Es tracta d'una exposició sense fronteres que es fixa en la reacció de persones i  col·lectius quan s’enfronten a una emergència. L'exposició sorgeix de l’edició #15 del projecte FOTOINTERPRETACIONS. Un treball  que estimula el diàleg entre la fotografia i la literatura. Entitats organitzadores: Revista 5W i Territorios Libres.

"Quan tot s'ensorra" mostra busca un discurs universal sobre la reacció humana a emergències humanitàries arreu del món. També a casa nostra. Consta de 36 imatges de la fotoperiodista Anna Surinyach, que van ser fetes a llocs com República Centreafricana, Colòmbia, Sudan del Sud, Grècia, Bangladesh, Nigèria, Txad o la mar Mediterrània. Tot plegat amb poemes de l’escriptor Agus Morales, que ens endinsen en les vivències que veiem a les fotografies.

L’exposició es divideix en tres fases. La primera és quan esclata l’emergència (una guerra, una crisi nutricional, una pandèmia). La segona és la reacció antropològica a una situació límit, que té molt a veure amb el treball en comunitat. La tercera són els camins que s’obren quan els pitjors moments ja han passat: la por, però també l’esperança. La mostra s’inspira en el llibre Cuando todo se derrumba (Libros del K.O., 2021) d’Agus Morales, una crònica sobre la pandèmia a Catalunya que busca paral·lelismes amb emergències humanitàries globals.

A Colòmbia, Guatemala i Paraguai les dones alcen la veu pel dret al territori, fan un treball invisible de producció agrícola o suporten el pes de la desigualtat en l’accés a la terra. María Elsy Angulo, Lolita Chávez i Dominga Mora van pagar un alt preu per això.

Les seves històries narren una lluita que ara està marcada per la seva absència.
Aquesta exposició és un recorregut íntim per la lluita de les dones per defensar el territori i els recursos naturals a Guatemala, Paraguai i Colòmbia, països en els quals l’explotació amenaça la supervivència de moltes comunitats. Revista 5W, en col·laboració amb Oxfam Intermón, reconstrueix la història de tres dones que es van implicar en la defensa del seu territori i ara, per diferents motius, ja no hi són.

Els seus perfils els dibuixen les veus d’aquells que les coneixen o van conèixer bé: els familiars, les persones amigues i les companyes de lluita.

Les fotografies construeixen el relat de la seva absència i aprofundeixen en el creixent problema que suposa l’explotació dels recursos naturals, el problema d’accés a les terres i el setge a les comunitats a Llatinoamèrica.

Aquesta exposició és part del treball multimèdia TIERRA SIN ELLAS, publicat a Revista 5W: un recorregut a través d’imatges, so i text que ens convida a entrar al cor de tres comunitats i tres dones que han deixat empremta en la seva defensa del territori.

Al Japó són molt populars els negocis en els quals, amb un motiu innocent, es mercadeja amb l'interès sexual que desperten les nenes entre la població masculina. Aquesta és una manera de fer que s’està exportant arreu del món mitjançant el manga, que cada vegada té més adeptes a casa nostra, en especial entre la joventut.

Al país del Sol Naixent l'explotació de les nenes i, en especial la figura de la col·legiala, és una realitat palpable en tot que té relació amb l'oci i la publicitat. Negocis que utilitzen els buits legals per tal de mercadejar amb les menors, com a objecte o article d'oci sexual.

Als barris més ociosos de les grans urbs japoneses abunden els establiments de companyia (restaurants, bars, gabinets de futurologia, cafès...) on els adults poden fer realitat la fantasia de tenir una cita amb una estudiant de secundària. És sabut que, de sotamà, també s’ofereixen serveis sexuals. A més d’aquests negocis, hi ha els locals destinats a públic masculí amb actuacions de grups de música de col·legiales o ídols; també cafès on les noies, a més d’actuar, fan jocs amb els clients.

S’hi afegeix el manga de pornografia infantil, amb escenes molt dures entre nenes i adults; o l’enjo kosai, una pràctica molt estesa on les menors ofereixen per Internet serveis sexuals, directament als clients o mitjançant intermediaris.

Sens dubte que hi ha un excés de condescendència amb la pederàstia al Japó. No va ser fins a l'any 1999, fruit de la pressió internacional, que el govern japonès va prohibir la producció i la distribució de pornografia infantil. No obstant això, va caler esperar a l'any 2014 perquè se’n prohibís la tinença. La llei no afecta el manga i continguts similars, com la infografia, perquè es consideren mitjans d'expressió artística.