Ahir, 10 de desembre, es va celebrar el 75è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’acte que el Departament de Ciutadania i Igualtat de la Generalitat de Catalunya va convocar per a commemorar aquesta data. A l’acte s’hi va fer present la molta feina pendent per assolir aquests drets per a totes al segle XXI. Després de la celebració toca continuar treballant en el nostre dia a dia... i aquesta és la reflexió que vull compartir amb totes.
Honestament, se’m fa força decebedor que fem celebracions d’aquesta data quan arreu ens trobem encara massa sovint amb vulneracions gravíssimes dels drets humans. Actualment, es compten 58 guerres actives al món i la despesa militar de milers de milions d’euros ens demostren que el dret a viure en PAU és una fal·làcia. Els exemples més colpidors en les darreres setmanes podrien ser les atrocitats que veiem a diari entre Palestina i Israel, sense desmerèixer cap ni una de les víctimes innocents que pateixen, sofreixen i moren arreu del planeta per la incapacitat de l’ésser humà de situar l’empatia amb la resta de la humanitat per sobre dels propis interessos individualistes, econòmics o de poder.
Les desigualtats internacionals en la redistribució de recursos son sovint una altra font de conflictes i patiment. Conflictes territorials que al darrere amaguen el control de recursos, petroli, gas, minerals i matèries primeres que són bàsiques pel comerç i la indústria del primer món, ric i sobrat, almenys en aparença, per mantenir el seu nivell de desenvolupament i riquesa. I si hi ha aquests conflictes, al darrere hi ha gent que passa gana i moren diàriament per la manca d’aliments i de les mínimes atencions i cures necessàries per a la seva vida.
Però la manca de respecte als drets humans no és lluny de nosaltres. Als nostres barris i ciutats hi ha gent que passa gana. Als nostres barris i ciutats hi ha dones, amb fills a càrrec seu, sense els ajuts ni els recursos bàsics que els permetin viure -casa, llit i menjar- amb una mínima dignitat. Als nostres barris i ciutats el dret a la vida es veu sacsejat, massa sovint, amb cada una de les dones assassinades per la violència masclista. Als nostres barris i ciutats tenim a persones que es veuen abocades a la “inexistència administrativa”: persones -homes i dones- sense llar, sense “papers”: permís de residència, de treball, targeta sanitària, padró… Als nostres barris i ciutats convivim amb persones que pateixen problemes de salut mental i addiccions, amb manca recursos i atencions necessàries per aconseguir uns mínims de vida de qualitat per a elles i les seves famílies. Als nostres barris i ciutats encara hi ha avui massa patiment.
És evident que la Declaració Universal dels Drets Humans és una fita històrica de rellevància màxima. És cert que ha impulsat arreu del món el respecte als drets de les persones. Però també és cert que encara avui és insuficient i totes ens hem de sentir implicades en la seva reivindicació, defensa i treballant per assolir-los des de cadascuna de les pròpies responsabilitats. Al govern central, l’autonòmic i els governs locals: amb decisions valentes a les seves polítiques socials i concrecions als propis pressupostos que garanteixin aquests drets que es vulneren molt a prop de casa. A les entitats ciutadanes i al Tercer Sector perquè la seva valentia mantingui l’atenció i els serveis pels qui no els poden rebre “pels canals formals”. I a cadascú de nosaltres perquè mantinguem l’alerta de que el nostre benestar individual queda molt lluny, sovint massa lluny, d’alguna de les nostres veïnes i que segurament, amb petits compromisos personals, sobre el consum, amb accions voluntàries o exercint pressió i reclamant el compliment dels programes que han publicat els partits polítics que ens representen, suposarien millores evidents i efectives a prop nostre.
Celebrem els drets humans, SÍ, arreu del món! I exigim la pau i la fi de totes les guerres. Però treballem-hi també des de casa! Continuem sent el motor amagat de transformació de les nostres societats!
Pepa González Lara
Defensora de la Ciutadania