Logo de l'OMIC

Tornar


Documentació

Els documents privats (per exemple, els contractes) s’han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin, és a dir, en castellà o en català. Ara bé, si són contractes d’adhesió, amb clàusules tipus o condicions generals (per exemple, els contractes d’assegurances o serveis financers), s’han de redactar en la llengua que triïn els consumidors i usuaris. Per tant, els establiments han de tenir aquests contractes a disposició dels clients en exemplars separats en català i en castellà.

Els documents d’oferta de serveis adreçats als consumidors (catàlegs, fulletons, carta de plats o vins en els restaurants, etc.) han d’estar redactats almenys en català.
 

Atenció al públic.

Els establiments han d’estar en condicions de poder atendre al públic en qualsevol dels dos idiomes oficials (català i castellà). És a dir, tenen l’obligació d’entendre, com a mínim, a qualsevol persona que s’expressi en qualsevol de les dues llengües. Això no vol dir, no obstant, que hagin de saber parlar en català, però sí han de poder atendre i entendre als consumidors que en parlin.
 

Senyalització i cartells.

La senyalització i els cartells informatius fixos de l’aparador i/o de l’interior de l’establiment (per exemple, el cartell informatiu de l’horari, dels preus, de les normes, etc.) han d’estar redactats almenys en català. S’exceptuen d’aquesta norma les marques, noms comercials i rètols emparats per la legislació de propietat industrial.

Etiquetatge.

L’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús dels productes que es distribueixin en l’àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, castellà o en qualsevol altre llengua de la Unió Europea. No obstant, pot existir normativa específica per a cada sector particular que estableixi l’obligació que estigui en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat (català o castellà). 

Els productes catalans amb denominació d’origen, denominació comarcal o denominació de qualitat i els productes artesanals que es distribueixin en l’àmbit de Catalunya han de tenir l’etiquetatge, com a mínim, en català.