SC+

La nova L9 de metro

versió imprimible
foto. túnel del metro

Diumenge, dia 13 de desembre, i a partir de migdia, entrarà en funcionament el tram colomenc de la nova línia 9 del Metro. S'intenta un salt de gegant per a la connectivitat de Santa Coloma de Gramenet.

L'arribada, fa 26 anys, del Metro a la ciutat va ser un esdeveniment històric que la va vincular, especialment, amb la ciutat de Barcelona. Ara, l'entrada en servei d'aquesta primera fase de què serà la línia més llarga d'Europa-47,8 quilòMetros - marca una altra data destacada en el calendari local i vincula a la ciutat, de forma privilegiada, amb l'àrea metropolitana i amb les principals infraestructures del país.

De les sis noves estacions de Santa Colloma, es posen cinc en marxa esperant que finalitzin les obres de la sisena, la de Santa Rosa. Can Zam, Singuerlín, Esglèsia Major, Fondo y Can Peixauet cobreixen un recorregut de prop de quatre kilòmetres de túnel que connecta els diferents barris i fa més fácils els desplaçaments i l'accés als principals serveis i equipaments. Aquesta xarxa local pròpia de transport s'uneix a les estacions de la línia 1 del Metro —amb un intercanviador al Fondo per a la connexió entre les línies 1 i 9—; a la cada vegada més sòlida xarxa d'autobusos; als trams d'escales i rampes mecàniques de les diferents zones amb especial desnivell; i a la prevista arribada del tramvia fins a Torribera. En conjunt, una dotació d'infraestructures i recursos de primer nivell que augmenten les possibilitats de progrés, d'oportunitats i de benestar al conjunt de la ciutat.

Una obra molt ambiciosa

foto. interior parada Can Zam

La nova línia 9 del metro entrarà en funcionament per fases: aquest diumenge, 13 de desembre, el tram de Santa Coloma, i l’any que ve el tram de Badalona i l’estació de Bon Pastor, per arribar a la Sagrera entorn del proper estiu. Amb un pressupost de construcció de 6.500 milions d’euros,  es preveu que pugui estar acabada completament l’any 2014.
La L9 és una obra ambiciosa per la seva envergadura, per l’esforç inversor que suposa i, sobretot, pels beneficis que reportarà en la vida quotidiana dels centenars de milers de persones que cada dia fan servir el transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es preveu que, quan estigui en ple funcionament, beneficiï més de 350.000 usuaris cada dia i a 130 milions de passatgers a l’any.

Amb 47,8 km, serà la línia subterrània més llarga d’ Europa i connectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet i el Prat. Aquesta important infraestructura tindrà un cost global de 6.500 milions d’euros i incorpora elements de tecnologia avançada, des del sistema de tuneladora emprat en la construcció dels túnels fins als trens automàtics que asseguren millor freqüència i més seguretat. A l’estiu del 2010 la línia connectarà Santa Coloma de Gramenet, de manera directa, amb Badalona i amb Barcelona, i això permetrà apropar a la ciutat les grans infraestructures.

La L9, un cop en funcionament total, unirà punts estratègics, centres logístics, zones d’equipaments i zones de serveis com ara l’aeroport, la Zona Franca, la Fira, l’ampliació del port, la Ciutat de la Justícia, el Campus Universitari de la Diagonal, l’Estació de Sagrera-TAV, l’Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet.

La línia tindrà un total de 52 estacions, 20 de les quals seran intercanviadors que permetran millorar el transport a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que connectaran amb altres sistemes de transport ferroviari col·lectiu com Rodalies Renfe, TAV, i altres línies de metro (L1, L2, L3, L4, L5) i de FGC (L6, L7, L8), i també amb el Trambaix i el Trambesòs.

Pel que fa al cost d’aquesta important infraestructura, el pressupost de construcció de la nova línia 9 del metro és de 6.500 milions d’euros.

Trens automàtics

foto. tren metro L9

Els trens de la L9 seran automàtics, és a dir, sense conductor, i estaran localitzats, controlats i programats des del centre de comandament del metro de la Sagrera.

Els avantatges del metro automàtic són, d’una banda, la possibilitat de circular amb freqüències de pas més elevades, una operació que només es pot usar amb una programació informàtica i, per altra banda, permet que els automatismes puguin respondre i estiguin preparats per reaccionar amb marges de temps extremadament precisos, cosa que millorarà la seguretat del servei.

A més, les andanes disposaran de mampares amb portes al llindar de la zona de vies que incorporaran un sistema coordinat amb les portes dels trens, de manera que les accions d’obrir i tancar es faran sincronitzadament i de manera automàtica. Les mampares són una mesura de seguretat imprescindible i una condició necessària perquè els metros vagin sense conductor.

Una xarxa propia amb 6 estacions

foto. estació metro

Amb l'entrada en servei de les sis noves estacions de la línia 9, Santa Coloma compta amb vuit parades de metro distribuït pels barris de la ciutat. Una red propia privilegiada que facilita les connexions internes i que, unida a la instalació de escales i de rampes mecàniques als carrers de major pendent, reforça i fa més cómode la movilitat de la ciudadania.

Les obres de les diferents estacions han permès reurbanitzar els seus entorns i, a la majoria dels casos, la creació de noves places i d'espais d'ús públic. Tot això facilitarà la reactivació de les diferents zones de la ciutat i generarà noves centralitats.

La construcció de les estacions del conjunt de la línia 9 ha estat i està condicionada per tres factors: la profunditat del subsòl, l'encreuament amb la resta de línies de metro i de serveis, i l'alt grau d'urbanització dels territoris pels quals circula. En qualitat d'això, per a la nostra ciutat i per a la resta de les estacions que estaran a Barcelona, Badalona i el Prat s'han dissenyat tres tipus d'estació:

Estació tipus de la línia 9
Trenta estacions dissenyades amb forma de gran pou cilíndric amb vestíbuls superior i inferior que es comuniquen mitjançant ascensors de gran capacitat i escales mecàniques i d'emergència. Les andanes es situen superposades, una damunt de l'altra.

Estació subterrània clàssica
Són disset estacions situades en trams pocs profunds, construïdes mitjançant pantalles. En aquest cas, els trens circulen al mateix nivell. És el sistema clàssic habitual de la xarxa de metro.

Estacions a l'exterior
Són cinc estacions, totes elles a la Zona Franca, projectades a l'exterior sobre un viaducte amb vies paral·leles i andana central.

Les diferents estacions, desenvolupades per diferents equips d'arquitectes, ofereixen alts nivells de disseny i funcionalitat. Un aspecte innovador són les mampares automàtiques que tanquen les andanes i que s'obren de forma sincronitzada amb l'arribada dels trens.

Compartir Share