La necessitat de la jornada de treball va sorgir de constatar que les tres institucions compartim, dins de la nostra activitat quotidiana, famílies i persones que pateixen greus vulneracions dels seus drets: situacions de pobresa i manca de recursos, pobresa energètica, exclusió residencial en totes les seves variables, persones i famílies amb feines remunerades i contractes laborals que viuen per sota dels llindars de la pobresa, situacions de necessitats davant discapacitats i persones amb dependència, problemes greus de salut mental i addiccions, dificultats per accedir a recursos i prestacions i en situacions irregulars respecte la seva residència i l’empadronament al municipi on resideixen. Un llistat que vam coincidir a valorar com massa llarg i molt preocupant d’una realitat de país que totes hauríem d’aconseguir tenir més present i posar-lo al centre del debat de les polítiques socials que es necessiten.
Als Serveis Socials, les educadores, educadors i les treballadores i treballadors socials els hi arriben constantment aquestes problemàtiques. La teoria ens diu que el nostre sistema de Benestar Social disposa de mecanismes per a l’atenció de totes aquestes complexitats, però el que totes, Serveis Socials i les sindicatures locals constatem, és la greu insuficiència de mitjans i recursos, econòmics i humans, per poder donar suport a les persones i famílies que les pateixen en primera persona.
A la jornada vam trobar fàcilment “territoris comuns” i objectius compartits: el treball i el compromís pels drets de les persones. La singularitat del treball professional de cadascú suposa que haurem de fer intervencions diferents, però complementàries. I també en dimensions i àmbits diversos: des del treball social que suposarà un acompanyament i suport directe a les persones dins d’un pla de treball amb l’objectiu de millorar la seva situació, el registre i la informació a les responsables tècniques i polítiques de les insuficiències i mancances del sistema, a la tasca de les sindicatures locals per a fer constar als seus informes les propostes i les recomanacions sobre la necessitat de canvis als protocols, recursos i ordenances municipals per incrementar la capacitat de cobertura del nostre sistema de Benestar davant el patiment i dificultats en que es troben les famílies i persones més vulnerables.
La jornada ha esdevingut el punt de partida d’un camí compartit que totes necessitem recórrer. Necessitem garantir una vida digne per a tota la ciutadania dels nostres pobles i ciutats. I quan caminem totes juntes som capaços d’arribar més lluny.
Pepa González
Defensora de la ciutadania