositiu de fotografia social que es du a terme a la Sala Riu, en el Centre Cívic Riu. Hi tenen cabuda treballs d’actualitat que posen el focus en temes que pateixen de l’oblit o són relegats en els grans mitjans. La temàtica de les exposicions —en què la imatge sempre va acompanyada de text— sovint fa palès la vulneració de drets humans d’un col·lectiu o d’una comunitat. L’objectiu del cicle és facilitar el coneixement i la reflexió, a més de promoure el debat entre el públic assistent i els autors i autores. També vol ser un incentiu a la fotografia humanitària entre l’autoria colomenca.

En general, cada any es mostren quatre treballs. El cicle només s’ha interromput a causa de la pandèmia. El projecte es va reprendre en el 2021, quan encara no era possible les activitats a espais interiors, amb la instal·lació al parc fluvial del Besòs de la retrospectiva «11 Anys de Diaris de Viatges»

Aquest projecte de sensibilització de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es fa en col·laboració amb la plataforma Territorios Libres.

17a edició DIARIS DE VIATGES_2025 – En xoc

En aquest 2026, el lema dels treballs exposats a la Sala Riu és «En xoc», fent referència a la vivència del moment actual i a la teoria de xoc de Naomi Klein. Segons l’activista, les situacions tumultuoses i els moments de cataclisme són situacions idònies de xoc que els governants i les grans corporacions sovint aprofiten per a soscavar els drets i aplicar “polítiques extraordinàries” que només interessen a uns pocs. Una reflexió que es constata en el moment actual.

El cicle Diaris de Viatges usa la fotografia com a llenguatge per avançar cap a majors nivells de justícia social. Aquest projecte es treballa conjuntament amb la cooperativa La productora fotogràfica. Totes les exposicions estan acompanyades de text descripció i peus de fotografia.

Com cada any, el cicle de Diaris de Viatges consta de quatre exposicions a la Sala Riu. A més de la presentació —en què es compta amb l’autoria—, es programen activitats complementàries per aprofundir en el seu contingut. També es convida a participar-hi a serveis municipals i entitats que treballen localment el tema que s’exposa i es manté un contacte estable amb l’ACAF – Agrupació Colomenca d’Aficionats a la Fotografia. En aquest 2026, s’ha intensificat encara més el vincle amb l’espai expositiu Joan Gomis. S’han posat en paral·lel tres de les quatre exposicions.

EXPOSICIONS

Del 17 de març al 17 d'abril - ANA MARÍA ARÉVALO - «DIES ETERNS». Especial Dones i Drets Humans - 8M. La fotògrafa veneçolana ens presenta l’agonitzant món de les dones a les presons llatinoamericanes.
Del 2 de juny al 3 de juliol - SAMUEL ARANDA - «NÒMADES». Especial Autoria local. Les fotografies d’Aranda i el relat de Martín Caparrós donen testimoni de les darreres comunitats nòmades del Sahel.
Del 29 de setembre al 30 d'octubre - VICTÒRIA ROVIRA - «ROJAVA. DONES ENTRE GUERRES». Especial Síria i Drets Humans. La mostra revela les històries de les combatents kurdes i de les dones civils que enfronten les seqüeles del conflicte al nord-est de Síria.
Del 17 de novembre al 18 de desembre - ROBERTO PALOMO - «FILLES DE L’OBLIT». Especial Memòria Històrica i Drets Humans. L’autor visual mostra la història del seu besavi Silvestre i de com, 87 anys després de la seva desaparició, les seves àvies en van recuperar les restes.

DIES ETERNS

Ana María Arévalo. Del 17 de març al 17 d'abril

«Dies eterns» és un projecte documental de llarg recorregut que examina les condicions d’empresonament de les dones a l’Amèrica Llatina i les estructures socials, legals i polítiques que perpetuen la seva criminalització.

En les últimes dècades, la població femenina privada de llibertat ha crescut ràpidament en aquesta regió. Un creixement que l’impulsen les polítiques punitives, els sistemes judicials saturats i les lleis que afecten de manera desproporcionada les dones joves, pobres, racialitzades i indígenes. Moltes d’elles passen anys detingudes preventivament sense sentència, mentre que d’altres suporten condemnes excessivament llargues a causa de legislacions restrictives sobre l’avortament, la pobresa o la violència estructural.

A través de retrats íntims i escenes de la vida quotidiana en contextos de reclusió, Ana María Arévalo visibilitza maternitats travessades per la presó i espais dissenyats per a estades breus convertits en confinaments prolongats, així com també xarxes de suport que emergeixen entre dones que comparteixen condicions d’extrema vulnerabilitat. A Veneçuela, centres policials destinats a detencions de menys de 48 hores alberguen persones durant anys. A El Salvador, lleis que penalitzen fins i tot les emergències obstètriques porten algunes dones a complir condemnes per “homicidi agreujat”. A Guatemala, el creixement sostingut de la població penitenciària femenina reflecteix desigualtats històriques que afecten especialment dones indígenes amb processos judicials sense traducció ni garanties adequades.

Més enllà de l’espai carcerari, «Dies eterns» aborda l’impacte social de l’empresonament femení en famílies i comunitats senceres, i evidencia com la presó es converteix en una extensió de l’exclusió social. La sèrie proposa una reflexió crítica sobre les conseqüències dels sistemes punitius contemporanis i sobre allò que roman invisible quan la justícia s’exerceix sense perspectiva de gènere ni context social. En situar les dones en el centre de la narrativa, el projecte reivindica la seva presència, complexitat i capacitat de resistència davant d’estructures que busquen reduir-les al silenci.

Ana María Arévalo Gosen (Caracas, 1988) és una narradora visual veneçolana resident a Madrid. És exploradora de National Geographic i membre del col·lectiu Ayün Fotógrafas. El seu treball se centra en els drets de les dones, la justícia social i les qüestions ambientals, on combina la recerca rigorosa amb una mirada íntima i pròxima.

El seu projecte «Dies eterns» ha estat reconegut amb premis internacionals com el Leica Oskar Barnack Award i el Camille Lepage Prize, entre d’altres. La seva obra s’ha publicat a The New York Times i National Geographic, i s’ha exhibit en institucions i festivals internacionals com Fotografiska New York, Photoville i Leica Gallery.

Paral·lelament a la pràctica artística, desenvolupa una intensa activitat pedagògica i d’impacte social. És fundadora dels tallers Ojo Pelao a Veneçuela, un programa independent i gratuït de formació en fotografia documental adreçat a les noves generacions de narradors visuals, centrat en l’ètica, el desenvolupament de projectes personals i la creació de xarxes de suport. A més, col·labora com a docent amb organitzacions internacionals on fa de la fotografia una eina de trobada, reflexió i transformació col·lectiva.