TIERRA SIN ELLAS

La lluita de les dones per la terra a l’Amèrica Llatina

Del 7 al 30 de juny, a la Sala Riu del Centre Cívic Riu.

Presentació: dimarts 7, a les 19 h.

Visita comentada: 13 de juny, a les 18 h.

CICLE DEXPOSICIONS

DIARIS DE VIATGES_2022 – Mirades indòmites

Cartell exposició

A Colòmbia, Guatemala i Paraguai les dones alcen la veu pel dret al territori, fan un treball invisible de producció agrícola o suporten el pes de la desigualtat en l’accés a la terra. María Elsy Angulo, Lolita Chávez i Dominga Mora van pagar un alt preu per això.

Les seves històries narren una lluita que ara està marcada per la seva absència.
Aquesta exposició és un recorregut íntim per la lluita de les dones per defensar el territori i els recursos naturals a Guatemala, Paraguai i Colòmbia, països en els quals l’explotació amenaça la supervivència de moltes comunitats. Revista 5W, en col·laboració amb Oxfam Intermón, reconstrueix la història de tres dones que es van implicar en la defensa del seu territori i ara, per diferents motius, ja no hi són.

Els seus perfils els dibuixen les veus d’aquells que les coneixen o van conèixer bé: els familiars, les persones amigues i les companyes de lluita.

Les fotografies construeixen el relat de la seva absència i aprofundeixen en el creixent problema que suposa l’explotació dels recursos naturals, el problema d’accés a les terres i el setge a les comunitats a Llatinoamèrica.

Aquesta exposició és part del treball multimèdia TIERRA SIN ELLAS, publicat a Revista 5W: un recorregut a través d’imatges, so i text que ens convida a entrar al cor de tres comunitats i tres dones que han deixat empremta en la seva defensa del territori.


LA NENA OBJECTE, INNOCÈNCIA EN VENDA

LUCAS VALLECILLOS

Del 3 al 31 de març al Centre Cívic Riu

Presentació: 3 de març, 19 h

Visita comentada: 10 de març, 18 h

CICLE DEXPOSICIONS

DIARIS DE VIATGES_2022 – Mirades indòmites

13a edició

Cartell

Al Japó són molt populars els negocis en els quals, amb un motiu innocent, es mercadeja amb l'interès sexual que desperten les nenes entre la població masculina. Aquesta és una manera de fer que s’està exportant arreu del món mitjançant el manga, que cada vegada té més adeptes a casa nostra, en especial entre la joventut.

Al país del Sol Naixent l'explotació de les nenes i, en especial la figura de la col·legiala, és una realitat palpable en tot que té relació amb l'oci i la publicitat. Negocis que utilitzen els buits legals per tal de mercadejar amb les menors, com a objecte o article d'oci sexual.

Als barris més ociosos de les grans urbs japoneses abunden els establiments de companyia (restaurants, bars, gabinets de futurologia, cafès...) on els adults poden fer realitat la fantasia de tenir una cita amb una estudiant de secundària. És sabut que, de sotamà, també s’ofereixen serveis sexuals. A més d’aquests negocis, hi ha els locals destinats a públic masculí amb actuacions de grups de música de col·legiales o ídols; també cafès on les noies, a més d’actuar, fan jocs amb els clients.

S’hi afegeix el manga de pornografia infantil, amb escenes molt dures entre nenes i adults; o l’enjo kosai, una pràctica molt estesa on les menors ofereixen per Internet serveis sexuals, directament als clients o mitjançant intermediaris.

Sens dubte que hi ha un excés de condescendència amb la pederàstia al Japó. No va ser fins a l'any 1999, fruit de la pressió internacional, que el govern japonès va prohibir la producció i la distribució de pornografia infantil. No obstant això, va caler esperar a l'any 2014 perquè se’n prohibís la tinença. La llei no afecta el manga i continguts similars, com la infografia, perquè es consideren mitjans d'expressió artística.