Lema de la bienal
Obra bienal 2019
Rafel Juan Lluís. El guardià del temps, 2019. Tècnica mixta (assamblage). 60 x 20 cm (Sisena edició Bienal d'Art 2019)

Humans, més humans

Biennal d'Art

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet organitza la setena edició de la biennal d’art local sota el títol “Humans, més humans”. L’objectiu d’aquest certamen d’art és fomentar la creació artística a Santa Coloma a partir de temes propis de la nostra contemporaneïtat.

Amb el títol «Humans, més humans», enguany es planteja als artistes que reflexionin i facin propostes sobre l’essència del que significa ser humà;  ja sigui la resiliència davant l’adversitat, la capacitat creativa, la manera de relacionar-nos entre nosaltres, amb l’entorn, etc.

Hi podran participar artistes residents a Santa Coloma en la disciplina que més s’avingui amb la seva sensibilitat: fotografia, dibuix, pintura, escultura, videoart, etc. La mostra s’inaugurarà a la Festa Major d’Estiu, i les bases es poden consultar al web municipal o recollir a Can Sisteré (c. Sant Carles, s/n) de dimarts a dissabte de 17.00 a 21.00 h, i dissabtes i diumenges d’11.00 a 13.30 h.

 

 

Tot allò que és veritablement complex, costa de definir. El cas de l’ésser humà és especialment complicat; es pot entrar ràpidament en un debat bizantí en què costa molt poc entrar però molt sortir. Tanmateix, podem convenir que l’espècie humana es caracteritza per ser un ésser viu, mamífer, bípede (fins aquí ja hem escurçat molt la llista de possibilitats), autoconscient i amb capacitat abstractiva (aquí és on afinem al màxim).


L’autoconsciència i la facultat abstractiva són els trets que, des del punt de vista d’una taxonomia biològica, ens defineixen millor, però òbviament no són les úniques característiques que fan a l’Homo sapiens sapiens un ésser humà. És aquí on entra la creació artística. A més del pensament, l’abstracció, el llenguatge, també ens defineix com com a espècie la capacitat de crear, gaudir i relacionar-nos amb el món a través de l’art.


En els darrers temps, en què el planeta sembla tornar-se hostil contra la humanitat —pandèmia, canvi climàtic, etc.— han estat molts els que han recorregut a les arts (cinema, literatura, etc.) per tirar endavant. L’art ajuda a resistir perquè parla, entre d’altres coses, del que ens fa humans; i això és perquè la creació artística enfonsa les seves arrels en la constitució de la societat i la mentalitat humanes, travessant cultures, fronteres i fins i tot els límits del temps. Cal, però, no caure en l’equívoc: l’art no és evasió.

L’entorn pot ser feridor, i davant la ferida, podem prendre una actitud analgèsica o cauteritzar cauteritzar el tall malgrat que sigui dolorós. Allò que ens fa humans, més humans que cap altra cosa és la resiliència. Aquesta resiliència és clau per al filòsof Josep Maria Esquirol, perquè l’humà no només ha de resistir, com dèiem, les seves circumstàncies, sinó també la seva condició: som éssers autoconscients, i ens sabem finits. El clima, el món, l’entorn, ens pot afectar, ens pot ferir; però no únicament, també ens pot afectar el fet mateix de saber que, tard o d’hora, deixarem de ser. Nietzsche es queixava quesom «humans, massa humans»; jo prefereixo, com Esquirol, pensar-ho en clau positiva: davant l’adversitat, hem de ser humans, més humans.

No hem d’esporuguir-nos per ser afectats, tampoc de valernos dels recursos intel·lectuals que l’evolució ens ha donat. Al contrari, l’art és una de les eines més valuoses que tenim: per entendre, processar i copsar el nostre món, tant el que ens envolta com el que ens omple. Tant li fa els desafiaments que hàgim d’afrontar: climàtics, sanitaris, polítics... L’art no els solucionarà (no ha de fer-ho), però ens prepararà per fer-ho, per començar, ajudant-nos a conèixer-nos millor i a relacionar-nos amb l’entorn de manera més sana i profitosa.

Jordi Garrido