Aquest divendres es compleixen vint-i-cinc anys de la creació de la institució del Defensor/a de la Ciutadania. El 28 de febrer de l’any 2000 el plenari del nostre Ajuntament va aprovar, amb la unanimitat de totes les formacions polítiques, la implantació d’aquesta institució de defensa i garantia dels drets de ciutadania des de la proximitat. El Sr. Fernando Oteros, el meu antecessor, va ser el primer defensor a la ciutat i qui va ocupar aquest càrrec fins que jo mateixa, el juny de 2018, vaig tenir l’honor de rebre l’encàrrec i la confiança del plenari per assumir aquest mandat que des del passat octubre de 2024 m’ha estat renovat per a un nou període de cinc anys.

I avui, aprofitant la celebració d’aquest aniversari, voldria compartir una reflexió sobre aquesta institució, la tasca i el potencial que pot desenvolupar si totes creiem en la seva missió i som capaces de deixar-la treballar.

L’oficina de la Defensora rep cada dia persones que sovint manifesten una queixa o se senten agreujades per alguna acció o omissió de l’Ajuntament: una vorera estreta o malmesa, uns contenidors d’escombraries que acumulen brutícia, una taxa o un impost que consideren excessiu o improcedent, la manca de resposta o excessiu retard d’algun tràmit o sol·licitud, la denegació o dificultat per accedir a algun ajut o prestació... Des de l’Oficina escoltem i intentem ser empàtics respecte el que la ciutadania ens exposa i la seva vivència, que habitualment ens comparteix amb una barreja de sentiment d’enuig, cansament i trencament de la confiança envers l’Ajuntament, l’administració més propera i de qui s’espera i a qui s’atorga una suposada capacitat de fer-ho tot i donar resposta sobre tot.

Però la pregunta és... de què ens serveix tenir una defensora a l’Ajuntament? La defensora em pot realment “defensar”? De quines coses em pot defensar?

La institució del defensor/a de la ciutadania és un mecanisme creat pel mateix Ajuntament  per a promoure i garantir el respecte i compliment dels drets de les persones en totes les seves actuacions. L’Ajuntament va voler disposar d’aquest mecanisme de revisió de les seves pròpies decisions, un mecanisme que amplia les garanties que les normatives, reglaments i ordenances ja preveuen i sobre les quals l’Ajuntament ha de fonamentar i justificar sempre les seves decisions. Una aposta valenta de control i supervisió de la seva pròpia actuació que encarrega a una persona sota un reglament que li garanteix poder actuar de forma autònoma i independent.

En aquest sentit, com a defensora puc actuar sempre que una persona consideri que ha rebut una resposta incorrecta o no adequada i hagi presentat prèviament la seva reclamació. També si considera que alguna acció o omissió de l’Ajuntament provoca la vulneració d’algun dels seus drets. I també si hi ha casos de manca de resposta per part de l’Ajuntament davant un tràmit, sol·licitud o algun tipus de demanda. Finalment, i destacada especialment, també puc iniciar una actuació d’ofici (sense una petició inicial de cap persona) a criteri propi si considero que hi ha una situació o qüestió greu d’especial interès o afectació per la ciutadania.

El camp d’actuació que tinc com a defensora, l’espai on puc desenvolupar aquestes tasques de supervisió de l’actuació municipal, són les competències locals: totes aquelles decisions i actuacions que les lleis encarreguen fer a l’Ajuntament. I si la queixa o la vulneració de drets afecta qüestions que transcendeixen les competències municipals, informarem i acompanyarem, si cal, a la persona allà on calgui a presentar la seva reclamació. També promovent a la ciutat una cultura de drets. De tots els drets. I especialment dels que siguin drets de proximitat, els que s’han de poder exercir i respectar des de casa i a l’espai públic més proper on compartim la nostra vida comunitària. I ho fem amb les entitats i associacions, als instituts i les escoles, als centres oberts, amb les dones, la gent gran i qualsevol que ho pugui necessitar i, especialment, amb les persones més vulnerables... i arreu d’on puguem arribar.

Avui que celebrem els vint-i-cinc anys de la institució he volgut assumir el risc de ser “parcial” en la meva resposta, ja que soc la defensora de la ciutadania, un encàrrec temporal i limitat en el temps, però ho he fet sense cap recança i absolutament convençuda del que faig i del que representa la institució. Si no fos així ja no ocuparia aquesta responsabilitat i mai hauria acceptat el nomenament que em va arribar de la confiança de tot plenari i grups polítics municipals, equip de govern i oposició.

I com que això va de confiances també ho vull deixar clar: la confiança és mútua. Assumeixo el càrrec per què confio en el fet que l’Ajuntament, i no només els responsables polítics i l’equip directiu, sinó tot el personal municipal, respecta, es creu i aposta per la institució. Totes treballem per la mateixa ciutadania i pels seus drets. Escoltem-nos uns als altres i segur que quan ens trobem amb discrepàncies o conflictes i algun dret pugui quedar limitat o no prou garantit trobarem entre totes un punt d’acord. I que d’aquí a vint-i-cinc anys més les que estiguin al capdavant de l’Ajuntament i de la institució ho pugin continuar celebrant !!!

Pepa González Lara
Defensora de la Ciutadania