Singuerlín: 40 anys de bibilioteca
Aquesta exposició pretén retre homenatge a aquella Biblioteca que va originar l’actual Singuerlín-Salvador Cabré, i donar a conèixer el context de l’època, així com mostrar fotografies de l’antiga i de com es va fer l’actual, i altres documents.
Context històric de l’època:
Els anys 70 del segle XX, a Santa Coloma de Gramenet les condicions urbanístiques i de serveis eren limitades i calia fer un pla exhaustiu per a crear una ciutat més humana, amb una bona qualitat ambiental, constructiva dels habitatges, recuperar valors paisatgístics i culturals i salvar el patrimoni històric artístic. El Pla Popular preveia actuacions centrades en els barris, i unes segones, de caràcter global o ciutadà, en aspectes com el trànsit, la construcció o no de nous habitatges, l’existència de places, parcs i jardins, la bona situació dels locals comercials, etcètera. Sobre els equipaments culturals, preveia un gran ús utilització d’aquests, però també que calia fer-ne més apart de reaprofitar els ja existents, com centres cívics o biblioteques escolars.
En quan a biblioteques, aleshores només existia una biblioteca popular a Santa Coloma, la Francesc Valls i Taberner, inaugurada el 1968, que va originar l’actual Biblioteca Central. Calia crear-ne més per donar servei a la població.
Inauguració:
El 31 d’octubre de 1974, es va inaugurar la Biblioteca Singuerlín, a l’avinguda Francesc Macià, 132 (aleshores, Avinguda Baró), l’origen de la nostra actual Singuerlín-Salvador Cabré. El local de la biblioteca, a la planta baixa d’un bloc de pisos, va ser cedit per Caixa de Sabadell per a la Biblioteca, gestionada conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Diputació de Barcelona. Aquesta va aportar la bibliotecària, l’Ajuntament el personal subaltern i s’encarregava del manteniment del local i la Caixa d’Estalvis de Sabadell, apart de la cessió del local, també feia aportacions puntuals.
La Biblioteca, quan es va inaugurar. Es trobava al costat de l’oficina de Caixa Sabadell .Foto: Grama, abril de 1975
La primera directora de la Biblioteca Singuerlín va ser Beatriu Morell Artadi.
El projecte arquitectònic va ser desenvolupat per l’equip d’arquitectes Pedragosa, Sauquet i Xavier Valls, l’arquitecte del Pla Popular, moviment urbanístic que consistia en reconstruir i reordenar la ciutat a partir del que ja existia i la creació de nous espais públics, mirant les necessitats reals de la població i sense edificar de forma massiva. Aquest equip va dissenyar un espai modern a la seva època i acollidor. El local feia 327 metres quadrats, 220 dels quals útils. El fons inaugural va ser de 3.000 documents.
Algunes de les particularitats que tenia la Biblioteca eren les prestatgeries de fusta de Guinea, i que disposava de dos patis, un amb una olivera en un celobert, que proporcionaven llum natural i ventilació.
A la inauguració de la Biblioteca hi van assistir Marcel·lí Moreta, en representació del President de la Diputació Provincial de Barcelona, J. Antoni Samaranch, la directora del Servei de Biblioteques, Rosalia, Guillem Mas, i de l’alcalde d’aleshores, Joan Porta.
Per problemes amb el fluid elèctric, la Biblioteca no va entrar en funcionament fins a dues setmanes després, el 14 de novembre.
La Biblioteca es va obrir inicialment per cobrir les necessitats d’informació, formació i lleure de la població del barri, al estar aquest geogràficament desplaçat del centre de la ciutat, tenint molt en compte els escolars, al haver molta mancança de biblioteques a les escoles dels barris que l’envoltaven. Va donar servei, a l’igual que l’actual, als barris del districte III: Singuerlín, Les Oliveres, La Guinardera i Can Franquesa.
Donat que en l’època del final del segon franquisme, més de la meitat de la població de Santa Coloma eren immigrants, la meitat dels quals castellanoparlants, es va donar molta importància a crear un fons adequat per a aquests, amb llibres de la seva regió i per aprendre català. Fins i tot, durant el curs 1980-1981, un cop tancava la biblioteca, es van impartir classes de català, donant un valor afegit en el servei als usuaris. Tanmateix, va ser un important espai de socialització.
La Biblioteca estava integrada dins de la Xarxa de Biblioteques Populars i depenia com la resta, de la Biblioteca de Catalunya, circumstància que va canviar quan les populars es van separar d’aquesta. Posteriorment, va entrar dins la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
Hi va haver un projecte d’ampliació per la part del darrere en una segona fase de construcció, ja projectat per Xavier Valls, però finalment mai no es va dur a terme.
La Biblioteca, els anys 90
Anys més tard, quan ja havien més mitjans, es va informatitzar el catàleg, el 2001 es van incorporar ordinadors de consulta a Internet i s’hi van fer moltes activitats, com cursos de dibuix, de fotografia, bibliogimcana, teatre infantil, murals de dibuixos, presentació llibres, actuacions de màgia, etc.
L’any 2006 es va crear el fons especial de Cinema d’Autor, plantejat des d’un principi per a quan s’inaugurés la nova Biblioteca, que actualment es manté i s’amplia constantment.
La Biblioteca va estar oberta fins el 31 de juliol de 2008, després de 34 anys de servei. El local no era apte per a l’accés de persones amb mobilitat reduïda ni reunia els requeriments de seguretat d’un servei, apart de què s’havia quedat petita comparant amb els estàndards actuals. A més, pocs anys abans havia patit inundacions i fins i tot, un incendi.
El 15 de maig de 2010 es va inaugurar l’actual Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré, un modern equipament dissenyat per cobrir les noves necessitats informatives i de lleure. Es va afegir el nom de Salvador Cabré, rector de la parròquia de Sant Miquel i tot un símbol per al barri de Singerlín, després que els habitants de la zona fessin la proposta i recollissin signatures, per retre-li homenatge per la seva important tasca a nivell cultural i solidari.
Bibliografia:
- Xavier Valls, d’Eugeni Madueño
- Memòries i diaris de la Biblioteca
- ”La Biblioteca Singuerlín, que es traslladarà a la planta superior del mercat, tanca el 31 de juliol“ p.3. [en línia]. L’Ajuntament Informa, 18 de juliol de 2008. [Consulta: 16/10/2014]
- Edgarg. “El Pla Popular”. Forumgrama [en línia] [consulta: 16/10/2014].
-“Volen que la biblioteca es digui Salvador Cabré” p.19. El Mirall.net, Febrer de 2009.
Agraïments:
-L’equip de la Biblioteca Singuerlín
-Beatriu Morell Artadi
-Mercedes Córcoles
-Manel Tomàs Bernal
-Ana Morales España
-Gemma Bernabé Pérez
-Gloria Allueva
-Mercè Penalba
-Maria Font Tarrascon
-Maria Assumpció Viladrich Nadal
-Mercè Millan Tormes
-Anna Bardají Pociello
-Yolanda Martí Tenas
-Eugènia González González
-Montse Pastor
-Rubén Parralejo
-Diego Montesinos
-Sandra Hidalgo
-Judith Vives
-Eva Montiel
-Cacaolat, S.A.
Anècdotes i curiositats de l’antiga Biblioteca
Beatriu Morell: la primera directora de la Biblioteca ens va explicar que durant la primera època, hi havia pocs mitjans, ja que era el final del segon franquisme, i sobre el personal “No en sabíem res, i teníem pocs recursos, però teníem molta empenta. Vaig aprendre molt, (la biblioteca)va ser la meva primera escola”.
La Biblioteca es va obrir amb 3.000 documents, no tenia línia telefònica, i a l’hora de fer préstecs interbibliotecaris, com que no havia els mitjans que hi ha actualment, “aprofitàvem quan teníem una reunió al mes, segons a la biblioteca on tocava, ens endúiem els documents que la gent havia demanat”. La majoria d’usuaris eren nens de les escoles i els dijous venia gent de la clínica mental propera”. “No es feien actes com avui en dia, es feien el servei mínim de préstec i atenció a l’usuari”.
Mercedes Córcoles: (des del Facebook): Què recuerdos me trae esa entrada, que estrechito era todo ,cuantas tardes estudiando y haciendo trabajos para el instituto ,y si tengo una anecdota una tarde acompañaba a mi hermana pequeña a devolver unos cuentos, ya sabeis que en la entrada habia un papel donde ponias tu nombre y tu edad. Bien pues ese dia, en vez de poner mi edad puse mi numero de carnet (ese que ara amarillo de cartulina con foto pegada con pegamento de barra)y ni hemana no paraba de reir diciendo jajaja tienes 10622 años jajajajaj y le deje no te rias aqui que nos echan .
El rètol de l’antiga Biblioteca: Actualment, el local abandonat de l’antiga Biblioteca conserva elements com el rètol lluminós i dues plaques, cosa que ha creat algun cop confusió entre usuaris, que han pensat que continuava oberta. Com a anècdota, la Montse Pastor explica que fa un any que un senyor va trucar a la Biblioteca Central, indignat dient “Estoy en la puerta de la Biblioteca de Singuerlín y allí no abre nadie”.
Eugènia González González: ens explica que fa 45 anys, va arribar a Santa Coloma de Gramenet des de Salamanca, i no sabia català. A la primera reunió del col·legi de monges a on portava les seves filles, no va poder entendre res del que s’explicava, així que li va demanar al professor si li podia explicar en castellà perquè no entenia el català, al que li va respondre que li costava renunciar a la seva llengua. Va sortir emprenyada i disposada a que això no li tornés a passar.
Als anys 80, a l’antiga biblioteca es feien cursos de català, un cop tancada, per a treballadors immigrants, a l’hora que Salvador Cabré en donava a l’Associació de Veïns.
El curs li va anar tant bé que la directora de la biblioteca els hi va dir a l’Eugènia i al seu marit “No donem nota, però si la donéssim vostès guanyarien” Actualment, l’Eugènia és Voluntària per la Llengua, i un cop que es trobava a Gràcia, on treballava, un senyor li va preguntar per un carrer, i al sentir-la parlar li va dir “Vostè és de Lleida, oi?”
Mercè Penalba i Maria Font, directores de les Biblioteques Central i Can Peixauet, respectivament, van treballar a l’antiga biblioteca durant una temporada, mentre la Valls i Taberner estava tancada per obres.
Maria Font diu: “La Mercè i jo vàrem treballar a Singuerlín mentre hi va haver una incidència a la Valls Taberner. Era en època de la Beatriu Morell i com que estàvem “d’okupes” no teníem gaire a veure amb el funcionament habitual de la biblioteca. En aquells moments la biblioteca Singuerlín era del bo i millor que hi havia a la xarxa... com canvien els temps!!!”
El tracte personalitzat i la confiança entre usuaris i personal de la biblioteca era tan familiar, que fins i tot, quan els lectors marxaven de vacances, enviaven a la biblioteca postals dels llocs on estaven i dient que “trobaven a faltar la biblioteca”.
Anna López: recordo que hi havia un full a l’entrada on els nens signaven conforme passaven. Al final fèiem un recompte, però moltes vegades trobàvem notes afegides, de vegades gracioses, altres es recordaven dels “bibliotecaris”.
D’altra banda, la meva cap em va encomanar fer una mascota pròpia per la biblioteca. Jo tenia la idea però ella la anava modificant al seu gust. Al final va sortir el canguret oficial: la Buki.
Gloria Allueva: Esta biblioteca es fuera de serie. La otra era un “cuchitril”, però estábamos muy a gusto. Mi marido y yo llegamos de Aragón, y aprendimos el catalán y nos adaptamos al barrio, donde hemos vivido siempre. Nuestro centro de reunión, aparte del Auditori, donde mi marido aprensió a tocar el violin tras prejubilarse, era la biblioteca Antigua. Allí nos encontrábamos todos siempre, los mismos, como una gran familia bien avenida. En Sant Juan, Navidad... Siempre montábamos algo cuando llegaban fiestas. Mi marido tocava el violin y el de Gemma (la directora d’aleshores) el teclado.