El 8 de març no és un dia per felicitar ningú. És un dia per fer memòria i per prendre partit: partit pels drets de les dones i per una ciutat feminista, que no tolera la violència, la discriminació ni la precarietat com si fossin inevitables. A Santa Coloma de Gramenet, aquesta realitat no es viu en abstracte. Es viu a l’escala del bloc, a la parada del metro o de l’autobús, a les cues d’un tràmit, a la recerca d’un pis assequible, a l’esforç de cuidar i sostenir una família amb el temps i els diners justos.

El feminisme ha estat el motor de conquestes que han canviat vides: dret a vot, accés a estudis i feines, drets laborals, autonomia personal, reconeixement de les violències masclistes i eines per denunciar-les. Res d’això ha caigut del cel. Ha costat dècades d’organització, perseverança i coratge, sovint en contra del silenci i la por. I aquestes conquestes han beneficiat tota la comunitat, perquè una ciutat més feminista és una ciutat més lliure, més justa i més habitable per a tothom.

Però avui també hem de parlar clar: hi ha un intent de retrocés. Creixen discursos que volen deslegitimar el feminisme, ridiculitzar-lo o fer-lo passar per una amenaça, mentre es neguen o relativitzen les violències masclistes. Es qüestionen polítiques d’igualtat com si fossin “privilegis”, s’alimenta la desinformació i es normalitza el masclisme, també en forma d’odi digital: insults, humiliacions, assetjament i intimidació. No és “opinió”. Quan es normalitza el discurs antifeminista, es prepara el terreny perquè la desigualtat i la violència tornin a ser norma.

I mentre tot això passa, la realitat quotidiana continua collant. La desigualtat té forma de coses concretes, molt de barri:

• Cures: qui fa malabars per cuidar criatures, persones grans o dependents, sovint renunciant a feina, salut o temps propi. El feminisme fa una pregunta incòmoda, però imprescindible: qui sosté la vida, i a quin preu?
• Habitatge: dones soles amb infants, dones grans o dones en situació de precarietat que es troben amb preus impossibles, contractes fràgils o risc de desnonament.
• Transport i espai públic: torns nocturns, tornada tard a casa, por als trajectes, carrers o estacions que no se senten segurs. El dret a la ciutat també és el dret a caminar sense por.
• Tràmits i serveis: quan falta informació, quan un procediment s’eternitza, quan la burocràcia es converteix en una barrera, qui ho paga és la vida de la gent. I massa sovint, la vida de les dones.

Des de la Defensora de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet, aquest 8M reafirmem un compromís feminista i de drets: els drets s’han de notar. La igualtat no pot dependre de la sort, del codi postal o de si algú té temps i energia per insistir deu vegades. Cal garantir que l’administració local actua amb diligència, que els serveis s’ofereixen sense discriminacions, que les situacions de violència reben resposta i protecció, i que les polítiques públiques incorporen la perspectiva de gènere perquè, si no ho fan, la desigualtat s’instal·la per defecte.

Els municipis són la primera porta del sistema públic. Per això també són el primer lloc on es pot frenar el retrocés. Quan hi ha pressions per retallar recursos, quan es volen desmuntar consensos bàsics sobre igualtat i drets humans, quan es menysprea la feina de prevenció i atenció, cal una resposta clara: cap ciutat es pot permetre que la igualtat sigui opcional. Una ciutat feminista no és la que fa grans discursos un cop l’any: és la que posa pressupost, serveis, formació i coordinació perquè els drets siguin reals.

Aquest 8M és una crida a la memòria i a l’acció. A reconèixer el camí recorregut i a defensar-lo davant els vents de retrocés. Davant la precarietat, la polarització i l’antifeminisme, Santa Coloma ha de ser una ciutat que no abaixa la mirada: una ciutat que cuida, protegeix i garanteix drets.

Perquè el feminisme no és un eslògan. És una manera de mirar la vida amb una idea central: la dignitat no es negocia. I això, al final, és el mínim que mereix qualsevol persona. I qualsevol ciutat que es vulgui dir justa.

Pepa González Lara
Defensora de la Ciutadania