Actes d'homenatge a l'alcalde Celestí Boada

Cartell del programa d'actes
Cliqueu per accedir a la relació d'actes d'homenatge en format PDF
Celestí Boada i Salvador

Celestí Boada I Salvador, l'alcalde de Gramenet del Besòs durant la Guerra Civil, havia nascut a Santa Coloma de Gramenet en 1902, era pagès de profesió estava casat i tenia 5 fills.

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, a les eleccions de gener de 1934 és escollit regidor i ocupa la segona tinença d’alcaldia. Els Fets d’Octubre de 1934 marcaren la seva vida política, ja que va ser empresonat al Palau d’Exposicions de Barcelona juntament amb el secretari municipal i  l’alcalde de la ciutat Josep González. Es va reincorporar a l’Ajuntament el març de 1935, però el 3 de juny es va decretar l’ordre de destitució de tots els regidors que havien participat als Fets d’Octubre.

Amb la victòria del Front d’Esquerres, el febrer de 1936, tornà a ocupà la seva plaça en l’Ajuntament. I entre octubre de 1936 i març de 1938 serà alcalde de la població. Quan Celestí Boada va realitzar un viatge a l'URSS, entre abril i maig de 1937, Jose Berruezo  Tinent d'alcalde de Governació, Higiene i Sanitat es va fer càrrec de l'alcaldia. Finalment, a la primavera de 1938, quan Boada va ser mobilitzat per l'exèrcit republicà, Berruezo va ser nomenat alcalde de Santa Coloma, càrrec que va ocupar fins al 26 de gener de 1939. El dia següent, 27 de gener, feien la seva entrada a la població les tropes de Franco.

Poc després Celestí Boada torna a Santa Coloma el 12 de maig de 1939, va ser detingut i acusat de rebel·lió militar i condemnat a mort per haver participat en la revolució de l’any 1934. per en iniciar-se el Moviment Nacional era tinent d’alcalde, i passà a formar part del nou comitè revolucionari i a ocupar-hi un lloc durant l’època de més assassinats. Pel citat comitè passaven les denúncies contra les persones d’ordre, moltes de les quals foren assassinades. El seu comportament en aquell lloc fou més moderat que el de la resta de components, ja que protegí i ajudà per sones d’ordre. Fou nomenat alcalde. Obligà els membres del sometent que lliuressin les armes. Fou delegat a la missió a Rússia i en tornar exposà per ràdio les impressions del viatge. S’apropià de mobles d’una casa anomenada La Pallaresa. Abandonà la vida política per ingressar a l’exèrcit republicà. A part de ser membre del Comitè i alcalde, va ser declarat a la responsabilitat de la mort de dos industrials que havien sigut executats per elements incontrolats i anarquistes a part dels favorables informes anarquistes positius que es van trobar.

La condemna a mort va ser dictada al Palau de Justícia de Barcelona pel Consell de guerra permanent número 1 el 26 de juny de l’any 1939 en el Sumaríssim d’urgència número 7.822 i acumulats. Va ser executat al Camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs el 18 d’octubre de 1939.