Diaris de Viatges

DIARIS DE VIATGES és un cicle expositiu de fotografia social que es du a terme a la Sala Riu, en el Centre Cívic Riu. Hi tenen cabuda treballs d’actualitat que posen el focus en temes que pateixen de l’oblit o són relegats en els grans mitjans. La temàtica de les exposicions —en què la imatge sempre va acompanyada de text— sovint fa palès la vulneració de drets humans d’un col·lectiu o d’una comunitat. L’objectiu del cicle és facilitar el coneixement i la reflexió, a més de promoure el debat entre el públic assistent i els autors i autores. També vol ser un incentiu a la  fotografia humanitària entre l’autoria colomenca.

En general, cada any es mostren quatre treballs. El cicle només s’ha interromput a causa de la pandèmia. El projecte es va reprendre en el 2021, quan encara no era possible les activitats a espais  interiors, amb la instal·lació al parc fluvial del Besòs de la retrospectiva «11 Anys de Diaris de Viatges»

Aquest projecte de sensibilització de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es fa en col·laboració amb la plataforma Territorios Libres.

15a edició DIARIS DE VIATGES_2024 – Itinerants

En aquest 2024, el lema és «Itinerants» perquè els treballs exposats a la Sala Riu són temporals. D’ells, en queda el material imprès (cartell, desplegable), el testimoni de les xarxes socials i, sobretot, l’impacte i la reflexió que produeix a cadascú de nosaltres. Són itinerants també la majoria de fotoperiodistes que participen en aquest cicle. En el seu dia a dia, es traslladen arreu del món, allà on hi ha conflictes, on hi ha situacions a denunciar o posar en valor.

El cicle Diaris de Viatges pretén oferir una mirada al voltant dels problemes globals i les causes que els originen, mostrar allò que rarament apareix a mitjans generalistes o amb el pas del temps s’ha oblidat. Ho fa utilitzant la fotografia com a llenguatge per avançar cap a majors nivells de justícia social i sostenibilitat ambiental. Aquest projecte es treballa conjuntament amb la productora de fotografia documental “La productora fotogràfica”.

Com cada any, el cicle de Diaris de Viatges constarà de  quatre exposicions a la Sala Riu. A més de la presentació —en què es compta amb l'autoria—, es programa una visita comentada per aprofundir en el contingut tractat.

EXPOSICIONS

• Del 12 de març al 12 d’abril: «FÚTBOL PARA LA ESPERANZA», d’Ofelia de Pablo i Javier Zurita. Projecte que reconeix el poder del futbol com a eina per aconseguir societats més inclusives. Inauguració el 12 de març a les 19 h. 
• Del 14 de maig al 11 de juny: «UNLIMITED YOUTH», de Susana Girón. una mirada intel·ligent i provocadora quan fa visible el valor de l'anomenada tercera edat a través de l'esport. Inauguració, 14 de maig a les 19 h.
• Del 27 de novembre al 20 de desembre: «SCG-Drets Humans», dins de la programació de les Jornades per la Pau i la Cooperació. Visita comentada: 30 de novembre, 11 h, Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré.
• Del 2 de desembre al 10 de gener: «THE MELTING AGE PROJECT» d’Alfons Rodríguez. Aquest projecte documenta 20 anys de la crisi climàtica. Un dels blocs d’aquesta exposició es mostrarà a l’espai expositiu del Fons Documental Joan Gomis de la Biblioteca Central.

FÚTBOL PARA LA ESPERANZA

Ofelia de Pablo i Javier Zurita. Del 12 de març al 12 d'abril.

El futbol té el poder de canviar la vida de les persones

Mentre la mirada del planeta es dirigeix a immensos estadis de futbol, hi ha un altre partit que es juga cada dia als carrers, als barris, als suburbis, a camps de terra vermella o moquetes de feltre verd a diferents llocs del món.

En aquest altre mundial, que s'escriu amb minúscula, una pilota roda cada dia en pro de la integració i la igualtat de gènere, en contra l'exclusió social. Roda, en definitiva, per crear societats millors i més justes.

Infants d’arreu marquen gols que no són il·luminats pels grans focus. Tampoc milions de seguidors criden el seu nom a l'uníson en veure'ls regatejar, encara que aquell partit és el més important de la seva vida. Una bona colla hauran arribat al terreny de joc carregats de desigualtat, amb infàncies difícils o amb problemes familiars. Gràcies a l’esfèric, troben una altra llar i recursos per fer-hi front.

Quan els focus dels grans estadis s’apaguen i el ressò de les victòries abandonen les portades dels mitjans de comunicació, l'altre mundial, el que s'escriu amb minúscula, es continua jugant cada dia, a cada racó del món. Són camps plens d'esperança.

El futbol és una eina per aconseguir societats més inclusives

Javier Zurita i Ofelia de Pablo van descobrir el poder del futbol com a eina de canvi social a Sud-àfrica, on van començar aquest projecte amb el focus en el primer mundial de la història celebrat al continent africà. L'impacte del seu reportatge va donar la volta al món i es va publicar a més de vint països. L'exposició FÚTBOL PARA LA ESPERANZA és una continuació d'aquest projecte i ens mostra com això també passa a les nostres comunitats.

UNLIMITED YOUTH

Susana Girón. Del 14 de maig a l'11 de juny.

L’exposició documenta fotogràficament els Campionats Màster d’Atletisme, nacionals i internacionals, en els quals participen atletes de més de 65 anys procedents de centenars de països diferents. Un treball inspirador per a tothom, que convida a pensar sobre les diferents maneres d’envellir, el paper de la gent gran a la societat i la importància de tenir sempre noves fites i somnis. No es pretén idealitzar l’envelliment, ni tampoc obviar les limitacions a causa de l’edat, però es valora tenir sempre ganes d’aprendre i de gaudir.

Diu l’autora que el seu treball esdevé una reflexió sobre dualitats que en algun moment es creuen i troben: les febleses i les fortaleses, la passió per competir i la falta d’energia, la joventut i la vellesa, les ganes de viure i l’inexorable pas del temps... El cert és que no estem davant d’una mera fotografia esportiva, sinó que s’hi mostren les emocions de l’atleta en el moment posterior d’haver participat en una competició. Susana Girón ha demanat a cada persona retratada que escriguin el consell que li donarien a una persona jove. Aquests textos breus apareixen també a l’exposició.

Envellir de manera saludable és un dels grans reptes de la societat actual

Les imatges van ser fetes entre els anys 2015 i 2019, durant dos Campionats Mundials d’Atletisme Màster, dos d’Europea i diversos de l’Estat espanyol.

Susana Girón és fotògrafa documental freelance. Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i també en Fotografia i Arts Visuals. Els seus treballs participen regularment a festivals i han estat premiats. Regularment publica a revistes i exposa a sales arreu del món. UNLIMITED YOUTH és el projecte guanyador de la II edició del Premi f/DKV a la fotografia amb causa.

SCG-DRETS HUMANS

Ana María Arévalo, Nayeli Cruz, Alain Schroeder i Isabelle Serro. Del 27 novembre al 20 de desembre

Diaris de Viatges surt al carrer i ofereix una exposició col·lectiva, al voltant de la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré, per mostrar la mirada de quatre fotoperiodistes que narren diferents situacions de vulnerabilitat de la població i les seves conseqüències, especialment en les dones.

«Dies eterns», d'Ana María Arévalo

Gairebé no es parla de les dones a les presons llatinoamericanes. Les dones detingudes i empresonades pateixen una vulnerabilitat addicional. La majoria dels centres són espais claustrofòbics, amuntegats i no separen les persones detingudes per gènere. La demora processal no permet la separació per delicte o edat. A les dones transgènere no se’ls respecta la identitat i han d’esperar el seu judici amb homes. Per a les dones, la maternitat és el desafiament més gran.

A El Salvador, l’avortament o l’avortament involuntari es considera homicidi. Les mares empresonades experimenten el pas dels dies entre el somni de tenir els seus fills amb elles i un sentiment de culpa per tenir-los a la presó. 

Malgrat la cruel situació, les dones són solidàries entre elles. Però quan surten de les presons ho fan traumatitzades i estigmatitzades de per vida, sense cap suport adequat per part del sistema penitenciari per a la reintegració.

Ana María Arévalo Gosen (nascuda a Caracas, viu entre Bilbao i Llatinoamèrica). Es defineix com a lluitadora pels drets de les dones i les qüestions ambientals que utilitza la narració visual com a arma.

«Ni una más», de Nayeli Cruz

Segons un informe de l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia (INEGI), es calcula que més del 60% de les dones a Mèxic han patit algun tipus de violència de gènere al llarg de la seva vida. El feminisme ha estat una força poderosa en la defensa dels drets de les dones i en la promoció de canvis en les polítiques i actituds cap a la violència de gènere. La lluita de les dones ha estat fonamental per a crear consciència sobre el tema i pressionar el govern perquè prengui mesures.

No obstant això, el país continua tenint una de les taxes de feminicidi més altes del món, amb una estimació de deu dones assassinades cada dia. La lluita feminista als carrers de Mèxic és una resposta a la violència generalitzada que enfronten les dones al país. En l’actualitat, aproximadament un de cada quatre assassinats de dones a Mèxic es classifica com a feminicidi, però la majoria d’aquests casos continúen sense resoldre.

Nayeli Cruz Bonilla (nascuda a Mèxic). De formació també psicòloga, li agrada escoltar i conèixer a qui retrata, entendre l’espai on viu i les raons per les quals actua de determinada manera.

«Plastic treasure» d'Alain Schroeder

Les iniciatives de reciclatge de plàstic tenen una gran importància a Dhaka, la capital de Bangladesh, sumida en problemes de gestió de residus. Les iniciatives de residents locals són fonamentals en la recol·lecció, separació i venda de plàstic a les instal·lacions de reciclatge. Malgrat les precàries condicions laborals, contribueixen a reduir la contaminació plàstica i milloren el benestar econòmic de les famílies.

Els grups comunitaris i les organitzacions no governamentals (ONG) tenen un paper clau en la consciència i l’educació per a una gestió eficaç dels residus. També el govern de Bangladesh ha pres mesures per abordar aquest tema amb la implementació de polítiques i regulacions com la prohibició de bosses de plàstic d’un sol ús. Tot i això persisteixen els desafiaments: la millora de la gestió de residus i el desenvolupament d’una indústria de reciclatge més estructurada.

Alain Schroeder (nascut a Bèlgica). Viatja pel món enregistrant històries centrades en qüestions socials, les persones i el seu entorn.

«The final destination», d'Isabelle Serro

Ghana rep cada dia més de 160 tones de robat de segona mà procedent d’Occident, que més de 30.000 persones intenten vendre a Kantamanto, l’enorme mercat d’Accra, la capital. Darrere del viatge de la roba hi ha històries de dones, en concret de les “Kayayei”, que fan de portadores. Aquestes dones són del nord del país i arriben a la capital per buscar una vida millor. La majoria dorm a llocs molt precaris o fins i tot al carrer.

Les dones mai saben si podran vendre alguna peça al mercat. Hi ha dies sense cap ingrés. Gastar els seus escassos estalvis en un paquet de roba de qualitat incerta és una aposta arriscada perquè compren els farcells sense saber exactament què hi ha dins. Algunes aconsegueixen subsistir amb un èxit relatiu, mentre que altres cauen en l’alcoholisme i la prostitució per la manca d’ingressos.

Isabelle Serro (establerta a França). Treballa principalment al continent africà en temes relacionats amb la manca d’aigua potable i les seves conseqüències amb les dones.