14a edició DIARIS DE VIATGES_2023 – Mirada compromesa
El cicle DIARIS DE VIATGES celebra en aquest 2023 la seva 14ª edició. Enguany, els projectes són, per primer cop, de quatre dones fotògrafes i el cicle porta com a lema «Mirada compromesa». Una vegada més, es vinculen a l’agenda de ciutat: Jornades Feministes, Dia Mundial del Medi Ambient, Jornades per la Pau i Cooperació, i Dia Internacional dels Drets Humans.
EXPOLIO
Judith Prat. Del 7 al 29 de març.
EXPOLIO és el resultat visual de la recerca sobre la gènesi i les conseqüències dels conflictes que travessen dos dels països més rellevants d'Àfrica: l’RD del Congo i Nigèria.
Si bé les causes de la guerra i la seva cronificació són múltiples i complexes, la riquesa i qui se la queda influeixen de manera directa en l'origen de la pràctica totalitat de les disputes.
L'explotació de coltan a l'RD del Congo o del petroli a Nigèria no han garantit cap millora per a la població. Al contrari, el saqueig per part de multinacionals estrangeres i la corrupció de les autoritats locals han afavorit el sorgiment d'una violència que colpeja i empobreix el poble, i especialment a elles.
En seixanta fotografies, estructurades en tres blocs, l'autora ofereix una mirada que, fugint de l'equidistància, ens condueix pel paisatge quotidià de la devastació.
La visió de la dona, que ocupa el tercer bloc de l'exposició, cobra especial rellevància perquè, com diu Judith Prat, “el món no es pot comptar sense l'opinió de la meitat de les persones que l'habiten”. Es mostra també la violència desfermada per Boko Haram, dirigida i dissenyada per atacar-les i destruir-les. Dones supervivents, que reneguen del paper de víctimes i s'imposen com a motor de canvi i de futur.
Imatges rotundes i discurs es fonen en aquesta exposició, i ens envien un missatge concret i sense distorsions que es converteix en testimoniatge imprescindible també dels silencis interessats que caracteritzen, paradoxalment, el moment de la història amb més accés a la informació.
El projecte expositiu EXPOLIO consta de tres blocs. Dos d’ells, RIQUEZAS i CONFLICTOS es poden veure a la Sala Riu (Centre Cívic Riu) i el tercer, ELLAS, al Fons Documental Joan Gomis (Biblioteca Central).
EL RÍO BAJABA NEGRO
Lys Arango. Del 6 al 30 de juny.
L’exposició EL RÍO BAJABA NEGRO, que es presenta a la Sala Riu, és un treball documental i personal de la fotògrafa i periodista independent Lys Arango desenvolupat al llarg de set viatges a Astúries, regió d'origen de la seva família paterna. El projecte, de tres anys de duració i acabat el 2022, ha estat exposat a la Galeria VU’ de París i al festival de fotografia Zoom a Quebec. Recentment ha rebut el premi Pictures Of the Year 2023 en la categoria de Visió Mediambiental.
Arango, nascuda a Madrid i instal·lada a París, ha cobert nombroses crisis humanitàries i documentat les conseqüències de la guerra a països com Iraq, Sudan del Sud, República Centreafricana i Filipines al llarg de la seva carrera. La seva obra principal escomet el tema de la fam en totes les seves formes, des de la desnutrició aguda al Sahel fins a la crònica a Centreamèrica, i també la provocada pel canvi climàtic, els conflictes armats i la desigualtat.
Aquesta proposta s’emmarca en la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient el 5 de juny.
JOCS PATRIÒTICS
Hanna Jarzabek. Del 2 al 27 d’octubre.
Fa gairebé 30 anys, Polònia va lluitar per restablir la llibertat i la democràcia. Ara és un país profundament dividit, on el partit que governa imposa l'ideal de patriota polonès com una persona heterosexual, catòlica fervent, promilitar i ultranacionalista. Qui no s'ajusta en aquest model és menystingut com a ciutadà de segona o enemic de la pàtrica. En aquesta exposició, Hann Jarzabek, polonesa, vol reflexionar sobre la situació actual del país que va deixar fa 25 anys.
Aquest treball s'ha fet al llarg de tres viatges a Polònia, en els anys 2016-2019. L'autra hi ha documentat els programes militars de les escoles públiques, les manifestacions de l'extrema dreta i les campanyes anti-LGTBI.
Les escoles públiques poloneses han desenvolupat un programa educatiu, amb "Classes de perfil militar", destinat a joves de 16 a 19 joves. No és estrany que, posteriorment, aquest alumnat s'inscrigui en moviments ultranacionalistes. Tampoc sorprèn que pels carrers de les ciutats —fins i tot de la mateixa capital, Varsòvia— circulin vehicles amb megàfons on s'escolten missatges homòfobs i es propagui la identitat cristiana de Polònia.
EL CAMINO ESTÁ EN MI CABEZA
Núria López Torres i Agus Morales. Del 4 de desembre al 26 de gener.
El camí castiga el cos, però també la ment. Arreu del món, les persones que busquen refugi xoquen contra fronteres i s’enfronten a traumes que van més enllà del viatge: la mort de familiars, la complexa relació amb el país d'origen i d’arribada, la decepció a causa de les expectatives creades. Però sobretot la incertesa: el camí s’endinsa als seus caps.
Va sent hora de parar atenció a la salut mental de les persones que fugen, sigui a la recerca de protecció o d’una vida millor. Cal assumir que qui travessa fronteres i s'enfronta a les violacions de drets humans no sols necessita assistència mèdica o legal, sinó també psicològica. Aquesta exposició viatja a tres llocs del món per explorar les ments de les persones en moviment, castigades per la guerra i la indiferència.
L’exposició compta amb fotografies i històries de Mèxic, Moçambic i Ucraïna. A la frontera entre Mèxic i els Estats Units es pot comprovar el sofriment mental que causa el llarg camí als migrants que volen aconseguir el somni americà. A Moçambic centenars de milers de persones desplaçades pel conflicte busquen, davant el silenci de la comunitat internacional, la manera de començar una vida nova. A Ucraïna descobrim la vida de gent gran i altres col·lectius afectats per una guerra que no s’atura: la població que estigué a zones ocupades per Rússia és la que més pressió psicològica ha sofert.
En aquest món injust, el camí s’endinsa al cap dels qui fugen.
Aquesta exposició s'ha dut a terme a partir de tres cobertures periodístiques de projectes de Metges Sense Fronteres a Mèxic, Moçambic i Ucraïna.