Xavier Valls i Bauzà

 

Xavier Valls Bauzà (Cerdanyola del Vallès 1937 – Barcelona 1987), fill d’un activista anarquista cerdanyolenc, es va traslladar a viure a Santa Coloma de Gramenet, on va transcórrer la seva vida professional i personal. Va militar als anys setanta a l’organització marxista Bandera Roja, on va formar part de la cèl·lula d’Arquitectura i Urbanisme, juntament amb Jordi Borja. Posteriorment va passar a militar a les files del PSUC i va cursar estudis d’arquitectura. Les necessitats de la transformació urbanística de Santa Coloma al final de la dictadura es van creuar amb les reclamacions veïnals de falta d’equipaments i planificació del territori. Va morir l’any 1987, juntament amb 21 persones més, a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona.

Xavier Valls fou el pare del Pla popular juntament amb María José Olivé, un projecte urbanístic sorgit d’un procés participatiu amb les associacions de veïns que va donar entitat i viabilitat a les reivindicacions urbanes dels anys setanta. El Pla era la síntesi de la imbatible mobilització ciutadana i de l’expertesa de Valls com a arquitecte amb una ferma vocació solidària. Els veïns van salvar de l’edificació els espais que havien de ser públics ocupant i defensant solars o aturant excavadores i, després, van definir si havien de ser places, parcs, escoles, ambulatoris o altres tipus de centres. Valls feia casar les demandes veïnals amb els estàndards urbanístics i els marcs legals i els trenava amb un model de ciutat que deixava enrere els greuges socials i culturals del suburbi. El Pla popular, tal com havia previst l’arquitecte, va esdevenir un programa de govern per als primers ajuntaments democràtics.

També va formar part de col·lectius politicoprofessionals, com el Centre d’Estudis Urbanístics (CEU) i el posterior CEUMT (Centre d’Estudis Urbanístics Municipals i Territorials), i va escriure nombrosos articles sobre la ciutat als Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme o Ciudad y Territorio, entre d’altres publicacions

A Sabadell trobem diverses obres d’habitatge social i escoles realitzades en equip: Muntanyola, Pedragosa, Sauquet i Valls, arquitectes. A través de les pàgines de la revista Grama, va exercir una crítica bel·ligerant contra els abusos especulatius i els dèficits de serveis bàsics que patien els colomencs. Xavier Valls proporcionava una informació urbanística molt valuosa a la redacció de Grama que, en ser difosa, contribuïa a la presa de consciència ciutadana dels greuges suburbials i legitimava el dret a la reivindicació.

Una de les obres més emblemàtiques de Xavier Valls va ser la rehabilitació de la masia de can Mariner i la creació d’una plaça al seu voltant (1983-1986). Aquesta intervenció va permetre dotar d’un element de centralitat, identificació i qualificació un barri densament urbanitzat, que fins aleshores n’havia estat mancat. La rehabilitació de la masia per a un ús social va permetre conjugar el record del passat agrícola amb una finalitat polivalent com a centre cívic.

A més de l’actuació a can Mariner, entre les obres més rellevants de Xavier Valls a Santa Coloma hi trobem l’escola Les Palmeres (1982) i les escoles Rosselló-Pòrcel i Salvat-Papasseit (1983), producte de la transformació de l’antiga fàbrica Casadesport, o l’edifici cèntric a l’avinguda de la Generalitat (1985). També porten la seva signatura l’església de Sant Josep Oriol (1968), l’edifici d’habitatges Saladrigas al carrer dels Sagarra (1975), l’antiga biblioteca de Singuerlín (1975) i la remunta de la Casa Saladrigas (1974) al carrer del Pedró. En el camp de l’urbanisme va redactar el Pla del sector llevant (ordenació dels barris dels Safaretjos i del Raval).

Llistat de béns

Rehabilitació de Can Mariner (EC10)

Remunta de Can Saladrigas (EC47)

Escoles Rosselló Pòrcel i Joan Salvat Papasseit – transformació de l’antiga fàbrica de Can Casadesport (EC99)

Església de Sant Josep Oriol (EC101)

Edifice d’habitatges Saladrigas (EC102)

Escola Les Palmeres (EC104)