Qualsevol actuació sobre els béns catalogats com a BCIN o BCIL estarà sotmesa, de forma general, al que disposen aquestes Normes i, de forma especifica, al que disposen les fitxes normatives on es concreten la classificació tipològica, la categoria de protecció i els mecanismes d’intervenció per a cada bé.
Objectius
Els objectius de la normativa general i específica de protecció dels Edificis i elements del Catàleg (EC) són els següents:
a) Establir una classificació tipològica dels béns catalogats.
b) Concretar l'objecte i l’abast de la protecció dels béns catalogats.
c) Definir el nivell, tipus i caràcter de les intervencions per a la recuperació o preservació dels béns catalogats.
d) Regular els usos i intervencions admeses als béns catalogats i al seu entorn.
e) Regular la gestió dels béns catalogats.
f) Regular els procediments de catalogació i la descatalogació dels béns.
Classificació tipològica
Els Edificis i elements del Catàleg es classifiquen en categories tipològiques determinades pel seu origen i característiques essencials. La classificació tipològica, que s’ha d’entendre més com a participant de les seves característiques generals que com a exemple ideal de la seva definició, és la següent:
Masies. Edificacions residencials unifamiliars emplaçades originàriament fora del nucli urbà o, dins d’aquest, al traçat de carrers irregulars i estrets d’origen medieval o barroc. Les característiques comunes de les masies són:
Edificació aïllada o, dins el nucli urbà, entre mitgeres de volum uniforme amb usos estratificats per plantes. Façana principal amb front a carrer i coberta inclinada a dues vessants de teula àrab amb carener paral·lel a carrer.
Cases senyorials. Edificacions residencials unifamiliars nobles emplaçades generalment al nucli urbà i realitzades per mestres d’obres. Les característiques comunes de les cases senyorials són:
Edificació amb amplada mínima de parcel·la de dos cossos, conformada de planta baixa i dues plantes pis d’ús residencial i pati enjardinat. Organització simètrica en planta amb accés a través de cancell i passadís central amb accés a escala principal amb acabats acurats. Composició de façana principal ornamentada seguint cànons clàssics composada generalment a través de tres eixos verticals. Façanes amb front a pati enjardinat generalment amb presència de galeries.
Habitatges unifamiliars singulars. Edificacions residencials unifamiliars benestants, realitzades per mestres d’obres o arquitectes, emplaçades al nucli urbà o periurbà, de diferents èpoques. Els habitatges unifamiliars singulars disposen generalment de les següents característiques pròpies i singulars:
Edificacions destinades a ús residencial, amb amplada mínima de parcel·la de dos cossos, entre mitgeres, testers o aïllats, conformada per planta baixa i planta pis, com a mínim, generalment amb pati enjardinat.
Habitatges unifamiliars en rengle. Conjunt d’habitatges unifamiliars emplaçats al nucli urbà i originals de la segona meitat del segle xix, construïts, generalment, per mestres d’obres, en promoció contínua i ordre regular. Les característiques comunes dels habitatges unifamiliars en rengle són:
Repetició d’edificacions entre mitgeres destinades a ús residencial conformades per planta baixa i planta pis. Organització interior en planta amb accés i passadís lateral. Composició de façana principal poc ornamentada composada generalment a través de dos eixos verticals, amb porta d’accés i finestra a planta baixa, i única balconera a planta primera. Coberta inclinada a dues vessants de teula àrab amb carener paral·lel a carrer.
Habitatges plurifamiliars. Edificacions característiques de la segona dècada del segle xx i posteriors, formada per edificis d’habitatges plurifamiliars o per habitatges unifamiliars amb divisió de propietat horitzontal. Comprenen aquesta tipologia els edificis amb les següents característiques comunes:
Edificacions en blocs aïllats o entre mitgeres, composades generalment de planta baixa amb ús comercial i vàries plantes pis amb ús residencial. Façana principal amb composició unitària i accés comú als diferents habitatges, vestíbul general i escala de veïns de comunicació vertical i aparició de patis de ventilació.
Industrials. Comprenen aquesta categoria els molins d’energia hidràulica o eòlica amb origen anterior al segle xix i la resta d’edificacions industrials construïdes al nucli urbà o periurbà a partir del segle xx. Les característiques generals dels dos grups són les següents:
Els molins són edificacions emplaçades vora el curs d’aigua del rec o en zones orogràficament exposades al vent, on a través de la força motriu de les seves rodes o aspes se n’obtenia energia per a la manufacturació específica farinera i tèxtil.
La resta d’edificacions industrials són instal·lacions generalment destinades a l’explotació i l’activitat industrial amb obtenció d’energia mitjançant la força motriu de l’electricitat, per manufacturació, producció o emmagatzematge. Edificacions sense organització preestablerta amb joc de volumetries i façanes amb tractament més contemporani.
Edificis d’ús col·lectiu. Edificacions o conjunt d’edificacions d’ús col·lectiu, ubicades indistintament dins l’entorn urbà o el rodal, destinades a usos públics. Són edificis representatius que destaquen tant per la seva rellevància històrica i arquitectònica, com per la importància urbanística en la ciutat. Amb característiques pròpies i singulars cadascun d’ells, aquests equipaments estan destinats originalment a usos religiosos, educatius, d’espectacle, d’institucions, d’entitats, de serveis o sanitaris.
Portals. Construccions que permeten l’accés a terrenys o masies rurals o a finques urbanes d’àmbit privat, amb origen anterior al segle xx. Els portals estan conformats tant per les portes d’entrada de brancals i arcs de pedra o de llinda de fusta amb coberta de teula, com pel mur colindant de pedra, en cas que es conservi.
Ponts. Construccions elevades sobre una depressió de terreny que tenen com a objecte la unió transversal d’ambdós costats. En el cas de la nostra ciutat, els ponts s’aixequen sobre el riu Besòs mitjançant una estructura de pilars, comunicant el nucli urbà de Santa Coloma amb el municipi de Barcelona
Elements. Construccions o estructures diverses amb valors històrics o artístics rellevants. Entre els elements protegits trobem parts d’edificacions que s’han conservat amb posterioritat a l’enderroc de l’edifici matriu, panteons mortuoris, etc.
Nivells de protecció
El nivell de protecció, així com el caràcter i tipus d’intervenció es determinen a la fitxa de protecció de cada bé, acceptant-s'hi, en general, intervencions de restauració i rehabilitació, sempre que es realcin o es conservin els valors patrimonials dels béns catalogats.
Per tal de facilitar la interpretació de les intervencions admeses, s’estableixen amb caràcter general tres nivells de protecció, que constitueixen l'expressió d'intensitat de protecció sobre cada un d'ells:
Conservació Volumètrica. Protecció de reconeixement de la fesomia del bé catalogat. S'aplica al bé que cal mantenir o realçar íntegrament amb especial respecte per les seves característiques especifiques i dels elements o parts que el composen.
Conservació Parcial. Protecció de reconeixement de part o parts del bé catalogat. S'aplica al bé del qual interessa preservar i realçar alguns dels seus elements pel seu valor arquitectònic, històrico-artístic, cultural i/o tipològic, com ara la façana, coberta, dependències interiors, envoltant, sistemes constructius, etc.
Conservació Entorn. Protecció de reconeixement de l'entorn del bé catalogat. S'aplica a l’àmbit situat a l’entorn del bé protegit, l’interès paisatgístic o ambiental del qual cal preservar per evitar-ne alteracions dels seus valors patrimonials.
Caràcter de les intervencions
Per tal de facilitar la recuperació o la preservació dels seus valors patrimonials, a les respectives fitxes de protecció dels béns catalogats es determinen els següents tipus d’intervencions:
Preceptives. Actuacions necessàries per a garantir l'estabilitat o la permanència dels béns protegits.
Normatives. Actuacions necessàries per preservar o recuperar els valors patrimonials dels béns objecte de protecció.
Optatives. Actuacions que, no essent necessàries a la permanència del bé ni per millorar-ne els seus valors patrimonials, són admissibles amb l’objectiu de mantenir la bona imatge i possibilitar una millor utilització del bé.
Tipus d'intervencions
Amb l’objecte de garantir la conservació dels béns catalogats, a les respectives fitxes de protecció s’expressen els següents mecanismes d’intervenció:
Restauració. Conjunt d’intervencions que tenen per objectiu prolongar l’existència d’un bé, millorant les seves condicions físiques. S’inclou, dins l’àmbit de la Restauració, els conceptes que tradicionalment s’han tractat de manera diferenciada, com són els de Manteniment, Consolidació i Restitució.
La restauració és, doncs, aquella intervenció física que té per objecte les obres de:
Manteniment. Conservació de l’element protegit en condicions de salubritat i ornat, sense alterar la seva estructura i distribució, ni ocultar o modificar valors constructius o morfològics. Es consideren d’aquest tipus, les reparacions eventuals de tots aquells elements que estiguin en mal estat o hagin deixat de complir la seva funció (cobertes, baixants, instal·lacions sanitàries, etc.) i les obres d’estricte manteniment (arrebossats, pintats, neteges de façana, etc.).
Consolidació. Reforç o substitució d’elements deteriorats, a fi d’assegurar l’estabilitat i seguretat de l’edifici i el manteniment de les seves condicions bàsiques d’ús, amb possibles modificacions menors de la seva estructura.
Restitució. Restitució d’un bé catalogat o parts d’aquest, a les seves condicions o estat original, comprenent a més, obres de consolidació o demolició parcial, justificades per la restauració, tot fent una lectura històrica de les diverses etapes de l’element.
Rehabilitació. Conjunt d'intervencions físiques que tenen per objectiu l’adequació, millora o actualització de les condicions d’habitabilitat, amb el manteniment de les característiques tipològiques de l’element, tot i incorporar nous possibles usos. Inclou els conceptes de Modernització, Reutilització i Reestructuració:
Modernització. Millora de les condicions d’habitabilitat d’un edifici o d’una part dels seus locals, mitjançant la substitució o modernització de les seves instal·lacions i, fins i tot, la redistribució del seu espai interior, tot mantenint les seves característiques morfològiques.
Reutilització. Adequació del bé protegit a uns usos més actuals i/o a les necessitats col·lectives. Destinació del bé a un altre ús, que en faci viable el manteniment i la gestió de l’element.
Reestructuració. Transformació o adequació de l’espai interior de l’edificació, afectant als elements estructurals, causant alteracions en la seva morfologia. La reestructuració pot ser total o parcial, en funció del nivell d’afectació i buidat del seu interior però, en tot cas, no afecta les façanes.
Desconstrucció. Intervencions físiques de demolició total o parcial de les edificacions catalogades on es contempli aquesta possibilitat. Prèviament es procedirà a la documentació exhaustiva de l’element sobre el qual s’actua.
Enderroc. Demolició parcial o total del bé protegit sense necessitat de reposició.
Substitució. Reposició total o parcial del bé protegit prèviament enderrocat.
Obra Nova. Intervencions físiques que tenen per objecte les construccions de nova planta, sobre solars buits existents dins de peces considerades com a béns patrimonials o adjacents a peces catalogades, quan la seva fitxa així ho estableixi.
Edificacions Auxiliars. Noves edificacions que es construeixin en el propi solar, o sobre el solar que pugui resultar com a conseqüència de l’enderroc d’edificacions, conforme a la normativa d’aquest Pla.
Ampliacions. Augment del volum construït d’un bé catalogat dins d’una parcel.la o l’ocupació en planta a partir d’edificacions existents.
Desplaçament. Intervencions físiques d’enderroc, relocalització, trasllat i substitució d’un bé protegit en una nova localització.
Regulació dels usos
Als edificis catalogats i al seu entorn s’admeten de forma general els usos establerts com a permesos per la qualificació urbanística del bé i pel pla d’usos municipal vigent.
L’adaptació de les edificacions protegides als diferents usos admesos no podran implicar obres de grau diferent al contemplat en cada fitxa de protecció.
Quan a l'entorn immediat d'una edificació protegida sigui permesa la construcció parcial o l’ampliació d’un bé protegit, els usos admesos per a aquestes edificacions seran els mateixos que els corresponents a l’edificació protegida.
L’ús d’un bé catalogat no comportarà mai la seva degradació o desvirtuació.
Regulació de les intervencions
Els procediment d’intervenció sobre els béns catalogats és el següent:
Béns culturals d’interès local. Prèviament a la concessió de la llicència o de l’aprovació del projecte tècnic de qualsevol intervenció que afecti un BCIL, els tècnics municipals dels Serveis de Planejament i Llicències hauran d’emetre per consens informe favorable a la proposta presentada. En cas de dubte, podran elevar la consulta a la Comissió Tècnica de Patrimoni de la ciutat.
Per a la tramitació de l’expedient d’autorització d’obres, caldrà aportar de forma obligatòria la següent documentació:
Dades del promotor i dels tècnics designats per a la realització del projecte.
Pressupost d’execució material de les obres.
Ressenya o estudi històric del bé i dels seu entorn amb indicació dels seus valors patrimonials i de la seva història.
Memòria descriptiva i justificativa de l’impacte de la intervenció proposada, amb justificació expressa d'aquelles actuacions que no responguin al que estableix la fitxa de protecció corresponent. En cas d’obres de rehabilitació i canvi d'ús, s'especificarà els usos existents i proposats, amb justificació expressa de la compatibilitat del nou ús amb el planejament vigent i amb la protecció del bé.
Reportatge fotogràfic de l’exterior i l’interior de l’edificació catalogada quan la intervenció es refereixi directament al bé objecte de protecció, i només de l’exterior de la finca quan la intervenció es limiti a l'entorn del bé catalogat.
Descripció gràfica a escala adequada de l’estat actual del bé i de la proposta d’intervenció, amb la delimitació de l'objecte de la protecció i del seu entorn:
Plànol d’estat actual a color d’alçat del tram de carrer on es situa el bé, en el que s’expressi la relació formal i compositiva del bé amb les finques veïnes.
Plànol de proposta a color d’alçat del tram de carrer on es situa el bé, que justifiqui la conveniència de la proposta quant a la composició, materials i cromatisme del propi bé i amb expressió de la relació formal i compositiva del bé amb les finques confrontants.
Plànols de plantes i alçats de l’estat actual del bé objecte de la protecció.
Plànols de plantes, alçats i seccions de la proposta d’intervenció amb indicació de l’abast i intensitat de la intervenció, formalització, materials i colors dels elements afectats.
Béns culturals d’interès nacional. Qualsevol intervenció que afecti un BCIN requerirà l’autorització prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La sol·licitud de llicència o d’aprovació de projecte d’intervenció sobre un bé declarat monument històric-arquitectònic nacional haurà d’incloure, a més de la documentació necessària per a la tramitació d’obres indicada per a la resta de béns catalogats, un informe amb la descripció de l’estat actual del bé, amb la informació detallada dels seus valors històrics, arquitectònics, artístics o arqueològics, i amb l'avaluació de l'impacte de la intervenció proposada.
Actuació en entorns
La delimitació dels entorns de protecció dels béns catalogats té una doble finalitat. Una primera funció de preservació quan les edificacions situades al seu entorn immediat estableixen un llenguatge ambiental harmònic amb el bé i el doten d’un valor paisatgístic afegit; i una segona funció preventiva com a mecanisme de control de les futures intervencions que puguin fer?se a l’entorn immediat del bé catalogat, per tal d'evitar que aquestes puguin afectar negativament als seus valors o a la seva correcta observació.
El règim de protecció dels entorns s’aplicarà a totes les parcel·les o parts de parcel·les incloses dins la delimitació d'entorn en les fitxes normatives, i és el següent:
Qualsevol actuació que afecti la volumetria, la composició de les façanes, o el jardí de les parcel·les situades dins els entorns de béns catalogats precisarà d’autorització per consens dels tècnics municipals dels Serveis de Planejament i Llicències que, en cas de dubte, podran elevar la consulta a la Comissió Tècnica de Patrimoni de la ciutat.
Les intervencions en edificis de l'entorn no podran perjudicar la imatge i els valors patrimonials del bé catalogat.
Les mitgeres al descobert d'edificis en contacte amb un edifici protegit, tindran el tractament de façana pel que fa als acabats.
Qualsevol operació de modificació de l'ordenació de la jardineria de l'arbrat i la tala d'arbres en un jardí que formi part de l'entorn d'un bé catalogat, estarà subjecte a llicència prèvia municipal.
S'admetran les edificacions o construccions auxiliars en patis o espais lliures de parcel·les amb edificis catalogats, per tal d'adaptar-se a nous usos o ampliació dels actuals, vetllant per que no afectin físicament ni els elements protegits per aquest Pla ni les visuals des de l'espai públic.
Podran enderrocar-se i substituir-se aquells edificis de l'entorn que no es protegeixin expressament com a bé catalogat o com a bé de protecció urbanística.
La concessió de llicència d'enderroc i substitució d'un edifici de l'entorn d'un bé catalogat, supeditada a la presentació d’una memòria justificativa de la necessitat de l'enderroc i de la conveniència de la substitució, amb informació fotogràfica de l'edificació a substituir del seu entorn.
Els edificis que substitueixen els existents a l'entorn s'adequaran al planejament vigent, tenint especial cura de no malmetre els valors patrimonials del bé catalogat, sobretot en els punts de contacte. En aquest sentit, caldrà incorporar també un plànol, a color i a escala adequada, de proposta d’alçat del tram de carrer on es situa el bé catalogat.
Gestió dels béns protegits
Sobre la gestió dels béns protegits i en concret sobre les adquisicions i expropiacions d’aquests, s’estableixen els següents punts:
Adquisicions. D’acord amb les possibilitats financeres i amb subjecció a les previsions del programa d’actuació, l’Ajuntament podrà adquirir els béns catalogats que siguin alienats voluntàriament pels seus propietaris.
Expropiacions. L’Ajuntament de Santa Coloma, sense perjudici d’adoptar les mesures que siguin procedents, podrà expropiar els edificis, els fragments i els elements catalogats, en els casos següents:
Quan així es prevegi expressament en els plans d’ordenació definitivament aprovats.
Si els propietaris no realitzessin les obres d’adaptació requerides pels plans, normes o projectes de caràcter històric o artístic, d’acord amb el que es preveu a la Llei d’urbanisme de Catalunya.
En els immobles declarats d’interès nacional, serà causa expropiatòria l’incompliment dels deures de conservació, preservació, manteniment i protecció establerts per l’article 67.4 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
També podran expropiar-se els immobles que impedeixin la contemplació dels béns culturals d’interès nacional, constitueixin causa de risc o qualsevol perjudici per aquests béns o puguin destruir o desmerèixer la imatge o la seguretat dels conjunts d’interès historicoartístic.
Dret de tempteig i retracte. En el supòsit que el propietari d’un bé catalogat tingui la voluntat de posar-lo a la venda, haurà d’anunciar-ho puntualment a l’Ajuntament, per tal que aquest pugui exercir, si escau, el dret de tempteig i retracte que li correspon o facilitar-ne possibles reutilitzacions a la iniciativa privada.
Procediment de catalogació
Per a la declaració d’un bé cultural cal seguir el procediment d’incoació, declaració, comunicació i inscripció al registre o inventari corresponent.
El procediment de tramitació, així com els organismes competents, seran diferents segons la categoria del bé objecte de declaració:
Els BCIN són declarats pel Departament de Cultura. La seva declaració requereix la incoació prèvia d'un expedient, iniciat d'ofici pel mateix Departament, o bé a instància d'una altra administració pública o de qualsevol persona física o jurídica. Els acords de no-incoació han d'ésser motivats.
La incoació i la declaració s’han d’incloure en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del Departament de Cultura s’han de comunicar les inscripcions al Registre General de Béns d’interès cultural (BIC) de l’Administració de l’Estat.
No es poden invocar com a causes determinants per a deixar sense efecte la declaració d'un bé cultural d'interès nacional les que derivin de l'incompliment de les obligacions de conservació i manteniment regulades per la Llei 9/1993.
Els BCIL són declarats pel Ple de l’Ajuntament d'ofici o a instància de particular, mitjançant la tramitació d’un expedient de modificació puntual del Pla amb el següent procediment:
1. Aportació d'expedient individualitzat amb antecedents històrics, peculiaritats històrico-arquitectòniques o tradicionals, règim de propietat, informació gràfica i fotogràfica i justificació de la proposta d'inclusió en raó de la valoració que se'n faci del bé i de la necessitat de la seva protecció, acompanyada de dictamen de professionals o entitats competents.
2. Presa de l'acord d'inici de l'expedient d'inclusió, que prendrà l'Ajuntament en base a la informació recollida i a l'informe de la Comissió Tècnica de Patrimoni, en un termini màxim de tres mesos, a comptar des de l'entrada de la sol·licitud de particular o de la proposta municipal d'inclusió.
3. En el mateix acte de la presa de l'acord d'inici de l'expedient, s'acordarà la suspensió de llicència d'obres en el bé.
4. Comunicació expressa i individualitzada als afectats per la inclusió, com a part interessada en l'expedient.
5. Des del moment de l’aprovació definitiva de la catalogació individual, els nous béns passaran a ser part integrant d’aquest Pla a tots els efectes.
La declaració d’un BCIL s’ha de comunicar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a què es precedeixi a la corresponent inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Quant als entorns de protecció, la seva delimitació està associada al bé catalogat, per tant la seva incoació i declaració va lligada a la del bé que acompanya mitjançant un procediment de tramitació conjunt.
L'expedient de delimitació de l'entorn inclou la descripció del límit marcant els diferents punts significatius (amb ordre de prelació de la documentació gràfica sobre l'escrita) i un llistat de totes les finques afectades procurant assolir l’equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció al voltant del monument que garanteixi suficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament indispensables per a la seva correcta percepció.
Procediment de descatalogació
Per a la descatalogació d’un bé s’ha d’acreditar la impossibilitat de mantenir la protecció existent. A tal efecte, caldrà la concurrència d’alguna de les següents circumstàncies:
- L’acreditació d’errors en l’apreciació dels motius que van aconsellar la seva catalogació.
- La justificació de la pèrdua de l’interès patrimonial que va motivar la seva inclusió.
- Ser necessari per a la protecció d’un bé d’interès superior.
El procediment per a la descatalogació serà diferent segons la categoria del bé:
- La declaració d'un BCIN únicament es pot deixar sense efecte si es segueixen els mateixos tràmits i requisits que són necessaris per a la seva catalogació, amb els informes previs i vinculants del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans o d'una de les institucions científiques, tècniques o universitàries de reconegut prestigi que siguin determinades per reglament.
- La descatalogació d’un BCIL seguirà el mateix procediment que s’ha portat a terme per a la seva declaració amb l’informe favorable del departament de Cultura de la Generalitat.
- La descatalogació d’un entorn anirà vinculada al tractament definitiu del bé.